Un servidor es queda, normalment, a dinar a la feina. "Alaaaaa, així no desconnectes pas". Pos no, no desconnecto. Però ja, total, per les hores que fem, vols dir que ens vindrà de mitja hora? "Nen, però no deies que tenies una hora per ninar?". Si però darrerament sembla que portem un monoplaça de F1 ... bé, en el cas del Fernando Alonso seia un xulo-piscinesplaça ... i escolta, dinem que sembla la família Simpson, allà no parla ni Cristu!
El menjador d'aquesta noble empresa és una sala gran ... molt gran. Disposa d'un menú amb ... tatxan tatxan ... 3 primers plats i 3 segons plats ... a més, sí amigos, sí, un menú de règim ... ohhhhhhhhhhhhhh! Val, conyes a part, els plats estan etiquetats, al menú, amb un gomet. Si el gomet és vermell és que el plat rebosa calories (o sigui que apetitosament és el que ve més de gust), si el gomet és blau el plat està allo fifty-fifty (i el menjar és ... no bo no és la paraula ... d'aquella manera) ... i si el plat és verd és que directament és menjar per gallines. "I el menú de règim?" ... allò no s'ho mengen ni les gallines. Hi ha qui li diu "El Bulli" al nostre menjador ... "per la presentació acurada dels plats?" ... no, perquè el 60% dels menjars estan bullits!!!
Si de cas algun dia parlarem el menjar d'aquest meravellós menjador però només, a mode de curiositat, deixem uns apunts gastronòmics:
- La coliflor es repeteix sospitosament com a primer plat del menú de règim. Tenim la teoria que hi ha un traficant de coliflors darrera de tot això. A més, si li dius a l'alegre expenedora de plats "Ahir també hi va haver coliflors" ... va la tia i t'ho nega. Conclusió: el traficant de coliflors esborra la ment de les empleades
- Patata bullida i mongeta tendra. El plat és així. Mongeta tendra i una ... i quan dic una és una ... patata coronant la muntanya de mongeta tendra. Per què no en posen més? Mai ho sabrem, però té a veure amb el traficant de patates, que li costa aconseguir-ne al mercat negre. Això quan al plat hi ha 10 mongetes surant sobre un líquid desconegut i alguna patata per allà, que més aviat allò sembla el desembarco de Normandía.
- Plat combinat. Punt número 1: a mi les patates fregides em surten molt més bones. I això ja és dir molt ... de mi i molt poc ... d'ells. Punt número 2: els bistecs tenen duresa superior a 10 i són capaços de ratllar el diamant. Punt número 3: els ganivets són els que regalen amb el coleccionables "El comedor de mi casita de muñecas" i intentar tallar el bistec és tasca dura, amics.
- Disparitat de criteris. Si el menú posa que de règim hi ha bistec és molt més que probable que al menú de règim no hi hagi bistec. Que penses "I per què el poses al menú?". Amics, juguen amb els nostres sentiments, com els jugadors del Barça cada any. A més es fan els suecs, com els jugadors del Barça: tu dius "No m'hi posis pebrot, al bistec" ... doncs adivina què cau al bistec!!!
Al llarg dels anys, però, el menjador que cada dia em veu dinar ha sofert algunes transformacions. "De la qualitat del menjar vols dir?" ... no, la qualitat sempre ha estat al mateix nivell ... i no em tireu de la llengua que em conec. Les transformacions bàsiques han estat que es feia una cua de 3 parells de collons a l'hora de dinar; que tu arribaves allà i el primer que pensaves era "Merda, han canviat els del catèring i ara són bons i jo no m'he enterat" ... i quan eres al cap de la fila veies la crua realitat: que els del catèring són els de tota la vida, que la mongeta tendra només duu una patata i que la gent no baixava esglaonadament, com a l'Operación Salida, vaja ... tooots a la mateixa hora.
Però amics, estem a una empresa d'alta tecnologia i si aquí sobren coses és cervells capaços de resoldre qualsevol situació. S'han establert, d'un temps ençà, una sèrie de innovacions de cara a evitar aquestes cues:
1. Cartell que indica l'afluència de gent a cada hora. Representa que te'l mires i dius "Cabories! Si l'hora bona per dinar no és aquesta!!! Si vinc a l'hora que em diu el rètol informatiu anirem més balders" I tu assumeixes (el teu estòmac no, clar) que, per exemple, una bona hora per baixar és de 3 a 4 ... la llàstima és que la mongeta tendra ja no porta patata, els bistecs els han reciclat per fer una paret de pladur i del menú queda un primer i un segon ... i curiosament són els verds ... "Por qué serà?" que deia la Bombi
2. Ampliació del menjador. Oi que la gent estava fent cua a fora? Oi que veure gent fent cua queda com malament? Doncs ampliem el menjador perquè la cua es faci dintre!!! Ja està. Tu arribes allà, enganyat, i dius "Conyo, si no hi ha gent". Ah amic, creua el llindar de la porta i plora!!! A més, et fan fer com una mena de gimcama per agafar el pa, els ganivets de Pin i Pon, la safata, els postres, la beguda ... Si aconsegueixes agafar el primer i el segon (o que et serveixin el que vols, vaja) i pagar ... només has d'aconseguir assentar-te i seràs el rei.
3. El Guetto. Què molesta a un menjador? La falta d'espai. Perquè que estiguis allà dret esperant que algú s'aixequi queda com lleig. Com ho solucionem? Agafem una habitació de 3x3 metres quadrats i l'habilitem perquè tooooooot aquell personatge que es porti el menjar de casa no ocupi espai d'algú que estigui amb la safata esperant ... situació que s'ha degut donar ... 1 o 2 cops en la història d'aquell menjador, que hi hagi algú esperant, no que la gent es porti el menjar de casa ... I allà està, crec que la millor descripció és "claustrofòbica" o "la habitación del pánico" que només hi falta la BSO de La Lista de Schindler de música ambient ... Uix, i com portis el menjar de casa i dinis al menjador ... te claven unes mirades ...
Però el pas definitiu s'ha donat aquesta setmana. Oi que fa ràbia arribar al menjador a fer cua? Doncs cap problema! Et posem una webcam ... que dic una ... dues!!! que estan enfocant al llindar de la porta del menjador. Així si tu ets tranquilament al teu lloc de treball i algú et diu "Anem a dinar", tu li pots dir, tot fent-te el xulo: "Espera que ho consulto", mires la webcam i ale! Jo crec que venem les imatges i podem muntar un canal 24 hores. "El comedor", es diria. El presentaria la Merceditas Milá, que diu en Monegal. Però li falta so ... llavors podríem sentir frases mítiques com "Cómo que sólo hay coliflor? A que te meto dos yoyas" o "No lloréis, no lloréis, que algun dia estará bueno". Llavors sí que faríem la primera pela, entre això i el que s'estalvien en patates, buah!!!
El menjador d'aquesta noble empresa és una sala gran ... molt gran. Disposa d'un menú amb ... tatxan tatxan ... 3 primers plats i 3 segons plats ... a més, sí amigos, sí, un menú de règim ... ohhhhhhhhhhhhhh! Val, conyes a part, els plats estan etiquetats, al menú, amb un gomet. Si el gomet és vermell és que el plat rebosa calories (o sigui que apetitosament és el que ve més de gust), si el gomet és blau el plat està allo fifty-fifty (i el menjar és ... no bo no és la paraula ... d'aquella manera) ... i si el plat és verd és que directament és menjar per gallines. "I el menú de règim?" ... allò no s'ho mengen ni les gallines. Hi ha qui li diu "El Bulli" al nostre menjador ... "per la presentació acurada dels plats?" ... no, perquè el 60% dels menjars estan bullits!!!
Si de cas algun dia parlarem el menjar d'aquest meravellós menjador però només, a mode de curiositat, deixem uns apunts gastronòmics:
- La coliflor es repeteix sospitosament com a primer plat del menú de règim. Tenim la teoria que hi ha un traficant de coliflors darrera de tot això. A més, si li dius a l'alegre expenedora de plats "Ahir també hi va haver coliflors" ... va la tia i t'ho nega. Conclusió: el traficant de coliflors esborra la ment de les empleades
- Patata bullida i mongeta tendra. El plat és així. Mongeta tendra i una ... i quan dic una és una ... patata coronant la muntanya de mongeta tendra. Per què no en posen més? Mai ho sabrem, però té a veure amb el traficant de patates, que li costa aconseguir-ne al mercat negre. Això quan al plat hi ha 10 mongetes surant sobre un líquid desconegut i alguna patata per allà, que més aviat allò sembla el desembarco de Normandía.
- Plat combinat. Punt número 1: a mi les patates fregides em surten molt més bones. I això ja és dir molt ... de mi i molt poc ... d'ells. Punt número 2: els bistecs tenen duresa superior a 10 i són capaços de ratllar el diamant. Punt número 3: els ganivets són els que regalen amb el coleccionables "El comedor de mi casita de muñecas" i intentar tallar el bistec és tasca dura, amics.
- Disparitat de criteris. Si el menú posa que de règim hi ha bistec és molt més que probable que al menú de règim no hi hagi bistec. Que penses "I per què el poses al menú?". Amics, juguen amb els nostres sentiments, com els jugadors del Barça cada any. A més es fan els suecs, com els jugadors del Barça: tu dius "No m'hi posis pebrot, al bistec" ... doncs adivina què cau al bistec!!!
Al llarg dels anys, però, el menjador que cada dia em veu dinar ha sofert algunes transformacions. "De la qualitat del menjar vols dir?" ... no, la qualitat sempre ha estat al mateix nivell ... i no em tireu de la llengua que em conec. Les transformacions bàsiques han estat que es feia una cua de 3 parells de collons a l'hora de dinar; que tu arribaves allà i el primer que pensaves era "Merda, han canviat els del catèring i ara són bons i jo no m'he enterat" ... i quan eres al cap de la fila veies la crua realitat: que els del catèring són els de tota la vida, que la mongeta tendra només duu una patata i que la gent no baixava esglaonadament, com a l'Operación Salida, vaja ... tooots a la mateixa hora.
Però amics, estem a una empresa d'alta tecnologia i si aquí sobren coses és cervells capaços de resoldre qualsevol situació. S'han establert, d'un temps ençà, una sèrie de innovacions de cara a evitar aquestes cues:
1. Cartell que indica l'afluència de gent a cada hora. Representa que te'l mires i dius "Cabories! Si l'hora bona per dinar no és aquesta!!! Si vinc a l'hora que em diu el rètol informatiu anirem més balders" I tu assumeixes (el teu estòmac no, clar) que, per exemple, una bona hora per baixar és de 3 a 4 ... la llàstima és que la mongeta tendra ja no porta patata, els bistecs els han reciclat per fer una paret de pladur i del menú queda un primer i un segon ... i curiosament són els verds ... "Por qué serà?" que deia la Bombi
2. Ampliació del menjador. Oi que la gent estava fent cua a fora? Oi que veure gent fent cua queda com malament? Doncs ampliem el menjador perquè la cua es faci dintre!!! Ja està. Tu arribes allà, enganyat, i dius "Conyo, si no hi ha gent". Ah amic, creua el llindar de la porta i plora!!! A més, et fan fer com una mena de gimcama per agafar el pa, els ganivets de Pin i Pon, la safata, els postres, la beguda ... Si aconsegueixes agafar el primer i el segon (o que et serveixin el que vols, vaja) i pagar ... només has d'aconseguir assentar-te i seràs el rei.
3. El Guetto. Què molesta a un menjador? La falta d'espai. Perquè que estiguis allà dret esperant que algú s'aixequi queda com lleig. Com ho solucionem? Agafem una habitació de 3x3 metres quadrats i l'habilitem perquè tooooooot aquell personatge que es porti el menjar de casa no ocupi espai d'algú que estigui amb la safata esperant ... situació que s'ha degut donar ... 1 o 2 cops en la història d'aquell menjador, que hi hagi algú esperant, no que la gent es porti el menjar de casa ... I allà està, crec que la millor descripció és "claustrofòbica" o "la habitación del pánico" que només hi falta la BSO de La Lista de Schindler de música ambient ... Uix, i com portis el menjar de casa i dinis al menjador ... te claven unes mirades ...
Però el pas definitiu s'ha donat aquesta setmana. Oi que fa ràbia arribar al menjador a fer cua? Doncs cap problema! Et posem una webcam ... que dic una ... dues!!! que estan enfocant al llindar de la porta del menjador. Així si tu ets tranquilament al teu lloc de treball i algú et diu "Anem a dinar", tu li pots dir, tot fent-te el xulo: "Espera que ho consulto", mires la webcam i ale! Jo crec que venem les imatges i podem muntar un canal 24 hores. "El comedor", es diria. El presentaria la Merceditas Milá, que diu en Monegal. Però li falta so ... llavors podríem sentir frases mítiques com "Cómo que sólo hay coliflor? A que te meto dos yoyas" o "No lloréis, no lloréis, que algun dia estará bueno". Llavors sí que faríem la primera pela, entre això i el que s'estalvien en patates, buah!!!
