Un/a dentista/a (que sino després la Laura me s'enfada) és aquell/a senyor/a a qui vas a veure pel tema que sigui ... i només per aquest fet, ja li has de pagar. S'han donat casos d'inspectors d'hisenda que han anat a cobrar i els ha sortit a pagar, tu. Clar, tu arribes allà i penses "Collons! No pot ser, però si no li he dit res encara!!" ... "Clar, perquè a una consulta hi curra molta gent i pensa que allà tothom xupa!", pensareu encertadament. Saps què? Teniu raó, però aleshores podem establir una comparativa entre les consultes dels dentistes i el Riviera: xupen i pagues! Lletja, ja ho sé, la comparativa, però algú l'havia de fer. A més, dels dos llocs surts amb la mateixa conclusió personal: "Que estic fent de la meva vida?"

Lo acollonidor del cas és que tu comences a pagar des del moment que entres. Un cop poses els peus en tan noble espai sents, camuflat sota el fil musical ... per cert, algú algun dia haurà de respondre, amb la vida si cal, per tots els fils musicals que hi ha repartits pel món ... una mena d'ultrasons que fan la tonada "clinc, clinc, clinc", com les màquines registradores d'antaño ... això els d'ESO ni puta idea del que parlo ... que preparen el subconscient del client pel seu futur: pagar.

Però passem a analitzar, no ja les circumstàncies que et duen a veure a aquest, ja entranyable, personatge, sino què ens hi podem trobar ... "clinc, clinc, clinc" a part, clar:

- Recepcionista/Infermera. Noia simpàtica ... buenu o no ... però la tia sempre riu. Per què riu? Potser per enfotre-se'n de tu? Potser per ensenyar-te les seves fabuloses dents ... sempre les tenen ben cuidades ... dents que tu ni en somnis podries arribar mai a tenir? Potser riu conscient que ... pillaràs catxo? I al fer dues feines ... pilla més catxo? Per què el "Passaaaaa a la sala d'espera"? Cal allargar la "a" tant? Per què sembla un "Passaaaaaaaa cap a casa, que ja parlarem"? Misteris, tu

- Sala d'espera. Lloc habilitat, com diu el seu nom, per esperar. Hi ha normalment dues tendències de decoració d'aquest tipus de sales:

1. Hiponcondríaca. Tot ple de fotos i panfletus de malalties dentals. Ideals per posar-te a cent. Es complementen de conya amb el fil musical i "altres sorolls de fons". L'objectiu és que la gent arribi alterada a veure a l'oráculo ... vull dir al dentista. La gent, con tal d'acabar amb l'alteració, paga el que sigui.

2. Sòbria. Un pèl sosaina pel meu gust, però evita infarts, cosa que en el fons s'agraeix. Se sol posar una tele i quatre plantes (no cal que siguin de veritat, de plàstic també serveixen i duren més) per decorar. La tele pot estar engegada o no ... a gust de la Recepcionista/Infermera ... això sí, no li toquis la tele!!!

Ara bé, sigui com sigui la decoració, segons la normativa del col·legi de dentistes 'estomatòlegs ... algú em pot dir què fa un estomatòleg? ... les sales d'espera no han d'estar mai insonoritzades, fet que privaria de sentir l'agradable "ziiiiiiiiiiiipppppppp" de la taladradora de la sala del costat, que és on ens tocarà anar amb el professional del tema. També recomana aquesta normativa que només hi pot haver revistes del cor i revistes feministes sempre i quan siguin d'una antiguitat inferior a 3 mesos ... llavors et passa com a mi, que es va morir el Papuchi i un sustu, nens, veient-lo a la Lecturas ... Ah, i també hi ha còmics per nens ... però han de tenir el llom enganxat amb celo, sino no val. "I pels tius?" us preguntareu ... no hi ha revistes especialitzades ... digues-li Interviú, amb aquelles ... temàtiques ... jo quan hi vaig fullejo el Lecturas, tu ... a veure què va passar fa 1 any? És que tinc
tendència a ser de memòria fràgil.

- Professional del tema. És la persona que viu d'això. Sí, ha quedat clar que d'allà tothom xupa, però aquest és el que més. Normalment persona alegra i riallera, desconeixem els motius pels que és així ... potser li impulsen els mateixos motius que la Recepcionista/Infermera?
Mai ho sabrem, però bé hi hem de confiar ... ara que ja hem arribat fins aquí.

Tal i com arribes et fa "acomodar" (oju amb les cometes) a una mena de sofa incòmode ... bàsicament perquè no t'adormis ... i t'enfoca una llum a la cara com si t'anessin a fer un tercer grau ... però sense tirar-te fum. "Què et passa?" et pregunta ... i sense deixar-te pronunciar cap paraula et contesta ell mateix ... sí, és molt guai perquè s'ho fa tot sol ... "Et cal una neteja de boca, eh punyetero?" ... que tu penses per tu mateix "Sí, i de baixos també", però la teva
educació t'ho impedeix dir. En aquest punt, la indicació de la neteja de boca, és quan ja el fil musical desapareix i sents obertament el "clinc, clinc, clinc" de les 3 cireres de la màquina escurabutxaques.

Però no ens perdem, canalla, que hem anat allà per un problema. "Mira, és que m'ha sortit aquí com un flemó". Aleshores, el professional del tema agafa una mena d'espatula i comença a picar-te les dents, com si tinguessin sonoritat especial ... mai he sentit res ... o com si busqués alguna dent que tingués un passadís secret a algun lloc, al més pur estil Indiana Jones. I et continua recomenant "Després et farem una neteja de boca". I dale!!!

Però la solució, amics, és fer una radiografia. Aquí sí que es veuen les coses clares, hombreya! La radiografia, ja t'avisa, val 30 Lelos ... perquè no t'agafi de sorpresa o que et pensis que allò és Dentistes Sense Fronteres. "Fes, fes" li comentes. I te la fan, collons si te la fan. I aquí el "clinc, clinc, clinc" ja és que a la màquina d'abans han sortit 3 campanes.

Lo més macu de les radiografies és que tothom marxa de sala. Excepte tu, lògicament, i el tiu que les fa, naturalment. Per tant, la resposta a la pregunta "Això de les radiografies és perillós?" és "Home, si te'n fan moltes, potser". Val, val, val. Aleshores com que jo en dos dies ja en porto 4 ... "Oh, és que aquí no es veu bé" ... collons, que és una radiografia, no una ecografia, que jo no em moc ... Voleu fer el favor de netejar l'objectiu de la càmera i apuntar bé, si us plau!!!

Al final, un cop gastat el carret Kodak de 36 fotos no hem aconseguit que es veiés bé. Llavors el dentista utilitza el comodín del público, em redirigirà a un Maxilofacial ... no imaginem guarrades, si us plau. L'home, que no es diu Joan Maxilofacial ... Maxilofacial és la seva professió ... rebrà les meves radiografies per mail i jo l'he de trucar per demanar hora. Que penses "Rei, ja que li envies un mail, per què no li demanes hora per mi???"

I ahir el vaig trucar. I l'home aquest només treballa, atenció, dilluns i dimecres i de 11 a 1. Quin crack. Aquest tiu sí que no fa servir ultrasons ni mariconades. Aquest tiu quan entres al seu local, o el que sigui, ja sents la músiqueta de El color del dinero! Que fort. I tu allà estudiant com un imbècil per treure't la carrera d'informàtica. Continuarà, suposo ... però que consti que no sé que he fet de la meva vida.