divendres, 5 d’octubre de 2007
Capítol 233. Hora punta?
Amics, família, coneguts, aquesta tarda passarà a la posteritat. Si el matí ja ha passat a la posteritat per la primera feina remunerada del meu estimat Nen, la tarda serà recordada per un fet memorable. "Més memorable que el naixement de Nostru Senyor JesuCrist?", més. "Més memorable que la consecució de les Xampinyons Ligui del club dels nostres amors?", més ... però amb el matís que per mi el Baa només n'ha guanyat una ... la del Cruyff no compta, que em fa ràbia el tiu ... igual que el Maragall i l'Asha Miró. Continuem. "Més que la pau al món en un futur no molt llunyà?" ... ehmmm, tu flipes, però en cas que fós veritat ... molt més. Amics, família, gent d'allà, avui he plegat només mitja hora més tard!

Jo no entenc com és que no m'esperava una rua a la sortida de la feina ... bé, potser perquè plovia una mica ... val, una mica molt. Però estava convençut que m'esperaria un descapotable i recorreria, Diagonal amunt, encapçalat per unes majorettes ... un segon, algú sap que se n'ha fet de les majorettes? (bé, algú excepte els d'ESO, que ni de conya els sona el nom ...). Perquè jo quan era petit ... hi havia majorettes ... on han anat a parar? que era una feina poc remunerada? no era pas una tradició familiar, oi? i per què no hi havia majorettes mascles? potser eren com la Mantis Religiosa i després de la desfilada les femelles es menjaven els mascles? ... aixxx, quins records ... que jo em vaig enamorar d'una majorette ... aixxx ... no era pas del meu poble ... les del meu poble eren ... molt bones persones ... ja m'enteneu ... i un dia a casa practicant, perquè només un majorette mascle pot conquerir el cor d'una majorette femella, amb la manxa de la meva BH, se'm va escapar una mica i va anar a trencar un gerro que tenia ma mare de la dinastia Ming ... de la de la mare d'en Yao Ming, vull dir ... això, que ja m'havia perdut ... un descapotable fins a casa mentres els convilatans em tirarien confetti des dels balcons ... però veig que no ha estat així. Snif, snif ... i snif.

Què passa quan ets a la parada del bus i no passa el bus? Sí, en un principi aquesta frase espanta ... sobretot si parlem del bus nocturn. Però no és el cas. No passa res. Buenu, que la gent es molesta una mica ... però res, passada mitja hora ja en tens un altre. Però que passa si la situació aquesta es produeix ... en una hora punta (tatxan, tatxan!!!)? Doncs que la gent no es molesta, s'emprenya ... i que s'acumula gent a la parada. I quan s'acumula gent a la parada la gent encara s'emprenya més. I per què? Perquè veuen perillar el seu seient al bus , coneixedors de la nul·la conservació de l'ordre d'arribada a la parada i sobretot de la frase bíblica aquella de "Los últimos suben los primeros", o alguna cosa així. Ens cal, doncs uns breus consells sobre el savoir faire a les parades del bus davant d'aquestes situacions:

1. Coneixedors de l'entorn i de l'autobuseru
Un bon usuari de bus haurà de conéixer els usos i costums de la parada on el recull i de l'autocareru que duu el bus. Haurà de ser prou hàbil per saber el punt exacte on situar-se; ni molt lluny ni molt aprop. Haurà de tenir la perícia, si es vol asseure, de exaltar falsos rumors sobre arribades de busos per tal que algun dels altres usuaris del bus, asseguts ells, s'aixequi a comprovar la veracitat del rumor. Haurà de conéixer el conductor de totes i cadascuna de les hores pressumibles d'agafar el bus ... com per exemple, que el Mr. Proper ... "que es diu Don Limpio!!", vale ... para gairebé a Palau Reial enlloc de a Mordor de com apura la frenada o que el Guapíssima redueix súbitament la velocitat per aturar-se davant la xati de més bon veure. Si no es coneix al conductor s'assumirà que estem abandonats a la nostra sort.

2. El ojo de Sauron
Si un bus no passa, és probable que a la següent hora en passin dos. Un bon usuari de bus haurà de conéixer aquesta situació i deixar que, quan arribi el primer bus, la gent es mati per pujar-hi... és que són molt bèsties ... i la gent gran, els pitjors de tots, que a mi un dia una dona de 70 anys em va desplaçar, tu ... que allò era falta intencionada ... a sobre em va dir "Vigili, jove!!", quins pebrots!!! Un expert usuari de bus sabrà guaitar a l'horitzó cuan Legolas i veure si el segon bus és presumible que arribi. Si la teoria és certa, haurà de fer cara de "estic jugant al poker i tinc repoker d'assos, chúpate esa!!!" i desplaçar-se sigilosament com un ninja cap al final del primer bus, que és on suposadament s'aturarà el segon.

3. Compte amb Fernando Alonso
Si finalment arriba aquest segon bus (estrany? mooolt), un bon usuari de bus mai ha de perdre l'elegància que se li suposa. Es dirigirà tranquilament cap a ell, si pot ser entonant el xiuxiueig d'una bonica cançó ... Heidi, servirà ... Segurament, la massa enfurismada es dirigirà en part cap a aquest segon bus ... cal doncs evitar que rebem els típics "adelantamientos por el exterior" o, en cas de produir-se, saber-los acceptar, com el nostre ídol de la infància, Fernando Alonso, que té un saber perdre de collons. Cal mostrar també la nostra intel·ligència i no refiar-nos de falsos cartells, preguntar sempre al conductor ... i sobretot no riure's de la dona que ens ha fet "el exterior, Fernando", que diria el calbu de Tele 5, quan ha vist el cartell que posava Capellades i ha fet mitja volta. Cal mantenir les formes sempre. Però ja li està bé, per gilipolles!

i4. Entrenador nou, victoria segura. Conductor nou, que Déu ens assisteixi
A l'entrar al bus, si percebem que el conductor no és ... de la Vella Guàrdia ... que així saps de que moriràs, com a mínim ... cal no refiar-se. Per molt calmat que sembli, ningú s'ha de refiar ... ni molt menys donar-li palique, com recentment s'està posant de moda ... si vols parlar i no tens ningú que t'escolti, apunta't a classes del nivell B de català, que és el de grups de conversa. Un conductor nou sempre pot albergar sorpreses ... com el d'ahir que li donava per saltar-se semàfors en vermell ... mira, una tonteria com qualsevol altra, tu. Tooots els de la Diagonal i els 2 d'entrada a Esparreguera. Ah i també tenia una manera simpàtica d'indicar que es canviava de carril ... ell es canviava i els altres ja se n'adonarien, que canviava ...

I aquesta seria la història. Clar, a 2/4 de 7 (18.30 pels d'ESO) és una hora clau. A 2/4 de 6 (17:30 pels d'ESO) com avui, és tranquiiiiiiila com un plat de sopa ... a veure a quina hora sortim demà. Ai, tu, que demà pleguem a les 3!! On són les majorettes??

 
post perpetrat per jo mateix ...|


11 Comentaris:


At 5/10/07 08:47, Blogger Txell

Escolta, escolta, escolta... es pots saber que qllons foties tu fent de majorette? Juajuajuajuajua. Ja t'imagino amb el mallot, el barret i el bastó ben amunt! xDDDDDDDDDDDD Tremenda imatge!

Pq no et cau bé l'Asha Miró?

 

At 5/10/07 09:15, Blogger Andrea ....de acà y de allà

Seré de la Eso..yo pensaba que el majorette eran los coches esos de juguete. marca majorette...m mmmmm me anotare a ver si hago la ESo y los chicos me dan clases...

 

At 7/10/07 09:45, Blogger Cristina

Jajajajaja, no puc imaginar-te de majorette. Però encara existeixen???? Això d´esperar un segon bus és una utopia. Mai s´ha vist un cas igual. Vull dir que si no ha passat un bus no esperis que passi mitja hora més tard. Jo crec que hi ha un triangle de les bermudes i desapareixen abans d´arribar a la parada. Petons!!!

 

At 8/10/07 11:20, Blogger Lluvia

Benvolgut Pepet!!
He de confessar algo....hui estic molt preocupada despres de llegir-te i la qüestió no es altra que si tu estas "Aixi" per només haver presenciat una champions (jo tampoc conte la de cruyff que a mi tampoc em cau gaire be) jo estaré molt pitjor perque no n´he presenciat cap!!!! ay mare de deu!!! i damunt per a esperar a una lliga he tingut que esperar 24 anys!!! bo, es de veres van ser dos lligues seguides pero deu ni do que digueu per alli....
Açó es molt greu!!!
COm hi seré quan arrive a la benvolguda cifra del meu amic Pepet??
AY ay ay.................... que deu ens ampari!!!!
jejejejej
Malgrat tot et deixe mil bessets i 3 mil somriures....

 

At 8/10/07 16:40, Blogger stel

ai Pep, és veritat que el món dels autobuseros dóna per molt i mira que jo de bus en gasto poc, però puff, et trobes amb cada capullito que es creu que condueix un ferrari que mare meva, fan por!!

bon inici de setmana!!!
^^

 

At 9/10/07 18:19, Blogger RED PÈRILL

JJajajajajaaj és boníssim lo del gerro de la amr del Yao Ming...

Les majorettes han desaparegut, les ha esborrat la MTV...

 

At 10/10/07 18:12, Blogger olimpia

Ai Pep, jo només plego a la meva hora tres mesos a l'any. La resta com a mínim una hora tard. És el que hi ha!
Dels autobusos ni em parlis, jo els odio, però com són necessaris... doncs què hi farem?
Petons.

 

At 11/10/07 07:52, Blogger Mikel

les majorettes les podras veure dema desfilan a Madrid jejeje

 

At 14/10/07 12:58, Blogger Metamorfosi

Pep, ets únic!!!
No agafo mai el bus, però si algun dia em trobo en aquesta necessitat anant per Barcelona, tindré en compte els teus consells i les teves indicacions!

Un munt de petons, guapíssim!

 

At 15/10/07 12:49, Anonymous Lluvia

Que hi passa per ahi dalt que el senyor Pepet no inagura cartelera??...
Que ja tenim cunyaeta??
O estas de festeta amb el Ronaldinyo? Che! sense avisar, ja et val! com et pille el Laporta voras tu!!!!
Ale saluditos desde la terra de la Llum
Oeoeoeoeoe

 

At 30/10/07 14:54, Blogger Montse

Buenu, ara q tinc mig rato (vam quedar q el rato era el amsculí d la rata, oi, Pep?)et puc fer un comentari a aquesta genialitat de blog.
Si no fos el primer (de molts)comentaris q et penso fer, et cauria una bronca de cal padreymuysenyormio. Pq els homes aneu a la pelu??? No saps q el que m'agrada més d'un home són els cabells llargs??? Catxissssssssssssss
No entrare en la polemica de si pelus dun estil o d laltre pq crec q hauria d'estar prohibit q hi entressiu tots els paios q conec -inclos tu-
La meva pelu la xafo un cop l'any (i gràcies) pq la melena casi sempre m'arriba a les calces, pero laltre dia li vaig dir "talla'm les puntes una miiiiica de no res" i vaig arribar a casa amb el cabell q amb prou feines m'arribava a la tira dels sostens...
I sí, Pep, sí, era una pelu rollo unisex, vale, pero fa q hi vaig uns 7 o 8 anys... tota la vida, com si diguessim... En fi... Espero q triguis a tornar-hi, a la teva, al menys com jo trigare a tornar a la meva...
Llarga vida a les grenyes, xolles, magdalenes i similars...