dimecres, 24 de desembre de 2008
Capítol 266. De vacances

Sí, ho sé, sóc un rastreru ... ho sé ... però noi/a, entre la feina i els regals de Nadal ... amb prou feines dormo.

Va, que posarem als propòsits de l'any que ve, a més de no fumar (no de deixar-ho, de no fumar, eh?) i de fer operación bikini des de ja, escriure un cop per setmana... ... mentrestant, cuideu-vos molt, sigueu molt feliços i allargueu aquesta felicitat tant com pogueu ... i recordeu que les petites coses de la vida són les que la fan gran.

Us estima,
PEP





Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...


Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Lluís Llach (que continua sense caure'm bé, per cert). Amor particular (enllaç a Youtube)
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dijous, 4 de desembre de 2008
Capítol 265. By the Face...book
Família, aquest humil servidor de tots vosaltres que escriu quan bonament pot ... i no em foteu bronca, eh? Que només fa falta que m'enviïn matons a buscar-me a casa perquè escrigui! Que no teniu mesura, hombre! "I el post? On és el post? Va, que ja trigues!" ... està empiocadillu. Per aquells que no hàgiu sentit mai aquesta paraula o pels que directament hagin cursat ESO, això vol dir potxolillu ... i això no vol dir que comenci a cridar "¿Dónde está mi mochila? Coooooooñooooo ", com en Pocholo ... que vol dir refredat, enfebrat, ... "I de qui és culpa? Qui ha gosat mancillar la teva salut?", us preguntareu enutjats. En Kittus!! Ell ha estat!

Perquè amics, amiguetes i gent que no conec diversa, en Kittus ja és tot un homenet: el dia 22 de novembre va fer 18 anyets. Ohhh, i no és macu?! I no s'han fet celebracions pel coi de nano?! Merescudes, eh? Però, collons! Potser masses i tot! Si semblava la mare del Rei, que quan es va morir no hi havia manera que l'enterressin: que si ara a l'Almudena, que si ara a la Cripta de no sé on, que si ara amb el Rouco Varela, que si ara sense ell, que si ara l'enterro militar,... doncs el Kittus igual: que si a casa, que si amb els de la Uni, que si amb els amics, ...

Però la que va fer pupitarl, que deia aquell, va ser la de divendres passat. A l'aire lliure. Venga! Com els campions! Que em diu "Angu, hi hauran 3 estufes, no passarem fred". Noooo. Mira com estem tots: ell, amb grip diversa, la Puri, otro tanto, en Juanmeee, amb un refredat de cal Déu i jo, que em moc com un pollo descabezao, sense cap sentit. Ei, i les estufes hi eren, eh? Però eren d'aquelles que es posen d'atrezzo a les terrasses a l'hivern. On vas a parar? Si allò no escalfa! Algú ha dit als inventors d'això que l'aire calent sempre té tendència a anar cap amunt? Per què les posen tan amunt doncs? I clar, teníem tots els dits dels peus que semblaven "Rabitos de pie Capitán Pescanova". Si el títol de la festa semblava "Jo en compleixo 18 però ja veurem quants de vosaltres en compliu algun més" En fi, ara toca sucs de taronja i paciència, tu!

Família, que vivim a un món estrany això ho sabem tots ... bé, potser els d'ESO no, però ja s'ho trobaran, ja ... però que a 9 dies d'un Baa-Madrid, a 17 del sorteig de la Loteria, a 21 de Nadal i a 27 de Cap d'Any la pregunta que et fa tothom no és "Que? Quants números tens?" o "On aniràs per Cap d'Any?" noooo, aquest any la que et fan és "Què, ja ets del Facebook?". Ep, i es queden així, tan panxos, tu!

El Facebook, benvolguda canalla, i sempre amb la voluntat d'educar que ha tingut aquest blog, és ... es podria definir com ... vindria a ser ... sí home, allò que es diu ...una manera de perdre el temps. Amb gràcia, ben fet, però per perdre el temps. I com totes les maneres de perdre el temps ... la seva utilitat és ... zero.

De les milions de maneres que es podria resumir aquest magnífic producte, he pensat que el millor seria resumir les 10 preguntes bàsiques que qualsevol persona que hagi creat un compte de Facebook es podria fer.... a instàncies, naturalment, d'un integrista en la matèria (IF) -que sol ser aquella persona que t'ha fet la pregunta "Què, ja ets del Facebook?" i que ha rebut amb ulls injectats de sang i ràbia continguda les possibles respostes de "Face ... què?" o "Jo passo d'aquests temes, tiu"- i que no pararà de donar-te la pallissa fins que te'n facis partícep...

1. "Quan entro al Facebook em demana si vull enviar invitacions als contactes del meu mail per convidar-los ... això per què serveix?"
Per putejar la gent que tens marcats com a contactes, naturalment.

2. "He de posar les meves dades reals al perfil?"
No. De fet jo tenia posat el meu any correcte de naixement però no el mes i el dia i van quedar com a 1 de gener ... mira, sóc de cal Distret, jo ... i la que em va caure per no posar-los: del "Mentider, mentider!!!" de la Yuna al "Tiu, que t'has posat més mesos dels que tens!" de l'EscoltamUnaCosa. Ara ja ho he arreglat ... sí ... ara ja no es pot veure al perfil la data del meu naixement, que encara hi hauria algú que em felicitaria l'1 de gener!
Un altre tema seria la foto. Segons els IF, caldria que la foto del perfil fós relativament actual o que, com a mínim, es reconegués a la persona. La Yuna, per exemple, va començar per una foto actual, va passar cap a una foto de quan tenia 5 anyets i era aprenenta de l'Arguiñano ...és veritat, semblava que duguessis un barret de cuina... i ara en té una de quan en tenia dos. Clar, que tu la veus i ja saps que és la Yuna. Està claríssim! Per cert, un petó per si llegeixes això!

3. "Puc penjar fotos?"
Sí, i tant. Totes les que vulguis. I sino, no passa res, perquè segur que la gent que tens agregada com a amics ja ho faran per tu ... perque de la frase "No m'agrada que ningú pengi fotos meves a Internet" quina és la paraula que no s'ha acabat d'entendre?

4, "Com puc mirar si hi ha gent que conec que també està al Facebook?"
Si no els has putejat amb allò de les invitacions sempre pots fer servir El Buscador ...res a veure amb el programa de Tele5, aquí és molt més dramàtic... En allà pots posar el nom i cognom d'una persona coneguda teva i veuràs com sempre, sempre, sempre, hi ha més d'una persona amb aquest nom i cognom i mai tenen la foto, con lo cual, no saps qui collons és i a qui has d'agregar i a qui no.
I si l'encertes ... perquè mira, un dia pots estar de sort ... pots arribar a pensar que si aquella persona i tu, que no us veieu des de 4t d'EGB, fa com 25 anys que no parleu ni us heu trobat, ni us heu volgut trobar ... no serà per alguna cosa???

5. "Per què serveix la Safata d'Entrada?"
Per enviar correus ... o sigui per res. Ves a un GMail i envia correus, hombre!!!

6. "I El Mur, per què serveix?"
Per enviar missatges ... o sigui, per res.

7. "Ei, hi ha un xat, que guai, oi?"
Ui sí, que guai! Espera que agafo confetti del calaix i el tiro per celebrar-ho! El GMail també en té un i no hem fet cap festa.

8. "I això de l'Estat ... que és?"
No res. Si estàs avorrit sempre hi pots posar què estàs fent en cada moment. Mítics són els "Ara m'he dutxat", "Avui fa fred", "Estic dormint, zzzz" ... tots d'una utilitat realment esfereidora. Uf, jo no dormo des que un va canviar l'estat i va posar "Me'n vaig de vacances" i no va canviar-lo quan va tornar ... una amoinamenta!!!. Au, ves, home! Ves de vacances i no tornis!

9. "Quina utilitat té fer-se fan d'alguna cosa? I els grups?"
Tots dos, cap ni una. O a algú se li acut alguna utilitat ser fan de "La he liado parda", "El equipo A", "Dori", "Nemo", ... o ser dels grups "Es diu llom però la meva iaia li diu llomillo", "Plataforma per pagar-li el graduat escolar a Raül Tamudo" o "Plataforma perquè el RCD Espanyol passi a dir-se UD Cornellà"? Que fa gràcia? Molta.! Espera, que ric: ja, ja i ja!

10. "I quant tothom estiguem al Facebook, què?"
Res. Com ara, però amb tothom al Facebook. O sigui, res. És super-útil!!!

Però no deixem que les meves paraules us facin caure en el desànim. El Facebook també ofereix moltes altres ofertes, com fer-te amic de la gent que són amics els teus amics ... seria un "Los amigos de mis amigas son mis amigos", que cantaven aquell gran grup ja oblidat anomenat Objetivo Birmania; recordar-te dels aniversaris dels teus amics ... són amics teus, no els hauries de saber? ... fins amb tres dies d'antel·lació perquè et puguis conscienciar i fer-los el regal que mereixen per haver-te agregat al Facebook; i fins i tot demostrar els teus dots de seducció per mitjà del Facebook: tu poses el nom d'una noia, mires la foto i si et mola, te l'agregues com a amiga ... i ale, a veure com te'n surts, campió!

Tot molt macu, com es pot veure. Ma mare ... noooo, ella no s'hagués fet mai del Facebook ... sempre deia que "qui no té feina, el gat pentina". Ara qui no te feina, li passa les plaques al gat i de mentres posa coses al Facebook. Brutal!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials