dimarts, 29 de gener de 2008
Capítol 248. Trucant a les portes del cel...
I ha marxat. Finalment. Després d'una lluita molt dura, després d'ensenyar-nos dia sí, dia també, com les ganes de viure poden fer que continuïs tirant endavant. La petita lluitadora Amidala, la Cleopatra de pell fina i blanca com la llet, i de cabellera negra com el carbó ha deixat ja de lluitar per poder, per fi, descansar.

La tristesa supera per moments la pau i la tranquilitat de saber que ella ha parat de patir i que tothom, en més o menys mesura, li ha aportat el que bonament ha pogut per fer-li la vida una mica més suportable.

Descansa en pau, Mireia.

Tengo que decirte
que mi vida es muy triste,
que va a ser como imposible
que me olvide de que existes.

Tengo que decirte
que el día en que te fuiste,
se encendieron las farolas
que alumbraban el camino....
Para que pudieras volver....
Volver, volver,...

Tengo que decirte
que a la luz de la candela
intento arañar la niebla
que no deja que te vea.

Deja que te espere
a la puerta de tu casa,
un minuto me hace falta,
luego me voy para siempre.

Sólo quiero decirte adiós,...
Adiós, adiós,
y por si acaso que sepas
que aquí siempre tienes un sitio.
Adiós, adiós,
y aunque no te lo creas,
sin ti nada será lo mismo.
Sólo quiero decirte adiós,....
Adiós.

Adios. Jarabe de Palo. Depende (1997)
Enllaç a la cançó
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dijous, 24 de gener de 2008
Capítol 247. La bolsa o la vida!
Família! La borsa ha caigut. "I s'ha fet mal?", podria preguntar jocosament algú ... i no necessàriament d'ESO, que de pencus n'hi ha per tot arreu. Però sí, sí que s'ha fet mal, s'ha fet "pupitar-pupitar", que diria aquell. Però tot això ja es veia venir, segons els entesos ... els entesos són els que van treure tots els calers de la borsa abans que petés tot, s'entén ... perquè la setmana passada en un sol dia es va perdre tot el que s'havia guanyat l'any anterior. Quins cracks!!! El Baa va necessitar dos dies, de partit oficial, al 2006 perquè tothom s'oblidés del que s'havia aconseguit l'any anterior!!!

I per bona composta ... que és una frase que es deia a casa meva i que es veu que ningú més la diu ... ara aquesta setmana el dilluns va caure la borsa un 7% i ahir un 3 i escaich ... res a veure amb el mític 9 que va fitxar en Cruyff ... El dimarts no, perquè es veu que es va produir l'efecte rebot ... que no es refereix al rebot que va agafar la gent que tenia accions sino a que quan una cosa baixa, després puja ... curiós perquè jo ho tenia entés al revés, això. Però tranquils, eh? que dilluns mateix va sortir el Ministre d'Economia i va venir a dir que la situació era com un tampax "Podem continuar fent vida normal tot i això ... que tampoc n'hi ha per tant". Per un moment em va recordar a la Bruna, la mare de l'AiCarai quan va portar la seva nena al metge i li va dir "...señora, es usted una exagerada".

Jo, com a inversor ... queda xulu el nom, eh? doncs potser d'aquí a poc ja no ho seré d'inversor ... "retiraràs tots els teus diners?", no, hauré perdut tot el que hi havia posat ... això, com a inversor vaig trucar la meva assessora financera, és a dir, la noia del banc, perquè m'informés de primera mà sobre la situació. Conscient com és ella que sóc informàtic, és a dir, que estic preparat per la mort i que sóc del Baa, patidor com pocs, esperava un missatge tranquilitzador, al més pur estil Urbi et Orbe del Papa a principis d'any. Oi que seria macu?

Però no, la noia va agafar un diari econònim i va transcriure'm fil per randa el que posava. Era un compendi de paraules com "Pánico", "Fiebre generalizada", "Hundimiento", ... tranquilitzadores a sacu. Era de tal magnitud l'article que només faltava la part de la Bíblia que parla l'Apocalipsi, i que parlés de la plaga de llagostes i la mort del primogènit. I si no n'hi havia prou em va acabar la missiva dient-me alguna cosa així com "Això és l'inici d'una recessió, d'aquí a 4 o 5 anys quan hagi acabat en tornem a parlar". A partir d'ara li direm Miss Camamilla, a la noia!

Ara es veu que tothom va darrera un senyor que es diu Trichet ... que el nom m'ha recordat a en Planchet, el majordom d'en Dartacán, però es veu que no té res a veure ... això el Trichet que forma part del BCE, i que ha de baixar els tipus d'interés. I el tiu va dient "Que no, que no los bajo, los tipos de interés son míos y me los llevo!!". Això de baixar els tipus d'interés a mi ja em va bé, perquè de tius interessants i que siguin alts com jo ja n'érem uns quants. Si fa que s'abaixin alguns, mira, les noies ens veuran abans. De tota manera ja em van aclarir que no es tractava d'això. I és que el llenguatge econòmic, vulguis que no té la seva cosa; en certa manera és com els metges, que no diuen les coses clares, expressament per confondre't. Veiem uns quants exemples que us poden treure de més d'un apuru en algun sopar en aquests dies de recessió econòmica:

- "Abaratir el preu del diner", no vol dir que si ara tu vas a pagar amb 20 Lelos a un súper, la caixera et digui "Ep, jove, que això que m'has donat ara val 10 Lelos". Més que res, perquè seria un liu i ja prou complicada que és la vida. Això vol dir més o menys que els interessos que et donen pels diners que tens al banc seran més baixos i no guanyaràs una merda tenint-los al banc ... o sigui, com fins ara.

- "Tipus d'interés", no fa referència a en George Clooney, per molt interessant que algú el pugui trobar. Passa el mateix que amb "Galán de noche", que no fa referència a en Bertín Osborne. Corresponent als interessos pels diners que tens al banc. El que ara diuen que baixarà, vaja.

- "Capital invertit", no fa referència a Barcelona quan es fa la desfilada del Love Parade. Vindria a ser més aviat els diners que has posat en alguna operació econòmica ... o sigui els diners que perdràs si ara mateix ... ara mateix ... els tens en accions d'alguna cosa

- "Petit inversor", no són aquelles persones baixetes que diuen "Va, tonto, que invertirem diners en alguna cosa". Són aquelles persones que aporten uns diners en poca quantia per alguna o algunes operacions econòmics. L'economia és xunga, ho sabem, però d'aquí a discriminar a gent per la seva alçada ... ja mai!!!

Malgrat tot això, no patiu. Aquí passa com al Sorteig de la Grossa de Nadal ... per què en castellà és El Gordo i en català La Grossa? pensem-hi ... que mentres tringuem salut, la resta es veure passar tipus d'interés per la teva vida.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dimarts, 22 de gener de 2008
Capítol 246. Sin tetas no hay paraíso?
Finalment, el tema de posar una lletra a l'himne d'Espanya no ha funcionat. Diuen que no s'hi senten identificats. Què voleu que us digui? Era una miiiiiiiiiiiiiica quico, una mica molt! Que si "los verdes valles", "el azul del mar" ... semblava una cançó de Nino Bravo més que un himne ... i clar, com que reunir les 7 boles de Drac i fer resucitar al bo del Nino era una mica costós ... va i me li donen a aquell pobre home que va fer el que va poder. Clar, ara el tiu està com mosquejat. I qui no, saps? Pobre! Que va posar tota la ilusió del món ... De tota manera, a mi ja m'està bé, tu ... que quan fan allò dels Mundials ... pels d'ESO no futboleros, aquella competició que sempre els eliminen a quarts ... m'agrada sentir l'himne del "NANANNANANANANANA" sobretot quan sona més fluixet "nananaananana" ... ei, mola. Què voleu? Una mania com una altra.

Però deixant-me a mi i a les meves manies de banda, jo sempre he vist dues coses en això de l'himne i el tema esportiu. La primera és que se l'aprenguin els jugadors. Què faríem? Ompliríem les hores mortes de l'ESO, per posar un exemple, que venen a ser totes les hores, perquè la canalla s'aprengui l'himne? O ho deixaríem voluntàriament com a Materia Extra-escolar? Perquè si és aquesta segona ... no se l'aprendrà ningú, ja us ho dic ... tret dels 4 forofos que hi ha sempre en tot país que es preuï. I ai, no vull saber la que es liaria si el Puyol o el Xavi s'etivoquessin, com es diu a Esparreguera ... "Mira, no se la saben! Cuando sale lo de los verdes valles parece que Xavi dice algo con una o. Son unos separatistas catalanes", dirien a la COPE ... que ens tenen un carinyo, a la COPE ...

I la segona, la motivació de l'himne. Que s'ha fet un himne només perquè quan facin el travelling als mundials de futbol es vegi als jugadors cantant ... que t'hi pares a pensar i una mica ... perdó, molt ... trist ho és, eh? ... doncs comencem a fer referència a la història futbolera, amb frases de l'estil "No pasamos de cuartos" ... "Y nos eliminó Corea" ... etc. "Oh, és que seria un himne de perdedors!!!" ... Dues reflexions: 1. Ho són. 2. Nosaltres som veïns seus de fa molt i celebrem la Diada el dia d'una derrota ... així demostrarien que alguna cosa se'ls ha enganxat, no? Ja tinc ganes de sentir la següent proposta d'himne, tu!!!

Benvolgudes admiradores d'aquest humil blog, lamento comunicar-vos que els informàtics no estem bons. "Ei, però el Xavi està que t'hi cagues a les bragues". Mireu, no entraré a comentar les virtuds masculines del Xavi, però ell no és informàtic, ell és enginyer industrial. Els informàtics, amiguetes, som aquella raça que tothom, tothom, tothom, defineix amb: cabell greixós, ulleres de pasta i preferiblement de cul de got, camisa de quadres enormes amb butxaca on es porten 3 marcadors fosforitus i pantalons amb la cintura al melic. Vindríem a ser una mena d'Steve Urkels, però al segle XXI.

I clar, què passa quan algun dia, al metro per exemple, et trobes davant de dos pájarus de 1.90 metres, corpulents, guaperes ells, ben pentinats, ni molt afaitats ni poc ...? que et sents un misèries. Però després passen coses que et fan pensar qui es més misèries dels dos? Guaiteu, guaiteu ...

Un dia qualsevol de les vacances de Nadal. Metro de BCN. M'assento al vagó. Al costat meu, una noia, guapeta ella. Em mira, em somriu ... dec dur alguna cosa escrita al front, però ella em somriu, tu ... Una parada després d'on pujo jo, entren ells. 1.90 metres, de professió model i'm supose, jaqueta llarga i bufanda portada d'aquella manera que només saben portar ells les bufandes (ai, ara sembla una mica el Tomate, això). S'assenten davant d'una parella, en diagonal a mi i a la noia que abans reia i ara s'ha quedat com una mica embadalida davant del panorama. De fons se sent quelcom que aplaudeix ... lleig el comentari, ho sé.

Un dels nois té calor. Veu que davant seu hi ha assentada la noia de la parella anterior ... i es treu la jaqueta i la bufanda. Té un cos fibrat, el cabron ... ai, perdó, que no em vull implicar ... i duu una camisa negra d'aquelles que li ha robat al seu germà petit i que és som 2 talles menys ... mira, com el Juanes; segur que aquest no és tan cregut ... val, val, perdó ... d'aquelles cenyidetes, cenyidetes, d'allò per marcar pectorals, abdominals, bíceps i lo que se tercie ... per cert, comentari de l'autor, jo també tinc abdominals; són allà, sota el greix de la panxa ... és que després ho dius i tothom es fot a riure ... a veure, anatòmicament hi són, però no es veuen, eh? ... final de comentari de l'autor ...

El noi acalorat mira la noia, però la noia xerra amb la seva parella ... i saps allò que la busca amb la mirada per veure si es creuen i es fixa en ell? però la noia està tan panxa. De cop i volta, el tiu es descorda un botó ... sííííííí, va depilat, tu y yo lo sabíamos ... i continua buscant la mirada perduda, aquest cop a les vies del metro, de la noia de davant seu. En tot això, la noia que s'assenta al meu costat i jo ens comencem a mirar l'escena en plan "Està fent-se el xulo o som nosaltres que som molt malpensats?"

Passada una parada més, el noi es descorda un nou botó de la camisa perquè ... oh, meravella!!! li pica el mugró esquerre. Vaja, el típic mugró que et pica quan portes una camisa negra cenyida i estàs bo. I clar, es veu que la camisa havia de ser de ras o alguna cosa d'aquestes perquè no es rascaria el mugró per sobre la camisa no, que després es fan arrugues ... es descorda i ensenya al respetable una mica més de pit i el mugró. Ah, i mentres se'l rasca fa com que es mossega el llavi inferior ... La meva companya de seient i jo estem esmaperduts, bocabadats i corpressos ... Impressionant! Fins i tot se'ns escapa una rialla en plan sifon, pero en veu baixa, que els tius estan fortets i després ens queixem que ens trenquen la cara.

Però, amics, la noia ni se'l mira. Parla amb el seu xicot i mira les vies del tren. I fins i tot treu el mòbil i esborra missatges. El noi, desesperat intenta el todo por el todo. Es corda el botó pechos-fuera i comença a jugar amb els pectorals: ara moc el pit esquerre, ara moc el pit dret. Aquí sí que la meva companya de seient i jo deixem anar una risotada alta, clara i forta ... I, clar, es gira mig vagó ... buenu, potser un quart, que la gent de BCN és una mica esquerpa ... Una nova parada i els nois-buenorros aixequen i se'n van. La noia es gira a la seva parella i li salta "A veure si et cuides per posar-te com aquest!"

Canalla, si esteu bons/es ... sigueu modestos, hombre! Que després comences per intentar que la gent et miri i acabes fent el ridícul davant de tothom!!! Amb l'afegit que després els altres feina tenim a intentar estar a l'alçada ... i vinga a fer abdominals ...
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dimarts, 15 de gener de 2008
Capítol 245. Anatomia de Pep. Tercera temporada
El que té començar l'any amb grip ... vaaaaale, amb pseudo-grip ... és que després ja et fas una idea de com continua la cosa: que si t'han d'operar d'això ... noooo, de la grip no, volem estar atents tots plegats, hombreya!, que si ara has d'anar a demanar hora per no se què, que si has d'anar a fer la revisió dels 1000 quilòmetres pel tema de l'al·lèrgia, ... res, tot són alegries a aquest petit racó de món que es diu Esparreguera.

Doncs es veu que tocava anar a fer revisió de l'al·lèrgia. I en què consisteix una revisió de l'al·lèrgia? Doncs se suposa que consisteix en que et tornen a fer les proves per veure si ha augmentat, si ha disminuït, si ara ja no pots menjar braços de gitano, ... en amargar-te l'existència, vaja. I tu què fas? Doncs el mateix que vas fer el primer cop i del que ja et van avisar "...15 dies abans de la visita, ni Frenadols ni hòsties en patinet que puguin contenir antihistamínics...", i ale, tu aguantant com un campió, demostrant una raça i un poderiu que ja voldrien per sí alguns altres ... digues-li Ronaldinho, Deco o Oleguer Presas.

I arriba el dia, i tu hi vas amb una barreja de sensacions: content, perquè potser et diuen alguna bona notícia; amoinat, perquè potser te'n diuen una de dolenta; cansat, perquè toca tornar a veure a la ditxaratxera Doctora Simpaties i aquella dona, cansa; i malalt, perquè aquests darrers 15 dies has tingut totes les enfermetats possibles, excepte un lupus, clar, i tu alla, aguantant, sense medicaments, només amb suquets, que se m'ha posat la cara del Cítrico aquell que sortia amb el Naranjito ... pels d'ESO, una mascota lamentable que van fer servir pel Mundial de futbol d'Espanya 1982; sí, van fer un Mundial aquí ... buenu, allà ... és igual!

Però quina és la meva sorpresa quan ... la Doctora Simpaties no hi és! "Clar, el darrer cop que us veu veure estava amb el bombo i a no ser que sigui una elefanta, deu haver petat, aquesta dona", penses per tu mateix. Per tant ... "tenemos chica nueva en el consultorio ..." però no es diu Farala, aquesta ... de fet, tampoc es va presentar. I divina ... justet, justet. Això sí, va demostrar que les revisions aquestes dels 1000 quilòmetres serveixen per ... res:

Jo: "Ui, no hi és la Doctora Simpaties? Clar, com que estava en estat ..." (que sempre he pensat ... en estat de què? estat de xoc? estat d'excepció? estat i mat?)
Ella: "Sí, però ja l'ha tingut ... de fet està a la seva hora lactant ... i clar, no es plan de ..."
Jo: "Sí, clar ... perquè hi ha molta gent desesperada i encara tindríem una desgràcia, oi?"
(silenci)
Ella: (cara de "Tu sí que vas desesperat, xaval")
Jo: (cara de "Buah, no ho saps poc, tu això!... però anem al tema")
(final de silenci)
Ella: "A veure, algun atac d'al·lèrgia als darrers mesos?"
Jo: "No"
Ella: "Has menjat algun tipus de producte, digues-li fruits secs, als darrers mesos?"
Jo: "Buenu, algun pastís però treient la part de les atmetlles i tal. Però res més"
Ella: "Llavors ... podria ser que no haguessis tingut cap atac d'al·lèrgia perquè no has consumit fruits secs?"
Jo: (cara de "No fotis que tens una carrera, tia!!! Però com em pots dir això!!!")
Ella: "Era una pregunta!"
Jo: "Ah, doncs és probable, intento no menjar-ne si sé que m'han de fer mal"
Ella: "Molt bé. El millor mecanisme és "(i ara ho posaré en transcripció fonética perquè tothom tregui les seves conclusions) "labitasió"
Ella: "Bla, bla, bla, bla" (ho sento, ja vaig desconnectar ... sí, queda lleig, però ho vaig fer)

Com no volíeu que desconnectés?! Si quan vaig veure El Señor de Los Anillos i va sortir el cap dels Elfos vaig passar de la peli 1/4 d'hora ... 15 minuts pels d'ESO ... perquè no recordava a quina pel·lícula havia vist jo aquell home!! Després òbviament, ja no em vaig enterar de res més!!! Sort que Déu nostru Senyor va fer les versions extendides de les pelis!!!

Però, clar, labitasió ... vaig trigar, eh? Primer pensava que és referia a alguna habitació de casa, la de pistatxo, potser? o a La habitación del Pánico, que és la sala on fem les nostres proves aquí a la feina; o una noia que es digués Evita Sió ... jo que sé!!! Sóc del Baa, no m'estresseu més, si us plau!!!

Finalment ... l'evitació, és, segons ella, l'acte d'evitar. Perdoneu, però s'entenia molt més la primera part de El Señor de los Anillos, amb allò de "Aragorn, hijo de Arathorn, primo de Aragonés ..." que no pas això. Hombre! Amb raó la gent no va al metge! Si ens diuen les coses codificades!!! A veure si haurem de posar una paella amb un plastic a sobre com quan algú intentava decodificar el Canal +. No és just, tu!!! A més per culpa d'això no vaig sentir res del final de la conversa ... ja sabeu, un home, una neurona ... que segur que en va deixar anar unes quantes més!

Això sí, ni proves d'al·lèrgia ni hòsties! Les revisions dels 1000 quilòmetres dels al·lergòlegs són com la de la resta de metges. "Tot bé? Pos au que tinc ganes de marxar a casa". Mira, que del cabreig que vaig sortir d'allà se'm van passar els refredats de cop, tu!!! Aix, com acabarem aquest any!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 11 de gener de 2008
Capítol 244. Hay una postal para ti?
"Sí, sí, sí", que deia en Joaquín Luqui ... que pels d'ESO vindria a ser com el Doc de Regreso al Futuro ... ja he tornat. I ho he fet, bàsicament, per 3 motius

1. Mai havia pensat en no tornar ... val, això per la gent d'ESO és difícil d'entendre, ho sé ... una negació d'una negació... A més he tingut un inici d'any curiós: tenia vacances fins el dilluns, que vaig agafar una mitja-grip ... aixxxxx, la meva vida, ja no sé ni agafar grips, catxis!! ..., un munt de feina ... que si no la fas tu ... no la fa ningú, i que m'han d'operar nosequan ... i només portem 11 dies d'any... ufff ... ni vull pensar com l'acabarem, tu!!!
2. La gent ho demana. Sí, amics, jo no faig com Melody ... no, el licor de crema catalana, no, la nena aquella de "como los gorilas, uh uh uh uh" ... o com Ella Baila Sola, que van tornar sense que ningú ho demanés ... Jo faig com el Cordobés, que la gent ho demana a crits!!!
3. El meu blog sembla la caravana de Lo que necesitas es amor. Ja només falta que digui "Bueno bueno, que bonita historia de amor", com feia el Jesús Puente aquell.. clar que ell deia més aviat "Beworuew bouweroiueow que elrkjleq hlakrjhit ed amor" ... que ja no se l'entenia de res, a l'home ... De cop i volta algú anònim va dir que m'estimava i venga ... tothom apuntat al carro!!!

En fi, anem per feina ... que mira quina hora que és!!!

Amics, família, gent que m'escriu fotent-me bronca perquè no actualitzo, gent anònima que em diu que per Reis havia d'haver passat per casa seva (¿?) s'han acabat les festivitats de Nadals, Caps d'Anys i Reis diversos ... i tal i com em van enviar per SMS "Atenció!! El simulacre de pau, felicitat i amor s'ha acabat; vagin tornant-se a insultar i dissolguin-se". Sí, és que conec gent que té molta inventiva. L'any passat me'n van enviar un que deia "Hola soy Saddam. Que haceis por Fin de Año? Yo estoy colgado". O aquest any que em van escriure un altre que deia "Hola soy Edu, tengo 18 y estoy en desintoxicación ..." ... clar que això, els d'ESO ni punyetera idea de qui era Edu i perquè es va arribar a fer famós ... tothom que volia fer la gracieta arribava a qualsevol lloc dient "Hola, soy Edu, feliz Navidad" ... ben pensat, quina merda de país on vivim, oi?


Aquest any he tingut un canvi a la meva vida ... "t'han trencat la cara! Ja es veia a venir que passaria això!!!" ... nooo, he rebut postals de Nadal. Ostres! Quant de temps feia que no en rebia! I m'han fet una ilusió!!! Ei, que ho dic en sèriu. Que rebis postals de Nadal és senyal que hi ha gent que pensa en tu ... i que és capaç de gastar-se uns quants quartus per enviar-te alguna cosa. I això, per Nadal, fa gràcia ... i et posa tonto ... però no tonto de ... "la tia esta me pone tonto" ... tonto de "aixxx, que cuco"

Per sort el tema postals ha evolucionat bastant d'uns anys ençà, que un servidor de tots vosaltres es passava com 1 dia sencer posant "Bon Nadal i Feliç Any Nou ... us desitgen Josep XXXX i família" ... i acabava el dia amb tendinitis al braç dret. Suposo que arrel d'això em vaig decidir tirar pel cantó de la informàtica ... Copy & Paste i tira milles ... Que per què ho escrivia jo? Perquè "Va, Nen, que tu tens molt bona lletra i els farà il·lusió!!!" ... molta, molta!!! On vas a parar la il·lusió que els feia, als meus parents ... Ufffff!! Si els veies pel carrer cantant allò de "No me llames iluso porque tenga una ilusión" ... Au, va, home!!!


A més, allò d'agafar i treure l'adreça d'algú de la felicitació de l'any passat era lleig!! Que semblaves farmacèutic, hombre!!! Intentant desxifrar el que posava al Remitent ... n'hi havia que ni els millors grafòlegs del mon l'haguessin desxifrat, allò. I això quan eres afortunat i no et trobaves el parent ronyes que et va enviar una postaleta fa mil anys i no te n'ha enviat mai més cap, que l'adreça no tenia ni codi postal ... que penses "Li deuria sobrar la postal i el sellu i per això la va enviar, el tio ronyes!" ... i allò que t'ho justificaven amb un "Vaaaa, que li farà una il·lusió quan ho rebiiii, uuhhhhhh", que el sobre de la postal que va enviar era un papir més aviat que un sobre!!! Per sort, el temps del sosisme ha acabat! Bien! Minipunto para el equipo de los PapaNoeles!!!

Perquè ha quedat comprovadíssim és que ara mateix una postal sola, no mola ... "rodolí" que deia el Petri ... per cert, el Petri ... algú em pot confirmar que està viu? ... que un dia un directiu de TV3 deia que "les nenes que veien el Club Super 3 es posaven tontes amb el misteri que amagava el Petri darrera les seves ulleres" ... i no ens mirem el melic, no!!! Lletja la frase!!! Que estem parlant de canalla!!! ... Seria curiós saber què opina ara aquest directiu de la caiguda de parpelles del Pellicer ... segur que seria que "les nenes d'abans continuen posant-se tontes amb TV3"!!! Per sort suposo que aquest bon home deu estar amb el Petri, a la mateixa clínica de desintoxicació...

Això, que les postals soles no molen, cal posar-hi alguna cosa de fantasia, de decoració. No ens enganyem, les postals d'Unicef són un pal!!! Les altres, passen, però les d'Unicef ... brrrrr ... Doncs hi ha diversos marges de maniobra:

Per un cantó tenim la gent que envien mostres de la seva feina ... que està molt i molt bé sempre i quan no siguis un etarra, clar ... "Ahi va la hostia, te mando un pequeño detalle de mi obra". Per sort les persones que m'ho han enviat són una cal·lígrafa, xulísssssssim, i l'altra òptica amb una gamussa ... sí, un dia posaré una paradeta de tovalloletes de bany de David el Gnomo ...

Després hi ha els que et pretenen enviar fotos seves ... però què passa? uns casos la vergonya i d'altres casos que és impossible que algú tingui una foto d'ell/a sol ... i si la tens segur que no t'agrada i/o et fa vergonya! Aleshores uns t'acaben enviant els dos primers fascicles de "Conegui a la meva família en 5 capítols" ... i et surt la germana i el nòvio per exemple ... i d'altres t'envien aquelles fotos entranyables dels nens vestits amb alguna cosa típica de Nadal ... allò que penses "Saps que com això surti a la llum el dia que qualsevol dels dos porti la parella a dinar/sopar per primer cop a casa et maleiran tota la vida, oi?" i que la persona ho argumenta amb un "Nooooo, però si ells estaven encantats". Sí, sí, ja et fotran!

I després hi ha els bricomaniàtics que diuen allò de "Dona'm una cartulina que en faig una, busca dos paràgrafs macus, una mica de Imedio i ale, feta" ... que estalvia molt i molt el fet de posar-se a escriure ... és retallar i enganxar. I si sobra alguna cosa et fan un apanyu amb la taula que balla del menjador ... són uns cracks, aquests.

I per últim hi ha els que aprofiten que et tenen allà llegint per fotre't la cavalleria per sobre. "Ja no dius res", "Fa segles que no m'escrius", ... que sort que és Nadal i es perdona tot, eh? Les treves nadalenquens què queden? per Gaza i Cisjordània?

De tota manera, siguin del tipus que siguin, postals, SMSs, mails, s'agraeixen totes i de tot cor ... si en el fons el més important és que hi pensin ... com ho expressin, allà cadascú. Ànims, que aquest any Setmana Santa cau a finals de març!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials