dimarts, 26 d’agost de 2008
Capítol 261. Atrapa a un ladrón
Post dedicat a la Yuna, perquè dirà que no ... però és una crack.

Solo voy con mi pena
sola va mi condena,
correr es mi destino
para burlar la ley.
Perdido en el corazón
de la grande Babylon,
me dicen El Clandestino
por no llevar papel.
...
Clandestino. Manu Chao

Amics, família, coneguts, gent que opina que no molo, gent que m'apunyala "amb carinyo", el vostre ídol, aquell que regeix els vostres destins, el vostre Mesies, la persona a qui us voldríeu assemblar quan sigueu grans ... noooo, no parlo de Michael Phelps, parlo de mi ... això, m'he transformat en un sin-papeles. "Ja ho veia a venir! Això teu no era normal! Segur que ara et deporten a Burkina Faso, d'on ets originari" ... doncs sí, sempre he pensat que la meva variant dialectal del català era d'allà ... sempre!. De fet, per ser escrupulosos, direm que no sóc un sin-papeles ... sóc més aviat un un-papel ... concretament el de la denúncia per robatori que vaig posar el dimecres de la setmana passada ... "Segur que no és robatori ... segur que és furt!" ... sí, mira, ahora que he aprendido a decidir pinícula, va y le llaman flim ... no et fot!

Total, que des de dimecres dia 20, soc un un-papel. Després d'un sopar amb la Yuna ... mmmm, amb la Yuna? mmmm ... i xerrada telefònica amb la Iruna ... mmmm, la Iruna? mmmm ... bueno, vale ja, no?! que m'han robat, hombre!!! ... un servidor de tots vosaltres i la Yuna es van disposar a crospir-se un gelat ... boníssim per cert ... d'allà de la gelateria que fa cruïlla entre el Portal de l'Àngel i Portaferrissa ... sí, home, allà que ... ... val, al gra, ho sé ... això, que ens vem assentar a degustar-lo a les escales de la Plaça de la Catedral. Allà es va acostar un home, que aquest sí que era de Burkina Faso mínim, a parlar-nos en un dialecte que cap dels dos enteníem ... una barreja entre la lengua de las serpientes, èlfic i burkinès fasès ... total, que quan li vem intentar fer entendre que no l'enteníem, vaig mirar entre les cames i ... oh meravella! ... "t'havies posat tonto?" ... no, la meva fabulosa bandolera, que va regalar-me l'AiCarai, havia desparegut! Per sort, la de la Yuna no, bàsicament perquè duia un pes equivalent a l'equip complet d'Halterofília de qualsevol país participant als JJOO ... no, la veritat és que està apuntada a la colla castellera del seu poble ... de fet, volen fer un castell del revès: ella sota d'enxaneta aguantant i la resta de la colla: pinya, folre i manilles, sobre seu! Agafen la seva bandolera i els pillem fijo!

Però tornem a la història: mirant enrera vem veure dos personatges que marxaven corrent ... i ale, ja ens veus a la Yuna i a mi inaugurant una nova competició que es podria incloure a la propera Olimpiada: els 200 metres xancles ... perquè clar, no vem portar bambes perquè tampoc sabíem que ens robarien ... o ens furtarien, o el que sigui. I ja ens veus entrant al Gòtic ... entranyable de dia, ni us explico de nit ... i anant d'un carrer a un altre ... que semblava que juguéssim al Monopoli ... vem estar a punt d'ocupar dues cases i fer-hi un hotel, però l'impost de luxe ens hagués matxacat ... total, per? ... per no trobar res, clar. És aleshores quan a un servidor de tots vosaltres se li va remarcar unes sigles al front, al més pur estil Harry Potter. No, no era una marca de naixement, conseqüència d'haver lluitat contra ningú, eren unes lletres que posava "PASSARELL" ... "Pardillu" pels d'ESO.

Però, seguint amb la vocació purament didàctica que ha tingut sempre aquest blog, remarquem que si et roben has de tenir clar una sèrie de passos que s'han de donar.

1. Mantenir la calma els instants inicials ... o el conegut, ja ploraràs a casa. No us creieu, no costa molt, només has de recordar per sobre el que t'han prés ... ja ploraràs a casa quan recordis dels detalls, ja. I carai, a mesura que recordava detalls em posava com un super-guerrer de nivell 3. Ajuda també que la persona que t'acompanyi no vagi dient cada dos minuts "Estàs bé? ... A mi em passa això i em poso a plorar i a xisclar com una mala cosa!" Principalment perquè penses "Aiiii, que jo vull xisclaaaaaar!"

2. Recordar amb exactitud el que duies i què t'han robat. Això els nois cap problema, que som simples a més no poder ... Si li passa a una noia, que normalment ja hi ha conflictes per saber si duen o no les claus de casa, les del cotxe, el pintallavis, el fondo per si ve Don Andrés, el que viene cada mes, el llibre, l'mp3 per si s'avorreixen del llibre, la PSP, ... En concret el drama era: cartera, mòbil, mp3, claus de casa i la pròpia bandolera.
3. Saber que has de posar una denúncia. És a dir, acudir a la comisaria més propera on et remeten a la comisaria dels Mossos més propera que, oh meravella, és al Raval ... La cara de la Yuna i meva era de l'estil ... "Ja ens han robat un cop ... no fotis que hem d'anar allà, tiu! Que ens quedarem sense res!!!"
4. Començar a anul·lar tot el que sigui anul·lable. Aquí és important que el mòbil de la persona que t'acompanya sigui un mòbil fiable. El del Yuna va començar la vetllada tenint petits problemes de comunicació però en els moments durs de la nit, quan més se'ls requeria, estava allà like a champion, donant el callo. Quin crack ... la Yuna també, però jo dic el mòbil!!! És l'anti-Ronaldinho dels mòbils!!!
5. Cal realitzar la denúncia amb tot luxe de detalls ... sempre que la situació ho permeti, clar. En concret la situació era: una cua interminable de gent que també li havien robat, una dona que cridava que algú ... pressumptament polícia ... li havia prés les claus de casa i la seva documentació, uns a la taula del costat que no sabien què s'havia de posar a la denúncia i uns impresos que posava clarament "castellà" però que estaven en català. Sobre tot això, el vostre heroi va escriure una denúncia impecable, només remarcada per petits comentaris de l'estil "Vols que demani rotuladors vermell, verd, i lila i fas com al teu blog?". Molt graciosa, la nena.
6. Esperar. Esperar a que et demanin si series capaç de reconéixer a algun dels implicats ... tu dir-los que "Sí, clar" ... i esperar a que et diguin "Doncs si de cas ja t'avisarem perquè passis un altre dia" ... tiu! Que fa una hora que m'ha passat, com vols que ho recordi passat 2 mesos?. Esperar a que et donin els documents segellats de l'estil "Felicitats, ha posat vostè una denúncia" i veure com, a la sala d'espera, unes italianes volien guardar record de tan bella estada fent-se fotos del moment. De fet, al veure el plan, nosaltres també ens vem posar a fer fotos per guardar-los a l'àlbum de "Recuerdos geniales". Va ser només l'aparició del policia entregant-nos els documents que va impedir que la Yuna es posés a fer-me fotos en plan professional: "Venga, que la cámara te adora! ... Ahora te han robado la cartera ... Ahora imagínate que te han robado el móbil .... Quiero ver tristeza en tu rostro!!!"
7. Fer partícep al món de la teva experiència. En concret, si et roben les claus de casa, està bé que facis partícep del tema a la persona o persones que tenen còpia de les claus de casa ... hasta perquè sapiguen que no hi pots entrar, eh? Que després has de fer d'Spiderman i no pot ser, tu!!!
I la resta ja us ho podeu imaginar: canvi de pany, anul·lació de targes i coses menys crítiques, renovacions de DNI i de carnets diversos, algú que diu "Mira, ara no et podràs identificar ... veus? si tinguessis el carnet de conduir ...." ... si tingués el carnet de conduir també me l'haurien fotut amb la cartera, no? ... i buscar coses positives, que sempre n'hi ha, i que acostumen a aparéixer el 3r o 4t dia, quan les lletres que comentava abans ja gairebé s'han esborrat: el mòbil ja feia el tonto, la cartera estava ja mig estropellada, el clauer mai m'havia agradat i tinc un ipod per estrenar ... Uf! S'acomiada de vosaltres, l'un-papel.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 15 apunts genials
dimarts, 12 d’agost de 2008
Capítol 260. TDT killed the analogic TV
L'avantatge d'escriure posts poc sovint és que permet que la gent segueixi els temes. És a dir, si jo ara em poso a parlar del mundial de futbol la gent (si és que encara es llegeix aquest blog algú ... apart dels frikis que tenen lo del RSS) encara tindrà frescos els meus comentaris respecte què me va semblar la final, el resultat, la celebració i tot plegat. El problema d'escriure posts poc sovint és que t'arriben mails anònims o no anònims titllant-te de ranci, de mandrós i de persona "que ja no mola". I ara, en l'intermedi de les meves vacances estivals ... sí, faig una setmana de vacances, una altra treballo i després dues més de panxing ... perquè em tanquin, ja ho sé ... em veig obligat, per noblesa meva, a escriure un post. A veure qui mola i qui no mola!!!

Amics, família, gent que passa per aquí i que deixa comentaris, gent que m'envia mails titllant-me de "tu antes molabas, tío", la meva tele ha mort. També sap greu, perquè, coi, ara que ja tenia la majoria d'edat i podia votar, va la tia i es mor! 18 anyets, tenia ... La resta d'electrodomèstics estan suportant la pèrdua com bonament poden. El que més em feia patir, el DVD, que portava temps unit a la tele, de moment ho està suportant amb enteresa. La nevera, en canvi, plora com una desconsolada ... això, o és que li toca que li facin una mica de neteja del gel que hi ha al congelador, que tot pot ser ... "Que és una no-frost?" ... no, no, la nevera? sí gairebé té més anys que jo! quan la van comprar estaven per triar aquest model que tinc o una que havies d'anar cada dia a la bentzinera a buscar gel ... i mira, per comoditat els meus papis van comprar aquesta. I fot una glaçada que no vegis ... un dia se'm va acudir obrir-la mentres feia una pizza al forn i vaig acabar menjant polo de bacon amb tonyina.

Ara ja sabeu el motiu pel qual no he donat tota la importància i la magnificència al triomf de la roja a l'Eurocopa, com que ho vaig veure tot a una tele de 15 polzades ... per mi, quan marcava Espanya semblava que estigués veient un partit de futbolín ... només faltava que en Camacho digués "Va, pa'l desempate! Quien pierde, paga!". I encara sort, que vaig actuar ràpid: el dia de la defunció, que estava tranquilament fent zapping ja vaig veure que aquella manera d'apagar-se no era normal i corre a avisar en Kittus que raude i veloç va dur-me la petitona de 15 polzades ... uf, per una hora em vaig sentir brut i buit per dintre!!! Uf, uf i uf!!!

I com diu aquell refrany "A rey muerto, rey puesto", que els d'ERC crec que no ho comparteixen ... ells "a rey muerto" ... "fiesta, tu". Doncs tocava comprar-se una tele nova. I ja posats, comprar-ne una d'aquelles planes amb TDT superguai de la muerte. I què fas? El mateix que si t'haguessis de comprar un ordinador, començar a emmagatzemar a casa indiscriminadament paperets de propaganda del Calbet, el Miri-Miri-Mirooooo, Elite, FNAC i no sé quants puestos més. El motiu d'això, apart de ser una introducció a tenir el síndrome de Diògenes, és aconseguir comparar preus i qualitat de les teles ... talment com si tinguéssim un ordinador. I talment com si tinguéssim un ordinador, veus que això és impossible: primer, perquè dins del mateix panfleto on posen dues teles mai de la vida et posen les mateixes característiques de les dues. Per exemple: Si una 2 HDMI, a l'altra no et diuen res de l'HDMI però et diu que té 2 EXT, cosa que a la primera ni de conya t'ho diuen. Ja! I això a un panfleto d'una mateixa botiga! Compara després amb els de les altres botigues!!! I després, perquè ja tenim les sigles tocant els pebrots: què collons és HDMI? I EXT? I DV3? I HD? Collons! Però es veu bé o no???

Després d'haver fet un bon ús de les propagandes de les botigues d'electrodomèstics ... toooot a la paperera ... això, sí, contenidor blau ... no et queda més remei que anar a fer les botigues en persona. Ah, amics, quina gran experiència ... Allà veus que realment en saben ... que saben recitar de memòria el que posa al panfleto, clar ... "Té 2 HDMI i un EXT" ... "Ja, però ... què són els HDMI???" ... "Sííííí, allò per les pelis d'ara!!" ... "Perdó?" ... i abans que te n'hagis adonat el dependent ja ha dit "Passapalabra" ... i ja en tens un altre que et sap dir què collons és l'HDMI però no et sap dir perquè la de la dreta val 300 Lelos més que la de l'esquerra ... Com els ordinadors!!!

Al final, què fas? Acabes anant a l'FNAC. "Alaaaaa, així cuidem el petit comerç!!!" ... Collons! Que em cuidin ells a mi, que al petit comerç el que sembla la mateixa tele valia com 200 Lelos més!!!. Total, l'FNAC, secció teles és com t'imagines que deu ser casa de Déu nostru senyor. Toooooot ple de teles. Teles més grans, teles més petites, brutal. I tu et quedes com un gilipolles allà mirant, t'acostes a les teles, t'assentes al terra, en mires una, una altra i la de més enllà ... "Aquesta nooo, aquesta sembla que es veu millor que aquella!! Aquesta! Aquesta!" fins que algú et diu "Ehem, val com 300 Lelos més!" ... i llavors aquella ja no es veu tan malament. Vaja, que només et falta picar-les una mica com si fossin síndries i dir "Aquesta! Aquesta és la bona!".

El següent pas és anar al dependent a demanar la seva aportació a la teva decisió. L'aportació sempre t'acaba resolent els teus dubtes existencials: "ui, de 29 pulgadas, dice, jajajajaja, ya no hacen de eso" ... es veu que és un acudit això de preguntar per teles de menys de 32 polzades, "Sí, sí, todas llevan TDT, claro, cómo no lo van a llevar?", "mira, la Samsung i la Sony son lo mismo, porque lo que hay dentro es lo mismo, la diferencia es que la Samsung tiene más contraste y la Sony menos contraste ... cuánto contraste quieres?" ... És com si et pregunten de petit a qui t'estimes més, a la mare o al pare ... i jo què sé!!! "un contraste normal" ... "ufff ... pues cógete la Samsung que te sale más barata!!!". I clar, si t'ho ha dit una persona que entén de contrastes ... qui ets tu per dir que no.

Finalment arriba el moment esperat: arribes a casa, la desembales ... veus com fa falta algú que t'ajudi a desembalar ... i comences a treure papers: garantia en xec, en rumanès, en anglès, en francès, en burundiès, en castellà ... més papers pel contenidor blau ..., el manual d'instruccions que fa el mateix gruix que els tres llibres d'El senyor dels Anells + El Hobbit, i finalment la tele i el mando. Ue! Minipunto para el equipo de los chicos!!! I què fas? Com que ets un tiu del dia, un informàtic, un home tecnològic, deixes el llibre per llegir un dia que tinguis temps i ganes i t'hagis trencat una cama jugant a futbol ... tant és que no juguis a futbol ... connectes la tele, l'enxufes a l'antena i a veure què passa, tu!!! I, canalla, 55 canals per TDT, això sí que serà fer zapping!!! I tots interessantíssims com Intereconomia, Veo publicidad, Canal cocina, ... Això sí, com que és nova del dia, ves que no et passi com a mi i si veus que hi ha llampecs a Montserrat ... tu desenxufala no fós cas!!!

I ja la tenim! I lo maca que és! I lo contrastats que es veuen els colors! I lo gran que és! Si vols seguir un partit de futbol has d'anar gatejant a 4 potes pel sofà ... si no no ho veus tot! Si a mi em recorda quan vaig anar a veure El Pianista, que érem a la 4a fila del cinema i vaig sortit tot tacat de sang ... on vas a parar, tan aprop!!! L'altre dia, que estava mirant el bàsket de les Olimpiades, una mica més i em rebenten les ulleres d'un pilotassu. On vas, home, amb una tele tan gran!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials