divendres, 27 de juliol de 2007
Capítol 227. Vacances de mi mateix?
Família, amics, coneguts, saludats, visitats, un servidor agafa avui mateix vacances ... "alaaaaa, no fotis!" ... fotu, fotu!!! Coi! Què passa? En algun moment les havia d'agafar, no?! Per tant, i com que he tingut petits problemes perquè la gent no entèn com són les meves vacances, passo a explicar-ho per 743837333,56 periòdic simple vegada ... però ho farem per parts, com en Jack l'Esbudellador, seguint l'ordre de preguntes i respostes que segurament més d'un, o d'una, seguiria. Som-hi

1. "Quins dies fas vacances?"
Aquesta setmana que ve ... o sigui la del 30 de juliol i després les del 20 i 27 d'agost.

2. "Que bé que viviu els informàtics!!! 1 mes i Escaich (el del Barça) de vacances ..."
Nooooo, faig la setmana del 30 de juliol, torno a currar les setmanes del 6 i el 13 d'agost i torno a fer vacances les setmanes de 20 i el 27 d'agost

3. "No ho entenc! Per què les agafes separades?"
Perquè al revés de Los Inmortales i Gran Hermano on "sólo puede quedar uno", aquí han de quedar més de "uno" ... i clar, anem fent torns ... I a mi m'ha tocat aquest, ves que vols fer-hi!!!

4. "Una mica desgraciat, tu també"
Oh, i ara ho descobreixes? Es nota que no llegeixes massa el meu blog ... 2 evacuacions per incendi o similar de la feina en menys de 4 mesos, al·lèrgic als fruits secs, ... què, continuo?

5. "I perquè no les agafaves totes a partir de la setmana del 20 d'agost?"
Perquè amb prou feines he arribat mitjanament viu física i mentalment fins al 27 de juliol, com collons voleu que allargui 3 setmanes més l'agonia? Hombreeeee, que sóc persona, tu!!! Que no tinc 4 dies seguits de vacances des de ves a saber quan!!!

6. "Ets un exagerat!"
Sí, perquè tinc sang andalusa a les meves venes, no et fot!

7. "I on vas aquests dies?"
Mítica pregunta que a aquestes alçades ningú fa mai ... és com "Què, com prova l'Any Nou?". Mireu, aquesta setmana, a enlloc. Descansar, sortides puntuals i tranquiles ... sobretot tranquiles ... tros de setmana de panxing!! Ohhhh, només de pensar-ho ja se'm fa la boca aigua!!! Ohhhhhhh!!!

8. "I no et farà pal després tornar el dia 6?"
Ja ens ho trobarem, tu!!! Però i després tornar a fer festa el 17? eh? eh? eh? Serà brutal!!!

9. "Escriuràs al blog?"
Nooooooooooooo, el màxim que m'aproparé a un ordinador serà al de casa per passar-hi la mopa ... ostres! Merda de pols, eh? Que tinc casa meva que sembla que hagi vingut del París-Dakar ... no és això, collons, no és això. "Doncs posa l'aire acondicionat ..." ... no, perquè llavors si m'estic molta estona sembla que estigui imitant al Sabina quan s'ha acabat de fumar un puro ... no, no!!

Doncs va, que jo aprofito i marxo sobre rodes!!! Cuideu-vos molt, que jo també ho intentaré fer i ens la veiem a la tornada ... Una forta abraçada!!!

 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dijous, 26 de juliol de 2007
Capítol 226. Estiu a la fresca?
Ara que ja tothom s'hi veu, és temps de rebaixes i no fa calor (geeeens de calor), què ve de gust fer? Doncs que algú, que sap que fas aquesta benedicció dels Déus que es diu jornada intensiva, et faci un truc i et deixi anar un "Ei, que avui baixo a Barcelona a comprar roba ... m'hi acompanyes". Fixi's, benvolgut lector, que la frase final "m'hi acompanyes", no és cap frase interrogativa, senyal que l'emisor planteja una qüestió a l'oient sobre la seva disponibilitat, no senyor ... és més aviat una frase enunciativa ... o fins i tot una exhortativa "m'hi acompanyes!!!". Així doncs, benvolgut lector, queda clar que ... la gent m'ha perdut el respecte.

Deixant de banda això, el fet de treballar a Barcelona sembla que et dóna una mena d'intel·ligència superior per saber: llocs on comprar coses que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els nois/noies que despatxen mooolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per sopar que no coneix ningú, súper bé de preu, amb els cambrers moolt atents i amb la música d'ambient agradable ... llocs per anar a prendre algo ... vaja, que el fet de treballar a Barcelona es veu que et confereix un sisè sentit per saber-ho tooooot de Barcelona i que a la pregunta "He d'anar al carrer lknmimvoidvfroi, quin bus hauria d'agafar i a on?", i a la teva resposta de "mira BCN.ES i busca el carrer ... a veure si et penses que sóc la Guia de Barcelona, jo", se't queden mirant amb un "Buah, i tu curres a Barcelona? Mitja cerilla!!!"

Per tant, i per no complicar la troca, si algú baixa a BCN i espera que els duguis a algun lloc fashion amb carrers i carrers plens d'outlets ... els acabes duent al centre i que s'espavilin, tu. A veure si aquí a la nostra edat hem de fer de chacha de la gent, sí home!!! I els veus a ells, que volien comprar a llocs tranquils, bé de preu, amb música relaxant ... com acaben entrant al Bershka (o Bresca, com diu la mare del Kittus) que tenen la música a un volum tan alt que costa fins i tot pensar ... clar que té èxit la botiga, collons, con tal de sortir d'allà compres el primer que trobes i au! I tu hi vas a les 6 de la tarda i ja hi ha més roba pel terra que no pas als penjadors ... clar, a la gent li agafa El mal de San Vito, com li agafava al Último Guerrero allà al Pressing Catch. On vas a parar!! Abaixa la música, cony!!!

De tota manera, si no trobes alguna cosa sempre pots dir la mítica frase "Anem al CorteInglés que allà segur que ho trobem". I tots cap allà. El CorteInglés, per aquells que no sabeu què és, és aquell edifici on a l'estiu s'està fresc. Que jo hi he vist gent passejant tan panxa llegint el diari ... i perquè no et deixen assentar-te a les butaques que sino ... hi hauria gent que hi faria vida, allà, a l'estiu. I és aquell lloc on si et quedes mirant alguna cosa durant més de 2 milèsimes de segon, notes com tens darrera teu una presència que et mira amb cara de "Què, amiguito, farem negoci tu i jo?". És la mateixa sensació que tens si tornes del Palau Blaugrana després d'un partit de bàsket i la teva mirada es creua amb alguna de les noies que estan a la sortida ... noies, o nois, clar. Que mai queda clar això ... potser et penses que és una noia i resulta que és un Kinder Sorpresa ... el regalo está en el interior ... Lleig, lleig!!!

Però tornem al CorteInglés. Jo crec que no trobes sentit a la vida fins que no entens com funcionen les escales mecàniques del CorteInglés. Si aquestes pugen, les del darrera baixen, de calaix. Però jo penso que les escales aquestes són com les de la peli del Harry Potter, es van movent de lloc: mai aconsegueixo trobar-les, tu. Crec que es convoquen amb un encanteri Patrono. I quan les trobo, si vull anar cap amunt, van cap avall. A més, quan puges o baixes per les escales agrada veure el cartellet que anuncia la planta ... sempre i quan no et trobis, per exemple, amb l'Enric Masip (jugador d'handbol i que fa com 2 metres x 2 metres) i allà no veus ni la planta que vas ni res ... i vas baixant, baixant, baixant, pensant que ja es quedarà a alguna planta ... i sense adonar-te'n ja ets al pàrking ... vaig estar a punt de dir-li que em portés a casa ... i ell a punt de denunciar-me per assetjament.

I d'aquesta noble casa, el tema musiqueta em té captivat. Sí, musiqueta a un volum agradable però ... cal que cada 2 minuts surti la senyoreta que digui "Avui és el dia del Carme, pot trobar el millor regal a la planta de senyores de El CorteInglés"? És necessari? I la musiqueta ... no podem posar-la variada? cal que sempre sigui la mateixa a totes hores? Ja ho sé que fem promocions ... però ... i cal que se senti a toot el CorteInglés? Llavors et passa com a mi, que dues vegades que he hagut de fer servir els serveis de tant preuat establiment i escolta ... no podem treure la musiqueta dels WC? és que no hi ha manera de concentrar-se amb la feina allà sentint " ... ningún problemaa debe hacerte sufrir ... Hakuna Matataaaaaaaa" o l'altre cop " ... lo echamos a suerrrrtessssss ...".

De tota manera, i malgrat estigui atapeït de gent sempre, t'has de prendre les coses amb calma i relaxades. Sobretot quan veus alguna cosa que t'agrada i aconsegueixes veure'n el preu ... que normalment espanta. Llavors sí que t'entra fredor al cos, tu. El millor és fer-te el dissimulat, com el que passava per allà, deixar la peça de roba al penjador i pronunciar, en un correcte castellà, un "no no, sólo para emprovar". Que la paraula "emprovar" pels dependents és com l'all a les pelis de vampirus, els espanta a tots. I ja pots reprendre el teu camí de rebaixes, més fresc, naturalment.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
dimarts, 24 de juliol de 2007
Capítol 225. Y se apagó la luz...
Aixxxx, Alejandro Sanz ... l'ex-cantant Alejandro Sanz ... no ho heu notat? Des que va fer allò del Corasón Partío ... noi, ja no canta ... parla. Tu sents allà la música i el tiu et va fent un discurset en plan "No es lo mismo ser que estar ... " ... Nano! Però posa-li una mica de gràcia, rei! A casa, quan un servidor, que era el nen, estava així aplatanat, les coses s'arreglaven amb suc de taronja ... "A tu et falten vitamines!" i vinga suc de taronja ... amb raó se m'ha quedat la cara de Naranjito ... Però aquest paio des que es va enterar que el Marquez es trincava la seva ex-dona i li surten fills de tot arreu ... crec que li faltaria tota la taronja de l'horta valenciana per animar-lo. Buenuu i ja no parlem de l'Àlex Ubago ... aquest ja és un cas impossible.

En un altre ordre de coses, avui, amics, coneguts, gent que passa per aquí i no escriu ... "aixx, em fa vergonyaaaa", "aixx, és que ... no sé com es fa", "aixx, és que són escrits molt llargs i ... no tinc temps", ... avui, el terme Jornada Intensiva ha estat interpretat al peu de la lletra. Sí amics, avui, gràcies al duet fantàstic, Endesa i Red Eléctrica, a les 11 del matí se n'ha anat la llum de la nostra fabulosa empresa. Es veu que han petat 3 transformadors en 3 punts estratègics de BCN i buenu, allò que passa, tan típic, que marxa la llum a 3/4 parts de Barcelona ... inclosa la del trambaix que curiosament, s'ha quedat mig creuat al carrer Numància. Res, mariconades.

En un principi, que marxi la llum a la nostra benvolguda empresa no és cap problema. És més, normalment és rebut amb vítores y aplausos. Ara bé, com a conseqüència d'això ha marxat potser el bé més preuat, ..."més que l'Arca de l'Aliança, el Calze Sagrat i les dues copes d'Europa del Barça?" ... sí, Internet. Els vítores y aplausos s'han convertit en crits de desesperació i de dolor. Quan anava cap a la taula del Boss ... no home, el Bruce Springsteen, no ... per un llarg i fosc passadís m'he creuat amb les ànimes en pena d'homes flagelant-se al més pur estil Berengario de El nom de la rosa i de dones agenollades al terra, rosari en mà, pregant a Nostru Senyor ... no m'ha quedat clar si parlaven amb Déu o amb Bill Gates ... pel restabliment de la connexió. "I els generadors?", us preguntareu ... bé, gràcies. Deuen ser de cartró, com els arbres de La Passió. Jo crec, i dic crec, que els crits de les ànimes del purgatori avui han quedat aplacats pels crits llençats des d'aquesta, la nostra empresa.

I alhora els crits dels treballadors desesperats per la manca de connexió telemàtica han quedat aplacats pels crits d'uns altres treballadors ... els que s'havien quedat als ascensors ... pobres! També és mala sort. Clar que era punyetera probabilitat que hi hagués algú ... on vas a parar!!! aquells ascensors no hi para mai de pujar gent ... algú pillava fijo!! Ascensors que, per cert, si fas allò d'aguantar les portes més d'un minut, se't tanquen a lo bruto i et surt una veueta de "Mantenga la calma" ... que penses "Mantenla tú i no tanquis les portes, coi!". Anda que haurà sonat avui, la veueta ... Busca-la!! Com l'alarma aquella de Código Rojo, anda que ha sonat, avui. Ha vingut un home de seguretat a dir-nos "Hay que desalojar el edificio!!" i jo "Y los del ascensor???" i ell "No hay tiempo! Serán unos héroes!! Les daremos medallas póstumas al valor!!!" ai, no, que se m'ha anat ... crec que ha dit "Ya los hemos sacado" ... però amb aquella cara d'embusterot que ... sabeu la cara de pícarus dels nens/es quan n'han fet alguna i et volen colar una trola? ... ai ai ai, que demà ens els trobarem allà encara!! Ai que més d'un s'hi haurà fet un dúplex allà!!! Que Barcelona està molt cara, tu.

A fora, el panorama era ... diferent. La Diagonal, com no, col·lapsada, però avui amb raó. Tooooota l'Illa a les fosques. Les nenes "osea" perdudes perquè a la botiga Custo no hi havia llum ... "qué fuerte me parece!" (aquest darrer tros repetir-lo en veu alta i com si estiguessis bevent sopa, per una millor comprensió ... gràcies). Els nois del Decathlon fent vivac a la gespa de l'edifici d'ONO ... l'FNAC que era una cova fosca on no deixaven entrar a ningú ... i els nois/es FNAC allà aglomerats a un cantó ... m'ha recordat una mica a En busca del Fuego ... ep, que l'FNAC, Déu no ho vulgui, si algun dia passa alguna cosa ... allà no surt viu ningú!!! ... i nosaltres, que tenim el Punto de Encuentro per si passa un Código Rojo, a Cuenca, allà al mig com uns estaquirots, mirant cap a dalt com si estiguessim esperant a Superman ...això és disciplina, collons!!! Una altra demostració que els simulacres no serveixen per res!!!

A tot això, a les 12 ens avisen ... "per megafonia?" ... nooo, que alguns encara es pensarien que hi ha un atac aeri dels alemanys, que a la gent li calen vacances i ja no coordina ... han fet servir l'entranyable sistema del boca a boca ... de fet més aviat semblava el joc del telèfon, allò, que cada vegada havien petat més coses d'Endesa ... i ens diuen que anem desfilant que si hi ha sort demà potser podem anar a currar. Però demà hi anirem amb més alegria, que ja hem consumit un dia de setmana, un dia menys per vacances, tot xiulant la cantarella de "Y todo a media luz ...".
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 20 de juliol de 2007
Capítol 224. La ley del feriante
Post dedicat a Amidala, que cada dia fa empetitir més la paraula "admiració". Tots els somriures del món per a ella.

Una de les coses més destacables d'una Festa Major ... "alaaaa, encara estem amb la Festa Major!? Però si va ser fa dues setmanes" ... sí, però si no tinc temps d'escriure els posts, no em quedaré allà en plan coitus interruptus ... jo ho he de treure, com deia la nena de El Exorcista amb el iogurt aquell Bio que li donaven perquè ho escopís ... així, doncs, a callar. Això, un dels fets més destacables de tota Festa Major que es preuï ... "Ei, que ara m'he recordat la cançó d'Els Pets aquella de "Munta-t'ho bé ... ara és moment de passar-ho bé ..." que parlava de Festes Majors" ... res, ni cas ... és la Fira, home, la Fira ... on hi ha una Festa Major hi ha una Fira ... és llei de vida, tu.

A casa meva la Fira mai s'havia dit la Fira ... es deia Els Caballitus. Sí, no us en foteu ... jo era gran i ma mare encara em deia: "Nen, que no vas als Caballitus aquest any?" Mira, a casa érem del generu raru, tu. Mai se'ns va acudir de dir-li Fira . Però clar, això era a casa ... a fora dissimulaves ... "Ehhmmmmmm, que no anem a allà baix ... allo dels autos de xoc ..." i algú, més curtit segurament en aquests actes, deixava anar un salvador "Ahh, a la Fira? Sí, home, no t'amoïnis que hi anirem ...". Això de dir Els Caballitus sempre em recorda l'acudit aquell de "Ahora que he aprendido a dicir pinícula, van y le llaman flim, tu". A més allà sempre hi ha hagut una atracció estrella: els autos de xoc. La resta? Merdúfies, tu.

Les Fires , si per alguna cosa es caracteritzen, és pel soroll. Ohhh, quin punyeteru agobio passejar per entre les paradetes de la Fira . Quin mal de cap ... i que pesats que són. A més tots tenen els seus sorolls característics i tots allà dins al cap, ben barrejats. Entre la música dels autos de xoc, que per mi que tenen un fil musical dels baratus ... que jo no he sentit mai la música dels autos de xoc enlloc ... i mira que escolto la ràdio ... deuen tenir Radio AutoChoque FM ... la xerrameca inaguantable del de la tòmbola, que a la que passes per davant els teus peus arrosseguen una quantitat de paperetes estripades que equival a mig bosc de l'Amazones ... i els niaaaaauuuuuuuu de les alarmes per poder pujar a qualsevol de les atraccions, que tu penses: "Ja està, l'ambulància, ja ha passat alguna cosa" ... canalla, que sóc patidor, coi, que sóc del Baa ... ohhhh, quin estrés!!! I quin descans quan surts de la zona firaire!

Si hi han hagut fets que hagin marcat la meva vida, els més cotxambrosos han estat a la Fira. Primer, el tema Caballitus en sí. Em refereixo a aquella mena de cotxets que van tots juntets i que puja la canalla. I van fent un recorregut més o menys linial amb alguna pendent. Com El Tour però sense controls anti-dòping ... que més d'un nen el pillen, ja us ho dic jo. Ohhh, uns drames!! Per què sempre que pujaves de petit, quan tocava passar per davant del teu pare estava el tiu mirant a Cuenca? Noooo, no era guenyo mon pare, d'on ho heu tret, això? I tu allà saludant com un imbècil ... bueno, la imbecilitat dels 2, 3, 4 o 5 anys ... que jo era gros i a partir dels 6 ja no hi entrava, allà ... i el pare de turno o fumant o mirant la que repartia les fitxes a les altres atraccions ... hombre! Estigues pel nano, tu!!! Que ens fas fer el paper de tontus!

Després, un xic més gran, quan ma mare es va emperrar que volia una Chochona ... La Chochona, per qui no ho conegui, és una nina de merda que es va posar de moda i que es regalava en algunes paradetes, previ cant per part teva d'una alegre cantarella que feia com "Que rica la Chochona, yo quiero una Chochona, me gusta la Chochona ..." cantarella que jo em vaig negar dia sí, dia també, a cantar ... i li deia al Jefe "Coi, canta-la tu, crack!" i mon pare "Nooo, que li fa ilusió que la cantis tu, home!". Total, res de res; no hi va haver Chochona però sí morros de ma mare durant una setmana. Total, l'any següent li vaig dur un osito de Los Camellos i no li va fer puta gràcia!!! Anda ya! Amb la Chochona dels pebrots, tu!!

I tercer, més grandet, pujat a La Rana ... també existeix la versió de El Pulpo, però era més aviat per parelles, com el seu nom indica ... un servidor va perdre una xancleta ... bueno, va sortir pels aires en una pujada del braç mecànic ... amb tanta "sort" que va anar a parar a sobre dels autos de xoc. Clar, la imatge meva allà a la pota coixa, que semblava que m'estigués preparant pels Paralímpics i anant-li a dir al senyor xulo que porta els autos de xoc ... que per què sempre fa una ràbia que el mataries? allà dret portant els cotxes! Que no va de sobrat, no!!! ... "Señor chulo, que me baja la chancleta, por favor?" ... i ell que et mira amb aquella cara de perdona-vides de "Si no eres chica no hago favores ..." ... coi, va haver-hi d'anar una amiga ... que el tiu s'animava i a part de la xancleta li volia baixar altres coses ... Un peligru, el dels autos de xoc.

Ara quan et fas gran ni t'hi acostes ... tot i que crec que continuaria sense haver mai guanyat res a la Fira ... ni a la tòmbola aquella, que el més idiota s'emportava la mini-Cadena Coca-Cola, ni a allò de les monedes que semblava que haguessin de caure totes i no queia mai res ... i continuaria també sense saber cap on es mou el cotxe als autos de xoc quan poses la moneda: que mai saps si anirà endavant o enrera ... Que sempre em vaig preguntar ... i què passa si poses la moneda abans que soni el ninininininin? (que semblava el soroll de la dona biònica quan saltava, per cert) Mai ho sabrem, ens hem fet grans.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
divendres, 13 de juliol de 2007
Capítol 223. Fes-te major
Uf, quina son! Aquesta setmana estic que no estic. I qui en té la culpa? eh? eh? La calor? Noooooo, perquè l'estiu no ha arribat encara ... bé, el meu estiu potser sí, però l'estiu de la gent aquella que es queixa i fa tanta ràbia, els de "Ohhh, aquest any, passo fred per les nits! Mira'm, estic toooota esborronada!". I t'ensenya aquella pell de gallina potxa ... no home, no!!! ... això, que l'estiu, aquell estiu de calorades, de dutxar-te i no saber si assecar-te o no perquè tornaràs a suar, que ho veus a venir, del Tomàs Molina dient "Avui s'ha registrat a Barcelona la temperatura més alta dels darrers 2000 anys, entre les 4 i les 4 i 3 de la tarda (pels d'ESO, quan esteu fent la migdiada)", l'estiu collons, l'estiu .. doncs encara no ha arribat, tu. Ah, sí, estic cansat perquè a Esparreguera hi ha hagut una altra edició de ... (fanfàrria) ... La Festa Major ... (final de fanfàrria).

I estic cansat perquè el dia que he dormit més dels 4 dies de Festa Major ha estat ... divendres ... 6 hores. La resta 4, i si he arribat. Clar, ves tu a aixecar el país havent dormit 4 hores. Si estàs fet una braga ... no, Sonia Braga, la del Dancin'days, no ... oooh, Dancin'days va ser el primer culebrot que un servidor es va empassar ... quan em van operar la cama ... un dia ja parlarem d'operacions, ja ... això, que estàs fet un nyap, tu. I clar, qui ho paga? la feina, clar. Els de sempre ...

El contingut de la Festa Major és ampli i variat ... i no el comentarem ara perquè es faria llarg i pesat ... i ja hi ha qui es queixa que els meus posts es fan llargs i pesats. Només destacarem, a mode de comentari alguns actes d'aquest any, no necessàriament vistos per un servidor, però que sempre animen i la fan una mica més ... amb ganes de marxar corrents, vaja:

- Divendres: Divendres comença, però és allò que ho posen per començar algun dia perquè la veritat, coses que valguin la pena ... poquetes. Només el pregó, que aquest any van portar al Toni Albà fent de Rei ... buenu ... i fins aquí el comentari ... Ah sí, un dels actes que ningú es pot perdre és el Festival d'Aeròbic de les diferents escoles de dansa i gimnasos diversos. És un dels actes que arreplega a gent de diferent magnitud: hi ha els que van a veure "qué hase mi Chennifer", hi ha els que van a veure com els boten les domingues a les nenes, hi ha els que van a veure quantes nenes s'etivoquen a les coreografies,... gent de tota mena, vaja. Això sí, al vespre a dormir tard. No em feu dir el perquè.

- Dissabte: Representa que dissabte ja és Festa Major. I és veritat, al matí no fan res, i a la tarda, si salvem els castellers ... poca cosa. Al vespre sí, al vespre es nota que hi ha festa ... i ganes de barreja social: mentres a una plaça fan el típic ball de Festa Major amb les orquestres aquelles que tenen noms mitològics ... que dius, i per què? perquè un grup d'aquests no es pot dir "Els amics de l'Enric toquen cançons"? .... doncs no, vinga, Vulcano, Centurio, Odisea ... que serien més aviat destinats a la gent gran ... "Però ... tu ja ets gran ...", aneu a cagar a la via! ..., per la gent jove, així perquè no molestin, els tenen confinats a una altra plaça amb "el grup que fa versions de cançons famoses i que sonen bé". Ep, i darrerament hi ha sort amb aquests grups, eh? Això sí, al vespre a dormir tard. Amb el grup aquest, clar.

- Diumenge: Si dissabte ja és Festa Major, diumenge és que estàs allà bullint amb la Festa Major: efectivament, al matí no hi ha res. I a la tarda ... quasi que tampoc (no farem als castellers actuar cada dia, pobres). El diumenge és el dia conegut com "Fins les 7 no sóc persona" ... "Ehhh, que no teniu el típic dinar familiar de Festa Major?" ... sí, sí, però acabat el dinar ... a dormir i "fins les 7 no sóc persona, collons" ... la gent, que si no dorm es posa nerviosa ... A partir de les 7, tampoc hi hauria massa cosa, la veritat. És qüestió de fer temps fins el concert de rock. Buenuuuuu, Esparreguera ha viscut grans concerts de rock ... i animats!!! Gossos (buah! una fiesta! la gent allà saltant i tot), Sau (quan hi eren els dos, s'entén ... que sosos que eren Sau, però molt sosos), ... Però aquest any enlloc de portar un grup de rock català van portar un grup d'àmbit estatal. Res, uns nanos que acaben de començar ... no, El Canto del Loco, no ... Seguridad Social ...àlies, los yogurines o los sub-20 ... Ara, si continuem en aquest plan, diuen que l'any que ve porten els Rollings i l'altre els Beatles, bé, els 2 que queden ... però sempre pots posar un parell de motxos i mira, la meleneta potser cola i ja els tens a tots 4. Clar, amb aquest concert és impossible no anar a dormir tard!

- Dilluns: La Festa Major comença a decaure. I no, no fan res pel matí ... si no ho han fet fins ara ... té sentit que ho facin dilluns? ... clar que no. A la tarda hi ha jocs per la canalla ... toooots els jocs de la canalla que no han fet ni el dissabte ni el diumenge els fan el dilluns. Què passa? La canalla, estressada. I els pares, de cul. Pobrets que no donen l'abast. Veies que mentre el pare/la mare feia cua per pintar-se la cara ... la del nen, eh? ... el peque estava fent pràctiques de bastoners o jugant al 3 en ratlla. Clar. Si fins i tot hi havia qui es portava el tranquimazin de casa, per tots dos, per ell i pel nen!

Però si dilluns és recordat per alguna cosa, és pel Correbars. El Correbars, benvolguts feligresos, és literalment "agafa a 400 persones, fes-los anar per 8 bars del centre del poble, cada bar és una consumició ... guarra, la consumició ... dóna'ls trompetes de plàstic, pitus, pilotes de plàstic, flotadors i pistoles d'aigua i a veure què et fan". Brutal! Un servidor, que n'ha participat en algun però no en aquest perquè dimarts tenia una reunió-despertador a les 9 del matí, només ho pot qualificar de brutal. Ep, i que la gent es comporta, eh? ... "Anda yaaaa" ... que sí, us ho juro ... bé, fins que donen les pistoletes d'aigua ... llavors potser ja no tant ... o fins que intentes creuar per anar a dormir i algú diu "Mira, és l'Angu!!!" i tens a entre 5 i 10 persones deixant-te la camisa xopa. T'has d'assecar quan arribes a casa, vas a dormir tard per collons!

- Dimarts: darrer dia ... i laborable. Clar, pel matí no poden fer res, pobres! A la tarda tampoc fan res destacable. A la nit hi ha el castell de focs. I jo que continuo sense entendre a qui aplaudeix la gent als castells de focs: a l'Ajuntament, "por haber hecho posible este sueño"? al senyor que els encèn? al senyor pirotècnic que els ha fet? Ara aquest any es veu que no està de moda fer els "Oooooohhhhhh", que tampoc l'he entés mai. Que jo i la Muntxi així vem començar-ho en conya i el paio del davant nostre ens va mirar amb una cara de "Ep, si us plau, que estem intentant sentir els petardus". Després el concert amb la Salseta del Poble Sec i el seu pot de ketxup ... que aquest any hi era ... i allà és on s'aprecia que la Festa Major dura massa ... veus a la gent assentada, els rostres descomposats, aquells ulls cristalitzats de "no, no, si jo vull ballar però el meu cos diu que no", ... terrible

I el pitjor de tot, i tots 4 dies ... la constatació que Esparreguera és una ciutat dormitori. D'on punyetes surt tanta i tanta gent? "Ohhh, però amb el pas dels dies segur que van caient ...", coi, clar, però els primers dies ... si no es pot anar pels puestus ... I una altra constatació, si ets petit t'ho passes bé, si ets gran ... et trinxes massa. Ens estem fent grans ... però l'any que ve estarem allà, tu. En fi, com diu la cançó "Passi-ho bé i fins l'any que ve" (que també la rima, currada ... molt currada)
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimecres, 4 de juliol de 2007
Capítol 222. El tiempo es oro?
Amics, a la nostra fabulosa empresa ha arribat la sempre esperada i entranyable jornada intensiva. "Que bé, a les tres cap a casona, oi? Mira que viviu bé els informàtics!!" ... no no, si vivim de conya ... a les tres a casa sempre que no hi hagi tancaments, entregues o estats poc usuals però sempre carinyosos de DefCon 2 ... això pels d'ESO seria equivalent a dir que "hay un marrón que te mueres, neng!!!". Llevat d'això i que un servidor si plega a les tres, entre que agafa el bus, arriba a casa, fa el dinar i acaba de dinar i renta els plats, li poden donar les 6 de la tarda (18:00 pels d'ESO ... mira, és que em van dir que darrerament no em fotia massa amb ells ...) doncs davant d'aquest planassu ja us dic que em quedo a dinar a la feina, que dino a l'hora de sempre i que arribo a casa, with the calm, a l'hora que Déu Nostru Senyor Bill Gates i les huestes de Mordor creguin oportuna.

Clar, però quan arribes a casa ... ti merece un premio? ... no, quan arribo a casa ... què collons fots a la tarda? No no, no us en rigueu, que jo em passo toooooot l'any arribant, com a molt d'hora a quarts de 8 ... "Andayaaaa, que en teoria plegues a les 5, xaval ...", sí, en teoria, i també en teoria el Baa hauria de tenir més d'una Xampinyons, oi? Doncs a callar que continuo ... i a quarts de 8 només dóna temps a anar a comprar al Condis de davant de casa, anar a fer un tomb i au, a sopar i a momir. Què fas si arribes a les 5 o a les 6? Eh? Eh?

Una de les millors coses que pots fer és anar tancant temes. Aquells típics serrells que hi ha a totes les cases del món mundial: pintar, planxar, fregar, arreglar tal o qual cosa, en cas de ser un bricomaniàtic, o reclamar que et vinguin a arreglar tal o qual cosa, en cas de ser jo.

Jo, ho he de reconéixer, i sé que ara perdré molts punts, puc tenir moltes qualitats, però amb el tema d'eines ... mau! "Ets un inútil!!" no, millor, sóc un generador de feina per la gent que es guanya la vida fent això. El problema és que aquesta gent no entenen que gent com jo som els que els donem feina i ... ens ignoren. Això sí, ens ignoren, però amb estil, eh? Veiem-ne uns exemples:

Hi ha els que coses petites no fan: Només entrar al pis, van venir a canviar el pany de la porta. Però ... sempre n'hi ha un, ja ho sabeu ... el noi que la va canviar, el Doctor Macipe, va deixar un "Mmmmmm, això no dóna dues voltes ... ahhhh, vale, és que hi ha un trau que no deixa passar la balda!!" ... va aixecar el cap, va veure la meva cara d'interrogant i per evitar sentir-me dir un "Què dius que què?" va afegir "Que això ha de venir el Miliu a arreglar-ho". Doncs, noi, vaig entrar a viure al desembre de 2004 i ara ja farà ... 2 anys i mig? Que no hi ha manera, tu. Vas allà, t'apunten, que deuen tenir una llibreta on només hi deu posar "Angu, porta", i a vosaltres us han trucat? ... si? cony, doncs envieu-me'l ... a mi no. Al final, què fas? T'arremangues i te'n vas a un altre lloc on se te'n riuen a la cara, clar ... "Ui, això ja no ho fem, jajajaja". Clar, al final ho acabes fent tu mateix, ferit al teu orgull ... i encara no saps com, te'n surts ... i llavors passa allò tan macu que vas tot cufoi ensenyant-ho a la gent "Eh, eh, mira, una volta de clau i dues voltes de clau ... eh? ... i ho he fet jo ... sóc un crack!" I la gent et mira amb aquella cara de "Pobre noi ... finalment ha embogit"

També hi ha els carregats de feina: En Gi, fuster de professió ... "Ai, com Sant Josep", sí sí, i la seva dona també es diu Maria ... del Carme ... però el nen es diu Pol ... nois, no es pot tenir tot ... va ser avisat per un servidor per, res, posar un parell de prestatges i arreglar dues cosetes. Això va ser el setembre passat. Ja només avisar del que volia fer em van dir que hi havia el Top 40 ... 93.9, Radio Barcelona FM ... Una llista que riu-te'n tu de la del Schindler aquell. I es veu que ell va fent. Acaba un, comença l'altre. Sembla just oi? Doncs allà es deuria colar algú perquè fins fa un parell de setmanes que no m'ha dit que em tocava. Ja plorava i tot quan m'ho va dir "Gi, vols dir? No te'n quedarà algun encara?" i ell que s'ho pensa i em salta amb un "Si no et corre massa pressa, he d'acabar..." Veus, per idiota. Mai pregunteu! I això que jo no era un client despreocupat, que jo anava cada dues setmanes a veure a quina posició estava, que semblava allò la Borsa o La Liga Fantàstica del Marca ... que me'l trobo pel carrer i li parlo del futbol per veure si es motiva amb mi ... i no hi ha manera .. que m'he d'anar a comprar roba, que la Carme ja ha vist tota la meva col·lecció estiu-tardor-hivern-primavera-estiu ... que només falta fer-los un nomeolvides d'aquells quecos perquè se'n recordin de mi!!! Però sembla que ara sí ... o ja veurem!

I els que directament, passen: Qui no ha avisat a aquell lampista que MAI ha passat? A casa en va venir un, que haviem cridat feia 4 mesos perquè el diposit d'aigua gotejava, tema serio ... i va venir perquè mon pare es va posar serio ... mon pare? de la broma tot el que vulguis, però si es posava serio, bufa! ... i el va "fer passar" (atenció a les cometes) a mirar-s'ho aprofitant que anava a "mirar-se unes obres al bar del davant de casa" i que no tenia temps, es veu. Amb aquell llavi que hi duia el puro apagat ... collons! Que quina peste foten els puros apagats també ... que no se l'entenia res del que deia ... treu-te el puro, cony ... "Adjixo esta fumgut serdran 300.000 Ptes més o menys ... que cal canviar el tubo" ... I el dipòsit va gotejar per sempre més i va tenir sort que el tubo no li fotem nosaltres per l'altre tubo ... Home, si no ho vols fer, digue'ns-ho, home! Que ja li recordarem als nostres amics i familiars que ets un penco!!!

Però d'això del temps, els que s'emporten la palma són els d'una botiga de joguines. Tenia un servidor 4 o 5 anyets i els Reis ... no home, no, el Juan Carlos no, jo sóc de l'epoca d'Alfons XIII, tu ... em van dur una maqueta de tren, amb els ponts, les vies ... collons, el que duen les maquetes de tren, ves. Maqueta que no va arribar mai a funcionar. Durant anys, i parlo d'anys, mon pare reclamava la maqueta ... i res. L'altre dia, curiosament, vaig passar per davant i vaig pensar a preguntar ... es veu que ara que funcionava, va passar una maqueta d'Euromed, va descarrilar i au, toooooooorna a esperar, tu. També és mala sort.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 16 apunts genials