dijous, 26 d’abril de 2007
Capítol 208. Los hombres de Paco?
El camí de Mordor, on em deixa el bus, a la meva feina, com es podria deduir potser pel seu nom, no és pas un camí tortuós o ple de perills ... no pas. Com a mínim quan entro a la feina, que pel carrer només hi sóc jo, els que reparteixen els diaris gratuïts i el senyor que posa els carrers. Ara bé, de tornada el camí és més aviat, un camí de propaganda. Sí, de propaganda ... i de tot tipus. Clar, com que és una zona cèntrica de BCN, ja, doncs et ve la gent a fer l'agost. El fan? Pseeeeeeee, fan el juny i gràcies.

Allà els veus, quan surts de la feina, els de Intermon Oxfam amb aquelles jaquetes verdes que posa "Soc IO" ... que el primer cop que els vaig veure pensava que no fossin fans de Marta Sánchez ... que no s'ha operat, noooooooo, si el primer cop que va anar a casa seva sa mare volia trucar a la policia que se'ls havia colat una estranya! ... amb la cançó aquella de "Soy IO, la que sigue aquí, soy IO te lo digo a tí ...", bueno tampoc ens explaiem més!!! Els de la Creu Roja, que normalment també es posen per allà, són més rectes en el vestir ... vull dir que no donen lloc a conyes rares, porten la jaqueta vermella que posa "Creu Roja" i ale.

Una mica més amunt tenim als d'ONO. Aquests sí que són els reis ... perquè a veure qui té collons al carrer Numància de Barcelona, en ple mes de desembre, de posar-se disfressat de Pare Noel a repartir caramels. Pobret, si un dia vaig passar i li penjaven candeles de les orelles!!! Home, posa'l al cantó de la Diagonal, no el posis al cantó de Numància, que no veus que baixa l'aire del Tibidabo? Pobre nano! Que li agafarà una pulmonia, al nen! ... o l'altre dia, per Sant Jordi, que hi havia una noia, al més pur estil combat de boxa ... no, no anava vestida només amb un pantalonet curt! si no ja haguessis vist a tots els executius que sortien allà bavejant... com som els tius? uns bavosos, ja us ho dic ara ... que duïa un cartellet de "Es regalen roses ... ONO" ... Doncs mira que hi havia la seva genteta, eh? Clar, van fer servir un verb màgic "Regalar". Tu poses a BCN un cartellet que posi "Es regalen XXXXX" i XXXXX ja poden ser hòsties que la gent hi va igual, tu.

I els que de veritat em tenen el cor robat són ... els de les Bíblies. Sí, una mica abans d'arribar al CorteInglés (no és posen a la mateixa alçada perquè al CorteInglés, que hi ha de tot, també hi ha el Departamento de Biblias "...con las cartes de Los Apóstoles a Sant Marcos de regalo ..."). Són els millors. Les tenen grans, petites, ... parlo de Bíblies, eh? ... que les persones que les ofereixen se les veuen molt castes i pures ... home, quedaria lleig que et vingués allà una tota despitragada dient-te "Hola guapo, quieres una biblia? pues pon dinero en la ranurita!". Lleig!!!

Però val a dir, que nosaltres, com a treballadors de la zona, devem portar una lletra escarlata a l'esquena, o una enganxina fosforescent que no veiem, o una pulsera d'aquelles que et posen al Tibidabo perquè tornis a entrar ... que penses ... "però si ja sóc fora i són les 9 del vespre! on vas, home! on vas!"... Dic això perquè mai, mai, mai ens han aturat per oferir-nos cap d'aquestes coses. I mira que jo amb els de les Bíblies ho vaig provar ... perquè em feia com ilusió ... a més la que tinc de ma mare no sé on deu ser ... i que va, tu! Van passar de mi, com els jueus passaven de Jesús ... clar que a Jesús els jueus el van clavar a la creu ... sort que no saben que tinc 33 tacus ... que sino ja patiríem.

Però, amics, amigues, coneguts i d'altre gent, ahir ens van aturar. Allò que baixes Diagonal avall i veus una mena de xiringuito, com el típic xiringuito de fira, que hi ha els patitos i les canyetes per pescar-los. Allò que penses "Carai, tu, els de les Bíblies, si que s'han modernitzat". Però et vas acostant i no semblen els de les Bíblies, massa infraestructura! I una paradeta de patitos, enmig de la Diagonal, quasi que tampoc. I allò que t'acostes, t'acostes i els veus, les sigles, PP. Però no són unes sigles normals, no. Per algun estrany motiu que se m'escapa, els del PP han canviat ... noooooo, són igual de fatxorres que sempre, però ara el logo és taronja ... que fort! Serà que ja tenen su cuenta naranja? ... bueno, doncs això, que anem baixant jo (el burru va davant) i el meu venerat JM ...convençuts, tots dos, que passaríem per davant i no ens dirien ni mu.

A més, anàvem xerrant, i en català, i clar, el més probable és que tiressin aigua beneïda un cop passéssim per purificar el terra que hem trepitjat. I a més, i per si fós poc, el meu venerat JM duia una americana de pana ... per sort no portava colzeres ... que llavors sí que a més de l'aigua beneïda ens haguessin deixat anar un "rojo a la vista!!!" o alguna cosa semblant. Sort que no s'han enterat que jo surto a la propaganda d'ERC del meu poble, que sino ... la que ens lien. Total, que arribem a l'alçada del xiringuito i una noia se'ns queda mirant, fixament, però no ens diu res. Però, ah amics, una senyora d'uns 50 llargs, d'aquelles de "yo convierto infieles con dos cops de tita", amb el cabell meitat marro, meitat groc ... sí, era com un gelat de vainilla i xocolata ... ens salta i ens diu "Tomad, tomad, para que veáis que BCN se puede arreglar sólo con 10 puntos" ... "mira, Guayomini, di puàs", com a Eurovisió, vaig pensar jo.

Nosaltres, educadament, li vem respondre un "No, gràcies, que nosaltres no som d'aquí" ... eh, i que aleshores la dona se'ns posa xula i ens volia prendre la propaganda! La tia! Va allargar la mà en plan "Devuelvamelan!!!" i nosaltres senzillament ens vem fer els suecs i ens la vem mirar en plan "Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita" ... que la dona deuria pensar "Mira, polacos y suecos a la vez" ... Aixxx, que malament està el món si fins i tot la dreta no regala res ... ells que tenen calers a cabassos ... catxis ... que per cert, als candidats qui els fa les fotos, aquest any? el seu pitjor enemic? perquè el Fernandes-Dias estava com horrible!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dilluns, 23 d’abril de 2007
Capítol 207. Una rosa sí fa Sant Jordi
Post dedicat a tota aquella gent que ho ha passat o ho està passant malament a la seva vida, sigui pels motius que sigui, però que està allà, donant la cara, dedicant-se a sí mateixos un somriure.

Poca cosa a dir, avui. En un dia com aquest, les imatges valen molt més que qualsevol paraula que es pugui pronunciar ... que tingueu tots/es una gran Diada.



Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.

Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.

Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t'ompliré els ulls de flors.

De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.

Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.

Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

No vull guanyar cap guerra,
no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa,
no vull entendre el món.

Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop.

Més lluny de les muntanyes
hi haurà d'haver algun lloc
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.

Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.


Si et quedes amb mi. Sopa de Cabra
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dimarts, 17 d’abril de 2007
Capítol 206. A segunda, oe!!
Setmana de passió la viscuda per aquest humil reporter de la vida. Noooo, no m'han clavat a la creu ... malgrat en tingui 33 ... "Uix, com el Canal ... Canal 33, jejejeje" ... ep, mira, aquesta broma encara no me l'havien fet, tu! Havia sentit allò de "A la creu, a la creu ...", "Feu-lo anar pel camí de l'amargura ..." però això del canal ... ostres! Si encara resultarà que teniu idees noves!!!

En fi, que la setmana passada, encara amb el refredat a sobre (tinc pendent un post, que no sé quan el faré perquè no tinc temps), durava 3 dies, perquè jo el dimarts de Pasqua ... "no existeix! tiu! Quina mena de catòlic ets tu?" ... un no practicant, això sóc ... doncs això, el dimarts de Pasqua el nen (oséase jo) fa festa. Que penses: "Que cabron, que així només té 3 dies la seva setmana" ... doncs sí, però collons quins 3 dies! No he anat de cul, no! Si és que no tenen consideració ni pels malalts!!!

Una de les poques coses que sí vaig poder fer, i va ser el divendres, va ser veure un momentet allò de "Ciudadanos de Segunda". Sííííí, el reportatge aquell que va fer aquella cadena gens tendenciosa que és TeleMadrit. I justament ho vaig haver de fer els divendres, que és l'únic dia de la setmana que no m'enfado ... "Si tu no t'enfades mai!!!" ... si ho sé, però els divendres vaig prendre la determinació de no enfadar-me massa, que ja és cap de setmana i tal ... A més tothom que ja l'havia vist ja m'havia avisat "Nen, no el miris ... i menys en divendres que tu els divendres no t'enfades i ... t'enfadaràs" ... Bah, vaig pensar, la gent també és exagerada ...

El reportatge, per si algun despistadillu encara no ho sap, tracta de la persecució del castellà a Catalunya ("...lo nuestro", que diria en Justo Molinero). Per aquest motiu, el post s'hauria d'haver anomenat "Perseguido?" en homenatge a aquell gran actor melodramàtic només equiparable amb Bette Davis (pels d'ESO, una senyora ... tampoc entrarem en detalls) com és Arnold Swarsneguer ... o com s'escrigui ... "Alaaa, quina poca cultura!!!" ... ja, però segur que ell tampoc el sap escriure, el meu cognom! no et fot! ... doncs això, però vaig considerar que millor era el títol que vaig posar ... i després ho entendreu. Però que consti que el reportatge és mooooolt objectiu, eh? Moltísssim!!!

La cosa tracta d'un canari ...noooooo, un ocellet nooooo, un senyor que és de Canàries ... com voleu que tracti d'un canari ... que fa? piu, piu en català o en castellà ... el llenguatge canaril és internacional ... sí, els canaris parlen en Esperanto ... un canari, deia, que ... no, José Vélez no pot ser, perquè el coneix tothom ... em deixeu acabar la frase? hombreya! ... un canari que representa que va a escoles bressol de Barcelona a preguntar si la seva peque ... "és mona la peque?" ... i jo que sé!!! ... podria escolaritzar-la en castellà. Òbviament, a les escoles li diuen que, a Catalunya, l'escolarització és en català ... excepte les classes de castellà que es fan en castellà ... com és normal. Ah, que m'oblidava, el senyor va a les escoles i porta una càmera oculta i tal, que representa que ell és el cebo ... ostres, que no, que no parlo de Buscando a Nemo, que a la peli el peix que té la veu del Bruce Willis i que està a la peixera del dentista li diu Cebo ... el cebo vull dir el ganxo, el que es fa passar per un pare canari d'una nena ... "ohhh, no hi ha nena!!! Que no en pot tenir?" ... a la merda, tu!! No es pot explicar res!!!

Doncs el reportatge combina trossos del senyor d'escola en escola, i tiru perquè me la cola, amb comentaris de gent fatxa ... "alaaa, mal parlat!!" ... són fatxes ... i gent de la societat catalana ... no molt representatius ... però de la societat catalana al cap i a la fi: Joel Joan, MikiMoto (ara ja sabem perquè no parla en castellà mai ... horrible!!!), ... i fotografies de diverses parts de BCN passades a càmera ràpida que donen una sensació d'estrés ... tu, que ja estàs estressat amb el reportatge i el que estàs sentint i clar, encara t'estresses més.

Val, doncs digues-li que estava estressat, digues-li que era divendres i no em volia enfadar ... vaig durar 10 minuts de rellotge ... i no vaig poder més. Estava a punt de convertir-me en un super-guerrer de nivell 3 o 4 o 5 o 10. Canalla, som dolents, molt dolents, perquè no deixem que la gent parli en castellà. Tu vas pel carrer i veus un/a tiu/a que parla en castellà i què fas? Vas allà i fas "Itx, itx, malo, malo, caca, caca!!!" com als gossets. Ostres! Hasta vaig pensar de canviar el títol del blog i posar-li un com "A un palmo de la raza" ... però no m'acabava de convéncer ... Clar, clar, els perseguim ... peró ningú diu res que quan el suposat canari es dirigia a les escoles en castellà ... li contestaven en castellà!!! Ostres, però no érem més dolents que l'Ángela Channing??? Curiós, també. Perquè mira que som dolents!!! Però ara algú pot pensar ... "Això passa a TeleMadrit però aquí no pas" ... doncs no, no pas ... no pas que esteu etivocats, que dèiem a casa.

Diumenge, dia de Passió per excel·lència, Esparreguera va rebre, engalanada com mai, a la JoMateixa (un petó, guapa) i també, però per això no calien les engalanamentes, a un grup d'extremistes seguidors d'en Siset, l'home dels segells. La Duna va rebre els primers latigassus en forma de "No tenéis el panfleto en catalán? Y por qué?" (que dius, se li explica i qualsevol persona de més de 1 any ho entén), "A mi no me pongas en una punta de la fila, que yo soy muy creyente" (clar, perquè tothom sap que els cantons de la fila a la Passió són pels ateus), ... però el punt culminant va ser quan un home, amb un alegre pin amb la bandera rojigualda, li salta a Jesus, abans d'anar a dinar, "Por qué habláis en catalán, si Jesús no hablaba en catalán?"............. Clar, si la culpa és nostra no per fer-la en català, no, per no fer-la en arameu, llengua que entén tothom. Naturalment aquest home, fan de les pelis en versió original (un petó, Cris), reclamava el seu dret a sentir la veu dels actors en el seu idioma original. Si està claríssim!!!

Total, que Jesús es va molestar. Tu diràs, no quedaven ni 4 hores perquè et clavin a una creu i a sobre amb tiquis-miqueses!! Mira, és de la ceba, ell (en castellà, es de la cebolla, él). Al darrer quadre, l'Ascensió (un petó, Bu), quan s'eleva cap al cel, el texte de la Passio va quedar lleugerament modificat. La cosa va quedar com " ... i estimeu-vos els uns als altres, respectant les races ... nacions i llengües ...". Toma ya! Quin crack!!! Clar, però la pena va ser que ells no es van enterar ... que ho esperaven en arameu!!! Llàstima! Jo crec que per megafonia s'hauria hagut de sentir un "A segunda oeeeee, a segunda, oeeeeee, a segunda, oeee, oeeeeeee".

Moraleja (sí, en català no es diu així, però si ho dic així segur que ho entén tothom): Que anem nosaltres a casa vostra a dir-vos com heu de fer les coses? oi que no? doncs no us creieu amb el dret de fer-ho vosaltres!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
diumenge, 8 d’abril de 2007
Capítol 205. Un dia de fúria?
El dia comença com qualsevol altre dia. Fosc. Bé, fosc, amb la claror típica de quarts de 7, l'hora que ... sí amics, la vida d'un informàtic és dura ... i temprana ... no confondre amb tremxxxx..., no penso parlar de la meva vida, escolta!!! Doncs això, esmorzes igual que qualsevol dia, et beus el teu típic got de llet ... "amb Cola Cao? amb Cola Cao?" ... no, la llet, com les patates fregides, sense alteracions, si us plau ... "Joder, t'hi podries posar Ketchup!!!" ... a la llet? ... "No, burru, a les patates fregides" ... Canalla, les patates millor menjar-se-les soles ... ai, ara pot haver sonat com malament.

Però és justament quan surts al carrer que veus que alguna cosa falla. Sí, pocs cotxes, hi ha pocs cotxes. Per un moment sembla que estiguis al Mecanoscrit del Segon Origen ... que hagi passat una bandada d'extraterrestres i hagin destruït mig planeta ... calla que si has de repoblar tu la terra amb l'única femella que queda, que curiosament es troba a la parada del bus ... uix, quasi que no ... que ara repoblar el planeta faria com mandra ... i ha de ser amb aquella? Hombreeeeee, no demanem a Miss Mundo tampoc (ja no dic a Miss Espanya, que pobra, aquest any guapa guapa no era ... "Tu tampoc ets Mister Guapura" ... veus, aquí heu estat bé)

Total que quan arribes a la parada la mires, ella et mira ... però no amb cara de "vamos a repoblar el mundo, guapo?" i llavors ho recordes ... No. No és que hagi passat una bandada d'extraterrestres xungos i hagin arrassat mig planeta. No!!! És pitjor que això ... Avui és Dijous Sant!!! I Dijous Sant, amics, és conegut també com El Dia dels Pringats

Obrim parèntesi
Ara que parlem de pringats, recordo un programa concurs per canalla que feien a Tele 5, tu pantalla amiga (això els d'ESO no tenen ni idea del que estic parlant), que es deia Club Disney.

El programa tenia diferents seccions i tenia un concurs, el típic concurs, per posar a prova la capacitat intelectual (¿?) de la canalla. Me'ls vestien, pobrets, amb uns draps com quan vas a la pelu a tallar-te els cabells, me'ls posaven unes ulleres com de V (els d'ESO, ni idea de la sèrie V) i un casc com d'obra ... segurament robat de les obres d'ampliació dels platós de Tele 5.

Total que els feien preguntes i si fallaven feien el "Pringue, pringue!!", que consistia en tirar-los blandiblup (o com s'escrigui ... que sóc del IEC, jo? nooo pas, jo sóc el PEP, que només comparteix l'E) i la canalla de públic cantava el "Pringue, pringue, pringue!!!". Sí, sí, tot molt intelectual! Molt!

Doncs total que me li fan una pregunta a un nano:
- Preguntador: "Cuál es la capital de Australia?"
- Nano: "¿¿¿¿??????????"
- Preguntador: "Es muy gamberra ... pero con C"

(Nota de l'autor, que sóc jo, ... malgrat el 99% del món, jo crec que australians i tot, diria que la capital d'Austràlia és Sidney ... no, és Camberra ... Per què? I jo que sé, és d'aquelles incoherències que té la vida, com que el Baa perdi aquest any la lliga o com que la capital de Canadà sigui Otawa i no Toronto ... "Ehhhh, no, que a Toronto juga el Garbajosa!!!" ... i? ... a Memphis hi juga el Gasol i no és Memphis la capital d'USA ... ostres, aniríem apanyats si ho fos!!! El Bush aniria vestit d'Elvis)

- Nano: "Mmmmmm ... mmmmm ... Catalunya?"
- Preguntador: "¿¿¿??????? .................. Noooooooo, pringue, pringue!!"
- Públic: "Pringue, pringue, pringue!!"
- Jo, amb estúpor, des del sofà: "Catalunya? Capital d'Austràlia? Per què? Pringa'l, pringa'l, tiu!!! I si cal una pallissa, també!!!"
Tanquem parèntesi (sí, ja sé que no venia a cuentu, i?)

Tornem al Dijous Sant. El Dia dels Pringats ho veus a les cares de la gent, de la poca gent, que comparteix aquest dia amb tu. No veus aquells rostres de felicitat que normalment irradien les cares de la gent (¿?) a les 7 del matí ... vaaaale, normalment les cares de la gent a les 7 del matí només irradien ira i odi, però era per fer-ho maco ... però tampoc irradien odi, només irradien "Aixxxx" ... sí, sabeu allò que estàs enamorat i deixes anar un "Aixxxx" de tant en tant (d'això la Susanibry és una mestra ... en els "Aixxxx", dic). Doncs si, de cop i volta a la parada del bus hi ha només suspirs, en plan "Que desgraciadets que som, aixxxx".

I el bus viatja tranquil, calmat, fins al seu destí barceloní. El trajecte, que normalment sol durar una hora, amb prou feines en dura mitja. Jo en conec alguna que diria tranquilament que "Buah, per mitja hora no ens hi posem ...", clar que no parla de viatges en bus, ella. I quan arribes, veus el que realment et fa esglair de por: el carrer Numància ... buit, sense cotxes circulant, sense cotxes aparcats, que et podries posar perfectament al mig del carrer i fer la cançó aquella del Ricky Martin "Un pasito p'alante, un pasito p'atrás..." durant mitja hora sense morir sota les rodes d'un cotxe. Però esperes a que es posi el semàfor en verd per creuar (gilipolles, també ... però total, tampoc tens pressa) ... i veus a gent amb el cap cot, conscient que els toca currar el Dia dels Pringats, gent que es pregunta on s'ha posat el senyor que posa els carrers i aparca els cotxes en doble fila a primera hora al carrer Numància "És que també té vacances, ell!!", ...

Però malgrat tot, aquests són els millors dies per treballar. Ni un. Ni un telèfon sona en tot el dia. "Carai, estaries avorrit!!!", noooo pas! Tu saps lo bé que vem treballar tots dos, jo i el meu gripassu. Va ser genial! A més, tooooot planejat. Com que a fora fa temps d'hivern i el Baa de bàsket juga a 3/4 de 9 (20:45 pels d'ESO) doncs tranquilament et quedes acurrucadet a la feina des de les 6 (18:00 pels d'ESO), hora de plegar, fins a les 7 o 7 i picu i xino xano ... A més, a aquella hora "ja es veu més ambient...", que sempre havia sentit dir a casa ... Ambient ... de què? No serà Ambient ... d'Ambient, com el que hi ha a l'Aire o a l'Arena, oi? Bueno és igual. De fet crec que és la frase que solen fer servir els segurates d'aquests locals quan veuen que es van omplint ... "ja es veu més ambient".

Però, sempre n'hi ha un, el nostre gran líder, va i ens ha de demostrar la seva caritat cristiana, desconeguda fins al moment, just aquell dia, just quan tot està planejat ... arriba i ens diu "Bé, avui al migdia, ja podeu marxar cap a casa". Com? Avui? No!!! M'estàs dient que aquí hem pringat vigílies de Nadal i de Cap d'Any like a champions fins a les 6 i avui ens deixes plegar ... oh, i amb el temps que fa ... oh, i amb el Baa jugant al vespre ... no és just!!! Però ... però ... però ...Doncs ara no respiro, ale!!! ... que de fet, amb el gripassu que portava, ho tenia fàcil ... I, mira, sort que el Baa de bàsket va guanyar, sort! Que sino, un dia de depressió s'hagués convertit en un dia de fúria.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dimecres, 4 d’abril de 2007
Capítol 204. Anatomia de Pep. La venjança
Per aquells que no ho sabeu, una empresa d'informàtica ve a ser com ... l'extinta Unió Soviètica ... noooo, no farem comparacions del nostre líder amb Lenin ... tot i que si es deixés la perilla ... no no, lleig, lleig!!! Doncs això, en una empresa d'informàtica s'infon el concepte del Comunisme. Res és de ningú. Tot és de tots. "Si, sí, tu toca-li l'ordinador al jefe i veuràs com ell et toca una altra cosa!!!" ... també és veritat, no us enganyaré, però a nivell del pueblo llano, dels picatecles, que som nosaltres, res és de ningú.

Així us podeu trobar casos com el meu, que cada dia al matí veig que m'ha desaparegut el llapis. Joder! Hi ha algú que es deu estar fent una casa de carboncillo o que el tiu potser està dibuixant Barcelona sencera, però ... per l'amor de Déu ... per què sempre el meu llapis? A més que és un llapis de merda, que se li ha de fer punta cada dos per tres i si fas punta molt afilada va i es trenca ... Un altre tema seria el dels USB ... mira que en tenia dos, eh? Doncs ara ja no en tinc ni un. Oh i ves-los al darrere, saps, que trobar la pista de qui els té és tan difícil com arribar a entendre al germà del Ronaldinho (que se l'emporti ja al Milan i que paguin, sobretot que paguin!!!)

El concepte de comunisme a la meva empresa arriba fins a límits ... curiosos. Tenim el paraigües del projecte (sí, ja ho sé, que es diu paraigua ... però jo parlo com vull i el blog és meu) i tenim l'ampolla de cava del projecte. El paraigües del projecte consisteix en un paraigües que algú (¿?) es va deixar en algun moment (¿?) i no l'ha reclamat. Con lo cual, passa automàticament a format part dels utensilis del projecte i pot ser utilitzat per qualsevol de nosaltres en qualsevol moment (en aquests dos darrers dies, per mi mateix, que no miro la tele i pam, m'enganxa la pluja sempre ... i avui que en porto ... fot un sol que crema les pedres) ... Que ara algú dirà "I no heu investigat de qui és?" ... doncs no. Ah, per cert, ahir no sé què vaig fer i em vaig carregar una varilla ... desastre, jo també

El cas de l'ampolla de cava és diferent. Crec que porta amb nosaltres des de ... 2001? Sí, quan vem fer el canvi de l'Illa al Paral·lel (amb el Bagdad i tot allò) i mira, tu, allà està ... allà està perquè ningú té collons d'obrir-la, també, perquè no és un Juve&Camps, un Anna de Codorniu, un Moët Chandon, ... és, ehem, un Rondel Verde ... no vull somriures ... amb lo maca que era la cançó de l'anunci "Rondel és jove, és alegre, tal com ets tu ... Rondel! Uhhhhh!" ... que es veu que el van deixar de fer perquè una de les noies va caure de l'atracció on pujaven per l'anunci ... un drama. A més, podria ser pitjor! Podria ser un Dubois (pels d'ESO, es pronuncia "Dibua") que encara fan la promoció aquella del Tap de la Sort, que si et toca, et regalen una altra ampolla de Dubois, que no saps si això és un premi o un càstig!!!

La meva relació (toma canvi de tema!!!) amb la Doctora Simpaties ja ha finit ... de moment. L'altre dia vaig anar a buscar "L'informe". Sí, amics, un cop t'han fet mil i una proves, un cop t'han tret sang, et munten un informe per explicar-te ... el que tu ja saps!!! Ho veieu! Tenia raó jo!!! Sempre et fan tornar, sempre, sempre!!! "Ohhh, et volen controlar no fos cas et pillés un xungu!!!" ... ei, en el meu cas si me'l pilla, me'l pilla, el xungu ... no per molt que hi vagi deixaré de pillar-lo. "Ehhhh, i de què et queixes, si la relació ja s'ha acabat!!!". Oh, de què em queixo ... de com s'ha acabat ... que a mi em va fer por ... digues-li que estic sensible perquè sóc del Baa, però noi ...

1. Entrega de l'informe. Un informe no pots fer-lo amb el tipus de lletra Comic Sans del Word. Home, siguem seriosos ... "Potser ho fan per treure ferro a l'assumpte ..." I una mé! Mort al tipus de lletra Comic Sans!!! Hombre!!! Que representa que jo he d'anar per la vida dient "Mira, tinc al·lèrgia a tot això!!" i la gent quan ho vegi es pensarà que m'ho he fet jo mateix per fer peneta ... "Com vols que una doctora hagi escrit l'informe amb aquest tipus de lletra!!!?", diran.
A més a l'informe hi ha coses, plantes, a les que diu que sóc al·lèrgic que jo no en tenia ni idea. Segur que s'ho ha inventat! Ja me la veig, amb la seva escribana allà dient-li "Simpa (a ella els seus amics li diuen Simpa), això queda com buit" i ella "Posa-li un parell o tres de plantes més, hombre! Si ja no ve d'aquí!" ... Sí, sí, segur que ho va fer així, com quan vas a Plaça i la de la fruita et diu "Posem un parell de taronges més i fem el mig quilo" I tu .. "Doncs no" ... I te les acaba posant tant si vols com si no ... llavors, per què collons preguntes!!!???

2. No tornis més. Però un "No tornis més" "condicional". Se m'atansa (sempre m'ha agradat aquest verb, tu) i em deixa anar un "Nocalquetornismésfinsalmesd'octubre" ... "Okis" ... "...a no ser que ..." i tu pensant "Ai, la que dirà" ... "... tiguis un brot d'al·lèrgia degut al polen, tinguis un atac d'al·lèrgia sobtat, es mori el Ratzinguer o EEUU invaeixi Iran" ... llavors es veu que he de tornar per veure-la i explicar-li les meves experiències ... perquè ja em va anunciar que ella poca cosa podia fer "Noi, pel teu tema, l'abstinència és lo millor" ... perdó? que algú ha cursat una sol·licitud per entrar al Seminari ... allà davant de l'Arena ... que també .... "Abstinència ... de fruits secs, suposo" ... "Sí, clar, clar", em va contestar ella.

Bé, ara ja només quedar anar a buscar la medicació i creuar els dits perquè els cops que dini/sopi a fora de casa no hi hagi sorpreses al menú. Ja em veig allà la Gemio "Hooola, tu eres Pep, verdad? Sabes que lo que has comido contiene piñones?" i jo allà, vermeeeeeeellll com un pigot. A veure si haurem de cantar allò de "Acompañameeeeee, ven al hospitalllll"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dilluns, 2 d’abril de 2007
Capítol 203. Cenicienta?
Una de les coses que més sobta d'aquesta entranyable població (res, un poble gran...) com és Barcelona, estrés a part, que sembla que tothom tingui pressa sempre ... quan no plou ... que si plou sembla que allò sigui Pearl Harbor o que estigui plovent àcid sulfúric ... uns neguits ... unes coses ... doncs això ... al que costa habituar-se, és a viatjar per BCN. "Serà que no està fàcil, tens el bus i tens el metro ... per no parlar dels taxis". Teniu raó, dels taxis no parlarem ... perquè això mereix un post apart (només un comentari ... "Has dit que no en parlaries!" ... de qui és el blog? vostre? oi que no, doncs vale ... per què si untes al taxista amb un "Jefe, propina si arribem d'hora que tinc pressa" l'home es treu els guants de conductor de la Nascar i allò sembla El Coche Fantástico en l'opció de Turbo Mode? per què si no dius res t'ho empasses tot? ... parlo de les cues de BCN, eh?).

En el tema dels busos, la gent de fora estem com enganyats ... recordo fa uns anys un anunci de l'Ajuntament de BCN "Tothom té el seu bus" ... que venia a dir que tu pilles un bus i xaval, hasta el infinito y más allà ... a més sortia un dibuix d'un conductor de bus, somrient i convidant-te a pujar. Amb els anys veus per què el conductor de bus estava dibuixat ... perquè riure, riure, no riuen molt. Ep, que potser després els tius als dinars familiars són una festa, que no us dic que no, però quan condueixen ... mmmmm ... i allò de convidar-te a pujar ... mmmmm ... que jo he arribat a implorar a un conductor de bus que em deixés pujar un cop que ja havia tancat les portes i escolta ... ni de conya eh? "Els entrenen perquè siguin així si no tothom se'ls emportaria al llit", em direu ... collons, jo només volia que m'obrís la porta, no buscava una relació sexuarrlll!! i on els entrenen, a Esparta? A més, que amb el bus no m'aclareixo ... que molts carrers de BCN no me'ls coneixo, jo ... recordo el primer dia que en vaig agafar un, per anar a la revisió mèdica de la feina a Via Augusta ... que clar, i això de Via Augusta per on cau? ... doncs com que em van dir el "Agafa el 7 que et deixa allà" ... i ja em veus comptant les parades amb el dit "En portem una, dues, tres ...", que una senyora es volia asseure al meu costat (l'idol sexual de sempre, jo) i estava tan tens que crec que li vaig contestar "Senyora! No molesti! que no veu que estic comptant parades!!!". Al final crec que vaig saltar-me com dues o tres i vaig baixar a Cuenca, tu.

En canvi, veus, del metro ningú en diu res. Cap anunci. Res. Si ets novell, al metro fa com cosa baixar-hi. Perquè ... i si passa alguna cosa? Ahhh, amics. Si passa alguna cosa al bus, rai, perquè mira, venen els urbanos, els bombers, les ambulàncies ... si passa quelcom al metro ... qui ve? oh, i per on ve? A més aquella xafogor ... allò que vas a l'estiu i uf, només entrar ja penses ... noooo, que avui no havia suat encara ... i sues, carai que si sues ... a les andanes, clar, perquè a la que puges al metro, com que el metro només té dos posicions al climatitzador: calor tropical i fred àrtic, suts d'allà amb candeles (un saludu, nena!!!) als pèls de les aixelles! I si tens tanta mala sort que puges just al metro que se li ha espatllat el climatitzador, llavors sembla que surtis d'una sauna sueca ... que només falta que surti amb tu el JoséLuísLopesVasques dient "Mira, las suecas!!!". Hombreeeee!

A més el metro és la demostració palpable que BCN és una ciutat integradora. Hi veus de tot! Però de tot és de tot! Gent de totes les races i estils, gent per tot, vaja. Veus ma mare sempre m'ho deia això "A BCN? A BCN hi ha gent per tot" ... mai vaig entendre què volia dir ... fins que vaig pujar al metro. De tant et trobes amb la gent que toca algun instrument i que va canviant de vagó a cada estació ... que sempre he pensat ... i quan arriben a la primera? què? donent la volta amb el metro? Baixen i després tornen a pujar? Ohhh, poca broma que jo conec una noia que es va quedar adormida al metro i es va despertar que estava en la vía muerta. A més va coincidir que van tenir un problema i allò es va quedar allà parat ... una por es veu que va passar!!! ... fins que va veure que al vagó del davant hi havia un noi que li havia passat el mateix ... i mira, es van posar a xerrar ... per signes clar ... i quan es va arreglar el tema i van poder sortir, per celebrar-ho, van anar a fer uns algus ... i mira, una cosa porta a l'altra: "ara jo deixo que m'obris la porta", "nena, engega el climatitzador que aquí fa xafugor", "vols venir a veure'm el túnel", "queden 20, 19, 18, 17, 16 ... ja entra, mmm" ... buenu, què us he d'explicar, jo, de la vida?

Actualment a l'estació de Maria Cristina (si això fós un blog com Déu mana, ara se sentiria de fons allò de "Maria Cristina me quiere gobernar ...") estan en obres ... aquesta n'és una altra ... des que es va posar en funcionament el metro, hi ha hagut algun dia que cap estació estigués en obres? ... i les escales mecàniques no tiren. I quan la gent surt del metro, està acostumada a pujar per les escales mecàniques, tranquilament, fins arribar a dalt. Però noi, es veu que si estan espatllades, a la gent li entra com un caos, un "quiero salir, quiero salir" i anar per les escales sembla que sigui la competició aquella que fan a Nova York per arribar el primer a dalt de tot d'un grata-cels ... unes corredisses.

I entre tots els que corrien, el passat dijous, hi era ella. Ella, tota una senyora, d'uns 40-50 anys, elegant, ben vestida, educada ... fins que va arribar al peu de l'escala i li va etzibar un cop de colze al noi que que tenia al costat! I vinga a pujar esglaons de dos en dos ... amb aquella faldilla de pitillu que portava ... allò que t'ho miraves i pensaves "Aquesta és una stripper i ja veuràs, ja, aquí ensenyarà hasta el carnet de conduir, com continuï pujant així". Total, que la senyora, a priori educada, no va tirar al terra a una parella d'avis que pujava per la dreta perquè mira ...

Però Déu, apart de ser del Baa, és just ... i a mitja escala va decidir que la sabateta dreta de la senyora es quedaria justament allà, a mitja escala. Però la dona, aliena al que estava passant, continuava pujant amb un ritme fulgurant (i després diuen que no hi ha esportistes d'èlit!) ... arriba a dalt i quan vol posar els dos peus rectes s'adona que ... o el replà de l'estació de Maria Cristina ha sofert una inclinació d'uns 60 graus ... posa que sigui per culpa de l'AVE o d'ETA, com darrerament ho és tot ... o s'ha deixat una sabateta a un esglaó. I allà hi era, just, al ben mig de l'escala ... i la senyora aleshores va exhibir un somriure agradable, senzill, macu, tendre ... bueno, de fet semblava més un pinçament d'algun nervi del coll ... esperant que algú aturés la riuada humana, recollís la sabateta i li entregués tot dient-li "tómalo, tómalo, tuyo es y mío no".

Doncs no. Ningú es va aturar ... i la gent ho havia vist ... tu diràs si ho havia vist, si va treure dos cossos d'avantatge (per cert, algú va reclamar perquè fessin de nou carreres de cavalls a la tele?) a la resta. I la riuada humana pujava, i ella allà, inclinada 60 graus. Tot s'ha de dir que cap de nosaltres va trepitjar, aixafar ni va agafar la sabata i va arrancar el taló tot dient "Ahora te jodes, como dijo Herodes!" ... Potser sí que algú va esboçar un somriure ... o algú va deixar anar un "Ha Ha" com el Nelson de Los Simpson al passar pel seu costat. Però un cop va acabar de pujar tothom, ella va aclucar els ulls, va abaixar el cap, va baixar fins a mitja escala, va recollir la seva sabata, se la va posar ... i va entendre el que li havia aprés aquell dia: "Si vas al metro i has de sortir de pressa ... posa't bambes, my friend"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 11 apunts genials