divendres, 21 de desembre de 2007
Capítol 243. És Nadal al meu cor ...
Canalla, avui partida doble!!! Marrons de busos apart, tant de bo que els bons desitjos que ens inunden a tots aquests dies s'allarguessin a la resta de l'any.

Com sempre, moltes gràcies per ser-hi. Jo escric perquè m'agrada molt escriure (sííííí, escric poc darrerament) però sense vosaltres que ho llegiu, probablement això no seria res.

Cuideu-vos moltíssim
. Un petonàs i una abraçada per tots, de tot cor.

Ens veiem l'any que ve!!! Ah, que no us ho havia dit ... faig vacances, jejejejeje

PD: Foto dels meus primers Nadals


 
post perpetrat per jo mateix ...| 14 apunts genials
Capítol 242. La Marató?
Sí, ja ho sé, sóc un gandul que no escriu res. Cap comentari. Sí, lo de no comentar-vos també ho sé. Cap comentari. Sí, lo de l'atracament a casa el José Luís Moreno també ho sé ... d'aquí sí que farem comentaris...

- És veritat que aquesta darrera nit a casa el José Luís Moreno hi ha hagut una Noche de Fiesta?
- Diuen que són rumanesos ... però segur que ho són? ... vols dir que no són gent anònima ... val, els rumanesos també eren anònims ... enfadada perquè els agradava allò dels matrimonis ... que ara l'Avelino i la Peepaaaaaaaaaaa estan a La família Mata ... un dia ja parlarem ja, de les sèries d'Antena 3 ... i descontenta perquè no ho fan els dissabtes a la nit?
- És veritat que quan el pegaven, els rumanesos anònims, ell anava posant veus ... El Monchito, el Rockefeller, ... com el dolent de Terminator 2 quan es desfeia a la fundició?
- És veritat que quan els atracadors/agresors/benefactors de la humanitat ja marxaven el Moreno es va aixecar, va agafar la megafonia de la casa i els va dir "Pues ahora os vamos a regalar un ordenador personal para vuestros hijos, para que estudien"?

Aix, són moltes les preguntes i poques les respostes ... encara.

Amics, ahir va tenir lloc el que popularment és coneix com una putada. "Ets un malparlat, pels volts de Nadal i has d'anar deixant insults?". Doncs sí, teniu molta raó. Val, parlarem com el Nen, d'allò d'ahir s'anomena "Hijoputismo". Millor ara? I en què consisteix? us preguntareu ... ara us ho explico.

La nostra estimada companyia d'autobusos està en vaga. Perdó. Fins ahir estava en vaga. Però de fet no era la nostra estimada companyia de busos ... sino els conductors de la nostra estimada companyia de busos. "Què reclamaven?", pensareu alguns: no ho sé. Aquí ja tenim el primer problema: si fas vaga, deixa clar perquè la fas. Hi ha diverses teories: el retorn d'Allà tu a la graella televisiva, que treguin una versió del Resident Evil més fàcil per poder passar de la 2a fase o la reposició de El Internado sobretot del capítol que la Marta Torner (jo és que sóc més de Natalia Verbeke ... que ara surt a Los Serrano) sortia ensenyant les vergonyes ... ah, els pits també els ensenyava, també. Total, que no s'acaba de saber massa el perquè de la vaga. És un problema!

El segon punt de tota bona vaga és saber quan es fa. Clar, perquè tu pots anar allà dient "Uhhh uhhh que farem vaga uhhhh", però si no dius quan la fas la gent et pren pel que demostres que ets: un gilipolles. Per tal que m'informessin convenientment, i degut als rumors que deien que la vaga començava el dimarts ... que penses: "I per què no el dilluns?" ... dilluns a la tarda un servidor va trucar a la companyia amb la ditxaratxeria que se'l presumeix, per tal que l'informessin acuradament dels serveis mínims. "Ah, pos no sé", va ser la resposta de l'alegre jovencella que em va atendre. "Ja ................. però si demà comencen, com pot ser que no sapigueu els serveix mínims???". "Ah, pos no sé". Davant d'això, hom es pot arribar a plantejar que en realitat era una cinta ... no, la Cinta de El cor de la ciutat, no, una cinta de cassette ... i que ja està planejat que digui alguna cosa més, com "Els nois tenen penis i les noies vagina" o "Hemos encontrao uno evoranc en la calsada", però malhauradament de moment no ho han pogut gravar.

Finalment ens vem enterar dels horaris mínims: 3 hores de busos al matí (de 7 a 10) i 3 a la tarda (de 5 a 8). Com que tots tenim assumit que sóc un desgraciat, aquesta setmana, de dilluns a dimecres, tenia prevista la meva assistència a un curs anomenat "Análisi Funcional per fer-ho tot funcionar millor", curs que així, de bones a primeres, penses "Coi, pot ser xulu" ... i després veus que com a informàtic et guanyes la vida justet, però com a vident viuries a la misèria. El curs en sí mateix, era a un horari simpàtic: de 4 a 9. Clar, si el darrer bus surt a les 8 i jo plego a les 9, o em converteixo amb Bill Murray a Atrapat en el temps o he de plegar abans ... sort que el curs era dolent, sort ...

Dimarts cap problema per tornar a casa, ja que els serveis mínims es van complir amb aquella alegria. En canvi, i és el tercer punt d'una bona vaga, és que en algun moment la cosa es liï. I això va passar. Sí amics. Un que surt d'un curs a les 6.45 ... "Alaaaa, que el curs s'acabava a les 9!!!", sí però allò era insufrible!! i va a buscar el presumpte ... i atenció que he escrit "presumpte" bus de les 7.20. I arribes a la parada i veus que va venint gent. Normal, clar. Si hi ha una franja de 3 hores perquè tooooots els que baixin tornin a pujar. I arriben les 7.15, les 7.20, les 7.30, les 7.40, i el bagatge era: 3 busos de la línia Barcelona-Vilafranca, 0 busos de la línia Barcelona-Igualada. "Oh, quedava la segona part! Encara podíeu remuntar, jejejejejejeje". No fotem conya! No fotem conya!

La gent ja es començava a escalfar ... i tenia mèrit, la cosa, perquè amb el fred que fotia, Déu n'hi do. Aproximadament a les 7.50, SeMEstanCaientLesTetes, companya meva de penúries, va decidir trucar a la companyia ... no per res, només per preguntar on era el bus de les 7.20. I es van posar tres persones de la companyia ... es veu que se'ls va espatllar la noia del "Ah, no ho sé" o tenia la boca ocupada en aquell moment ... lleig, oi el comentari? ... i totes tres els van dir que "El bus de les 7.20 ja ha arribat a Igualada sense cap incidència". Perdó??? M'estan dient que un bus que surt a Barcelona a les 7.20 arriba a Igualada a les 7.45 passant per tots els pobles? Qui el portava? Fernando Alonso? I no deuria parar, oi? Deuria obrir les portes i cridar "A ver, los de Esparreguera, que salten a la de ya!!!". El moment més maco, però, aquell que dius "Osti, això fa Nadal!!!" va ser quan la SeMEstanCaientLesTetes els va preguntar "M'està dient mentidera?" i li van contestar "No se lo tome así, mujer. Ale, Felices Fiestas". I la van penjar ... Brutal!!!

I aleshores va passar allò tan entranyable que tothom amb el mòbil a la mà trucant als seus contactes: la noia del costat parlant amb un conductor ... qui no coneix a un conductor de bus, oi? ... que coneix i dient-li "Ja està bé, eh? Ja està bé"; una senyora trucant de nou a la companyia i es veu que li van dir que "hi havia una pinya a la carretera", doncs que no l'obrin que farem macedònia!; la noia de davant meu enviant missatges a la seva parella "Llámame por favor", "Me quedaré aquí a dormir", lleig, espiar els missatges de la gent, també, ... vaja, tothom amb el mòbil. Anys enrera aquesta situació hagués estat impensable. "Clar!!! Per què la gent era menys irritable i ara tots anem estressats!!!". No, perquè no hi havien mòbils. I a França, aquesta situació també hagués estat impensable: els conductors haguessin cremat tots els busos de la companyia el primer dia!!!

I finalment va arribar el bus, perdó els busos, que allà ja èrem com unes 80 persones. I hi va haver les dues estampes nadalenques més maques que es poden trobar: avalantxa cap al primer bus i, en el moment que estava ple, un paio dels que estaven còmodament assentats esbroncant a una senyora perquè baixés, que el bus estava ple i no deixava que arrenqués. I quan els que ens vem quedar a terra esperant el segon, més que res per no començar a repartir nates per pujar al primer, i vem quedar d'acord per no pagar, el conductor tanca la porta i se'n va, deixant-nos a terra. Al final, però, va parar, i amb la seva dolça veu va xiuxiuejar "El que no paga, no sube!!". I clar, com que som així, tots vem pagar.

I aquesta és la història. De com col·laborant a la Marató de TV3 ja som l'hòstia de bones persones durant tot un any!!! Ja ens val a tots plegats!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 0 apunts genials
dilluns, 10 de desembre de 2007
Capítol 241. Love actually?
"Quins pebrots que tens!! No m'estranyaria que perdessis la parròquia, gairebé un mes sense escriure!!". Que siiiiiii, que siiiiii, teniu tota la raó del món. Ara mateix em poso a cridar "Penitenciaccite, penitenciaccite, domine", que deia l'Olegario d'aquella grandiosa novela, excepte les 100 primeres pàgines que són una pallissa, anomenada El Nom de la Rosa. Ara vaig a buscar un fuet ... no, de menjar no, perquè aquests dies sembla que m'estigui preparant per Nadal, només faig que menjar i menjar, calla que no m'estiguin cebant i per Nadal enlloc de capó farcit tinguem un Pep farcit ... ja ho investigaré, tu ... parlo d'un fuet d'aquells d'assotar-me, coi!!! Noooo, no m'agrada el sado ... Ho dic com a càstig per no haver escrit res en tres setmanes!!!

Amics, sempre s'ha dit que la gent que estudia ciències als Instituts no són gent romàntica. Que sempre anem més preocupats pel 8è decimal del nombre PI ... pels d'ESO, mira, no tinc ganes d'explicar-vos-ho, ves ... total, no serveix per res ... que només parlem de tirs parabòlics, del procés de conversió de la glucosa, de feixos de plans que es creuen en un univers imaginari ... De la mateixa manera sempre s'ha dit que la gent de lletres són els més nostrats, els més romàntics, aquells que saben posar la paraula exacta darrera la paraula senzilla per donar-li a la frase aquell to que enamoraria a qualsevol ... noia o noi, que jo aquí ja no m'hi poso. Per cert, la frase "He cruzado océanos para llegar a tu lado" ... és de Drácula de Bram Stoker ... és que l'altra dia no sé qui em va dir "Oix, mira que maco, m'ha escrit aquesta frase a un SMS" ... no siguem idiotes, si us plau! Que estiguem enamorats, vale, però que siguem idiotes ja no, eh?

Però això del romanticisme no és del tot cert! Com a mínim, informàticament parlant. "Sí, sí, sí, tu y yo lo sabíamos", que deia el malaurat Joaquin Luqui ... que per qui no se'n recordi era el doble del 'Doc' de Regreso al Futuro ... de fet fins i tot hi havia qui deia que el Luqui aquest rodava les escenes perilloses de les pelis .. i quan les acabava deia "tres, dos, uno, que bueno es Mikel Erentxun!!" ... aix, que me'n vaig a Cuenca! Al que anàvem. Tot això que la gent de ciències és poc romàntica i detallista i encantadora i maca i simpàtica i ... va quedar trencat l'altre dia. A on? a on voleu que sigui ? A la nostra entranyable, i actualment exprimidora d'hores, empresa.

Resulta que la PepPotsVenirUnMoment anava, ranquejant, cap al lavabo. Ranquejant, perquè dos o tres dies abans sortint de la feina, va fotre un mal tantu i es va fer un esguinç. Va venir uns dies amb crosses però es va adonar, com tots ens vem adonar, que ella era tan hàbil amb les crosses com si a mi em poses al volant del F1 del Fernando Alonso ... "Sí, però tu esclafaries el F1 expressament perquè li tens ràbia al Fernandu" ... doncs sí, teniu raó; però el que ens interessa ara mateix és que la PepPotsVenirUnMoment té moltes habilitats però portar crosses no està inclosa en elles. I ara només ve amb una, de crossa, i mira, és com el nostre Doctor House particular. A més a mi em va molt bé perquè la tinc d'esquena i la sento com s'acosta ... que abans venia en plan ninja ... "Ah, tirava bombes de fum i shurikens?" ... noooo, volia dir que s'acostava sigilosament, carai.

Recuperem la història. Ella anava feliç i contenta cap al lavabo. Bé, tot lo feliç i content que pot anar una persona que va amb crosses cap al lavabo. I sortint se'l troba. Aturat davant la porta del lavabo de senyores ... noooo, no es va posar allà per si pillava catxo i veia algo, noooooo .... I el diàleg que es va establir va ser semblant a:

Ell: "Hola, t'has fet mal?" (que penses, no, rei, porta la crossa perquè li van enganxar amb superglue i no se la pot treure, la crossa)
Ella: "Si, bueno, ... bla bla bla" (història de com s'ha fet mal que obviarem per no fer-nos repetitius)
Ell: "Mira, que fa uns quants dies que et tinc vista ... jo aviat marxaré d'aquí i com que no hem pogut parlar massa ..." (massa és molt, gens, no heu parlat gens!)
Ell: "... et passo la meva adreça de mail per si vols xatejar amb mi pel Gmail, o vols anar algun dia a prendre alguna cosa i tal" (toma ya! No li va fer una tirada de trastus, no, li va tirar l'edifici sencer, amb portàtils inclosos)

I ara us preguntareu què va dir ella, oi? Doncs no va dir res. Bé, potser va esbossar un bonic somriure i va agafar el paper amb el mail, perquè ella és molt educada i no gosava tirar-li un moc. I va tornar al seu lloc com si res hagués passat ... o gairebé. A partir d'aquell moment era com tenir al Doctor House amb mal de panxa, més blanca que el paper de fumar, estava.

No em direu que no és maco! Això és enamorar-se. Que veus a una persona, t'agrada, i abans de marxar li ho dius, li passes el teu mail i a esperar que broti la llum ... és maco!!! ... Veieu com els informàtics també podem ser romàntics? ... Quina llàstima, oi? ... "Que la PepPotsVenirUnMoment no li digués res?" ... no, quina llàstima que LaMevaProfeDeSistemesExpertsDeLaCarrera, casada i amb dos nens maquíssims, que curiosament s'assenta davant de la PepPotsVenirUnMoment quan vem tornar de dinar ens va comentar que un noi ... se l'havia trobat davant del lavabo ... i que li havia dit que ... "fa poc que estic aquí i t'he vist passar alguns cops i si vols el meu mail ..." .... hombreeeeee, lleig!!! lleig!!!

Clar, llavors tot el que era màgia al cor de la PepPotsVenirUnMoment (clar, tu, que et tirin els trastus et deixa inflat com un pollitu) es va tornar ràbia, i poc després ... ira. Ja no només perquè les dues versions fossin contradictòries: a la seva era en plan "Tia, tia, que me'n vaig ... et va bé un petó apassionat de comiat?" i a la de l'altra companya era "Nena, acabo d'arribar ... què hem de fer tu i jo aquesta nit?". Era també la disparitat d'edats; que mentres que una té 23 anyets, l'altra en deu tenir com uns 36, més o menys. "Oh és que potser li agradaven totes dues!!!", podria ser, és veritat, però nen, centra't amb una ... i si falla vés per l'altra. O informa't, nen, que no hi hagi comunicació entre les dues!!! Tiuuuuu!!!

De fet, per confirmar que no era un "salío", com algú el va qualificar en vista d'aquests fets, i que realment aquí triomfa l'amor, volíem enviar a Lady Di, la tercera noia del grup, en missió de reconeixement al lavabo, però lamentablement es va negar. De fet, ens vem negar tots els altres a anar al lavabo, no fos cas que el tiu cosa que veiés sortir del lavabo s'encarinyés d'ell/a i comencés a fer proposicions a tort i a dret! Que aquí hi ha molta gent mancada de carinyu ... i encara algú li diria que sí!!!

Ja ho veieu, vem perdre l'oportunitat de demostrar que els informàtics som romàntics i no uns vulgars qualsevols que deixen anar frases com "La búlgara me pone perraco" o "La alemana se sienta encima tuyo y te destroza", que curiosament aquell mateix dia es van sentir a la sala de proves del projecte, també anomenada La Habitación del Pánico. Però encara que et posi "perraco" la búlgara ... en el fons només hi ha amor ... si és que som uns romàntics, hombre!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials