dijous, 28 de juny de 2007
Capítol 221. Or, incens i mirra
amics, segons la tradició catòlica, apostòlica i romana ... aix, ara semblo la Paloma Gómez Borrero, la amiga del Papa, però del Papa antic, no del d'ara, que sembla com esquerp, l'home ... que se'n deu haver fet d'ella? l'últim cop que la vaig veure era amb la Maria Teresa Campos ... doncs això, que es veu que els 3 reis d'Orient li van portar al Nen Jesús or, incens, i mirra ... que tu penses ... vale, el de l'or guai, el de l'incens ... deuria anar a una botiga d'aquelles hippies de l'època i estava entre comprar-li un atrapa-novias i l'incens, però al final li van dir "Shhhhtttt, que aquest estarà a la dreta del Pare, home!" i es va decidir per l'incens ... ara bé, el de la mirra ... què collons és la mirra? Segur que era el Rei Negre, pobret, allà preguntant a tothom "Donde compro mirra, mi amol?" ... mai he sabut què era la mirra ... saps que està allà, oi? com el Txiqui al Baa, que està allà, però mai he sabut per què servia.

Doncs amics, si tres van ser els regals per l'escollit, tres han estat els regals per a mi. "Només 3? Carai xato, fés revisió d'amics" ... noooo, que han estat més ... uix, i diria que encara en falta algun ... però són tres regals els "destacats" ... "Els més macos ..??" ... no, els més "destacats", deixem-ho aquí.

1. Termòmetre de Galileu.
Iniciativa de la meva aprecida i mai compresa del tot Muntxi i de la Duna. És macu, molt macu. Pels d'ESO, que no tenen cultura i menys ara que han acabat d'estudiar, el Termòmetre de Galileu és un sistema de mesura de temperatura basada en líquids i densitats. En funció de la temperatura, el líquid de l'interior s'escalfa i les boletes de colors i de diferents densitats pugen o baixen. La temperatura aproximada és, de les boles que queden amunt, la que està més cap al centre del termòmetre. Total, és com una relació sexuarlll ... i a més la forma del termòmetre no ajuda massa a pensar una altra cosa: temperatura, boles, escalfor, coses que pugen i baixen ... macu, macu!!!

Però lo bo que té és que el pots posar a qualsevol lloc i queda bé. És el típic regal resultón. Ara que ja sé què vol dir aquesta paraula. Un cop una amiga, mooooolt amiga em va deixar anar un "Tu no ets guapo, tu ets resulton ...". Mai la vaig entendre. Primer em pensava que donava bons resultats ... però es veu que no, que vol dir que puc anar pels puestos.

Lo dolent que té ... és que el meu aniversari és al juny i clar, les boles no em pugen ... les del termòmetre, vull dir. Clar, i això vol dir que no sé si funciona o no ... ja us ho diré quan arribi l'hivern i allò es comenci a moure. Pobres, les boles aquelles ja deuen estar pel pis de la Kekamm, de la calda que hi fot allà. "Nennn, que tens aire acondicionat ...", sí, però després em queda una veu com la del Sabina ... i quasi que no, eh?

2. El Fary
La Puri, hacedora d'aquest regal, ja m'ha advertit que no el tiri, que això d'aquí a uns anys tindrà més valor que les monedes del Victor Manuel de Saboya ... i no em feu rimes, que us veig animats ... o la mòmia aquella ... noooo, la Sara Montiel, no ... la Hapshetshupt, o com es digui. Aneu al Blog de la JoMateixa i trobareu més dades

Això representa que és com el nino de l'Elvis però en Fary ... clar, ideal per a mi perquè tinc cotxe ... és un regal amb previsió de futur. Com quan fa uns anys no tenia TocaCDs i jo anava acumulant CDs per sentir ... uix, una emoció quan vaig tenir el TocaCDs. Ara es veu que fem igual, però amb el cotxe. Segur que el proper regal és una xapeta amb la cara de la Puri i més gent i el distintiu "Angu, no corras" ... o un pom d'aquells amb motius marins pel canvi de marxes ... Quina sort que ja han passat aquestes èpoques, quina sort!

I què en podem dir, d'això? Us recordo que això és el pijama d'estiu que jo els vaig demanar. Ja en portem dos. La jaqueteta-torera ... perquè allò a mi no m'entrava ... de l'any passat va ser retornada als seus regaladors però això ... i més després que el Fary ens ha deixat ... no no, ocupa un lloc destacat en algun lloc de casa meva ... encara per decidir.

3. La Samarreta
Això va ser iniciativa de les nenes del bus, la Susanibry i la FresiSuís. Les nenes del bus, cansades i cansades de sentir-me queixar de la meva mala sort amb el món femení i cansades i cansades de sentir-me repetir que m'hauria de fer una samarreta amb el distintiu que llegiu, va i me la fan elles. Ah i perquè no quedi dubte de qui sóc, el revers hi surt una foto ... meva, clar, no serà seva ...

Per tant, com que aquesta samarreta és única, si algun cop em veieu per qualsevol d'aquests móns de Déu podeu venir-me a saludar, donar el condol pels regals que m'han fet, fotre'm una cara nova perquè un dia em vaig passar amb algú, queixar-vos perquè els posts són llargs i no hi ha ganes de llegir ... juro per tot que aquest el volia fer curt, jooooo ... , demanar-me en matrimoni, comentar-me que us semblen els fitxatges del Baa, convidar-me a sopar o simplement dir-me que em teniu mania. No dubteu, gràcies a aquestes dues mosses tot això serà possible!

Bé, i això és tot. La meva vida mai he dubtat que sigui un pèl estranya ... ara els regals van en consonància ... Una mica de mirra per casa m'hagués anat bé, que a la cuina tinc una rajola que balla ... perquè és com una mena d'AquaPlast, oi?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 16 apunts genials
dimarts, 26 de juny de 2007
Capítol 220. Hasta el fondo?
Ho sé, ho sé, hauria d'haver posat les fotos dels regals que em van fer pel meu cumple ... però encara no les he fet. Ho sento. No tinc temps. Prometo solemnement que abans de finals de setmana les posaré. No de tots els regals ... dels 2 o 3 més curiosos ... siiiii, amb comentaris dedicats de cadascun d'ells, no patiu. Siiii, prometo que no m'enrotllaré ... massa. O sí, què coi, que és el meu blog, tu.

Si algú es pensava pel títol que avui parlaria de la meva vida sexuarllll ... doncs no. Em sap greu. No espereu cap comentari morbós ... bueno, cap més dels que podria fer habitualment ... ni molt menys cap foto de "El Angu en tanga" ... més que res per no ferir sensibilitats i perquè m'agradaria mantenir la clientela del blog ... inclosos els pesats que van dient "Què? postejarem algun dia?".

Un servidor quan era petit era una cosa com més aviat tímida i callada ... "Sí, home, explica a un altre sopars de duro!!" ... que sí, que sí, us ho juro, a més ara se'n diuen sopars de 3 cèntims d'Euro. Jo? Per donar dos petons a algú, buenoooooo, els meus pares havien de fer mans i mànigues ... i ja no parlem de donar-li dos petons a la típica nena ... "Va, mira la Monique, dóna-li dos petonets ..." ... i allò que la Monique i jo ens miràvem amb una cara de "Jo t'odio i sé que tu m'odies ... va, els donem la satisfacció? Buaghh". I què va passar? Nens, la vida. Jo no era així com sóc ara, és la vida que m'ha canviat, tu. Cony de vida!!!

L'altre dia, mirant blogs ... sí jo també ho faig ... eh, i escric mails i tot ... em vaig trobar amb el blog d'una noia. La noia en sí, porta uns dies una miiiiica aixafadota (un petó, si ho llegeixes) per problemes amorosos. En un dels seus posts posava que s'havia comprat un anell i que era com si s'hagués casat amb si mateixa ... que dius, bueno, és una manera de mirar-t'ho ... vale. Un servidor, com que és d'aquesta manera tonta, salta i li comenta "Doncs que visca les núvies ... i ara que se besen los padres de la novia ..." ... i el comentari que em fa aquesta bona dona és "Ehem, els meus pares es van separar l'octubre passat".

I ja ho tenim. No sé el perquè, tinc l'estranya virtud ... entre moltes altres, si voleu ... de fotre sempre la gamba ... i sempre és sempre! Dec ser el centre mundial de la fotuda de pota!!! I podríeu pensar "Home, si sempre la fots, ja saps com prendre-t'ho quan la cagues, no?" ... doncs no. Quan vaig llegir la resposta d'aquesta noia ... saps allò que dius "Bueeeeenuuuuuu, tierra trágame!!!". I després excusa't, saps? A veure qui és el guapu que s'excusa amb una cosa així. I el millor és que la gent que em coneix ja sap que sóc propens a aquestes coses ... tu creus que ho eviten? Noooorrllll ... perquè clar, després ets "la comidilla" de reunions i aplecs diversos!!!

Bàsicament podem associar les fotudes pota ... o com a mínim, les meves, a ser una persona massa llençada ... ep, per segons quins casos, clar ... i, clar, amb el llançament aquest les probabilitats d'estampar-te són com una mica grans. Les causes d'una fotuda de pota, de les bones, poden ser:

- Desconeixement: Tu desconeixes una cosa, no la saps ... no hi pots fer més! Posem un exemple. Estàs mirant un partit de bàsket i se t'acut dir "El número 7 de l'altre equip, que fa cara de son, sembla que estigui drogat!!". I fas uns riures. I t'animes. I ho tornes a repetir. I hi tornes ... fins que la senyora del davant teu es gira i et diu "...doncs és el meu fill!". I et tornes petittttt petiiiiit. I te'n vas dient "Ui, que tard que és, que tinc classe de pianoooo".

- Mala informació: Et falten dades. És com als problemes de matemàtiques del cole. Aquí hi ha una dada que falta. Com quan parles amb un grup d'amics i deixes anar un "El problema d'això és la tia coixa aquella que li tinc bastanta ràbia!!!" ... i algú et diu "Doncs és la meva tieta!!!" ... o quan li preguntes a la teva veïna com li va amb el nòvio i veus per darrera algú que salta i va dient-te gesticulant amb els braços ... "No ho facis, no ho facis, no li preguntis ...". O quan li dius a algú "Eiii, que estem esperant un peque?" i ella et mira i pregunta "Nooo, estic prenent xxxx, tant m'he engreixat?"

- Oblit: Tu saps que ha passat alguna cosa, però amb el fragor de la conversa te n'oblides i acabes dient justament allò que no pots dir de cap de les maneres. I el pitjor és que només et venen al cap coses de l'estil i vinga totes a la Papelera de Reciclaje!!! I l'altre dient "Ui, t'has quedat callat" i tu "Si si, es que penso en això que m'has dit!!!"

Però d'alguna cosa serveix tot això ... com que ets el centre mundial de la fotuda de pota, quan foten la pota amb tu saps com reaccionar ... bueno, o com a mínim intentes no ferir sensibilitats. Com l'any passat que em trobo a un amic de mon pare i em deixa anar un "Escolta que fa la mare? que fa dies que no la veig ..." ... clar, què li dius?? Perquè el trenques ... i noooo, lleig trencar a la gent!!! ... al final fas un "Doncs jo també fa temps que no la veig, mira tu per on!!" ... llavors, clar, li expliques amb calma... que ell ja veu que ha fotut la pota ... però bueno, com a mínim ho suavitzes!!!

El pitjor de fotre la pota és com quan fan un regal i no t'agrada o quan fas tu un regal i veus que a l'altre no li agrada ... quina cara poses? El millor, és pensar en la temporada del Baa ... no, cara de deprimit no, cara de pòker ... ai, no, que només n'hem guanyat una. Catxis!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dimarts, 19 de juny de 2007
Capítol 219. Hay un regalo para ti?
Post dedicat a El Fary ... que no "es Dios", com deia en Torrente, però que avui ha anat a veure'l. Descansi en pau.

Ho sé, ho sé, tinc toooot això moolt abandonat. És que no paro i quan arribo a casa ... "et mereixes un premi, com l'anunci del Capuccino?" ... no més aviat em mereixo un calbot que tinc el pis que sembla el cenagal aquell d'El Senyor dels Anells, només falta trobar-me a un tiu baixet i esquelètic dient-me "amo bueno amo bueno, la bayeta es miiiiiiiiia, el mocho es miiiiiiiiio" ... aquell paio tenia un problema, tu, sempre ho vaig pensar, això de voler-ho tot no és normal ... en fi ... doncs això, que no tinc temps.

També a part que no tinc temps, volia fer temps. Volia fer un post currat per fer-vos un comentari acurat de toooots els regals que m'han fet ... però ens haurem de conformar amb un post dels regals que DE MOMENT m'han fet. Perquè, canalla, així com la gent diumenge passat estava dividida en: els que volien que guanyés el Madrid i els que voilen que perdés el Baa ... bé, com a mínim allà on era jo el diumenge (moltes gràcies, per cert, va ser genial) ... ep, que vem escoltar l'himne d'Espanya amb cançó ... i no era la de "Franco, Franco, que tiene el culo blanco ...", eh? ... Això que volia dir, que la gent es divideix en: els que et donen el regal del cumple el dia que toca o dies propers i els que ho eternitzen ... "Ehhh, potser perquè no t'han vist encara ... ets un tiquis-miquis" ... és possible, però què me'n dieu dels de "Tinc una cosa per tu ... però encara l'he de comprar ... eh? i et molarà, eh?" ... Home, quina estranya concepció tenim del verb "tenir"?

Després hi ha els que et pregunten, setmanes abans què vols, què necessites. Són els pràctics, aquests. I tu ets l'inútil que els dius "Tinc de tot!" ... i et miren amb una cara de "Psaaaaa, un altre any igual ... aquest tiu no té imaginació" ... però són educats i com a mínim no t'ho diuen. Aquests són els que el dia que et cal alguna cosa i els ho dius et contesten amb un "Vale, un pijama d'estiu, vale, m'ho apunto" ... i després el dia que te'l donen veus com s'ho deurien apuntar amb tinta xina i se'ls deuria esborrar perquè, noi, del que vas demanar al que t'han comprat dista un món. La Puri n'és un exemple, que del pijama d'estiu va passar a una tovallola per la platja, unes xancles per la platja i ... sabeu el ninotet de l'Elvis que es va posar de moda fa uns anys? pel cotxe ... que no tinc, per cert ... doncs el mateix però en la versió El Fary. Ja deia jo que en aquella capseta no hi cabia un pijama!!! Bé, com a mínim hem evolucionat respecte la jaqueta de la Selección Española que em van regalar l'any passat ... i que jo amablement els vaig retornar ... bueno, hem evolucionat ... o no.

Després hi ha els que no acaben d'entendre la mística dels regals. Tu agafes, compres una cosa, l'emboliques i li dones a la persona. Sembla fàcil, oi? Doncs no. Ells et diuen "Ep, una dia que vinguis per aquí, et penses el regal i l'anem a comprar". Ale, mística a fer punyetes. Ja no és com els anteriors, que et demanen què et cal ... després foten el que volen ... no no, aquests directament vas tu a comprar-lo amb ells!!! L'evolució d'aquest tema és ... "Paga'l tu, que jo quan pugui ja et tornaré els diners del teu regal" ... I ja el cop final serà que tu mateix el tornis perquè no t'agrada.

Clar que el tema macu també és embolicar. És tot un món. Qui no ha embolicat mai un regal? I qui no ha embolicat mai un regal i ha fet curt de paper? per no preguntar qui no ha reaprofitat aquell paper que tenia per casa del regal que li van fer l'any anterior. Que aquí hi ha un punt vital: el tema del celo. Clar a les botigues tot és un cop de tita, perquè hi ha allò a que et talla el celo, el talla-celo ... però, i a casa?, només tens dues possibilitats: o tallar-ho amb tisores, que normalment te n'adones quan ja tens el regal mig embolicat amb el paper i veus que ha quedat perfecte ... i mai més torna a quedar igual d'embolicat i l'opció dentetes ...no has de deixar anar el paper, però el celo sol quedar enganxat amb sí mateix. En qualsevol dels dos casos, el celo es queda enganxat a la taula, esperant ser adherit al paper ... i aquí entra una propietat química del celo que tothom desconeix ... el celo en contacte amb la taula perd la seva propietat enganxosa .. toooot es queda a la taula ... però a més sempre, eh?

Quan decideixes embolicar un regal tu solet has d'assumir que et quedarà malament. Ja pots haver fet cursos d'aparadorisme i tot el que vulguis. I si el regal no va en caixa quadrada, pitjor. Hombre! Que és molt serio, això!!! Que la gent no sap on posar el celo. Veus aquell celo repartit homogèniament, i a la que gires el regal quatre o cinc trossos allà enganxats un sobre l'altre!!! Per això, quan fas un regal i l'emboliques tu, dius allò de "Trenca, el paper, trenca!!! Sense por!!!" ... Clar, abans que vegin l'estropici!!!

A mi, particularment, m'encanta comprar regals, no m'encanta massa que me'ls facin ... síííí, sóc un desagraït ... i una mala persona, fins i tot ... perquè amb que la gent que m'estimo es recordi de mi ja en tinc prou i de sobres ...i no aguanto, és superior a mi, que m'obrin els regals que jo penso, medito, justifico i compro, davant meu. Uix, una tensió!!! Quan arriba el Nadal, que jo sóc dels de Nadal, allò que vas casa per casa amb la bossa dels regals i una baieta, nens, que jo suo molt i tanta tensió ... "Doncs deuries suar molt el diumenge? ..." ... no, perquè ja ho tenia assumit. És com quan t'has de fer una analítica, que tu ja tens assumit que et punxen ... en canvi si t'ho diuen així en sec "ara li farem una analítica ... " t'entren tots els mals de cop.

Al final no he parlat del que m'han regalat ... faré un post amb fotos ... siiii, i sense lletres ... ohhh, com sou!!! I no puc posar un comentari de cada regal? ... vaaaaale!!!

Moltíssimes gràcies, a la JoMateixa, a la Cris i a la CosesPetites, per haver-me dedicat un post i a tots vosaltres, per ser-hi. De tot cor.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 18 apunts genials
divendres, 8 de juny de 2007
Capítol 218. Fa 17 anys que tinc 17 anys
Post dedicat als meus pares, que deuen estar al cel, remugant i queixant-se que volien que el seu fill que fós una persona seriosa ... però que en el fons saben que cada dia hi ha moments per a tot. Va per vosaltres, guapus!!!

A veure, calculadors ... dóna 34! Collons! Coi de gent de lletres! 34, vale? dóna 34! Que tampoc sabem
com funciona la calculadora del Windows? Ufffff

Doncs sí, semblava que era ahir que feia la primera comunió ... típica frase de tietes, aquesta ... de los creadores de "Oiii, si recordo el primer cop que et vaig veure ... eres un cigronet!" o "34? Ja? No pot ser!!! Vaaaa, que m'enganyes!" ... per què la gent és tan descreguda? Coi no t'ho dic jo l'edat que faig! ... Doncs això, que el diumenge 10, per allà 2/4 de 9 del matí, minut amunt, minut avall, la ricura de nen que veieu a la foto ... noooo, no sóc jo, és el Ratzinger, si us sembla!! ... farà 34 anyets.


Aquí em teniu, a la meva època de cantant de El Coro Peruano. Aquesta me la van fer el mateix dia que vaig sortir de la presó, pel que es veu, i va ser la portada del primer i últim disc que vem treure, que duïa per títol, "Collons quin fred que fa! Però si ve el cóndor ha de venir per la dreta!!!". S'ha de reconèixer que també va donar la idea per l'anunci aquell que fa tanta ràbia: "Veis ese cochecito de niño pequeño de allí? Pues es el mío ...". Comprovi's, benvolgut lector, com la ratlla dels pantalons era milimétrica ... clar, amb uns pantalons de nen petit hasta jo la faig ... i com ja disposava de galtones ... ni un comentari, si us plau. Per no parlar de les manoples ... mort a les manoples!!!

Ara com a mínim, haurem abandonat la màgica xifra dels 33. Aixxx, els 33. No han donat joc, no. Entre "Ui, l'edat de Crist!!" (no me l'ha dit ningú, aquesta ... si em donessin un duro, no un Euro, eh? un duro, per cada persona que me l'ha dita ... tindria molts duros i estaria pensant "Capullu, haver demanat un Euro!!"), "A la creu, a la creu" (a la creu, ta mare, mal xinat/da), "Que et fan passar pel camí de l'amargura? Pobret!" (no, però com comenci a repartir hòsties tu tens tots els números!) o "Mira, hi ha un canal que és com tu!!!" (mira, hi ha una mosca que té menys cervell que tu! raru també perquè crec que totes en tenen més!!) hem estat distrets una bona temporada, creieu-me ... passeu dels 32 als 34, gent. Els 33, quasi que no val la pena!

A més, jo no sé què passa que la gent es pensa que et fas gran ... buenu s'ho pensa, i ho veu i tot ... i t'ho va recordant de tant en tant, no fós cas que te n'oblidessis ... per això te'ls estimes tant! ... i que es veu que per aquest fet entres en una mena d'estat pseudo-depressiu amb tics!! Allò de l'arbre i del llibre i de tenir un fill ... Mireu, alegres toca-pebrots, com a llibre el blog ja compta, que per això ho vaig imprimint i enquadernant, com a arbre ... encara rai que mantinc vives les plantes de casa meva ... val, el cactus no compta ... i això de tenir un fill ... ehem ... ves que no faci falta alguna cosa, primer, eh?

Però hi ha molta gent que li sap greu fer anys. I se'ls ha de respectar, eh? Recordo quan una noia que conec va fer els 20 anys. Escolta, tu, una plorera. I vinga a plorar, i vinga a plorar. I clar, com que jo mai he estat dels informats de les coses, sempre he tingut tendència a fotre la gamba. Me li acosto i li dic "Nena, per què plores?" i ella "Buaaaa, buaaaaa, que avui faig 20 anys, buaaaa buaaaa". Clar, la tàctica si algú ho passa malament és fer-li veure que sempre, sempre, sempre hi ha algú pitjor ... com el Baa, que està fatal ... però i l'Espanyol? que ha perdut una final de la UEFA? I a sobre la Catalunya Cup ... ahhhh ... bueno, a lo que anàvem, jo que me li acosto i li deixo anar "Eh, tranquila, no ploris, mira'm a mi, jo en tinc 23 o 24 (jo que sé quina edat tenia) i no ploro pas! Si plores ara, què faràs als 25?" ... i ella em mira amb els ulls injectats de sang, se'm fot a cridar i a plorar encara més ... i em marxa corrent. Aquí vaig aprendre una cosa: que tacte, tacte, allò que es diu tacte, no en tinc massa!!! Ah i que en casos de crisi d'aigua es pot anar a preguntar-li l'edat i mira, tot de recursos hídrics que guanyem ... vinga a omplir embassaments!!!


També hi ha el/la que es planta. El que passen els anys i cada any et diu el mateix, 25. No diu ni 23 ni 27 ni 30, 25. Es veu que és una edat intermitja. Ho vaig posar en pràctica un parell d'anys, però només amb una persona, la Lucre, una amiga de ma cosina. Al final em vaig cansar ... a veure la noia era d'aquella manera una mica, però portàvem 2 o 3 anys amb la conya i ella dient "Aiii, que bé, en fas 25!.." amb la seva aveu apanfilada, que no sé si existeix, això ... Nena, desperta!! No veus que tu et vas fent gran i jo també me n'he de fer?!! Al final li dèiem El Cotxe de la Picapiedra, perquè moltes llums ... no tenia. A més, que això de plantar-se està molt bé, però arriba a un punt que ja no cola. Que tu preguntes i quan et diu 25 penses "No no, nen, tu en tens 5 ... de mentals!!!" Home, no enganyem a la gent, tampoc. Que la gent no és tonta ... o no és massa tonta.


I per acabar hi ha el/la que no diu l'edat mai de la vida. A la tipica pregunta "Quants en fas?" ... veus a l'altra persona amb una cara de pòker ... que la portes a Las Vegas i desplumem tots els casinos ... I tu allà insistint, i ella allà, que no hi ha manera que t'ho digui. Al final acabes fent les típiques suposicions per despistar. La millor tàctica és la matemàtica: posar un límit superior i un límit inferior. Això sempre força que la persona en qüestió al sentir el límit superior deixi anar un "On vas?!! Animal!" ...amics, si aconseguim arrencar aquesta frase ja tenim mitja lliga ... ai, no, perdó, mitja edat ... guanyada. Perquè després d'això ve la fase remolona ... "Nooooo, molts menys" ... "Vaaa, quants en fas? XX?" (aquí cal apuntar baix perquè l'altra persona se senti contenta, límit inferior) ... i al final o et diu l'edat o t'acaba dient "...Tu que creus?..." ... Creus? Creus? Au, va, home, si te n'has de riure dels 33 que encara tinc, deixem-ho córrer, tu!!!

Moltíssimes gràcies a tots vosaltres, senzillament per ser com sou ...

PD: Com ja veieu, alegres visionaris del meu blog, he canviat la plantilla. Vale, sembla una barreja entre la WEB del PP ... mama, por ..., la d'Antena 3 ... mama, més por encara ... i la de ING-Direct ... ja està, calçotets bruts ..., ho sé! El que més m'ha agradat és la comparació que m'ha fet el Kittus (que no sé per què compara si mai ha llegit res d'això ... en fi) "Angu, abans el teu blog era blau com el PP i ara que es canvien de color tu també ... ho deixo aquí". Pos ale, jo també!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 26 apunts genials
dimarts, 5 de juny de 2007
Capítol 217. Pongamos que hablo de ir a Madrid
Durant aquests tres dies ... ahhhh! se siente!!! ja us ho vaig dir, que vinguéssiu a treballar a BCN i contribuíssiu a col·lapsar les no-col·lapsades encara entrades a aquesta ciutat ... aquest personatge que escriu en aquest blog ha traslladat el seu cuerpo serrano fins a la capital del Regne ... o de l'Estat, pels republicans. El motiu? Una invitació, la d'AiCarai, esparreguerina fins a la mèdula, olesana ... hi ha una dita que diu "Olesanes, olesanes, totes putes i marranes ..." que no posarem per no ofendre a ningú ... i ara madrilenya de cor. Nois, és el que té estar enamorat.

Quan et proposen d'anar a Madrid, lloc on aquest humil servent de tots vosaltres no havia anat en sa vida, el primer que et planteges ... fins i tot abans de dir "No sé si sabré parlar castellà de manera fluïda més de mitja hora ..." ... és ... i allà com hi arribo? Rememorant els meus coneixements de primària ... allò sí que eren uns estudis ... chúpate esa, ESO ... i apel·lant a Los Refrescos, que deien allò de "... Vaya, vaya, aquí no hay playa ...", parlant d'ells ... no de nosaltres, l'accés a la capital vida mecanisme fluvial quedava pràcticament descartada.

Per tant, i tenint en compte que un servidor treballa a l'Illa Diagonal el més pràctic era agafar l'AVE fins a Madrid. Però ... sempre n'hi ha un ... a Sants encara no arriba l'AVE ... hi arriba un AVE camuflat ... que no és pas el abejaruco ni el lirón careto ... és una cosa que se'n diu Alvia. Es veu que l'AVE va per unes vies més amples i fins a Sants encara hi ha les vies estretes ... Sí, es veu que ara hi ha polèmica amb els de TGN que van dient que els de BCN " ... encara la tenen estreta ... la via" ... els de Lleide diuen que "encare la tenen estrete, la vie" ... Total, que l'Alvia aquest ve a ser un todo terreno, que li van les amples, les estretes i les que les pongas, tu. No me li fot ascos a res, l'Alvia.

A més, com que no estàs posat en aquests temes, et trobes que compres els bitllets la mateixa setmana que marxes (gràcies, Cris) i no pots viatjar l'anada i la tornada en classe Turista, no. L'anada has d'anar en classe Preferent. Que cap problema ... si no fós que has d'aguantar les bronques de la Cris i l'AiCarai: "És que ja et val ..", "Que no saps que ...", "Mira que fa temps que ho saps que algun dia havies de venir...". Però tu et fas el xulo, perquè te'l fas, i els deixes anar un "A l'anada aniré amb els del meu nivell i a la tornada ja em barrejaré amb el poble" ... al que l'AiCarai va contestar amb un lacònic "Encara no has arribat a Madrid i ja et fas el xulo, rei?" ... ohhh, no m'agrada que em diguin "rei", tu.

Un cop ets al tren, veus que toooot són comoditats! D'entrada el seient que t'ha tocat a Preferent és el de professora: ets l'únic desgraciat que va d'esquena a la direcció del tren, la resta ... de cara. I clar, veus les cares de tothom ... i tothom et veu la teva. I els primers minuts són tensos ... sort que després posen pelis i documentals prescindibles que sino ... et donen ganes de dir "A ver, la morena de los cascos, para mañana, 100 veces, no comeré pipas en clase porque el profe es alérgico"... A més, ets el punt de referència quan:

- Et venen les senyoretes i t'ofereixen els diaris, a les 7 de la tarda, 19:00 pels d'ESO, amb les notícies que van passar ahir. Home, ja que pago, collons, feu-me'n un amb les notícies d'avui! A més, si l'agafes, com que la premsa que tenim es taaaaaaaaaaaan objectiva, et veuen el llautó: "Fíjate, Pepe, la profe es sociata ..."

- Et venen les senyoretes i t'ofereixen un suc de taronja o una copa de cava. Que també em podries oferir una cosa intermitja! No, no, o un o l'altre. Si agafes el cava, la reacció és "Pepe, fíjate que el tío ese es un borracho, pimplando cava a las 7, 19:00 para los de ESO". A més t'ofereixen cacahuets, que tu declines perquè ets al·lèrgic, i provoques un "Pepe, no comas cacahuetes que el borracho sociata no los come, seguro que estan malos!"

Si a més ets de cara a tot el vagó és que segurament deus tenir a algú davant per davant teu. En el meu cas era una senyora ... que vaig estar a punt de proposar-li que és casés amb mi ... no paràvem de fer peuets tota l'estona. Clar, tots dos llaaaaaaargs com un dia sense pà. Ens vem cansar de dir "Ho sento ..." ... al final, xocàvem i només mòviem el cap. Va bàixar a Lleida, abans que li pogués proposar res, pobreta ... i abans que repartissin el sopar, per sort.

Perquè amics, si ets al·lèrgic a alguna cosa ... per què les probabilitats que si vas a sopar a algun lloc hi hagi justament aquella cosa augmenten tant? Patam! Paté amb anous de primer i bacallà (mai havia tastat bacallà amb gust de bistec) amb una salsa de no sé què i amb atmetlles. Dios! Sort que ... " ... que tenies allò amb adrenalina per si et pilla un xungo? ...", noooo, sort que donaven pa i mantega i mira, entre la mantega, el pa i el paté ja vem fer alguna cosa ... una mica de Coca-cola per tirar-ho avall i ale. A més t'ho donen amb la bandeja (sí, és diu safata, ho sé) de dinar de David El Gnomo ... au, espavila't. A més de cara a tothom, saps? ... que tothom va veure que dec tenir moltes virtuds, però treure coses de safates no és una d'elles. Sort que la Cametes havia marxat ja perquè vaig estar a punt de demanar-li a la del darrera seu que em deixés una part de la seva taula. "Mira, Pepe, ha pimplado tanto que no sabe sacar las cosas de la bandeja".

Oh, i després posa-ho, saps? Que jo ja pensava "Mira, després de les pelis i els reportatges prescindibles et donen un Tetris perquè et distreguis". Sort que les alegres senyoretes t'ho venen a recollir ... després una mica de decans ..., comproves com la gent ja no et mira ... tant, "Mira, Pepe, al borracho ya le entra el sueño" ... i ja ets a Madrid. Buah, no n'hi ha per tant ... me l'imaxinava més gran, tu! Com a mínim, l'Estació d'Atocha!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
divendres, 1 de juny de 2007
Capítol 216. L'Angu fa coses que li fan ràbia. 2a part.
Si el meu blog té una cosa, és continuïtat. "Sí, pels collons en té, de continuïtat, pero bueno". Només alguns escollits (o potser ningú) sabran que aquest títol ja el vaig posar fa moooooooolt de temps. Més d'un any, fins i tot. Perquè el meu company Xavi, simpàtic ell, em va proposar fer allò de "digues 5 ciutats, què feies fa 10 anys, ...". Això, amics meus, que abans se'ns deia "tocada de nassos que no interessa a ningú" ara es veu que se li diu "meme".

I la persona que ha insistit fins a la sacietat ... noooo, la societat no, fins a la sacietat ... és com dir que s'ha posat ferruca perquè ho fés ... noooo, no és la Farruca, la mare del Farruquito "o te quitas o te quito" .... ferruca, de tossuda ... Bueno, tu, és igual, hombre, que això es fa llarg! La JoMateixa, ha estat ella. Val? Contents? Doncs ja està! Ale!

El meme (qui collons li ha posat aquest nom a això?) consisteix en posar una foto del teu lloc de treball. Com que només posar-la queda soso, he pensat ... sí, he pensat i és divendres!!! ... de comentar-la una mica per sobre, ja que és la meva feina ... no la comentareu vosaltres! Doncs au, aquí la teniu


Família, aquesta és la part esquerra de la meva taula. "Carai, si que la tens carregada, la taula!!!" ... no us penseu, aquesta és la part carregada, a la part restant hi ha: un portàtil sobre dos paquets de 500 folis en blanc ... "... tiu això són 1000 folis!!!" ... veus, i hi ha gent que dubtava dels coneixements que imparteixen a l'ESO, el calendari de l'any amb toooot de dies marcats en vermell que signifiquen "Com espatllis alguna cosa aquests dies, pilles!!!", una agenda, un telèfon i una mini-impressora. Res, com veieu res ... encara sort que puc posar els braços per escriure a l'ordinador i no roçu amb res ... "Ep, que el roce fa el carinyu ..." ... sí, al pas que anem la meva relació més profunda serà amb un telèfon.

Però anem, anem, a analitzar la foto. Així d'esquerra a dreta, podem veure:
- Armari. Qui no té un armari a la feina per guardar els seus trastus? Doncs un servidor en té 2 ... i fa d'ocupa a un altre. Uix, és que tinc moltes coses a guardar, jo ... sí, ja m'ho van dir, "Ets un romàntic de la feina, tu" ... la veritat és que la frase quan vem fer el trasllat és, també un clàssic, "Ahhh, dóna-li al Pep, que això ho guarda ell". Això sí, després tothom es fa el suec, eh? "Uix, jo? jo t'ho vaig donar? doncs no ho recordo ... mira, guarda-ho tu, no fós cas que es perdés!!!"

- Llauna de Tònica Schweppes. Un clàssic. Crec que porta un parell o 3 d'anys amb mi. Ens la van donar a mi i al Chiquiting un cop a la sortida de Mordor acompanyada de la frase "Bébetela, que está muy fresquita!!!" ... tots dos vem passar, que quan sortim de Mordor no estem per hòsties. I era veritat, estava fresqueta ... i allò que penses "Un dia te la veuràs ..." que seria com dir "Un dia et treuràs el carnet ..." i mira, com anem. Actualment fa de suport de l'Estrella.

- Estrella. Ah, amics, el fabulós món de la papiroflèxia. La papiroflèxia és com allò que tothom promet d'anar al gimnàs ... que hi vas uns quants dies ... i consideres que ja en tens prou per un temporada. Concretament, de les 3 coses que un servidor sap fer amb papers ... noooo, no fumo petardus, jo ... aquesta potser és la més maca. I tot gràcies a que un ex-company i amic, en JuguemALImpávido? ens ho va ensenyar un dia pre-nadalenc ... avorrits? a la feina? noooooo!!!

- Gerra de cervesa: Què podem deduir, d'aixo? Doncs que anem al PANs. Sí amics, amb l'estiu, a més de les noies lleugeres de roba per davant del nostre lloc de treball, arriben aquelles ofertes sempre simpàtiques i prescindibles del PANs i que tu deixes a sobre la taula tot pensant "Me l'emporto a casa? O li encolomo a algú?". Al final, la indecisió provoca que es quedin allà, de recollidor de bolis.

- Escut del Barça tapat per celo. És una mena de càstig a la gran temporada que ens està brindant el nostre equip. L'hauria de cremar, ho sé, conjuntament amb els carnets de soci i tal ... però i si remonten, eh? eh? eh? Mai se sap!!!

- Full de paper a la paret. Aquest full de paper em té el cor robat. Fa ... mira, potser 5 o 6 anys que va amb mi ... no si al final seré un romàntic, jo. Resulta que un dia, a principis d'any, cansat de no entendre quins criteris regien el món per determinar quan queia Setmana Santa, se m'acut posar al Google "Quan cau setmana Santa" i pitjar [Voy a tener suerte]. I mira. Una WEB anomenada Filles de la Caritat.COM em va fer arribar la solució. A més de l'explicació, el detall dels Diumenges de Pasqua des de l'any 2000 fins al 2050. Brutal!!!

Doncs això és tot. Ja heu vist un petit mapa del meu món diari.

A qui tingui 3 dies de vacances perquè, mira, dilluns és la 2a Pàsqua, felicitats i a qui no, que vingui a currar a Barcelona, hombre!!! A tots plegats, bon cap de setmana.

PD: Ho sento, ni comentant una foto em surt un post curt!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials