Crec que un dia ja vaig escriure que, a l'arribar en bus fins a Mordor, et veus envoltat de repartidors de diaris gratuïts. Ja sabeu que un servidor, con tal de tenir informada a la gent que treballa amb ell, agafa tants diaris com se li ofereixen ... però la seva nova companya de bus i de trajecte la MeDespiertaElGato només n'agafa un. Té tírria als seus companys de feina? Sí, però no és el motiu principal. El motiu principal és que només li fa gràcia un diari: el Què ... onomatopèia de Hristo Stoixkov, recordem-ho. I ja us dic ara que el millor que té el Què és la gent que el reparteix.
Ja en parlarem un dia amb calma, però el Què és ... com ho diríem ... un diari de merda. És la premsa groga més rància que només busca, per un cantó notícies xorres i per l'altra notícies macabres. Només dir-vos que fan cada dia ... i cada dia és cada dia ... un especial Madeleine ... que si ara sa mare diu això, que si s'ha trobat sang a no sé on ... que si el coche "olía a muerto", que es veu que sa mare quan li van dir això va respondre "Pues yo no he sido". O una altra notícia de l'estil del diari és "Le detienen por estar asando el brazo de su novia" ... que es veu que el tiu li va dir a la noia "Te voy a comer lo que no te ha comido nadie", la noia emocionada i pam! la mata i li fregeix el braç per menjar-se'l ... això sí, desossat ... que guardava l'ós pel caldo, clar. "Bah això és mentida", pensareu ... oh, i si no és mentida?
Amics, Esparreguera s'està fent un poble gran, però encara és un poble. I com a poble encara té els seus mites i sobretot, les seves llegendes urbanes. Producte de gent avorrida? Doncs sí. Això sí, se les creu tothom, eh? Vull dir que coi, estan ben fetes. Noooo, la nena de corba no era d'Esparreguera, abans que ho digueu ... i si crides el nom de "Paca" 3 vegades davant d'un mirall és mentida que et surti la nostra alcaldessa. Canalla, aquí es juga amb la realitat, es distorsiona una micona ... i ale, ja tenim la llegenda urbana. I cola, carai si cola.
Una de les que més em va impactar està relacionada amb el forn de pà on vaig els dissabtes a buscar l'esmorzar. Una coca, nens!!! Que caus de cul i tot!!! Mira, ara m'està entrant ganes de menjar-ne i tot ... va, acabo això i hi vaig. Doncs res. Que són un encant, la dona, les filles, tots plegats. I no són d'aquí, són d'Osca i hi van allà a passar l'estiu. Fins aquí normal. No va ser normal l'any que es van etivocar (esparreguerisme) al cartell i van posar que vindrien una setmana abans del dia que en realitat els hi tocava venir. I pam, ja tenim la llegenda muntada: s'havia matat tota la família ... i mira que són família ... en un accident múltiple a la carretera. Tots morts. Home, ho mires fredament i guai ... vull dir, guai, no ... però com a mínim no pateix ningú ... vull dir que el que es va inventar la llegenda s'ho va currar ... però noi, que jo els hi tenia ... vull dir tinc, coi, que estan vius ... molt de carinyu i passaves per allà davant del forn, tancat i t'entraven unes ganes de plorar que pa qué.
Què va passar? Que van tornar el dia que els tocava tornar ... i tu veus allà la reixa mig pujada i penses "Aix, mira, segur que algun semi-familiar (havien mort tots, recordem-ho) ha vingut a buscar coses" i veig a la Luisa, la jefa, sortir d'allà: "Ai, hola, Chusep, com han anat les vacances?" Clar, jo ja pensava que era com el crio de El Sexto Sentido. Pero veia que la gent, també pàlida com jo, passava i la saludava ... Aquella dona, amb aquella energia que té, que no l'amoina res ... Li deixo anar un "Luisa, pero ... pero ..." ... i ella "Aquí, limpiando un poquito que el lunes abrimos!". "I no li vas dir res?", pensareu ... collons, què volíeu que digués "Oiga señora, usted no se había muerto?" Lleig de dir, també.
Per no parlar del dia que dos presos es van escapar de Can Brians, bonica i entranyable presó situada a la no menys emblemàtica vila de Sant Esteve de Sesrovires, a 15 minuts d'Esparreguera, vaja. Doncs no se sap encara qui que el mateix matí de la fugida ... el mateix matí, eh? això no ho pot fer qualsevol! ... va i deixa anar que els havien vist per Esparreguera. Com hi van arribar? En bus? Van anar fins a BCN i van barallar-se amb "que te hago un interior, Fernando" per pujar? Mai ho sabrem. Però es veu que hi eren i la destinació era clara ... Esparreguera. I no contents amb això ... van, entren al Mercadona i maten una dona que sortia tranquilament de buscar uns productes Hacendado i netejador Cristasol marca Bosque Verde. I el poble va reaccionar ... i unes quantes mares van i es presenten a les 11.00 del matí a buscar als seus nens ... perquè clar, els presos fugats eren a Esparreguera!!! Ja veus a unes quantes escoles, allaus de mares anant a buscar nens ... que deien que els havien vist als carrers principals del poble ... "fent un volt?" ... no! empunyant sengles escopetes!!! I d'on les van treure? Les tenien amagades a un bosc, com els tius aquells de Prison Break.
Total que la policia, la Guàrdia Siví, l'ADF, la Unió de Botiguers, l'Agrupació de Puntaires, ... totes les organitzacions del poble alerta per si apareixien ... i es veu que no, deurien fugir davant d'aquell grup no-paramilitar que els esperava per aturar-los. La gràcia de tot és que jo em vaig enterar d'això quan vaig arribar i ma mare, dona de molta fe però poc crèdula fora del Cristianisme, m'ho explicava entre somriures, hores després que una dona la va intentar convèncer que la història del Mercadona era certa basant-se en una esquela ... que dius "Conyo! calla, tu!" ... que quan t'acostaves era d'una senyora de 104 anys ... que penses, per anar al Mercadona a buscar gelat de Vainilla amb Macadàmies tampoc estava, eh?!
Jo, que he heretat, sembla ser, l'escepticisme dels meus pares, ja no em crec res ... però ja d'abans d'això ... des que un dia algú em va intentar convèncer que aquell helicòpter que feia fotos per un calendari es veu que en realitat buscava a l'Antonio Anglés, que també va passar per Esparreguera ... sí, un dia d'aquests els convidarem a tots a la trobada d'esparreguerins foranis ... Encara com no s'han posat a buscar a la Madeleine per aquí ... segur que sa mare la va portar per enterrar-la aquí ... ja triguen a deixa anar això també.
Ja en parlarem un dia amb calma, però el Què és ... com ho diríem ... un diari de merda. És la premsa groga més rància que només busca, per un cantó notícies xorres i per l'altra notícies macabres. Només dir-vos que fan cada dia ... i cada dia és cada dia ... un especial Madeleine ... que si ara sa mare diu això, que si s'ha trobat sang a no sé on ... que si el coche "olía a muerto", que es veu que sa mare quan li van dir això va respondre "Pues yo no he sido". O una altra notícia de l'estil del diari és "Le detienen por estar asando el brazo de su novia" ... que es veu que el tiu li va dir a la noia "Te voy a comer lo que no te ha comido nadie", la noia emocionada i pam! la mata i li fregeix el braç per menjar-se'l ... això sí, desossat ... que guardava l'ós pel caldo, clar. "Bah això és mentida", pensareu ... oh, i si no és mentida?
Amics, Esparreguera s'està fent un poble gran, però encara és un poble. I com a poble encara té els seus mites i sobretot, les seves llegendes urbanes. Producte de gent avorrida? Doncs sí. Això sí, se les creu tothom, eh? Vull dir que coi, estan ben fetes. Noooo, la nena de corba no era d'Esparreguera, abans que ho digueu ... i si crides el nom de "Paca" 3 vegades davant d'un mirall és mentida que et surti la nostra alcaldessa. Canalla, aquí es juga amb la realitat, es distorsiona una micona ... i ale, ja tenim la llegenda urbana. I cola, carai si cola.
Una de les que més em va impactar està relacionada amb el forn de pà on vaig els dissabtes a buscar l'esmorzar. Una coca, nens!!! Que caus de cul i tot!!! Mira, ara m'està entrant ganes de menjar-ne i tot ... va, acabo això i hi vaig. Doncs res. Que són un encant, la dona, les filles, tots plegats. I no són d'aquí, són d'Osca i hi van allà a passar l'estiu. Fins aquí normal. No va ser normal l'any que es van etivocar (esparreguerisme) al cartell i van posar que vindrien una setmana abans del dia que en realitat els hi tocava venir. I pam, ja tenim la llegenda muntada: s'havia matat tota la família ... i mira que són família ... en un accident múltiple a la carretera. Tots morts. Home, ho mires fredament i guai ... vull dir, guai, no ... però com a mínim no pateix ningú ... vull dir que el que es va inventar la llegenda s'ho va currar ... però noi, que jo els hi tenia ... vull dir tinc, coi, que estan vius ... molt de carinyu i passaves per allà davant del forn, tancat i t'entraven unes ganes de plorar que pa qué.
Què va passar? Que van tornar el dia que els tocava tornar ... i tu veus allà la reixa mig pujada i penses "Aix, mira, segur que algun semi-familiar (havien mort tots, recordem-ho) ha vingut a buscar coses" i veig a la Luisa, la jefa, sortir d'allà: "Ai, hola, Chusep, com han anat les vacances?" Clar, jo ja pensava que era com el crio de El Sexto Sentido. Pero veia que la gent, també pàlida com jo, passava i la saludava ... Aquella dona, amb aquella energia que té, que no l'amoina res ... Li deixo anar un "Luisa, pero ... pero ..." ... i ella "Aquí, limpiando un poquito que el lunes abrimos!". "I no li vas dir res?", pensareu ... collons, què volíeu que digués "Oiga señora, usted no se había muerto?" Lleig de dir, també.
Per no parlar del dia que dos presos es van escapar de Can Brians, bonica i entranyable presó situada a la no menys emblemàtica vila de Sant Esteve de Sesrovires, a 15 minuts d'Esparreguera, vaja. Doncs no se sap encara qui que el mateix matí de la fugida ... el mateix matí, eh? això no ho pot fer qualsevol! ... va i deixa anar que els havien vist per Esparreguera. Com hi van arribar? En bus? Van anar fins a BCN i van barallar-se amb "que te hago un interior, Fernando" per pujar? Mai ho sabrem. Però es veu que hi eren i la destinació era clara ... Esparreguera. I no contents amb això ... van, entren al Mercadona i maten una dona que sortia tranquilament de buscar uns productes Hacendado i netejador Cristasol marca Bosque Verde. I el poble va reaccionar ... i unes quantes mares van i es presenten a les 11.00 del matí a buscar als seus nens ... perquè clar, els presos fugats eren a Esparreguera!!! Ja veus a unes quantes escoles, allaus de mares anant a buscar nens ... que deien que els havien vist als carrers principals del poble ... "fent un volt?" ... no! empunyant sengles escopetes!!! I d'on les van treure? Les tenien amagades a un bosc, com els tius aquells de Prison Break.
Total que la policia, la Guàrdia Siví, l'ADF, la Unió de Botiguers, l'Agrupació de Puntaires, ... totes les organitzacions del poble alerta per si apareixien ... i es veu que no, deurien fugir davant d'aquell grup no-paramilitar que els esperava per aturar-los. La gràcia de tot és que jo em vaig enterar d'això quan vaig arribar i ma mare, dona de molta fe però poc crèdula fora del Cristianisme, m'ho explicava entre somriures, hores després que una dona la va intentar convèncer que la història del Mercadona era certa basant-se en una esquela ... que dius "Conyo! calla, tu!" ... que quan t'acostaves era d'una senyora de 104 anys ... que penses, per anar al Mercadona a buscar gelat de Vainilla amb Macadàmies tampoc estava, eh?!
Jo, que he heretat, sembla ser, l'escepticisme dels meus pares, ja no em crec res ... però ja d'abans d'això ... des que un dia algú em va intentar convèncer que aquell helicòpter que feia fotos per un calendari es veu que en realitat buscava a l'Antonio Anglés, que també va passar per Esparreguera ... sí, un dia d'aquests els convidarem a tots a la trobada d'esparreguerins foranis ... Encara com no s'han posat a buscar a la Madeleine per aquí ... segur que sa mare la va portar per enterrar-la aquí ... ja triguen a deixa anar això també.
