dilluns, 6 d’agost de 2007
Capítol 228. Paseando con Miss Daisy?
El temps, benvolguda parròquia, és efímer. Sembla ahir que engegava amb un cansament, fingit, segurament, la meva primera tongada de vacances ... no confondre amb tangada, que té nom de mostruari de tangues ... i mira'm ara, avui ja fem la tornada al curru. Em sento com una ninfòmana, que en necessito més ... espero que arribin aviat. Ara que estem en aquest tema ... com es que mai s'ha sentit a parlar d'homes ninfòmanus? Deu ser que ho portem de sèrie, nosaltres, aquests temes ...

Esparreguera, com ja he comentat algunes vegades, és un poblet petit ... "un poble de mala mort?", podria ser ... però seria un poble de mala mort petit. Clar, al ser d'Esparreguera de tota la vida ... doncs vulguis que no hi ha qui et coneix a tu, hi ha qui ha estudiat amb tu, hi ha qui coneixia a tons pares, hi ha qui coneixia i havia treballat amb tons pares, ... etc, etc. Això es tradueix en un cas de denúncia social. No meva, no, de la resta de gent, dels amics vaja. Diuen que és impossible fer un volt per Esparreguera amb mi sense que la conversa es vegi alterada per un "Ei", un "Déu", un "Què? Com anem?", amb les seves posteriors aturades si la persona ho requereix, clar ... i clar, la gent t'acaba deixant anar un "Collons!!! És que coneixes a tothom, tu?". A més, el primer cop que passa, la gent traga ... però al segon o al tercer, se li comença a pujar la mosca al nas. A més, veuen que el bagatge acaba sent: jo, molts saludats, ells, pocs saludats ... i s'emprenyen, clar.

Això en època normal i corrent. Per Festa Major, la cosa s'agreuja. Per Festa Major s'ha arribat a l'extrem de mitja hora per creuar d'un carrer a un altre, no xerrant amb la mateixa persona, eh? ... ara en deixes un i et pesca un altre ... o deixar anar als teus acompanyants un "Aneu tirant, que ja us enganxo" ... i fer aquests tooooota la volta al centre del poble i tornar-me a trobar allà on m'havien deixat. Bé, allà mateix no, lleugerament inclinat en la direcció on marxaven ells abans ... A més, per festes és absolutament caòtic intentar saludar a tothom, que et passen en manades de 3 en 3 alhora pel teu costat. Uix, recordo un any, que no em feu dir el perquè, em vaig passar toooota la Festa Major sense saludar a un company d'universitat. No el veia, tu. Potser perquè el veia tot l'any al bus i ja el tenia avorrit ... però només m'havia de sentir l'AiCarai dient "Ha passat el Hristo i no l'has saludat" ... cada dia dos o tres cops. Al final el vaig convidar a un gelat, per les molèsties i per la saliva gastada durant la FM... que el nano em saludava sempre.

A més dius "però això només et passa al poble", vale. Jo no sé què passa però hi ha gent d'Esparreguera per tot arreu. Un cop, perdó, EL cop, que un servidor va anar a Girona, convidat a una festa molt maca anomenada Temps de Flors. Cap a mig matí, tot voltant per aquells carrers tan xulus del casc antic, la meva acompanyanta, nativa de la província i ex-vilatana de la zona, va veure com saludava a un paio d'una plaça que no m'hi feu arribar ara que no la trobaria i em va deixar anar "Si que ets educat, que saludes a la gent que et mira" ... i jo "No, no, ehem, que és d'Esparreguera". Pobra! Eren les 7 de la tarda i la mossa que encara no havia trobat cap persona coneguda ... i la veies patint, eh? Al final va trobar dues nanes que havien estudiat amb ella ... o això em va dir ... i va arreglar el marcador, 2 a 1, para el equipo de las chicas. La noia es va aprimar com 3 quilos del patiment ... i sí, és del Baa, però aquell any havíem guanyat la Xampinyons, tu ...

O a Torredembarra, que amb la Puri, el Ferran i el Nilu, un servidor hi va anar a passar una tarda de diumenge. I vinga a trobar-nos gent d'Esparreguera, que si ara un nano que havia estudiat amb mi, que si la meva veïna de sota de casa, que si aquell paio que no saps qui collons és però el saludes perquè et sona la cara ... que com és, també, la gent, et saluden quan et troben fora del poble i te'ls trobes al poble i passen de tu. A aquest paio me'l vaig trobar dos dies després i jo que vaig per saludar-lo i em vaig quedar amb el braç aixecat. El vaig haver de baixar perquè semblava que fés apologia del feixisme. Lleeeeig!!! ... i fins i tot la germana d'una coneguda que " ... el meu nòvio té una casa, a Torredembarra" ... El Ferran es va emprenyar, clar "Tots els estius de la meva infantesa aquí i avui no em trobo a ningú i ve l'Angu i no para de saludar a gent ...". Aquí el minipunto va ser per el equipo de los chicos ... de fuera.

I un altre cas va ser quan vaig arribar amb l'AVE a Madrid. Aquelles escenes de familiars, amics, nòvies, nòvios que esperen l'arribada de l'ésser estimat. A mi m'esperava l'AiCarai ... però com sempre va arribar tard, també és una mica anti-Bruce Willis, aquesta. I això que em quedo mirant a un paio que estava, també esperant, a un banc a prop de l'andana. El paio que em mira, se m'acosta dient "Tu i jo ens coneixem d'algo" ... i vinga el tiu a repassar la seva vida fins que vem trobar un punt en comú: vem estudiar plegats. Feia com 10 anys que no el veia ... una ilusió. Clar, va arribar l'AiCarai, que llàstima que no duia gorra, boina o qualsevol cosa damunt del cap per tirar-ho a terra, i ja m'ho vaig haver de sentir a dir "No pot ser!! Fins aquí t'has de trobar a gent ..."

Doncs ja ho veieu, és maco que la gent et conegui i et saludi i tal, malgrat alguns s'enfadin. Potser hi ha algun cas negatiu, com quan intentes travessar l'allau humana al Correbars i algú diu "És l'Angu" ... i arribes a casa xop com un pollitu ... o quan ets al carrer i parles amb algú per telèfon, que has de fer una aturada per deixar anar els "Adéu", "Que vagi bé", ... que l'altra persona sempre diu "Què, ha passat tot el poble?" ... nooooo, que Esparreguera és petit però no tant, tu.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials