Un dissabte qualsevol. Tu vas, a la nit, perquè de dia no pots treure el cap fora de casa, a qualsevol local que en diuen d'"oci nocturn", que jo no sé perquè els diuen així ... si acabes fent el mateix que faries a qualsevol terrassa de qualsevol lloc: assentar-te, prendre alguna cosa i queixar-te de la calor que feia fins fa 4 hores. En aquests locals, si l'estiu té alguna cosa (ja no dic "de bona") és que toooooot Déu treu cançons buscant el "mèrit" (estic posant moltes cometes avui, ho sé) de "la cansión del verano". I si els locals d'"oci nocturn" tenen alguna cosa és que te les van repassant una darrera l'altra.
Perquè, clar, costa massa agafar i posar cançons de tot l'any, o grans clàssics o cançons dels anys anteriors. Si estàs a algun lloc, posem El Pilu, ja veus la típica (perquè són elles, eh?) tocacollons acostant-se al senyor que punxa música (un dia parlarem de la selecció musical d'El Pilu, que una cosa és posar la cansion del verano i una altra és posar la cansión del verano de Burkina Faso ... d'on treuen aquella música tan rara?) doncs això que se li acosta i a crit pelat li deixa anar un "posa el Bustamante, posa el Bustamante". I ale, 2 minuts que s'acaba la cançó que va guanyar OT a Burkina Faso i ja tenim el "Devuélveme la vida que me la has quitado, me la has quitado, la has quitado ...", que jo al començament pensava "Mira, que innovador el Busta, que sona com un eco ... això ja ho feien els Pet Shop Boys a mitjans dels 80 ..." fins que em van comentar que la cançó ja va així. Conclusió: no hi ha innovacions.
I per uns instants, la música d'un local depén dels gustos d'algú. No, no, que ja està bé, perquè així abandones el bonic món de la música no-comercial, però normalment acabes fent una repassada de Chenoas, Bustas, Rozass, Civeras (mític David Civera, ahir ho comentava amb una amiga, cada any treu la mateixa cançó, me li canvia la lletra, li posa una musiqueta (tango) per sota i ale, a fer bolos! Quin crack de tiu! I lo bo és que cola!), ... un segon! I el Bisbal? No ha tret res? Perquè al Pilu es destaquen amb el "Ave María" però ... i la d'aquest any? Aixxx, que m'està fallant... Total que la repassada és llarga, pesada i extensa, acabes cansat de sentir-los i cansat de ballar ("Ehhhh, que tu no saps ballar", teniu raó, deia ballar en el sentit d'intentar-se moure amb un cert ritme) sempre el mateix. Conclusió: no hi ha idees, ni per cantar, ni per ballar.
Però quan ja dius "Ei, me'n vaig a dormir, tu", és quan algú (¿?) et diu "Noooo, espera una més". I la següent que sona sents com una trompeta "tu tutu turururutututu" (au, feu-ho vosaltres el soroll de trompeta a un blog, macus!) i ja sents els "No fairy, no fairy" (jo sento això, el meu anglès així sense veure la lletra de les cançons no és molt ... fiable) per acabar sentint "Shakiga, Shakiga". Mira! És que no puc, tu. Tu saps els cops que he sentit aquesta cançó, ja? "Vaaa, que al final t'agradarà!!". No pas, és que "hasta" li agafo ràbia i tot a la dona! Però la resta de la gent ... com si el darrer cop que l'haguessin sentit fés 5 mesos (collons, on esteu!? que poses qualsevol ràdio i te la posen mínim 3 cops en 3 hores ... per si se t'havia oblidat) i vinga "Ueeeeeeeeeeeeee, que fort, que fort!". Un segon, fort, el què? Sentir a la dona aquesta? Andaya!
Però el que sí que és fort és veure com la gent intenta imitar aquells moviments gràcils de la senyora en qüestió. Perquè cantar, què vols que et digui? té una veu molt greu ... aquesta quan està afònica li donen un micro i li fan dir "... en busca de una gatita, en esa hora maldita en que los bares a punto están de cerrar ..." i és clavada al Sabina! ... i les lletres ... cançó protesta no seria, precisament. Això sí, de ballar, la tia, en sap, unes contorsions, uns moviments (que no sé per què algunes noies et deixen anar un "Ehhhh, segur que està retocat per ordinador ...", aquelles potser sí que les haurien de retocar per ordinador, que mala es la envidia, por Diós), uns de tot.
I clar, compares, veus ... i et deprimeixes. Algunes sembla que els hagin agafat convulsions, d'altres aprenen que tenen una cosa que se'n diu abdominals i que sembla que els diguin "Ara te'n recordes de nosaltres? Ara, pos ara no me ajunto!", i d'altres veus que s'acosten als novios amb moviments sensuals espasmòdics que una mica més i li treuen un ull d'un cop de pit. Terrible. I a sobre et deixen anar un "Ei! mou-te amb ritme!" Joder, com si elles en tinguessin algun, per aquesta cançó.
Després de l'espectacle i quan ja estàs decidit, prega, si us plau, perquè no et posin l'Aserejé o algo semblant ... de moviments més fàcils, tot sigui dit, també són espanyoles, no demaneu molt ... perquè això ja ho tenen les discoteques, pubs o el que siguin, quan comencen amb les cançons "bones" (oju, les cometes!) ja no paren, tu.
Perquè, clar, costa massa agafar i posar cançons de tot l'any, o grans clàssics o cançons dels anys anteriors. Si estàs a algun lloc, posem El Pilu, ja veus la típica (perquè són elles, eh?) tocacollons acostant-se al senyor que punxa música (un dia parlarem de la selecció musical d'El Pilu, que una cosa és posar la cansion del verano i una altra és posar la cansión del verano de Burkina Faso ... d'on treuen aquella música tan rara?) doncs això que se li acosta i a crit pelat li deixa anar un "posa el Bustamante, posa el Bustamante". I ale, 2 minuts que s'acaba la cançó que va guanyar OT a Burkina Faso i ja tenim el "Devuélveme la vida que me la has quitado, me la has quitado, la has quitado ...", que jo al començament pensava "Mira, que innovador el Busta, que sona com un eco ... això ja ho feien els Pet Shop Boys a mitjans dels 80 ..." fins que em van comentar que la cançó ja va així. Conclusió: no hi ha innovacions.
I per uns instants, la música d'un local depén dels gustos d'algú. No, no, que ja està bé, perquè així abandones el bonic món de la música no-comercial, però normalment acabes fent una repassada de Chenoas, Bustas, Rozass, Civeras (mític David Civera, ahir ho comentava amb una amiga, cada any treu la mateixa cançó, me li canvia la lletra, li posa una musiqueta (tango) per sota i ale, a fer bolos! Quin crack de tiu! I lo bo és que cola!), ... un segon! I el Bisbal? No ha tret res? Perquè al Pilu es destaquen amb el "Ave María" però ... i la d'aquest any? Aixxx, que m'està fallant... Total que la repassada és llarga, pesada i extensa, acabes cansat de sentir-los i cansat de ballar ("Ehhhh, que tu no saps ballar", teniu raó, deia ballar en el sentit d'intentar-se moure amb un cert ritme) sempre el mateix. Conclusió: no hi ha idees, ni per cantar, ni per ballar.
Però quan ja dius "Ei, me'n vaig a dormir, tu", és quan algú (¿?) et diu "Noooo, espera una més". I la següent que sona sents com una trompeta "tu tutu turururutututu" (au, feu-ho vosaltres el soroll de trompeta a un blog, macus!) i ja sents els "No fairy, no fairy" (jo sento això, el meu anglès així sense veure la lletra de les cançons no és molt ... fiable) per acabar sentint "Shakiga, Shakiga". Mira! És que no puc, tu. Tu saps els cops que he sentit aquesta cançó, ja? "Vaaa, que al final t'agradarà!!". No pas, és que "hasta" li agafo ràbia i tot a la dona! Però la resta de la gent ... com si el darrer cop que l'haguessin sentit fés 5 mesos (collons, on esteu!? que poses qualsevol ràdio i te la posen mínim 3 cops en 3 hores ... per si se t'havia oblidat) i vinga "Ueeeeeeeeeeeeee, que fort, que fort!". Un segon, fort, el què? Sentir a la dona aquesta? Andaya!
Però el que sí que és fort és veure com la gent intenta imitar aquells moviments gràcils de la senyora en qüestió. Perquè cantar, què vols que et digui? té una veu molt greu ... aquesta quan està afònica li donen un micro i li fan dir "... en busca de una gatita, en esa hora maldita en que los bares a punto están de cerrar ..." i és clavada al Sabina! ... i les lletres ... cançó protesta no seria, precisament. Això sí, de ballar, la tia, en sap, unes contorsions, uns moviments (que no sé per què algunes noies et deixen anar un "Ehhhh, segur que està retocat per ordinador ...", aquelles potser sí que les haurien de retocar per ordinador, que mala es la envidia, por Diós), uns de tot.
I clar, compares, veus ... i et deprimeixes. Algunes sembla que els hagin agafat convulsions, d'altres aprenen que tenen una cosa que se'n diu abdominals i que sembla que els diguin "Ara te'n recordes de nosaltres? Ara, pos ara no me ajunto!", i d'altres veus que s'acosten als novios amb moviments sensuals espasmòdics que una mica més i li treuen un ull d'un cop de pit. Terrible. I a sobre et deixen anar un "Ei! mou-te amb ritme!" Joder, com si elles en tinguessin algun, per aquesta cançó.
Després de l'espectacle i quan ja estàs decidit, prega, si us plau, perquè no et posin l'Aserejé o algo semblant ... de moviments més fàcils, tot sigui dit, també són espanyoles, no demaneu molt ... perquè això ja ho tenen les discoteques, pubs o el que siguin, quan comencen amb les cançons "bones" (oju, les cometes!) ja no paren, tu.
