dimecres, 14 de novembre de 2007
Capítol 240. Mandíbulas asesinas?

Mes de novembre sanitari el que li espera a aquest humil servidor de tots vosaltres: per començar dentista, posteriorment visita a La Comunidad ... no home no, a la del Anillo no, a qui voleu que vagi a veure? a Gandalf el Gris? ... a La Comunidad de Madrit(!) per visita ocular capitanejada per l'atenta ... i sempre he pensat que un pèl merengona ... AiCarai; finalitza el mes, com a cirereta del pastís, la Dra. Alegria returns. Sí amics, ara ja trobava a faltar un xic de serietat a la meva vida! Però anem per parts, que deia El Carnisser de Milwaukee ...

Un/a dentista/a (que sino després la Laura me s'enfada) és aquell/a senyor/a a qui vas a veure pel tema que sigui ... i només per aquest fet, ja li has de pagar. S'han donat casos d'inspectors d'hisenda que han anat a cobrar i els ha sortit a pagar, tu. Clar, tu arribes allà i penses "Collons! No pot ser, però si no li he dit res encara!!" ... "Clar, perquè a una consulta hi curra molta gent i pensa que allà tothom xupa!", pensareu encertadament. Saps què? Teniu raó, però aleshores podem establir una comparativa entre les consultes dels dentistes i el Riviera: xupen i pagues! Lletja, ja ho sé, la comparativa, però algú l'havia de fer. A més, dels dos llocs surts amb la mateixa conclusió personal: "Que estic fent de la meva vida?"

Lo acollonidor del cas és que tu comences a pagar des del moment que entres. Un cop poses els peus en tan noble espai sents, camuflat sota el fil musical ... per cert, algú algun dia haurà de respondre, amb la vida si cal, per tots els fils musicals que hi ha repartits pel món ... una mena d'ultrasons que fan la tonada "clinc, clinc, clinc", com les màquines registradores d'antaño ... això els d'ESO ni puta idea del que parlo ... que preparen el subconscient del client pel seu futur: pagar.

Però passem a analitzar, no ja les circumstàncies que et duen a veure a aquest, ja entranyable, personatge, sino què ens hi podem trobar ... "clinc, clinc, clinc" a part, clar:

- Recepcionista/Infermera. Noia simpàtica ... buenu o no ... però la tia sempre riu. Per què riu? Potser per enfotre-se'n de tu? Potser per ensenyar-te les seves fabuloses dents ... sempre les tenen ben cuidades ... dents que tu ni en somnis podries arribar mai a tenir? Potser riu conscient que ... pillaràs catxo? I al fer dues feines ... pilla més catxo? Per què el "Passaaaaa a la sala d'espera"? Cal allargar la "a" tant? Per què sembla un "Passaaaaaaaa cap a casa, que ja parlarem"? Misteris, tu

- Sala d'espera. Lloc habilitat, com diu el seu nom, per esperar. Hi ha normalment dues tendències de decoració d'aquest tipus de sales:

1. Hiponcondríaca. Tot ple de fotos i panfletus de malalties dentals. Ideals per posar-te a cent. Es complementen de conya amb el fil musical i "altres sorolls de fons". L'objectiu és que la gent arribi alterada a veure a l'oráculo ... vull dir al dentista. La gent, con tal d'acabar amb l'alteració, paga el que sigui.

2. Sòbria. Un pèl sosaina pel meu gust, però evita infarts, cosa que en el fons s'agraeix. Se sol posar una tele i quatre plantes (no cal que siguin de veritat, de plàstic també serveixen i duren més) per decorar. La tele pot estar engegada o no ... a gust de la Recepcionista/Infermera ... això sí, no li toquis la tele!!!

Ara bé, sigui com sigui la decoració, segons la normativa del col·legi de dentistes 'estomatòlegs ... algú em pot dir què fa un estomatòleg? ... les sales d'espera no han d'estar mai insonoritzades, fet que privaria de sentir l'agradable "ziiiiiiiiiiiipppppppp" de la taladradora de la sala del costat, que és on ens tocarà anar amb el professional del tema. També recomana aquesta normativa que només hi pot haver revistes del cor i revistes feministes sempre i quan siguin d'una antiguitat inferior a 3 mesos ... llavors et passa com a mi, que es va morir el Papuchi i un sustu, nens, veient-lo a la Lecturas ... Ah, i també hi ha còmics per nens ... però han de tenir el llom enganxat amb celo, sino no val. "I pels tius?" us preguntareu ... no hi ha revistes especialitzades ... digues-li Interviú, amb aquelles ... temàtiques ... jo quan hi vaig fullejo el Lecturas, tu ... a veure què va passar fa 1 any? És que tinc
tendència a ser de memòria fràgil.

- Professional del tema. És la persona que viu d'això. Sí, ha quedat clar que d'allà tothom xupa, però aquest és el que més. Normalment persona alegra i riallera, desconeixem els motius pels que és així ... potser li impulsen els mateixos motius que la Recepcionista/Infermera?
Mai ho sabrem, però bé hi hem de confiar ... ara que ja hem arribat fins aquí.

Tal i com arribes et fa "acomodar" (oju amb les cometes) a una mena de sofa incòmode ... bàsicament perquè no t'adormis ... i t'enfoca una llum a la cara com si t'anessin a fer un tercer grau ... però sense tirar-te fum. "Què et passa?" et pregunta ... i sense deixar-te pronunciar cap paraula et contesta ell mateix ... sí, és molt guai perquè s'ho fa tot sol ... "Et cal una neteja de boca, eh punyetero?" ... que tu penses per tu mateix "Sí, i de baixos també", però la teva
educació t'ho impedeix dir. En aquest punt, la indicació de la neteja de boca, és quan ja el fil musical desapareix i sents obertament el "clinc, clinc, clinc" de les 3 cireres de la màquina escurabutxaques.

Però no ens perdem, canalla, que hem anat allà per un problema. "Mira, és que m'ha sortit aquí com un flemó". Aleshores, el professional del tema agafa una mena d'espatula i comença a picar-te les dents, com si tinguessin sonoritat especial ... mai he sentit res ... o com si busqués alguna dent que tingués un passadís secret a algun lloc, al més pur estil Indiana Jones. I et continua recomenant "Després et farem una neteja de boca". I dale!!!

Però la solució, amics, és fer una radiografia. Aquí sí que es veuen les coses clares, hombreya! La radiografia, ja t'avisa, val 30 Lelos ... perquè no t'agafi de sorpresa o que et pensis que allò és Dentistes Sense Fronteres. "Fes, fes" li comentes. I te la fan, collons si te la fan. I aquí el "clinc, clinc, clinc" ja és que a la màquina d'abans han sortit 3 campanes.

Lo més macu de les radiografies és que tothom marxa de sala. Excepte tu, lògicament, i el tiu que les fa, naturalment. Per tant, la resposta a la pregunta "Això de les radiografies és perillós?" és "Home, si te'n fan moltes, potser". Val, val, val. Aleshores com que jo en dos dies ja en porto 4 ... "Oh, és que aquí no es veu bé" ... collons, que és una radiografia, no una ecografia, que jo no em moc ... Voleu fer el favor de netejar l'objectiu de la càmera i apuntar bé, si us plau!!!

Al final, un cop gastat el carret Kodak de 36 fotos no hem aconseguit que es veiés bé. Llavors el dentista utilitza el comodín del público, em redirigirà a un Maxilofacial ... no imaginem guarrades, si us plau. L'home, que no es diu Joan Maxilofacial ... Maxilofacial és la seva professió ... rebrà les meves radiografies per mail i jo l'he de trucar per demanar hora. Que penses "Rei, ja que li envies un mail, per què no li demanes hora per mi???"

I ahir el vaig trucar. I l'home aquest només treballa, atenció, dilluns i dimecres i de 11 a 1. Quin crack. Aquest tiu sí que no fa servir ultrasons ni mariconades. Aquest tiu quan entres al seu local, o el que sigui, ja sents la músiqueta de El color del dinero! Que fort. I tu allà estudiant com un imbècil per treure't la carrera d'informàtica. Continuarà, suposo ... però que consti que no sé que he fet de la meva vida.

 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 9 de novembre de 2007
Capítol 239. Gran Hermano?
Un servidor es queda, normalment, a dinar a la feina. "Alaaaaa, així no desconnectes pas". Pos no, no desconnecto. Però ja, total, per les hores que fem, vols dir que ens vindrà de mitja hora? "Nen, però no deies que tenies una hora per ninar?". Si però darrerament sembla que portem un monoplaça de F1 ... bé, en el cas del Fernando Alonso seia un xulo-piscinesplaça ... i escolta, dinem que sembla la família Simpson, allà no parla ni Cristu!

El menjador d'aquesta noble empresa és una sala gran ... molt gran. Disposa d'un menú amb ... tatxan tatxan ... 3 primers plats i 3 segons plats ... a més, sí amigos, sí, un menú de règim ... ohhhhhhhhhhhhhh! Val, conyes a part, els plats estan etiquetats, al menú, amb un gomet. Si el gomet és vermell és que el plat rebosa calories (o sigui que apetitosament és el que ve més de gust), si el gomet és blau el plat està allo fifty-fifty (i el menjar és ... no bo no és la paraula ... d'aquella manera) ... i si el plat és verd és que directament és menjar per gallines. "I el menú de règim?" ... allò no s'ho mengen ni les gallines. Hi ha qui li diu "El Bulli" al nostre menjador ... "per la presentació acurada dels plats?" ... no, perquè el 60% dels menjars estan bullits!!!

Si de cas algun dia parlarem el menjar d'aquest meravellós menjador però només, a mode de curiositat, deixem uns apunts gastronòmics:
- La coliflor es repeteix sospitosament com a primer plat del menú de règim. Tenim la teoria que hi ha un traficant de coliflors darrera de tot això. A més, si li dius a l'alegre expenedora de plats "Ahir també hi va haver coliflors" ... va la tia i t'ho nega. Conclusió: el traficant de coliflors esborra la ment de les empleades
- Patata bullida i mongeta tendra. El plat és així. Mongeta tendra i una ... i quan dic una és una ... patata coronant la muntanya de mongeta tendra. Per què no en posen més? Mai ho sabrem, però té a veure amb el traficant de patates, que li costa aconseguir-ne al mercat negre. Això quan al plat hi ha 10 mongetes surant sobre un líquid desconegut i alguna patata per allà, que més aviat allò sembla el desembarco de Normandía.
- Plat combinat. Punt número 1: a mi les patates fregides em surten molt més bones. I això ja és dir molt ... de mi i molt poc ... d'ells. Punt número 2: els bistecs tenen duresa superior a 10 i són capaços de ratllar el diamant. Punt número 3: els ganivets són els que regalen amb el coleccionables "El comedor de mi casita de muñecas" i intentar tallar el bistec és tasca dura, amics.
- Disparitat de criteris. Si el menú posa que de règim hi ha bistec és molt més que probable que al menú de règim no hi hagi bistec. Que penses "I per què el poses al menú?". Amics, juguen amb els nostres sentiments, com els jugadors del Baa cada any. A més es fan els suecs, com els jugadors del Baa: tu dius "No m'hi posis pebrot, al bistec" ... doncs adivina què cau al bistec!!!

Al llarg dels anys, però, el menjador que cada dia em veu dinar ha sofert algunes transformacions. "De la qualitat del menjar vols dir?" ... no, la qualitat sempre ha estat al mateix nivell ... i no em tireu de la llengua que em conec. Les transformacions bàsiques han estat que es feia una cua de 3 parells de collons a l'hora de dinar; que tu arribaves allà i el primer que pensaves era "Merda, han canviat els del catèring i ara són bons i jo no m'he enterat" ... i quan eres al cap de la fila veies la crua realitat: que els del catèring són els de tota la vida, que la mongeta tendra només duu una patata i que la gent no baixava esglaonadament, com a l'Operación Salida, vaja ... tooots a la mateixa hora.

Però amics, estem a una empresa d'alta tecnologia i si aquí sobren coses és cervells capaços de resoldre qualsevol situació. S'han establert, d'un temps ençà, una sèrie de innovacions de cara a evitar aquestes cues:

1. Cartell que indica l'afluència de gent a cada hora. Representa que te'l mires i dius "Cabories! Si l'hora bona per dinar no és aquesta!!! Si vinc a l'hora que em diu el rètol informatiu anirem més balders" I tu assumeixes (el teu estòmac no, clar) que, per exemple, una bona hora per baixar és de 3 a 4 ... la llàstima és que la mongeta tendra ja no porta patata, els bistecs els han reciclat per fer una paret de pladur i del menú queda un primer i un segon ... i curiosament són els verds ... "Por qué serà?" que deia la Bombi

2. Ampliació del menjador. Oi que la gent estava fent cua a fora? Oi que veure gent fent cua queda com malament? Doncs ampliem el menjador perquè la cua es faci dintre!!! Ja està. Tu arribes allà, enganyat, i dius "Conyo, si no hi ha gent". Ah amic, creua el llindar de la porta i plora!!! A més, et fan fer com una mena de gimcama per agafar el pa, els ganivets de Pin i Pon, la safata, els postres, la beguda ... Si aconsegueixes agafar el primer i el segon (o que et serveixin el que vols, vaja) i pagar ... només has d'aconseguir assentar-te i seràs el rei.

3. El Guetto. Què molesta a un menjador? La falta d'espai. Perquè que estiguis allà dret esperant que algú s'aixequi queda com lleig. Com ho solucionem? Agafem una habitació de 3x3 metres quadrats i l'habilitem perquè tooooooot aquell personatge que es porti el menjar de casa no ocupi espai d'algú que estigui amb la safata esperant ... situació que s'ha degut donar ... 1 o 2 cops en la història d'aquell menjador, que hi hagi algú esperant, no que la gent es porti el menjar de casa ... I allà està, crec que la millor descripció és "claustrofòbica" o "la habitación del pánico" que només hi falta la BSO de La Lista de Schindler de música ambient ... Uix, i com portis el menjar de casa i dinis al menjador ... te claven unes mirades ...

Però el pas definitiu s'ha donat aquesta setmana. Oi que fa ràbia arribar al menjador a fer cua? Doncs cap problema! Et posem una webcam ... que dic una ... dues!!! que estan enfocant al llindar de la porta del menjador. Així si tu ets tranquilament al teu lloc de treball i algú et diu "Anem a dinar", tu li pots dir, tot fent-te el xulo: "Espera que ho consulto", mires la webcam i ale! Jo crec que venem les imatges i podem muntar un canal 24 hores. "El comedor", es diria. El presentaria la Merceditas Milá, que diu en Monegal. Però li falta so ... llavors podríem sentir frases mítiques com "Cómo que sólo hay coliflor? A que te meto dos yoyas" o "No lloréis, no lloréis, que algun dia estará bueno". Llavors sí que faríem la primera pela, entre això i el que s'estalvien en patates, buah!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dimarts, 6 de novembre de 2007
Capítol 238. Rimas y leyendas?
Crec que un dia ja vaig escriure que, a l'arribar en bus fins a Mordor, et veus envoltat de repartidors de diaris gratuïts. Ja sabeu que un servidor, con tal de tenir informada a la gent que treballa amb ell, agafa tants diaris com se li ofereixen ... però la seva nova companya de bus i de trajecte la MeDespiertaElGato només n'agafa un. Té tírria als seus companys de feina? Sí, però no és el motiu principal. El motiu principal és que només li fa gràcia un diari: el Què ... onomatopèia de Hristo Stoixkov, recordem-ho. I ja us dic ara que el millor que té el Què és la gent que el reparteix.

Ja en parlarem un dia amb calma, però el Què és ... com ho diríem ... un diari de merda. És la premsa groga més rància que només busca, per un cantó notícies xorres i per l'altra notícies macabres. Només dir-vos que fan cada dia ... i cada dia és cada dia ... un especial Madeleine ... que si ara sa mare diu això, que si s'ha trobat sang a no sé on ... que si el coche "olía a muerto", que es veu que sa mare quan li van dir això va respondre "Pues yo no he sido". O una altra notícia de l'estil del diari és "Le detienen por estar asando el brazo de su novia" ... que es veu que el tiu li va dir a la noia "Te voy a comer lo que no te ha comido nadie", la noia emocionada i pam! la mata i li fregeix el braç per menjar-se'l ... això sí, desossat ... que guardava l'ós pel caldo, clar. "Bah això és mentida", pensareu ... oh, i si no és mentida?

Amics, Esparreguera s'està fent un poble gran, però encara és un poble. I com a poble encara té els seus mites i sobretot, les seves llegendes urbanes. Producte de gent avorrida? Doncs sí. Això sí, se les creu tothom, eh? Vull dir que coi, estan ben fetes. Noooo, la nena de corba no era d'Esparreguera, abans que ho digueu ... i si crides el nom de "Paca" 3 vegades davant d'un mirall és mentida que et surti la nostra alcaldessa. Canalla, aquí es juga amb la realitat, es distorsiona una micona ... i ale, ja tenim la llegenda urbana. I cola, carai si cola.

Una de les que més em va impactar està relacionada amb el forn de pà on vaig els dissabtes a buscar l'esmorzar. Una coca, nens!!! Que caus de cul i tot!!! Mira, ara m'està entrant ganes de menjar-ne i tot ... va, acabo això i hi vaig. Doncs res. Que són un encant, la dona, les filles, tots plegats. I no són d'aquí, són d'Osca i hi van allà a passar l'estiu. Fins aquí normal. No va ser normal l'any que es van etivocar (esparreguerisme) al cartell i van posar que vindrien una setmana abans del dia que en realitat els hi tocava venir. I pam, ja tenim la llegenda muntada: s'havia matat tota la família ... i mira que són família ... en un accident múltiple a la carretera. Tots morts. Home, ho mires fredament i guai ... vull dir, guai, no ... però com a mínim no pateix ningú ... vull dir que el que es va inventar la llegenda s'ho va currar ... però noi, que jo els hi tenia ... vull dir tinc, coi, que estan vius ... molt de carinyu i passaves per allà davant del forn, tancat i t'entraven unes ganes de plorar que pa qué.

Què va passar? Que van tornar el dia que els tocava tornar ... i tu veus allà la reixa mig pujada i penses "Aix, mira, segur que algun semi-familiar (havien mort tots, recordem-ho) ha vingut a buscar coses" i veig a la Luisa, la jefa, sortir d'allà: "Ai, hola, Chusep, com han anat les vacances?" Clar, jo ja pensava que era com el crio de El Sexto Sentido. Pero veia que la gent, també pàlida com jo, passava i la saludava ... Aquella dona, amb aquella energia que té, que no l'amoina res ... Li deixo anar un "Luisa, pero ... pero ..." ... i ella "Aquí, limpiando un poquito que el lunes abrimos!". "I no li vas dir res?", pensareu ... collons, què volíeu que digués "Oiga señora, usted no se había muerto?" Lleig de dir, també.

Per no parlar del dia que dos presos es van escapar de Can Brians, bonica i entranyable presó situada a la no menys emblemàtica vila de Sant Esteve de Sesrovires, a 15 minuts d'Esparreguera, vaja. Doncs no se sap encara qui que el mateix matí de la fugida ... el mateix matí, eh? això no ho pot fer qualsevol! ... va i deixa anar que els havien vist per Esparreguera. Com hi van arribar? En bus? Van anar fins a BCN i van barallar-se amb "que te hago un interior, Fernando" per pujar? Mai ho sabrem. Però es veu que hi eren i la destinació era clara ... Esparreguera. I no contents amb això ... van, entren al Mercadona i maten una dona que sortia tranquilament de buscar uns productes Hacendado i netejador Cristasol marca Bosque Verde. I el poble va reaccionar ... i unes quantes mares van i es presenten a les 11.00 del matí a buscar als seus nens ... perquè clar, els presos fugats eren a Esparreguera!!! Ja veus a unes quantes escoles, allaus de mares anant a buscar nens ... que deien que els havien vist als carrers principals del poble ... "fent un volt?" ... no! empunyant sengles escopetes!!! I d'on les van treure? Les tenien amagades a un bosc, com els tius aquells de Prison Break.

Total que la policia, la Guàrdia Siví, l'ADF, la Unió de Botiguers, l'Agrupació de Puntaires, ... totes les organitzacions del poble alerta per si apareixien ... i es veu que no, deurien fugir davant d'aquell grup no-paramilitar que els esperava per aturar-los. La gràcia de tot és que jo em vaig enterar d'això quan vaig arribar i ma mare, dona de molta fe però poc crèdula fora del Cristianisme, m'ho explicava entre somriures, hores després que una dona la va intentar convèncer que la història del Mercadona era certa basant-se en una esquela ... que dius "Conyo! calla, tu!" ... que quan t'acostaves era d'una senyora de 104 anys ... que penses, per anar al Mercadona a buscar gelat de Vainilla amb Macadàmies tampoc estava, eh?!

Jo, que he heretat, sembla ser, l'escepticisme dels meus pares, ja no em crec res ... però ja d'abans d'això ... des que un dia algú em va intentar convèncer que aquell helicòpter que feia fotos per un calendari es veu que en realitat buscava a l'Antonio Anglés, que també va passar per Esparreguera ... sí, un dia d'aquests els convidarem a tots a la trobada d'esparreguerins foranis ... Encara com no s'han posat a buscar a la Madeleine per aquí ... segur que sa mare la va portar per enterrar-la aquí ... ja triguen a deixa anar això també.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials