Canalla, aquesta coseta que veieu aquí demà mateix farà 36 anys!!! Ahi está!!! Ep, i sin sacarla, eh? Que després la saquem i hi ha somriures por lo bajinis. I no era macu, alehores ...? si fins i tot ma mare em deia que era el nen més macu del món ... després amb els anys ho anava negant, també ... "I tu? què t'has de recordar, del que et deia quan tenies 3 anys!!?". Tampoc he canviat tant, oi? Bé, si això ho llegís algú ... i a més algú que em conegui ara mateix podrà dir que no, oi? oi? va digueu que no!!!: ja portava les magdalenes al cap, les galtones sobresurtien, oju a la panxeta que denotava el meu ja clàssic problema amb l'operación bikini ... per cert, aquest any, fracàs total!!!, i samarreta que ja deixava entreveure ja no els meus abdominals ben cuidats ... calla, que un dia no sé a qui li dic que jo tinc abdominals i em mira i es fot a riure ... "colta, que per anatomia bé els he de tenir ... que sobresurtin o no ja és una altra història, tu!!!" ... això, la samarreta que denotava ja que aniria a la universitat i que no tindria ni puta idea d'anglès ... per cert, en la meva absència he anat a Londres ... però això serà un altre capítol!!! Clar, pressionant ja de ben petit amb Georgia!!! On vas a parar, home, ves, ves!!! Clar que estic estressat!!

I jo no ho sabia però es veu que el poble ho sap, que és el meu cumple, i com que és un poble així, com molt agraït, van decidir venir-me fa una setmana a felicitar-me a casa, personalment. Ostia! Una ilu! Un goig! Una joia! Uns ... crits? Bé, es van etivocar d'una setmana ... però això tan és! De fet, diria que la culpa de tot això que s'adelantessin la tinc jo mateix, que dilluns a la tarda, aprofitant aquesta gran festa cristiana de seguiment obligatori que és la Segona Pasqua ... àlies Pasqua Granada ... vaig atansar-me a buscar uns texans.

Amics, el món del texà s'ha posat xungu! Seeeeeeh, que diria la Yuna, amb això de la crisi, el fabricador de pantalons texans no li queda més remei que apujar el preu, sabedor que el seu producte ... de qualitat ... serà adquirit sens recel pel gran públic: uns JackAndJones, 72 Lelos!!!, uns CalvinKlein, 80 Lelos!!! ... de fet, volen canviar el nom de la marca i dir-los Claving Klein directament. Clar, amb aquests preus!!!

Doncs en vista que el mercat està aixines, què millor que fer cultura de poble? I quina és la meva sorpresa a l'entrar a una botiga de roba, demanar uns texans i sentir la cantarella de "Com els vols? Durs o tous?". Collons! No em feu això! Que sóc un cagadubtes, jo!!! Què vol dir durs o tous?? Uns texans són uns texans i punt! Clar, hi ha mil-i-una interpretacions possibles de durs i tous ... i totes sexuarlllssssss!!! Però la primera que em va venir al cap ... no és altra que uns texans tous són aquells que cada camal té forma d'osito de Tous ... Clar, allò no ho pots portar, per favor! I els durs son aquells de pitillu que es duïen abans que no pots doblegar les cames ni de conya ...

Però es veu que no, els texans durs són els de tota la vida i els tous son aquells que "tenen més caiguda", que diuen a les botigues de roba. Allò que demanes la talla, que com tothom sap és la 36, com la meva edat, i et proves els tous ... i coi ... no queden malament ... i et proves els durs ... i bé ... amb dir-vos que me'ls vaig emprovar uns segons tan sols i quan els vaig treure, el piolín que duïa als calçotets ... sí, què passa? ... va deixar un ... "Nen, me pareció ver otros lindos tejanitos!!!".

I res, a la sortida, ja vaig veure que hi havia gent pel carrer que em mirava. Clar, jo no ho sabia que ells ho sabien. Doncs res, quan era a casa, tranquilament mirant la tele, sento una munió de gent que venia, amb xiulets, alegres cantarelles i pancartes fins i tot. Oix, que em vaig posar vermell i tot. Clar, a la que pares una mica l'orelleta ... "ep, que aquests parlen de xoriços!!! ... deuen ser del sector porcí que protesten per la grip A" ... i no, no, es veu que era una mani contra l'alcaldessa del meu poble (res, per una tonteria, es veu que alhora que s'ha apujat el sou ha apujat un 30% l'IBI ... no l'Ivi de Vickie el Vikingo ... un 15% els vehicles i un 8% la taxa d'escombraries ...), que, mira tu per on, viu al mateix bloc ... què dic al mateix bloc, si el meu celobert està dos pisos per sota el seu!!! I res, tot molt ben organitzat, tot molt macu, amb xiulets, amb crits, amb la carretera tallada ... collons, serà que no hi ha sempre merder a aquesta hora ... i amb el meu porter automàtic que truquen una vegada ... "Sí?" ... "Que nos abre?" ..."Que és correo comersial?" ... "No, somos los de la mani" ... "Uix, pos si no és correo comersial, no abro" ... i una segona "Si?" ... "Hola ... correo comercial" ... "Ix, quasi, siga probando, hay miles de premios!" ... pesats! que no et deixen mirar la tele! Hombreya!!! Que estava mirant la 4a reposició de la final de la Xampinyons League que feien per Barça TV. Oix, quin canal ... jo no m'he mort mai però al cel segur que hi ha Barça TV! Ohhhhh!

Però el que em va impactar més d'aquesta manifestació és que li posen títol ... sííííííííí ... la de dilluns passat es deia "BASTA DE ENGAÑOS" i la de dimarts "AGRUPACIÓN VECINAL". Són molt grans! A més els crits són de darrera generació: "Paca dimite, el pueblo no te admite" (és que l'alcaldesa es diu Paca ... de fet a la gent que treballa a l'Ajuntament li diuen Los Hombres de Paca) i "El pueblo unido, jamás será vencido" ... No es confirma que fessin cantarelles com ara "Viva la gente, la hay donde quiera que vas ... viva la gente, es la que nos gusta más" o "Paca, Paca, Paca de mi Paca, Paca, Paca, Paca ...". I per què serveix tot això? Per esgotar ... els abastiments de xiulets del poble ... Porto 3 setmanes intentant comprar un xiulet als tot a cent ... als xinos ja no ho intento, que vaig anar a sota de casa que n'hi ha un i quan li vaig dir "xiulet" entre el que ven que és xino i la noia, rumanesa, i jo fent "piiiii piiiii" amb la boca ... treu treu! Sort que no va entrar ningú!!! ... això 3 setmanes ... i entre el fumgol i les manis tot el dia amb el pito a la boca, tu!!!

Sí, ho sé, sóc un rastreru ... ho sé ... però noi/a, entre la feina i els regals de Nadal ... amb prou feines dormo.

Va, que posarem als propòsits de l'any que ve, a més de no fumar (no de deixar-ho, de no fumar, eh?) i de fer operación bikini des de ja, escriure un cop per setmana... ... mentrestant, cuideu-vos molt, sigueu molt feliços i allargueu aquesta felicitat tant com pogueu ... i recordeu que les petites coses de la vida són les que la fan gran.

Us estima,
PEP

Família, aquest humil servidor de tots vosaltres que escriu quan bonament pot ... i no em foteu bronca, eh? Que només fa falta que m'enviïn matons a buscar-me a casa perquè escrigui! Que no teniu mesura, hombre! "I el post? On és el post? Va, que ja trigues!" ... està empiocadillu. Per aquells que no hàgiu sentit mai aquesta paraula o pels que directament hagin cursat ESO, això vol dir potxolillu ... i això no vol dir que comenci a cridar "¿Dónde está mi mochila? Coooooooñooooo ", com en Pocholo ... que vol dir refredat, enfebrat, ... "I de qui és culpa? Qui ha gosat mancillar la teva salut?", us preguntareu enutjats. En Kittus!! Ell ha estat!

Perquè amics, amiguetes i gent que no conec diversa, en Kittus ja és tot un homenet: el dia 22 de novembre va fer 18 anyets. Ohhh, i no és macu?! I no s'han fet celebracions pel coi de nano?! Merescudes, eh? Però, collons! Potser masses i tot! Si semblava la mare del Rei, que quan es va morir no hi havia manera que l'enterressin: que si ara a l'Almudena, que si ara a la Cripta de no sé on, que si ara amb el Rouco Varela, que si ara sense ell, que si ara l'enterro militar,... doncs el Kittus igual: que si a casa, que si amb els de la Uni, que si amb els amics, ...

Però la que va fer pupitarl, que deia aquell, va ser la de divendres passat. A l'aire lliure. Venga! Com els campions! Que em diu "Angu, hi hauran 3 estufes, no passarem fred". Noooo. Mira com estem tots: ell, amb grip diversa, la Puri, otro tanto, en Juanmeee, amb un refredat de cal Déu i jo, que em moc com un pollo descabezao, sense cap sentit. Ei, i les estufes hi eren, eh? Però eren d'aquelles que es posen d'atrezzo a les terrasses a l'hivern. On vas a parar? Si allò no escalfa! Algú ha dit als inventors d'això que l'aire calent sempre té tendència a anar cap amunt? Per què les posen tan amunt doncs? I clar, teníem tots els dits dels peus que semblaven "Rabitos de pie Capitán Pescanova". Si el títol de la festa semblava "Jo en compleixo 18 però ja veurem quants de vosaltres en compliu algun més" En fi, ara toca sucs de taronja i paciència, tu!

Família, que vivim a un món estrany això ho sabem tots ... bé, potser els d'ESO no, però ja s'ho trobaran, ja ... però que a 9 dies d'un Barça-Madrid, a 17 del sorteig de la Loteria, a 21 de Nadal i a 27 de Cap d'Any la pregunta que et fa tothom no és "Que? Quants números tens?" o "On aniràs per Cap d'Any?" noooo, aquest any la que et fan és "Què, ja ets del Facebook?". Ep, i es queden així, tan panxos, tu!

El Facebook, benvolguda canalla, i sempre amb la voluntat d'educar que ha tingut aquest blog, és ... es podria definir com ... vindria a ser ... sí home, allò que es diu ...una manera de perdre el temps. Amb gràcia, ben fet, però per perdre el temps. I com totes les maneres de perdre el temps ... la seva utilitat és ... zero.

De les milions de maneres que es podria resumir aquest magnífic producte, he pensat que el millor seria resumir les 10 preguntes bàsiques que qualsevol persona que hagi creat un compte de Facebook es podria fer.... a instàncies, naturalment, d'un integrista en la matèria (IF) -que sol ser aquella persona que t'ha fet la pregunta "Què, ja ets del Facebook?" i que ha rebut amb ulls injectats de sang i ràbia continguda les possibles respostes de "Face ... què?" o "Jo passo d'aquests temes, tiu"- i que no pararà de donar-te la pallissa fins que te'n facis partícep...

1. "Quan entro al Facebook em demana si vull enviar invitacions als contactes del meu mail per convidar-los ... això per què serveix?"
Per putejar la gent que tens marcats com a contactes, naturalment.

2. "He de posar les meves dades reals al perfil?"
No. De fet jo tenia posat el meu any correcte de naixement però no el mes i el dia i van quedar com a 1 de gener ... mira, sóc de cal Distret, jo ... i la que em va caure per no posar-los: del "Mentider, mentider!!!" de la Yuna al "Tiu, que t'has posat més mesos dels que tens!" de l'EscoltamUnaCosa. Ara ja ho he arreglat ... sí ... ara ja no es pot veure al perfil la data del meu naixement, que encara hi hauria algú que em felicitaria l'1 de gener!
Un altre tema seria la foto. Segons els IF, caldria que la foto del perfil fós relativament actual o que, com a mínim, es reconegués a la persona. La Yuna, per exemple, va començar per una foto actual, va passar cap a una foto de quan tenia 5 anyets i era aprenenta de l'Arguiñano ...és veritat, semblava que duguessis un barret de cuina... i ara en té una de quan en tenia dos. Clar, que tu la veus i ja saps que és la Yuna. Està claríssim! Per cert, un petó per si llegeixes això!

3. "Puc penjar fotos?"
Sí, i tant. Totes les que vulguis. I sino, no passa res, perquè segur que la gent que tens agregada com a amics ja ho faran per tu ... perque de la frase "No m'agrada que ningú pengi fotos meves a Internet" quina és la paraula que no s'ha acabat d'entendre?

4, "Com puc mirar si hi ha gent que conec que també està al Facebook?"
Si no els has putejat amb allò de les invitacions sempre pots fer servir El Buscador ...res a veure amb el programa de Tele5, aquí és molt més dramàtic... En allà pots posar el nom i cognom d'una persona coneguda teva i veuràs com sempre, sempre, sempre, hi ha més d'una persona amb aquest nom i cognom i mai tenen la foto, con lo cual, no saps qui collons és i a qui has d'agregar i a qui no.
I si l'encertes ... perquè mira, un dia pots estar de sort ... pots arribar a pensar que si aquella persona i tu, que no us veieu des de 4t d'EGB, fa com 25 anys que no parleu ni us heu trobat, ni us heu volgut trobar ... no serà per alguna cosa???

5. "Per què serveix la Safata d'Entrada?"
Per enviar correus ... o sigui per res. Ves a un GMail i envia correus, hombre!!!

6. "I El Mur, per què serveix?"
Per enviar missatges ... o sigui, per res.

7. "Ei, hi ha un xat, que guai, oi?"
Ui sí, que guai! Espera que agafo confetti del calaix i el tiro per celebrar-ho! El GMail també en té un i no hem fet cap festa.

8. "I això de l'Estat ... que és?"
No res. Si estàs avorrit sempre hi pots posar què estàs fent en cada moment. Mítics són els "Ara m'he dutxat", "Avui fa fred", "Estic dormint, zzzz" ... tots d'una utilitat realment esfereidora. Uf, jo no dormo des que un va canviar l'estat i va posar "Me'n vaig de vacances" i no va canviar-lo quan va tornar ... una amoinamenta!!!. Au, ves, home! Ves de vacances i no tornis!

9. "Quina utilitat té fer-se fan d'alguna cosa? I els grups?"
Tots dos, cap ni una. O a algú se li acut alguna utilitat ser fan de "La he liado parda", "El equipo A", "Dori", "Nemo", ... o ser dels grups "Es diu llom però la meva iaia li diu llomillo", "Plataforma per pagar-li el graduat escolar a Raül Tamudo" o "Plataforma perquè el RCD Espanyol passi a dir-se UD Cornellà"? Que fa gràcia? Molta.! Espera, que ric: ja, ja i ja!

10. "I quant tothom estiguem al Facebook, què?"
Res. Com ara, però amb tothom al Facebook. O sigui, res. És super-útil!!!

Però no deixem que les meves paraules us facin caure en el desànim. El Facebook també ofereix moltes altres ofertes, com fer-te amic de la gent que són amics els teus amics ... seria un "Los amigos de mis amigas son mis amigos", que cantaven aquell gran grup ja oblidat anomenat Objetivo Birmania; recordar-te dels aniversaris dels teus amics ... són amics teus, no els hauries de saber? ... fins amb tres dies d'antel·lació perquè et puguis conscienciar i fer-los el regal que mereixen per haver-te agregat al Facebook; i fins i tot demostrar els teus dots de seducció per mitjà del Facebook: tu poses el nom d'una noia, mires la foto i si et mola, te l'agregues com a amiga ... i ale, a veure com te'n surts, campió!

Tot molt macu, com es pot veure. Ma mare ... noooo, ella no s'hagués fet mai del Facebook ... sempre deia que "qui no té feina, el gat pentina". Ara qui no te feina, li passa les plaques al gat i de mentres posa coses al Facebook. Brutal!

Amics, coneguts, saludats, si una cosa té el Barça aquest any és que està que se surt ... "Esperaaaaaa!!! Esperaaaaa!!!" ... No sigueu així! No us deixeu endur per aquest pessimisme! Que sembleu catalans, hombre!!! Aquest any hasta el bàsket va bé ... i et pots permetre marxar a la mitja part d'un partit d'Eurolliga contra el Panathinaikos ... ara darrerament crec que li diuen Penathinaikos, però buenu ... perquè no et trobes bé. "Però que no dius que juguen bé i que se surten i bla bla bla?" ... sí cony, però si no em trobo bé, no em trobo bé, què voleu que us digui!? I va ser aquell dia, fa ja dos dijous quan va passar la història que avui us explicaré ... noooo, el blog continua dient-se A un pam de la glòria i no Rondalles d'arreu d'Europa ...

A la parada del bus, a 3/4 de 10 del vespre ... 21:45 pels d'ESO o "menos cuarto" ... només hi havia dues persones. Curiosament, una d'elles, l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep, coneguda meva. L'altre era un noi que no venia a cuentu, la veritat. M'assento a costat de l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep i xerrem ... en català, clar ... ja que li fan parlar en català, coi, que el practiqui! ... i parlant de l'onada de fred, dels refredats, de les grips i de tot plegat veiem baixar del bus de la parada més propera a dues noies. Una d'elles ataviada ... sempre l'havia volgut posar, aquesta paraula ... amb una minifaldilla catalogada pels experts ... sí, hi ha experts en minifaldilles ... com a CINTURÓ AMPLE. "Vaya ...", em salta l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep, "...yo tengo frío pero ésta con la poca ropa que lleva debe tener las piernas congeladas!!". "Ep, un moment, un moment... no dius que l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep parla en català? ... com és que ara has escrit com si parlés en castellà?" ... no no no i no, jo dic que li fan parlar en català, que després el parli és una altra història!!!

Total, que la noia fresca (NF) i la seva amiga (ANF) s'acosten a la parada des d'on surt, malgrat a alguns els pesi, el bus que va, entre d'altres direccions, a la població que és bressol de Catalunya, allà on Pere el Cerimoniós hi tenia la caseta d'estiu, allà on es va guardar, durant anys, l'escut que Guifré el Pilós marcà amb llurs dits i que forma l'escut del nostre país ... val, me n'he anat, ho sento!... Un cop tenim les dues noies davant veiem que en realitat noies-noies no eren ... "Eren travelos?" ... Nooo, no eren travelos. Com voleu que siguin travelos? ... eren "nenes grans", d'uns 15 o 16 anys.

Tant bon punt arriben a la nostra alçada la fresca, li direm així, se'ns acosta ... "Això deu ser que inspires confiança i tal" ... Podria ser ... i també podria ser que no hi hagués ningú més a la parada a part de nosaltres, que també podria ser ... i es produeix la següent conversa:

(NF) - "Aquí s'agafa el bus d'Esparreguera?" (bressol de Catalunya, paratge meravellós, ... no calia, oi?)
(Jo) - "Sí, sí, ara a les 10"

Estona de silenci

(NF) - "Quant val?"
(Jo) - "3 Lelos amb 10"
(NF) - "Mmmm ... Ens podeu deixar dos Euros? És que no ens arriba ... " (cara de pena)

Vem fer recollida entre tots tres i els els vem deixar

(NF) - "Ehhh...mmmm... escolteu ... mmmm ... ens sabríeu dir quan temps trigaria a assecar-se això? "(i mostra "això" ... "Això" no era més que uns pantalons texans completament xops
(Jo) - (Sí, em vaig erigir en el portaveu del grup de la parada del bus) "Dona, tenint en compte les temperatures que han baixat 10 graus per l'efecte El dia de mañana ... posa-hi 1 dia i mig"
(NF) - "Nooooooo, parlo de assecar-ho amb una secadora!"
(Jo) - "Ah, vale! Llavors dos cops de tita ... pels d'ESO, com tu, uns 20 o 30 minuts"

Estona de silenci, potser una mica més llarga que l'anterior ... mirades entre
l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep i un servidor de "vaaaaale, ja faig jo la pregunta..."

(Jo) - "I com dius que t'has mullat així els pantalons?"
(NF) - "És que ens hem anat a banyar a la platja de Badalona. I hem tingut un problema: anava a baixar-me els pantalons i ha vingut una onada molt gran molt gran i m'ha mullat els pantalons"
(Jo) - "Clar, perquè ara presta això de banyar-se a 12 graus oi?"
(ANF (Desconeguda fins ara)) - "Sí! I és injust perquè no hi havia la bandera aquella ... " (fa el gest de bandera onejant) "...que informa de l'estat de la mar ... no sé per què no hi era!?"
(Jo) - "Ahhh, val. Sí que és estrany sí ... perquè el senyor aquell que està fent de Vigilante de la Playa tampoc hi era massa, oi?"
(ANF i NF (alhora)) - "Nooooooo, oi que és estrany???"

Estona de silenci, si fa no fa com la d'abans ... però ara d'estupefació ...

(Jo) - "I d'això ... I l'aposta, de quants Euros dius que era?"
(NF) - "Com ho saps que era una aposta? ... mmmm ... de 5"
(Jo) - "Ahhhh, val, i per 5 Euros t'has baixat els pantalons i t'has banyat?"
(NF) - "Sí, però l'onada ... ja saps ... de fet això ..." (assennyalant al CINTURÓ AMPLE) "... és el jersei que me l'he baixat perquè sino se'm veurien les calces"

Estona de silenci. De fet, unes quantes estones de silenci ... reflexionant que si aquesta noia s'entera del que pot treure baixant-se els pantalons davant del Camp Nou pot hasta comprar-se una T10 i pujar i baixar ... a Esparreguera, malpensats, tants cops com vulgui ... bueno, tants no, 10 ... per això li diuen T10 ... Nooooo, el T1000 era un Terminator i no una tarja de viatges integrada!!! .

(NF i ANF (Intentant desviar la conversa, clar) - "Que sou parella? Teniu nens?"
(Jo) - "A la primera pregunta, no ... perquè ella no vol, clar. I a la segona, si m'han de sortir nenes com vosaltres, que als 15 anys baixen a Badalona i es banyen per una aposta de 5 Lelos ... passo una mica!"
(NFi ANF) - "Jeje, ja, es que ... de fet ... clar ... en tenim 12 ... "

Estona de silenci, d'incredulitat, de sorpresa, de corprés, d'esmaperdut, de bocabadat .... de tonto, vaja!!! ... Tot i que per un moment pensàvem que ...
a/ O sortiria la Gemio d'un autobus dient "Holaaaaaa, a ver, donde estan mis gafas??? Usted es Josep, verdad? Esta bromilla la hemos gastado ..."
b/ O ens assenyalarian a una planta de Mordor dient-nos "Saludeu a la càmera, això és Inocente, Inocente"

Però, clar, cap de les dues coses va passar ... i la conclusió és que les nenes, perquè eren nenes, eren de Gilipollas, Gilipollas o Guarrillas, Guarrillas ... Però lo bo que tenen aquestes situacions, com a mínim al meu cas ... i també val per l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep ... és que la cara ja ens expressa un "Ara vas i m'ho expliques, guapa!"

(ANF (bàsicament perquè NFs'estava congelant)) - "Hem dit als pares que anàvem a fer un treball a casa d'una amiga i hem baixat i bla bla bla bla i bla"
(Jo) - "Doncs espero que la teva amiga visqui a una casa inaccessible a dalt d'una muntanya, sense telèfon ni internet ni res ... perquè com als pares d'alguna de vosaltres se'ls acudeixi anar-vos a buscar ... serà la risa!"
(ANF i NF) - "No si ... ja ..."

I la història es va acabar a Esparreguera, a les 22.35 ... bona hora perquè dues nenes de 12 anys arribin a casa ... mira, ja poso l'hora pels d'ESO directament ... bonica població que no sé si us n'he parlat algun cop ... amb la nena del Qué apostamos, amb els pantalons posats, caminant cap a ca l'amiga com si fos un cowboy ... Total, que d'una enquesta realitzada al bus, 9 de cada 10 persones opinaven que si aquella nena fos filla seva, del gec d'hòsties que li cardaven no sortia de casa fins que l'aire acondicionat de l'Habitación del Pánico estigués arreglat ... i al ritme que anem, això va per llarg.

Amics, coneguts, saludats, gent que no conec i que m'entero que llegeix el blog, ... no sé si us ho he comentat mai, però la jornada laboral d'un informàtic cada cop, en aquests temps de crisi que patim, s'assembla més a l'Androtex. L'Androtex, per aquell/s que no el conegui/n és un aparell super-revolucionari que anuncien en algunes teles locals i que serveix per allargament de penis. Sí, sí, es una mena de trasto que tu et poses a la pilila ... bueno, dic "tu" com puc dir "ell", clar ... i representa que cada X dies has de donar "una vuelta de tuerca" i allò es va estirant i estirant. Oh, i es veu que funciona perquè surt una """parella""" ... atenció, que he posat cometes ... que ell, un senyor d'uns 70 anys diu que va de conya, i que te'l poses i no es nota ... nooooo! no es nota! sobretot si portes pantalons de pinça ... que la gent deu pensar que portes el primer model de Nokia a la butxaca ... i ella, una """senyora""" ... sí, he tornat a posar cometes ... d'uns 40 que, com diria un amic meu, fa pinta "de comérselas a pares", i ve a dir un "mmmm, sí que funciona sí". Tot plegat, molt surrealista per ser un anunci d'una tele local, no? Doncs això, la jornada laboral i l'Androtex ... a què ve la introducció aquesta? Doncs que quan entres a una gran empresa et diuen que l'horari és flexible ... però clar, és flexible, perquè es va allargant tant com tu (llegeixi's ELLS, amic lector) vulguis.

Família, ja ha arribat El Dia de Mañana. Sí, sí, unes alarmes perquè de dimecres a dijous les temperatures van baixar 10 graus. "Ohhh, és el canvi climàtic, és el canvi climàtic!!!", sents comentar a la gent pel carrer. "Ja ho deia el Dennis Quaid a la pel·lícula aquella!!! És el canvi climàtic!!! Que fins i tot ha nevat a Cervera ... que no hi nevava a l'octubre des de feia ... 100 anys!!!". A veure, a veure, el canvi climàtic el justifiquem que no nevava a Cervera des de feia 100 anys? I ja està? No tenim cap argument més? Aleshores fa 100 anys quan va nevar a Cervera ... què van dir ells aleshores? La culpa de qui era? Perquè som així, nosaltres, que sempre hem de buscar culpables!!! I hem de posar l'exemple del Dennis Quaid? En sèrio que no tenim cap més explicació raonable? Collons, sí que estem fotuts! Em nego a que em representi un tiu que va fer la peli d'El Chip Prodigioso ... em nego!

"I has vist, com plou?!!! No em diràs que és normal!!". Això és el que vaig sentir dimecres al matí a un bus de BCN mentres feia el trajecte Passeig de Gràcia - l'Illa ... sí, jo em moc pels barris alts, i tal ... i un home li deia a algú per telèfon "Hace frío! ..." ... en això l'home tenia raó, vaja ... " ... i ha llovido mucho, mucho, mucho, pero mucho, eh?". Hombre! De llover, ha llovido, però tants muchos ... no exagerem tampoc! Clar, d'aquí a que saltés amb la frase "No recuerdo un final de mes de octubre con tanto frío" era qüestió de temps!!! I una merda! Jo recordo quan era petit, al Pleistocè superior, que per Tots Sants ... o sigui demà ... anava amb un passamuntanyes, una bufanda fins al nas, gorra, guants i jaquetó d'abric ... que de persona només se'm veien els ulls ... ah, i per si algú ho insinua ... Esparreguera és a 20 minuts de BCN! Estem tontos o què!?

La nostra humil empresa s'ha volgut sumar, com no, demostrant una solidaritat que ja no té límits, amb el canvi ... espectacular, que entra als anals de la història i bla bla bla ... de temps. I ho ha fet, de la manera més modesta i humil: plou a fora al carrer? Doncs fem que plogui a dins també! ... com diria en Petri, "rodolíííííííí" ... que, per cert, on deu ser ara? jo crec que busca recanvis pel Petri-fax i no en troba ... clar com que la tecnologia avança tant de pressa ... deu estar a Tailàndia o un lloc així buscant-los.

I així va ser, des de dilluns passat, a la nostra particular Habitación del Pánico ... que per qui no ho sàpiga és la nostra sala de proves, on la gent entra esperançada i surt desquiciada ... "Ostia, nen, que em mi máquina iba, nen, com és que aquí no funsiona?" ... s'ha començat a instal·lar un jardí Zen. Més macu! Clar que de moment només tenim una part: el saltant d'aigua ... però quan posin la sorra ... no, no parlo de prostitutes ..., les espelmes i el rastrillu gegant, ja voràs, ja, serem l'enveja de la resta de plantes de l'edifici.

El saltant d'aigua consisteix en que l'aparell d'Aire Acondicionat, que acondiciona l'aire de puta mare allà dins ... fa calor sempre ... ha dit un " ... ya no puedo más ..." ... "Aix, mira, quina gràcia, com el Camilo Sexto!" ... i enlloc d'apagar-se i ja està, com va fer la meva tele, al cel estigui ... doncs no, li va donar per perdre aigua ... que va empapar un tros de sostre i que va provocar la caiguda del mateix sobre els teclats dels ordinadors allà presents. Lady Di, malgrat no ser-hi el moment M, es va percatar de la situació i va avisar ràpidament al grup ... noooo, no va deixar anar un "Ens cau el cel a sobre, per Tutatis" ... que és de Badalona i no de la Gàl.lia ... a qui li va faltar temps per acudir-hi en massa a veure l'event, clar! Un jardí Zen és un jardí Zen, nens ...

Aleshores es va crear l'efecte "Se m'ha espatllat la rentadora", consistent en que:

- Tothom s'agrupa davant la rentadora ... en aquest cas, aparell d'Aire Acondicionat ... mirant-la com si algú anés a donar una idea del que li ha pogut passar ... i el que és més bo, una possible solució. Òbviament això no passa!
- Algú fa un comentari d'alerta o de seguretat ... bàsicament fora de lloc per desconeixement. Un "Ves que ara no comenci a sortir el sabó per dalt!", quan la rentadora és de càrrega frontal ... "Ves no agafem ara salmonel·losi" ... moments de silenci per la reflexió ..., quan el que podríem agafar seria legionel·la, a males, molt males, clar! Això, o realment pes conductes d'Aire Acondicionat hi circula maionesa en lloc d'aigua i ningú ens ho ha dit ...
- S'avisa als encarregats tècnics, que s'ho miren, s'ho remiren i salten amb el motiu de l'incident: "Això serà que perd aigua" ... Collons! No fotis! Clar, està una part del sostre, completament xop, sobre els teclats, una altra part amb una taca d'humitat que com continuï creixent l'any que ve el concurs de pesca de la FM del meu poble passarà a fer-se a l'Habitación del Pánico en lloc del riu Llobregat, i cauen gotetes ... el diagnòstic podria ser, o que ens han robat les plantes de sobre de l'edifici i es filtra aigua de la que està caient a fora ... o s'ha rebentat alguna cosa de l'Aire Acondicionat!!!
- Es dóna una solució provisional al problema: "Treiem la placa del sostre i posem cubells perquè no es mulli res". Minipunto para el equipo de los chicos ... sempre i quan ... no posin 3 papereres, una d'elles foradada per sota on hi ha 4 o 5 llocs d'on salta l'aigua ...
- I, per últim, es deixa anar un "sí, sí, ens ho estem mirant, eh?" ... que això no s'hi val, que jo faig servir aquesta excusa ... i van passant per la sala, com el que pensa "Calla, que tinc un moment, a veure com van les catarates"!! Ah, i hi ha una escala que es va movent de lloc ... ara desplegada, ara plegada!

Total, que estem a divendres i allò continua igual ... "Ets un exagerat, igual segur que no està" ... teniu raó, des d'ahir, dijous, que no salta aigua ... bieeeeeennnn, un aplauso amiguitos .... mare meva! Però hi ha, pels que pogueu pensar que soc un fatalista, coses positives en tot això:

1. Aviat tindrem nous components a l'equip ... concretament una família de carpes, farta de la immundícia que roman al riu Llobregat ... segurament provocada per la població d'Olesa de Montserrat ... ha llogat el lloc de l'incident com a 1a residència
2. L'equip està ara més unit que mai, amb mitja sala de proves inutilitzada ... si volem provar alguna cosa més de 3 persones alhora allò ja sembla l'habitació dels germans Marx ... una apretamenta que fa por!!! Si volem redistribuir la sala i posar els ordinadors en plan lliteres! I per utilitzar-los farem, aconsellats pels Castellers de Vilafranca, pilars de dos amb folre i ratolí

I perquè la gent no coneix aquestes misèries, que sino segur que ho atribueixen a que "... un conducte ha quedat obturat a causa del canvi brusc de temperatures i això ha fet que l'Aire Acondicionat s'espatllés i l'aigua passés d'estat gasós a líquid i caigués sobre els teclats i ...". Segur! Dennis Quaid ... andaya!!!!