Esparreguera, com tothom ja sap i/o suposa i/o hauria de saber, perquè ja ho he dit més d'una vegada i no m'agrada repetir-me, està situada al centre neuràlgic de Catalunya ... però ... té un petitíssssssssim problema: no, jo no sóc el problema ... el problema és que li falten medis de comunicació amb l'exterior. De fet només en té dos: autobús (ue!) i aeri (ueeeeee!!!). I com faci una mica de vent (ue?) l'aeri ja no funciona i aleshores és autobús (ue!) i autobús (ueeee!!!).
Però amics, això que per tots podria semblar un greuge ... a hores d'ara, vist el panorama ... sembla una benedicció. Sí amics, amb el que he arribat a rajar de la companyia d'autobusos que cada dia desplaça el meu cos fibrat i musculat per aquests móns de Déu ... ara és per estar-ne ... no, orgullós potser seria excessiu ... deixem-ho en cufoi. Allò que estàs com inflat, com els canaris quan estan a punt de cantar ... allò com per dir "Eh, nano, que jo agafo el bus, eh? Psttt i sense fer transbordaments a Gavà!".
Però calia anar a Sants a investigar i veure in-situ què s'està coent allà. Però també és cert que anar-hi entre setmana és tasca que ni el mismíssim Tom Cruise té collons de fer-ho ... de fet li van proposar fer Mission Impossible IV, en que es camuflava d'un tiu d'Adif o OHL o com es digui la companyia aquella, per intentar acabar les obres de l'AVE a temps i va dir que no, que preferia buscar a la Madeleine, que ho veia més assequible ... Però i si enlloc d'anar entre setmana hi anem un finde? ... i el dissabte?
I així va ser. Aprofitant l'excusa barata d'anar a fer unes gestions gastronòmiques a Girona, em vaig aventurar a entrar a ... música de Psicosis, si us plau! ... Sants-Estation!!!
El primer escalafó del viatge comença el dia abans, quan decideixes trucar a la companyia. Primer truques a un 902 i et diuen que truquis a un 900. Clar, t'ho diuen ara que has trucat i ja has pagat ... aixxx, cada trucadeta que tenen val per una miqueta més de ciment per algun futur esvoranc. La Srta. (suposo que perquè ella vol) que m'atèn em diu molt amablement que "Només afecten ..." aix, no, en castellà "Sólo afecta al trazado de la línea de la costa, no a Gerona". Quan li comento que dilluns passat un tren direcció Girona es va quedar clavat a El Clot em comenta "Buah, eso fue una acción puntual!!!". I aquí ja tremoles. Tremoles perquè quan a la feina passa alguna cosa i no tens ni la més remota punyetera idea ... deixes anar un "això és puntual!".
Un cop arriba el dia i arribes a Sants veus que no n'hi ha per tant. L'estació està com el darrer cop, tu que t'ho imaginaves com si fós un barri de l'enclavament de Gaza. Destaca, per sobre de tot, gent amb cartells que van amunt i avall i tot de gent amb maletes que els segueix. Sembla la cançó aquella del "Follow the leader, leader, leader. Follow the leader. Sigueme!!". Sobretot quan veus que algun d'ells dubta la porta per on ha de sortir ... i amb ell dubta tot el grup "Un paso izquierda, un paso derecha ...". Per la resta, tot igual ... si exceptuem tot de gent vestida de color groc fosforitu que li dona un aspecte de discoteca de finals del 80 quan es va posar de moda allò del aciiiiiiiiiid.
Un cop vas a la finestreta a comprar el bitllet, tot queda clar. "Hola, un d'anada i tornada a Girona" ... "X Lelos", em diu l'amabla expenedora de bitllets ... "Perdoni, per quina via surt?" ... "Per la 13". Retinguem el número: 13. Tot fent temps, li pregunto a un senyor fosforitu com m'ho he de fer si volgués anar a Madrid (que algun dia tocarà anar a veure l'AiCarai). "Con el AVE no puedes!", em comenta. "No, si ja", li replico. "Tienes que ir a Tarragona en uno de nuestros buses i alli coger el Alvia para Madriz". Jo inocent de mi, li pregunto "I allò del compromís de l'Alvia que si trigues més de tant et tornen els diners ... val des que surts en bus fins a TGN?" i l'home comença a riure ... i vinga a riure ... mira, de fet, vaig tornar a les 8 del vespre i encara reia, el paio!!
I arriba l'hora del meu tren. Tot esquivant "Follows the leader", sento que diuen per megafonia "Estacionat a la via ... 9 ... regional fins a Girona" ... perdó? fa 10 minuts era a la 13. Mirarem el cartellet aquell que diu l'estació ... Girona ... via 11. A veure! On és el tren? Raude i veloç m'afanyo a preguntar a la senyoreta situada al costat del de l'AVE, el que reia ... i va i se'm queda com encallada ... sabeu els salvapantalles aquells que intentes treure'ls i tens la sensació que és el darrer cop que veus el teu escriptori? ella igual. Total, calia un decisió valenta. Oi que la noia de megafonia ha dit 9, li farem cas! I sí amics, era la via 9. Ara bé, tothom baixava i es preguntava si de fet era aquell ... perquè no hi havia ningú ... hombreee, que costa fer que baixi algú ... amb la de gent que hi havia dalt ... calla que no anéssim a parar a Torrevieja, Alicante. "No podíeu, que no veus que les línies estaven tallades!" ... aix, és veritat, veus?
Val a dir que el viatge va ser tranquil, sense massa incidències. No ens vem quedar clavats al Clot (minipunto para el equipo de los chicos) però sí que vem fer una parada i fonda a Maçanet ... perquè darrera nostre passava el Talgo ("Talgo pasa con Mary", ho sé, horrible) i el Talgo és el Talgo, nens ... i poca cosa més. La tornada també va ser molt plàcida i un cop arribat a Sants ... l'home encara reia.
I avui hem viscut el xoc amb la realitat. Sí, amics, quan tu estaves allà inflat com un pollitu, orgullós de la teva companyia autobusera ... va el tiu, arriba a Palau Reial i les portes que no s'obren. Clar, la gent, tensa, que és dilluns i la gent el dilluns vol quedar bé ... els divendres és igual però els dilluns, no. Doncs el conductor l'ha oberta en plan "Neng de Santa Coloma de Cervelló": patada voladora i vinga, cap enfora. Un cop hem arribat a Mordor també em tingut la nostra dosi de portes tancades ... i aquí ja no ha gosat fer la tècnica Xuc Norris. Ho ha intentat per les bones i res. Palanqueta i res (que ja em direu de què collons serveix, la palanqueta) ... la gent ja semblaven el JoseLuisLopesVasques a La Cabina ... només ens faltava dir "Que ya vienen las suecassss". Al final, solució informàtica: tu ho apagues tot i ho tornes a arrencar i funciona. I pam, portes obertes. El que no se'ns resisteixi a nosaltres ... Gràcies Bill!
Però amics, això que per tots podria semblar un greuge ... a hores d'ara, vist el panorama ... sembla una benedicció. Sí amics, amb el que he arribat a rajar de la companyia d'autobusos que cada dia desplaça el meu cos fibrat i musculat per aquests móns de Déu ... ara és per estar-ne ... no, orgullós potser seria excessiu ... deixem-ho en cufoi. Allò que estàs com inflat, com els canaris quan estan a punt de cantar ... allò com per dir "Eh, nano, que jo agafo el bus, eh? Psttt i sense fer transbordaments a Gavà!".
Però calia anar a Sants a investigar i veure in-situ què s'està coent allà. Però també és cert que anar-hi entre setmana és tasca que ni el mismíssim Tom Cruise té collons de fer-ho ... de fet li van proposar fer Mission Impossible IV, en que es camuflava d'un tiu d'Adif o OHL o com es digui la companyia aquella, per intentar acabar les obres de l'AVE a temps i va dir que no, que preferia buscar a la Madeleine, que ho veia més assequible ... Però i si enlloc d'anar entre setmana hi anem un finde? ... i el dissabte?
I així va ser. Aprofitant l'excusa barata d'anar a fer unes gestions gastronòmiques a Girona, em vaig aventurar a entrar a ... música de Psicosis, si us plau! ... Sants-Estation!!!
El primer escalafó del viatge comença el dia abans, quan decideixes trucar a la companyia. Primer truques a un 902 i et diuen que truquis a un 900. Clar, t'ho diuen ara que has trucat i ja has pagat ... aixxx, cada trucadeta que tenen val per una miqueta més de ciment per algun futur esvoranc. La Srta. (suposo que perquè ella vol) que m'atèn em diu molt amablement que "Només afecten ..." aix, no, en castellà "Sólo afecta al trazado de la línea de la costa, no a Gerona". Quan li comento que dilluns passat un tren direcció Girona es va quedar clavat a El Clot em comenta "Buah, eso fue una acción puntual!!!". I aquí ja tremoles. Tremoles perquè quan a la feina passa alguna cosa i no tens ni la més remota punyetera idea ... deixes anar un "això és puntual!".
Un cop arriba el dia i arribes a Sants veus que no n'hi ha per tant. L'estació està com el darrer cop, tu que t'ho imaginaves com si fós un barri de l'enclavament de Gaza. Destaca, per sobre de tot, gent amb cartells que van amunt i avall i tot de gent amb maletes que els segueix. Sembla la cançó aquella del "Follow the leader, leader, leader. Follow the leader. Sigueme!!". Sobretot quan veus que algun d'ells dubta la porta per on ha de sortir ... i amb ell dubta tot el grup "Un paso izquierda, un paso derecha ...". Per la resta, tot igual ... si exceptuem tot de gent vestida de color groc fosforitu que li dona un aspecte de discoteca de finals del 80 quan es va posar de moda allò del aciiiiiiiiiid.
Un cop vas a la finestreta a comprar el bitllet, tot queda clar. "Hola, un d'anada i tornada a Girona" ... "X Lelos", em diu l'amabla expenedora de bitllets ... "Perdoni, per quina via surt?" ... "Per la 13". Retinguem el número: 13. Tot fent temps, li pregunto a un senyor fosforitu com m'ho he de fer si volgués anar a Madrid (que algun dia tocarà anar a veure l'AiCarai). "Con el AVE no puedes!", em comenta. "No, si ja", li replico. "Tienes que ir a Tarragona en uno de nuestros buses i alli coger el Alvia para Madriz". Jo inocent de mi, li pregunto "I allò del compromís de l'Alvia que si trigues més de tant et tornen els diners ... val des que surts en bus fins a TGN?" i l'home comença a riure ... i vinga a riure ... mira, de fet, vaig tornar a les 8 del vespre i encara reia, el paio!!
I arriba l'hora del meu tren. Tot esquivant "Follows the leader", sento que diuen per megafonia "Estacionat a la via ... 9 ... regional fins a Girona" ... perdó? fa 10 minuts era a la 13. Mirarem el cartellet aquell que diu l'estació ... Girona ... via 11. A veure! On és el tren? Raude i veloç m'afanyo a preguntar a la senyoreta situada al costat del de l'AVE, el que reia ... i va i se'm queda com encallada ... sabeu els salvapantalles aquells que intentes treure'ls i tens la sensació que és el darrer cop que veus el teu escriptori? ella igual. Total, calia un decisió valenta. Oi que la noia de megafonia ha dit 9, li farem cas! I sí amics, era la via 9. Ara bé, tothom baixava i es preguntava si de fet era aquell ... perquè no hi havia ningú ... hombreee, que costa fer que baixi algú ... amb la de gent que hi havia dalt ... calla que no anéssim a parar a Torrevieja, Alicante. "No podíeu, que no veus que les línies estaven tallades!" ... aix, és veritat, veus?
Val a dir que el viatge va ser tranquil, sense massa incidències. No ens vem quedar clavats al Clot (minipunto para el equipo de los chicos) però sí que vem fer una parada i fonda a Maçanet ... perquè darrera nostre passava el Talgo ("Talgo pasa con Mary", ho sé, horrible) i el Talgo és el Talgo, nens ... i poca cosa més. La tornada també va ser molt plàcida i un cop arribat a Sants ... l'home encara reia.
I avui hem viscut el xoc amb la realitat. Sí, amics, quan tu estaves allà inflat com un pollitu, orgullós de la teva companyia autobusera ... va el tiu, arriba a Palau Reial i les portes que no s'obren. Clar, la gent, tensa, que és dilluns i la gent el dilluns vol quedar bé ... els divendres és igual però els dilluns, no. Doncs el conductor l'ha oberta en plan "Neng de Santa Coloma de Cervelló": patada voladora i vinga, cap enfora. Un cop hem arribat a Mordor també em tingut la nostra dosi de portes tancades ... i aquí ja no ha gosat fer la tècnica Xuc Norris. Ho ha intentat per les bones i res. Palanqueta i res (que ja em direu de què collons serveix, la palanqueta) ... la gent ja semblaven el JoseLuisLopesVasques a La Cabina ... només ens faltava dir "Que ya vienen las suecassss". Al final, solució informàtica: tu ho apagues tot i ho tornes a arrencar i funciona. I pam, portes obertes. El que no se'ns resisteixi a nosaltres ... Gràcies Bill!
