dimarts, 23 d’octubre de 2007
Capítol 234. HairSpray?
Un servidor de tots vosaltres, modestament, pensa que malgrat haver cursats els estudis d'Informàtica, en el fons sap que a dins porta una petita personeta de lletres ... vaja que els números no se'm donen massa bé. Com a exemple aquest humil blog. Unes setmanes enrera, davant la impossibilitat d'escriure cada dia ... vaig proposar-me d'escriure un parell de cops per setmana ... i al ritme que anem sembla que escriuré un post cada dues setmanes. "Això no pot ser", que diria un ex-company de feina ... aix, quins personatges que corren a la meva feina ... entre aquest i el que un dia, sentint-nos comentar alguna cosa com "Com el client se n'adoni d'això, malo!!", ens deixa anar un "Esto no es malo ... malo es que te metan por el culo un palo" ... quin nivell, eh? Ja, a mi també em va caure una gota de suor del front.

Amics, família, gent desconeguda que m'escriu, un servidor ha anat a la Pelu. "Vaja, una novetat mundial, si el 3/24 obria l'altre dia amb lo del Maragall i això teu", podeu pensar. Sí, no és notícia ... o no és massa notícia, si no fos perquè jo m'hi trobo bé amb el cabell llarg ... i qui diu llarg no vol dir que dugui grenyes, no pas ... és la resta del món que s'hi troba incòmode amb que jo porti el cabell llarg. Tu vas allà, feliç com un tornavís, fins que sents ... "Nen, quines magdalenes que portes als costats, rei!" o "Nen, que participes a les 24 hores de motos? Ho dic pel cascu" ... així d'indirectes són les directes que m'envien. La gent, que m'estima molt.

La perruqueria on aquest simple personatge que us acompanya de tant en tant va a que li adecentin el cabell és una perruqueria de tius de tota la vida. Noooo, no és la típica perruqueria unisex-fashion victim on has de demanar hora dos dies abans ... on les noies, perquè aquestes perruqueries unisex sempre hi ha noies, t'ensenyen uns catàlegs sobre com vols el pentinat: cresta, mig rapat a l'1, desenfadado, new style? .... res de tot això. És la típica perruqueria on tu vas, et diuen "Ei, que tal Josep?" ... perquè et coneixen de tota la vida ... preguntes qui és l'últim, fulleges una revista i ale, et tallen els cabells, et pregunten per la teva vida i/o gustos (recordem que et coneixen de tota la vida), pagues 4 xavus i dius "Fins d'aquí a 2 o 3 mesos" ... sí, és la cadència fins que surten les magdalenes. Em podeu dir "Bello Easo", si voleu.

A les perruqueries unisex, no. I les diferències són clares i notòries:

- El soroll. A les perruqueries de tius, el soroll és inexistent. Gent asseguda, llegint alguna cosa, només el zas zas de les tisores. A les unisex això és impensable; la gent cridant sobre la Campanario i/o el Cachuli, el soroll del xap xap dels massatges relaxants al cueru cabelludo, aquells secadors que sonen més fort que la traca final del Castell de Focs de qualsevol Festa Major ... "... això deuen ser els coixinets, que la rentadora de casa semblava l'Endavour quan despegava i eren els coixinets", penses per tu ... i el telèfon que no para de sonar. Oh, sense comptar aquella senyora que entra i diu "Nenaaaaaaaaaaaaaa, como lo tieneeee para haseeeee a mi Yennifeeee???" ... veus, a les dels tius no hi va la Yennife aquesta.

- Les revistes. Aquí, veus, guanyen les unisex ... o no. A les unisex hi ha majoritàriament revistes de pentinats. Lògic, oi? També n'hi ha algunes d'actualitat i algunes de la premsa del cor ... sino ja m'explicaríeu d'on surten els comentaris de la Campa i el Cachuli. A les de tius no, allà hi ha revistes d'actualitat amb alegres fotos ... l'Interviú, vaja. Amb aquelles coses tan grans ... parlo dels reportatges, eh? que són extensos, vull dir ... i aquells peus de pàgina ... amb aquells pèls ... ehem, vull dir que a vegades hi ha gent que fulleja una revista mentres li tallen els cabells (jo no puc, que sense ulleres no veig un borrall) i queden cabellets entre les fulles ... "Ecsss, quin fàstic!" ... oh, canalla, és la realitat, tu.

- La parròquia. Uix, mira, ara me n'he adonat que fa temps que no vaig a missa. A veure si em passarà com a la Muntxi, que un diumenge al matí no podia dormir i se li acut anar a missa amb sons pares ... es veu que el mossèn la va anar a saludar al final de l'homilia ... i fins i tot el Cristu, allà a la creu, plorava de l'emoció. Jo crec que quan hi vagi, baixarà de la creu i em donarà la mà tot dient-me "Nen, trigues tant en venir a missa com en actualitzar el blog, rei!".

Ei, que em disperso. A les perruqueries unisex hi va més gent, lo cual implica si y sólo si ... toma demostració de mates ... que cada cop que hi vas pots parlar d'alguna cosa diferent, perquè el ventall de possibilitats és més gran. Com a contrapartida, has d'explicar una vegada i una altra quin pentinat vols i t'obliguen a posar-te una vegada i una altra les ulleres per dir "Més de davant, una miiiiica més dels cantons, de darrera bé" ... que sempre he pensat que sembla que estiguis descrivint a una noia, tu. A les de tius això no passa: com que hi has anat tota la vida i et coneixen de sempre, només amb un "Ben curtet" ja en tens prou. Els curts de vista podem estar tranquilament sense veure-hi res durant mitja horeta i sabem que el resultat serà bo ... o acceptable.

Però clar, què passa benvolguts amics si algú acostumat a les perruqueries unisex va a una de tius? El drama. Això va passar a en GusiLuz, professor meu de Naturals a 3r de BUP ... pels d'ESO, un curs d'abans on s'estudiava més que a ESO i a Batxillerat junts ... L'home que arriba, s'assenta i diu ... "Vagi buidant que ja l'avisaré". I clar, el meu perruquer va anar buidant ... i l'home es va adormir ... i el perruquer va anar tallant esperant el "Quietorrrrrrrrrl". Quan en GusiLuz es va despertar ... diguem que a partir d'aquell dia feia honor al seu sobrenom ... Una bronca!!! "Oh, em podia haver despertat!!" i el meu perruquer dient "Coi, no haver-se adormit".

De fet, malgrat l'opinió d'alguns escèptics com l'AiCarai, que asseguren que les perruqueries aquestes de tota la vida viuen anclades al passat, ja us dic jo que no. Evolucionen. Mira tu que abans jo hi anava, llegia un Mortadelo, em tallaven els cabells em donaven de berenar i no pagava res ... i ara hi vaig, els Interviús bons ja estan agafats, em tallen els cabells i em sulfen 10 Lelos. Guaita tu si no evolucionen!!

PD: La peli del Travolta, que dóna nom a aquest post, no l'he vista ... ni ganes!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


7 Comentaris:


At 23/10/07 18:00, Blogger mafalda

Ai, rei! Les ganes que tinc de veure't el teu nou look per poder-te fer una bona estrenada (capilar, mal pensats!)!!!
En fi, no ens abandonis tant, que se't troba massa a faltar!
Petons i força, Akasvayu!

 

At 24/10/07 11:08, Blogger una més

Ja som dos que ens hem tallat els cabells. I... sí, vaig a una perruqueria unisex, què passa?

Xarrem una estoneta, me fan un massatge capilart, miro revistes de coses de moda que no em posaré mai però que són entretingudes i quan surtosemblo una altra, tu.

La llàstima és que l'endemà torno a ser la ventafocs.

Callat t'ho teníes això de les magdalenes, eh. Et podríem dir Princesa Leia???

Un petonet!

 

At 24/10/07 17:26, Blogger RED PÈRILL

Si que és veritat, jo també llegia el Mortadelo i no pagava... berenar no, em donaven caramels....

 

At 24/10/07 18:13, Blogger Txell

JO m'ho faig a casa. Un cop de tisores i andandu!

Pep... qui és en Cachuli?

 

At 25/10/07 09:22, Blogger olimpia

Ei, hola "Castigador", jajaja.
La meva mare es talla els cabells ella mateixa. Encara no sé com s'ho fa, perquè la punyetera ho fa bé!
Jo vaig a la perruqueria de sempre, també, però clar, és de les unisex...
No triguis massa en tornar a aparèixer!!!
Molts petons

 

At 25/10/07 15:46, Blogger stel

veus, jo afegiria una tercera varietat de perruqueries. Jo vaig a una perruqueria, unisex, que sembla una disco, la música mooolt alta (tenen com una mena de cabina de dj i tot), les parets són de colors (últimament eren de color verd llimona) i les nenes que tallen els cabells són supermegahiperfashions, faltaria més. Ah, tens uns sofàs raríssims on seure al costat de les cabines de tatuatges, depilació i raigs uva.

doncs això, que una tipologia més :)

un petonet bello easo, però que sàpigues que bimbocao m'agrada més :p

 

At 25/10/07 22:55, Blogger Cristina

Jo vaig a la mateixa perruqueria fa anys i ja no canviaria. Saben el que m´agrada i sempre surto contenta. Casualment resulta que una de les perruqueres (la jefa) ha col.laborat pentinant als nois d´OT (per si algú ho mirava en el seu moment).