Un cop dins, la segona cosa que sorprén de l'IKEA és que és GRAN, MOLT GRAN i hi ha GENT, MOLTA GENT. Si hi vas els caps de setmana diuen que encara n'hi ha més però avui és dimecres i també Déu n'hi do. Anar a l'IKEA és directament anar a passejar per l'IKEA, perquè tu vas allà a passejar. No a comprar, no, a passejar. Crec que la UEC vol incloure ja l'IKEA com a algun GR perquè realment allò és un passeig, gires a la dreta, a l'esquerra, tooot recte, ... i el millor és que mai veus les mateixes coses dues vegades (això ja recordo que vaig sentir-ho de la boca del Kittus, el primer cop que m'hi van portar).
El primer cop que entres a l'IKEA sorprén molt totes les VIRGUERIES que hi ha: armaris que els obres i són neveres, pisos en 30 metres (ideals per socialistes), menjadors de tots els estils, ... El segon cop que entres a l'IKEA ja no et sorprén res de tot això: vas, mires (proves, en alguns casos) i descartes. Com he dit abans, vas passejant per aquell caminet groc, talment com la Dorothy de El mago de Oz "...somewhere over the rainbow...". Amb lo cansat que estava m'hagués vingut bé que m'apareguessin el hombre de hojalata y el león sin valor perquè les cames ja començaven a flaquejar. Vaig veient mobles i més mobles, habitacions i més habitacions i noi, no em barrufa res del que veig. I els preus? ai, els preus! Molt moderns i molt que t'ho montes tu, però quina clavada, nano!!! "Oh és que són suecos y de diseño", deia una dona, com el Larsson del Barça, que és suec i de disseny (no és ros, vaja). I mira, aquest també val una pasta!!!
Si una altra cosa té l'IKEA és SEPARAR FAMÍLIES. En això sí que són els reis: unes discussions, uns malestars entre parelles, uns nens que es perden, .... Us faig arribar només un parell de perles que vaig sentir ... passejant:
- (Dona, a crits) A veure si prens bé les mides que l'altre cop ens vem haver de menjar aquella merda d'armari que no cabia enlloc
- (Marit, a crits) Doncs era el color que la senyora volia. Ja et vaig dir que no hi cabria, però tu que sí que sí, que si ve una mica més gran tampoc passa res.
- (Dona, a crits) Quina barra! Però si vas ser tu que et vas cansar i vas dir allò que dius sempre "ja en tinc els collons inflats, fot el que vulguis!"
- (Dona, a crits) Vigila la niña!!! Que se va a perder!!! Y tú, no te alejes mucho!!!
- (Marit, calmat) Tranquila, mujer, que le tengo el ojo echado
- (Passada una estona) Ding, dong, ding, se ha perdido una niña en menaje ...
S'ha de reconéixer, però, que l'autentica meravella de l'IKEA són ... les PARIDES: torretes, cortines, jocs de llit, coixins, coberts, vaixelles, cristalleries, ... en això sí que són els reis i sí que son competitius. I com que la meva amiga Cruj m'havia encarregat de mirar-li un nòrdic amb la funda corresponent, vaig aprofitar per fer-ne una ullada per mi. El panorama de fundes nòrdiques era desolador. Sí, n'hi havia a patades però d'acceptables (ja no direm maques) ni una. Bé, un únic mòdel, que surt a la revista, a El Cor de la Ciutat i a 299.844 llocs. Però mira, estava bé. Snif! Snif! Estava emocionat, per fí havia comprat alguna cosa a l'IKEA!!!
Carregat com un ase amb dues fundes, un nòrdic i 2 coixins em dirigia cap a on s'ha de pagar. Aquesta és una altra: ON ES PAGA A L'IKEA? A Oz, on el camí t'abandona, es paga allà. Davant teu, les senyoretes de la caixa i més enllà el menú gastronòmic suec per excel·lència. Una bonica dada que desconeixia: les bosses van apart. Si vols sortir de l'IKEA amb bosses de l'IKEA has d'abonar l'entranyable quantitat de 15 cèntims/bossa. Apart, les bosses són unisex, si compres alguna cosa més gran (digues-li nòrdic) allà no hi cap ni de conya. I, després, porta'ls fins a casa ... i en transport públic!!! Una odisea!
El resum de tot això és que quan compres a una botiga de mobles els mobles que necessites sempre, sempre, sempre, et ve algú a casa i et diu: "Quina taula més maca, què és de l'IKEA? No? Ja t'hi portaré un dia!" Això sí, la gent sempre té temps per anar a l'IKEA, sempre.
El primer cop que entres a l'IKEA sorprén molt totes les VIRGUERIES que hi ha: armaris que els obres i són neveres, pisos en 30 metres (ideals per socialistes), menjadors de tots els estils, ... El segon cop que entres a l'IKEA ja no et sorprén res de tot això: vas, mires (proves, en alguns casos) i descartes. Com he dit abans, vas passejant per aquell caminet groc, talment com la Dorothy de El mago de Oz "...somewhere over the rainbow...". Amb lo cansat que estava m'hagués vingut bé que m'apareguessin el hombre de hojalata y el león sin valor perquè les cames ja començaven a flaquejar. Vaig veient mobles i més mobles, habitacions i més habitacions i noi, no em barrufa res del que veig. I els preus? ai, els preus! Molt moderns i molt que t'ho montes tu, però quina clavada, nano!!! "Oh és que són suecos y de diseño", deia una dona, com el Larsson del Barça, que és suec i de disseny (no és ros, vaja). I mira, aquest també val una pasta!!!
Si una altra cosa té l'IKEA és SEPARAR FAMÍLIES. En això sí que són els reis: unes discussions, uns malestars entre parelles, uns nens que es perden, .... Us faig arribar només un parell de perles que vaig sentir ... passejant:
- (Dona, a crits) A veure si prens bé les mides que l'altre cop ens vem haver de menjar aquella merda d'armari que no cabia enlloc
- (Marit, a crits) Doncs era el color que la senyora volia. Ja et vaig dir que no hi cabria, però tu que sí que sí, que si ve una mica més gran tampoc passa res.
- (Dona, a crits) Quina barra! Però si vas ser tu que et vas cansar i vas dir allò que dius sempre "ja en tinc els collons inflats, fot el que vulguis!"
- (Dona, a crits) Vigila la niña!!! Que se va a perder!!! Y tú, no te alejes mucho!!!
- (Marit, calmat) Tranquila, mujer, que le tengo el ojo echado
- (Passada una estona) Ding, dong, ding, se ha perdido una niña en menaje ...
S'ha de reconéixer, però, que l'autentica meravella de l'IKEA són ... les PARIDES: torretes, cortines, jocs de llit, coixins, coberts, vaixelles, cristalleries, ... en això sí que són els reis i sí que son competitius. I com que la meva amiga Cruj m'havia encarregat de mirar-li un nòrdic amb la funda corresponent, vaig aprofitar per fer-ne una ullada per mi. El panorama de fundes nòrdiques era desolador. Sí, n'hi havia a patades però d'acceptables (ja no direm maques) ni una. Bé, un únic mòdel, que surt a la revista, a El Cor de la Ciutat i a 299.844 llocs. Però mira, estava bé. Snif! Snif! Estava emocionat, per fí havia comprat alguna cosa a l'IKEA!!!
Carregat com un ase amb dues fundes, un nòrdic i 2 coixins em dirigia cap a on s'ha de pagar. Aquesta és una altra: ON ES PAGA A L'IKEA? A Oz, on el camí t'abandona, es paga allà. Davant teu, les senyoretes de la caixa i més enllà el menú gastronòmic suec per excel·lència. Una bonica dada que desconeixia: les bosses van apart. Si vols sortir de l'IKEA amb bosses de l'IKEA has d'abonar l'entranyable quantitat de 15 cèntims/bossa. Apart, les bosses són unisex, si compres alguna cosa més gran (digues-li nòrdic) allà no hi cap ni de conya. I, després, porta'ls fins a casa ... i en transport públic!!! Una odisea!
El resum de tot això és que quan compres a una botiga de mobles els mobles que necessites sempre, sempre, sempre, et ve algú a casa i et diu: "Quina taula més maca, què és de l'IKEA? No? Ja t'hi portaré un dia!" Això sí, la gent sempre té temps per anar a l'IKEA, sempre.
