A un pam de la glòria

Capítol 269. No pagueu el rescat ...

2009-06-09T08:18:00.003+02:00

Eoooooo!! Eoooooooo!! Que n'hi ha algú?? Hola? Holaaaaa? Vaja, ja no queda ningú. Bé, deixeu-me dir ... clar que si no hi ha ningú per escoltar, també és tonto dir alguna cosa ... és igual ... deixeu-me dir que he guanyat ... i no parlo de la Copa, Lliga i Xampinyons, norl, que diria aquell ... parlo de guanyar a la mafalda. La mafalda i jo, en reunió secreta, vem apostar a veure qui s'estava més temps sense postejar cap post ... clar, si parlem de postejar no serà pernils ... doncs això ... ella va postejar la setmana passada ... i jo he guanyat ... toma toma toma. Minipunto para el equipo de los chicos ... Ale ... os vamos a barrer, os vamos a barrer ... Aix, que serà de la tele sense programes de referència com Furor? Això, als d'ESO no us sona, oi? Clar que els d'ESO penseu que el Barça sempre ha sigut una entitat guanyadora ... aix, pobres desgraciats ... com us planyo!

En fi, que malgrat em titllin d'oportunista ... "Ho ets i ho saps ... segur que ara parlaràs del Barça! Tot l'any amagant el cap sota l'ala i ara, com que ho hem guanyat tot ... segur!" ... Doncs no, no penso parlar del Barça ... quan s'ha parlat del Barça a aquest blog? Andaya!!! Nooooo, penso parlar de ... bé, ara em fa vergonya ... per tant, passarem al recó fotogràfic d'aquest blog ... mai prou ben valorat ni ponderat, òbviament ...

Canalla, aquesta coseta que veieu aquí demà mateix farà 36 anys!!! Ahi está!!! Ep, i sin sacarla, eh? Que després la saquem i hi ha somriures por lo bajinis. I no era macu, alehores ...? si fins i tot ma mare em deia que era el nen més macu del món ... després amb els anys ho anava negant, també ... "I tu? què t'has de recordar, del que et deia quan tenies 3 anys!!?". Tampoc he canviat tant, oi? Bé, si això ho llegís algú ... i a més algú que em conegui ara mateix podrà dir que no, oi? oi? va digueu que no!!!: ja portava les magdalenes al cap, les galtones sobresurtien, oju a la panxeta que denotava el meu ja clàssic problema amb l'operación bikini ... per cert, aquest any, fracàs total!!!, i samarreta que ja deixava entreveure ja no els meus abdominals ben cuidats ... calla, que un dia no sé a qui li dic que jo tinc abdominals i em mira i es fot a riure ... "colta, que per anatomia bé els he de tenir ... que sobresurtin o no ja és una altra història, tu!!!" ... això, la samarreta que denotava ja que aniria a la universitat i que no tindria ni puta idea d'anglès ... per cert, en la meva absència he anat a Londres ... però això serà un altre capítol!!! Clar, pressionant ja de ben petit amb Georgia!!! On vas a parar, home, ves, ves!!! Clar que estic estressat!!

I jo no ho sabia però es veu que el poble ho sap, que és el meu cumple, i com que és un poble així, com molt agraït, van decidir venir-me fa una setmana a felicitar-me a casa, personalment. Ostia! Una ilu! Un goig! Una joia! Uns ... crits? Bé, es van etivocar d'una setmana ... però això tan és! De fet, diria que la culpa de tot això que s'adelantessin la tinc jo mateix, que dilluns a la tarda, aprofitant aquesta gran festa cristiana de seguiment obligatori que és la Segona Pasqua ... àlies Pasqua Granada ... vaig atansar-me a buscar uns texans.

Amics, el món del texà s'ha posat xungu! Seeeeeeh, que diria la Yuna, amb això de la crisi, el fabricador de pantalons texans no li queda més remei que apujar el preu, sabedor que el seu producte ... de qualitat ... serà adquirit sens recel pel gran públic: uns JackAndJones, 72 Lelos!!!, uns CalvinKlein, 80 Lelos!!! ... de fet, volen canviar el nom de la marca i dir-los Claving Klein directament. Clar, amb aquests preus!!!

Doncs en vista que el mercat està aixines, què millor que fer cultura de poble? I quina és la meva sorpresa a l'entrar a una botiga de roba, demanar uns texans i sentir la cantarella de "Com els vols? Durs o tous?". Collons! No em feu això! Que sóc un cagadubtes, jo!!! Què vol dir durs o tous?? Uns texans són uns texans i punt! Clar, hi ha mil-i-una interpretacions possibles de durs i tous ... i totes sexuarlllssssss!!! Però la primera que em va venir al cap ... no és altra que uns texans tous són aquells que cada camal té forma d'osito de Tous ... Clar, allò no ho pots portar, per favor! I els durs son aquells de pitillu que es duïen abans que no pots doblegar les cames ni de conya ...

Però es veu que no, els texans durs són els de tota la vida i els tous son aquells que "tenen més caiguda", que diuen a les botigues de roba. Allò que demanes la talla, que com tothom sap és la 36, com la meva edat, i et proves els tous ... i coi ... no queden malament ... i et proves els durs ... i bé ... amb dir-vos que me'ls vaig emprovar uns segons tan sols i quan els vaig treure, el piolín que duïa als calçotets ... sí, què passa? ... va deixar un ... "Nen, me pareció ver otros lindos tejanitos!!!".

I res, a la sortida, ja vaig veure que hi havia gent pel carrer que em mirava. Clar, jo no ho sabia que ells ho sabien. Doncs res, quan era a casa, tranquilament mirant la tele, sento una munió de gent que venia, amb xiulets, alegres cantarelles i pancartes fins i tot. Oix, que em vaig posar vermell i tot. Clar, a la que pares una mica l'orelleta ... "ep, que aquests parlen de xoriços!!! ... deuen ser del sector porcí que protesten per la grip A" ... i no, no, es veu que era una mani contra l'alcaldessa del meu poble (res, per una tonteria, es veu que alhora que s'ha apujat el sou ha apujat un 30% l'IBI ... no l'Ivi de Vickie el Vikingo ... un 15% els vehicles i un 8% la taxa d'escombraries ...), que, mira tu per on, viu al mateix bloc ... què dic al mateix bloc, si el meu celobert està dos pisos per sota el seu!!! I res, tot molt ben organitzat, tot molt macu, amb xiulets, amb crits, amb la carretera tallada ... collons, serà que no hi ha sempre merder a aquesta hora ... i amb el meu porter automàtic que truquen una vegada ... "Sí?" ... "Que nos abre?" ..."Que és correo comersial?" ... "No, somos los de la mani" ... "Uix, pos si no és correo comersial, no abro" ... i una segona "Si?" ... "Hola ... correo comercial" ... "Ix, quasi, siga probando, hay miles de premios!" ... pesats! que no et deixen mirar la tele! Hombreya!!! Que estava mirant la 4a reposició de la final de la Xampinyons League que feien per Barça TV. Oix, quin canal ... jo no m'he mort mai però al cel segur que hi ha Barça TV! Ohhhhh!

Però el que em va impactar més d'aquesta manifestació és que li posen títol ... sííííííííí ... la de dilluns passat es deia "BASTA DE ENGAÑOS" i la de dimarts "AGRUPACIÓN VECINAL". Són molt grans! A més els crits són de darrera generació: "Paca dimite, el pueblo no te admite" (és que l'alcaldesa es diu Paca ... de fet a la gent que treballa a l'Ajuntament li diuen Los Hombres de Paca) i "El pueblo unido, jamás será vencido" ... No es confirma que fessin cantarelles com ara "Viva la gente, la hay donde quiera que vas ... viva la gente, es la que nos gusta más" o "Paca, Paca, Paca de mi Paca, Paca, Paca, Paca ...". I per què serveix tot això? Per esgotar ... els abastiments de xiulets del poble ... Porto 3 setmanes intentant comprar un xiulet als tot a cent ... als xinos ja no ho intento, que vaig anar a sota de casa que n'hi ha un i quan li vaig dir "xiulet" entre el que ven que és xino i la noia, rumanesa, i jo fent "piiiii piiiii" amb la boca ... treu treu! Sort que no va entrar ningú!!! ... això 3 setmanes ... i entre el fumgol i les manis tot el dia amb el pito a la boca, tu!!!

Capítol 267. Mandibulas asesinas?

2009-01-19T07:41:00.002+01:00

Amics, família, gent desconeguda, per qui no s'ha enterat, s'han acabat les vacances de Nadal. "Vas tard! I el post aquell setmanal que deies?" ... coi, aquest és, el que passa és que va a setmana correguda ... "tu sí que vas corregut"... bueno, no entrem a la meva vida sexuarll que no interessa massa ... Bueno, això, que s'han acabat les vacances de Nadal. I com sempre succeeix, a la meva entranyable empresa, toca que ara hi hagi los 7 días de oro. Los 7 días de oro són els 7 dies que hi ha abans d'una entrega al client: ja sabeu, nervis, tensió, coses que un dia funcionen i al dia següent, per art de biriberloque, que diu el nostre entranyable Conde Duku, no tiren ni amb rodes de carro, gent que es queda tard, gent que es queda molt tard, gent que negocia amb el seu banc la hipoteca perquè total, per les hores que s'hi passa, a casa, tampoc és just que li clavin tant, .... vaja, un festival!

A més d'aquesta gran cita laboral a casa meva hi ha pendent una altra cita: intentar colocar a algun lloc els regals que me s'han fet ... com dirien els d'ESO ... durant aquests dies. Ara mateix, els susodichos, es troben aquí amb mi, sobre el sofà ... noooo, no els estic aixafant, hombre, parlava de la mateixa habitació que jo ... jo estic sobre la taula i ells sobre el sofà ... que sembla que estiguin en una exposició itinerant, tots allà ben colocadets. "I a què esperes?", pensareu els més agosarats ... A que s'acabin les festes! Ja que no faig pessebre ... per cert, de l'any que ve no passa ... són els regals que espero fins a la Candelera ... pels d'ESO i els ateus que no posen cartells als busos de BCN, el 2 de febrer ... per poder-los guardar.

A més, en vista del que m'han regalat queda clar que he d'ampliar la cuina. I no, no m'han regalat un forn nou ni una nevera no-frost ... la meva és frost, però d'aquelles frost-frost, a més, la llumeta verda que s'engegava quan estava funcionant ara ja no s'engega ... li queden 2 telediarius, a la pobra. Si és que des que es va morir la tele els electrodomèstics a aquella casa no són els mateixos, tu. Doncs res, m'han regalat no un, no, ni dos, fins a 3 davantals, de cuina. I un tuyyo, i tasses i guants per treure coses del forn, ... Es veu que la gent intenta que jugui a les cocinitas, però noi, no tinc gràcia ... un dia en parlarem, de la meva relació amb la cuina. Per cert, si a algú se li acudeix regalar-me'n un altre, de davantal, mirem la talla, si us plau. Recordem que faig 1.80m, si us plau. Que en tinc 2 a casa, de davantals antics, que me'ls cordo a l'alçada dels pits ... sí, ja ho sé, per fer-los servir de sostenidors per si algun dia em canvio de sexe, ho sé.

"I aquests dies de festa, com han anat?". Doncs molt bé. Hem rigut molt tots plegats, que d'això es tracta. S'han fet coses rares ... com anar a PortAventura un dia que plovia ... s'ha gaudit coses típiques ... anar a processons, que per què a casa meva es deien "professons"?, de menjar ... i ens hem trobat amb coses insòlites ... entre elles que vagis a un aniversari ... Stel, guapa, un petó des d'aquí ... i a part de regalar tu, et regalin ells ¿!?. Ara bé, una de les coses més insòlites amb les que m'he trobat es va donar a Missa del Gall. El dia 24 de desembre per la nit. Sí, que a Sabadell, segons informa la mafalda, es fan dues tandes: Missa del Gall a les 12 de la nit, per los machos i Missa del Pollet, a la tarda, pels mitges-cerilles. A més, és maca ... allà amb la música, amb els torrons que donen al final ... que no els puc tastar i que sembla que t'obliguin a menjar-ne ...

A Missa del Gall es centra, doncs, la història d'avui. "Ets un clàssic, Missa del Gall, Missa del Gall, segur que també vas anar als Pastorets!", podeu pensar els més revolucionaris. Doncs sí, Missa del Gall i Pastorets. Però no us deixeu enganyar per la meva devoció catòlica que fins i tot faria empetitir la d'en Mel Gibson, no, bàsicament és una qüestió de manca d'activitats. Perquè ... si no celebres la Vigília de Nadal ... qui digui Nitbona, pilla ... ja em diràs què fas el dia 24 fins a poder anar a algun local de moda. Va, què feu? Un amic meu, us ho juro, en lloc d'anar a Missa del Gall mirava pel·lícules d'aquelles amb senyores i senyors que feien coses. Però no per lascívia, nooooo, per fer temps. Clar! Això sí, curiosament després arriba als locals de moda suauuuuuuu, però suauuuuuu, que l'osito de Mimosín era conya comparat amb ell.

De tota manera, la Missa del Gall a Esparreguera ja no és el que era anys anteriors. Digues-li la crisi, digues-li que hi ha bars que obren a les 12 de la nit, ja no hi ha aquella desfilada d'abrics de pell cap a comgregar. Que la noia que cantava no sabia si cantar l'Al·leluia o la música de la peli de Prêt-à-porter. On vas a parar! Més que la Missa del Gall semblava allò la Missa de la Fura ... tants abrics de pell! També cal adonar-se que la mitjana d'edat ha augmentat lleugerament-bastant els darrers anys ... sí, ja tinc en compte que jo m'he fet gran, que sóc tonto però no tant ... es veia, doncs, una mancança en jovenalla ... els típics nens que pillen i els fan passar per escolanets ... aquest any, va estar a punt de sortir a fer d'escolanet un senyor amb barba que anava dient "Yo al lado de los niños ... que guapos son los niños ...", però es veu que no va colar i va marxar, i mai millor dit, amb la cua entre cames.

Centrats doncs a la Missa del Gall, la meva estimada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi, l'AMurecan Beauty i jo mateix, feiem baixar lleugerament la mitjana d'edat. de l'event La Missa transcorre normalment ... ara t'aixeques, ara t'assentes ... que mai saps quan t'has d'aixecar i assentar-te ... però ja ho tenen això les misses. De cop i volta, la senyora que teníem davant nostre, d'uns 70 anys, en aixecar-se veig que fa moviments estranys amb les mans i la boca. Clar, el que penses primer és que li donarà un xungu allà mateix i haurem de córrer. Doncs no, la senyora estava fent revisió de pa'luegos.

Nota de l'autor: un pa'luego sol definir-se com aquell menjar que queda incrustat als queixals, si no te'ls raspalles, clar, i que els entesos, la Puri per exemple, indiquen que el cos, molt sàbiament, guarda per futures mancances alimentàries. O sigui, pa menjar luego!

Però no feia revisió de pa'luegos així amb la llengua, com ho podria fer tothom, no. Va la dona i es treu allà mateix la dentadura inferior postissa davant l'assombro de propis ... bé, com a propis podríem entendre el seu marit, que seia al costat i no li feia ni cas ... i estranys ... o sigui, jo. S'ho mira, s'ho remira, tot dreta ella, fa neteja de pa'luegos i clap, cap endins un altre cop. Però ... i dic però ... es veu que va fallar l'efecte Corega ... i no va quedar prou encaixada ... i clap, cap enfora i clap, cap endins de nou. I aquí, a les 12.20 es va acabar la Missa del Gall per mi. Per la Muntxi i la Mure es va acabar 5 minuts després quan vaig ser capaç de recopilar la informació i quan, a la frase del rector de "Podeu repetir "Us lloem senyor"", es van sentir dos efectes sifons, allò com de riure contingut.

I la missa continuava, però el mal ja estava fet. Tres joves i influenciables ... bueno, jo potser no tant, parlo per lo d'influenciable ... lo de jove és fora de tot dubte ... esparreguerins estaven trastornats davant aquella imatge. I quan s'arriba al punt que el mossèn diu "Doneu-vos la pau" ... i la dona es gira, li dóna la pau a la Mure, la pau a la Muntxi ... i jo que li dono així la mà com flàcida ... com aquelles patates fregides que porten aigua i que estan com fluixotes i no s'aguanten soles ... la resposta de "És que era la mà amb la que s'ha tret la dentadura ... i jo no he vist que se la netegès pas!". I quan sonava l'Adeste Fideles es va sentir un "Eeeeeeeccccccsssssss", a mode d'acompanyament tot ensenyant la mà fent aspavientos.

I arriba l'hora de comgregar. I tu vas a comgregar. I no és macu, això? Però tota la concentració que implica anar a missa se n'ha anat a n'orris (que no a casa de l'Audie Norris) i ja pot passar qualsevol cosa. I el que és pitjor, pots fer perdre la concentració a la gent i pots fer que passi qualsevol cosa. De fet, tot fent cua, se'ns acosta una dona i ens pregunta "De què esteu rient?" ... "No t'has fixat que el mossèn s'assembla perillosament a en Mister Bean?" ... us ho juro que s'assembla! ... i au, ja tens mitja cua rient i xiuxiuejant "Ostres, si que s'assembla, sí!". O que arribis mig rient a que et donin l'hòstia i que en lloc de dia "Amèn", et saturis i diguis "Ehhh ... mmmm ... vale!", que després se'ns va acostar el mossèn Bean, molt educadament i ens va deixar anar alguna cosa com "Algú ha dit 'vale' quan ha anat a comgregar, oi?" i tots xiulant i mirant els contraforts de l'esglèsia ... pels d'ESO, és un tema d'Arquitectura, no és que hi hagin segurates a missa.

Total que això ja no és el que era. Només hi ha una cosa que roman igual: les hòsties. Continuen tenint aquell efecte que com te les posis a la boca en una mala posició se t'enganxen al paladar, com les llesques de pà-Bimbo sense crosta, que després tens feina a treure-te-les d'allà ... que quan ets petit et diuen "No les toquis amb les mans, que és el cos de Crist", parlo de les hòsties, no de les llesques de pà-Bimbo, eh?. Ignorem què li va passar a la senyora que teníem al davant ... mira, potser ja tenia esmorzar pel dia de Nadal, tu.

Capítol 266. De vacances

2008-12-24T11:34:00.005+01:00

Sí, ho sé, sóc un rastreru ... ho sé ... però noi/a, entre la feina i els regals de Nadal ... amb prou feines dormo.

Va, que posarem als propòsits de l'any que ve, a més de no fumar (no de deixar-ho, de no fumar, eh?) i de fer operación bikini des de ja, escriure un cop per setmana... ... mentrestant, cuideu-vos molt, sigueu molt feliços i allargueu aquesta felicitat tant com pogueu ... i recordeu que les petites coses de la vida són les que la fan gran.

Us estima,
PEP

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Lluís Llach (que continua sense caure'm bé, per cert). Amor particular (enllaç a Youtube)

Capítol 265. By the Face...book

2008-12-04T17:49:00.004+01:00

Família, aquest humil servidor de tots vosaltres que escriu quan bonament pot ... i no em foteu bronca, eh? Que només fa falta que m'enviïn matons a buscar-me a casa perquè escrigui! Que no teniu mesura, hombre! "I el post? On és el post? Va, que ja trigues!" ... està empiocadillu. Per aquells que no hàgiu sentit mai aquesta paraula o pels que directament hagin cursat ESO, això vol dir potxolillu ... i això no vol dir que comenci a cridar "¿Dónde está mi mochila? Coooooooñooooo ", com en Pocholo ... que vol dir refredat, enfebrat, ... "I de qui és culpa? Qui ha gosat mancillar la teva salut?", us preguntareu enutjats. En Kittus!! Ell ha estat!

Perquè amics, amiguetes i gent que no conec diversa, en Kittus ja és tot un homenet: el dia 22 de novembre va fer 18 anyets. Ohhh, i no és macu?! I no s'han fet celebracions pel coi de nano?! Merescudes, eh? Però, collons! Potser masses i tot! Si semblava la mare del Rei, que quan es va morir no hi havia manera que l'enterressin: que si ara a l'Almudena, que si ara a la Cripta de no sé on, que si ara amb el Rouco Varela, que si ara sense ell, que si ara l'enterro militar,... doncs el Kittus igual: que si a casa, que si amb els de la Uni, que si amb els amics, ...

Però la que va fer pupitarl, que deia aquell, va ser la de divendres passat. A l'aire lliure. Venga! Com els campions! Que em diu "Angu, hi hauran 3 estufes, no passarem fred". Noooo. Mira com estem tots: ell, amb grip diversa, la Puri, otro tanto, en Juanmeee, amb un refredat de cal Déu i jo, que em moc com un pollo descabezao, sense cap sentit. Ei, i les estufes hi eren, eh? Però eren d'aquelles que es posen d'atrezzo a les terrasses a l'hivern. On vas a parar? Si allò no escalfa! Algú ha dit als inventors d'això que l'aire calent sempre té tendència a anar cap amunt? Per què les posen tan amunt doncs? I clar, teníem tots els dits dels peus que semblaven "Rabitos de pie Capitán Pescanova". Si el títol de la festa semblava "Jo en compleixo 18 però ja veurem quants de vosaltres en compliu algun més" En fi, ara toca sucs de taronja i paciència, tu!

Família, que vivim a un món estrany això ho sabem tots ... bé, potser els d'ESO no, però ja s'ho trobaran, ja ... però que a 9 dies d'un Barça-Madrid, a 17 del sorteig de la Loteria, a 21 de Nadal i a 27 de Cap d'Any la pregunta que et fa tothom no és "Que? Quants números tens?" o "On aniràs per Cap d'Any?" noooo, aquest any la que et fan és "Què, ja ets del Facebook?". Ep, i es queden així, tan panxos, tu!

El Facebook, benvolguda canalla, i sempre amb la voluntat d'educar que ha tingut aquest blog, és ... es podria definir com ... vindria a ser ... sí home, allò que es diu ...una manera de perdre el temps. Amb gràcia, ben fet, però per perdre el temps. I com totes les maneres de perdre el temps ... la seva utilitat és ... zero.

De les milions de maneres que es podria resumir aquest magnífic producte, he pensat que el millor seria resumir les 10 preguntes bàsiques que qualsevol persona que hagi creat un compte de Facebook es podria fer.... a instàncies, naturalment, d'un integrista en la matèria (IF) -que sol ser aquella persona que t'ha fet la pregunta "Què, ja ets del Facebook?" i que ha rebut amb ulls injectats de sang i ràbia continguda les possibles respostes de "Face ... què?" o "Jo passo d'aquests temes, tiu"- i que no pararà de donar-te la pallissa fins que te'n facis partícep...

1. "Quan entro al Facebook em demana si vull enviar invitacions als contactes del meu mail per convidar-los ... això per què serveix?"
Per putejar la gent que tens marcats com a contactes, naturalment.

2. "He de posar les meves dades reals al perfil?"
No. De fet jo tenia posat el meu any correcte de naixement però no el mes i el dia i van quedar com a 1 de gener ... mira, sóc de cal Distret, jo ... i la que em va caure per no posar-los: del "Mentider, mentider!!!" de la Yuna al "Tiu, que t'has posat més mesos dels que tens!" de l'EscoltamUnaCosa. Ara ja ho he arreglat ... sí ... ara ja no es pot veure al perfil la data del meu naixement, que encara hi hauria algú que em felicitaria l'1 de gener!
Un altre tema seria la foto. Segons els IF, caldria que la foto del perfil fós relativament actual o que, com a mínim, es reconegués a la persona. La Yuna, per exemple, va començar per una foto actual, va passar cap a una foto de quan tenia 5 anyets i era aprenenta de l'Arguiñano ...és veritat, semblava que duguessis un barret de cuina... i ara en té una de quan en tenia dos. Clar, que tu la veus i ja saps que és la Yuna. Està claríssim! Per cert, un petó per si llegeixes això!

3. "Puc penjar fotos?"
Sí, i tant. Totes les que vulguis. I sino, no passa res, perquè segur que la gent que tens agregada com a amics ja ho faran per tu ... perque de la frase "No m'agrada que ningú pengi fotos meves a Internet" quina és la paraula que no s'ha acabat d'entendre?

4, "Com puc mirar si hi ha gent que conec que també està al Facebook?"
Si no els has putejat amb allò de les invitacions sempre pots fer servir El Buscador ...res a veure amb el programa de Tele5, aquí és molt més dramàtic... En allà pots posar el nom i cognom d'una persona coneguda teva i veuràs com sempre, sempre, sempre, hi ha més d'una persona amb aquest nom i cognom i mai tenen la foto, con lo cual, no saps qui collons és i a qui has d'agregar i a qui no.
I si l'encertes ... perquè mira, un dia pots estar de sort ... pots arribar a pensar que si aquella persona i tu, que no us veieu des de 4t d'EGB, fa com 25 anys que no parleu ni us heu trobat, ni us heu volgut trobar ... no serà per alguna cosa???

5. "Per què serveix la Safata d'Entrada?"
Per enviar correus ... o sigui per res. Ves a un GMail i envia correus, hombre!!!

6. "I El Mur, per què serveix?"
Per enviar missatges ... o sigui, per res.

7. "Ei, hi ha un xat, que guai, oi?"
Ui sí, que guai! Espera que agafo confetti del calaix i el tiro per celebrar-ho! El GMail també en té un i no hem fet cap festa.

8. "I això de l'Estat ... que és?"
No res. Si estàs avorrit sempre hi pots posar què estàs fent en cada moment. Mítics són els "Ara m'he dutxat", "Avui fa fred", "Estic dormint, zzzz" ... tots d'una utilitat realment esfereidora. Uf, jo no dormo des que un va canviar l'estat i va posar "Me'n vaig de vacances" i no va canviar-lo quan va tornar ... una amoinamenta!!!. Au, ves, home! Ves de vacances i no tornis!

9. "Quina utilitat té fer-se fan d'alguna cosa? I els grups?"
Tots dos, cap ni una. O a algú se li acut alguna utilitat ser fan de "La he liado parda", "El equipo A", "Dori", "Nemo", ... o ser dels grups "Es diu llom però la meva iaia li diu llomillo", "Plataforma per pagar-li el graduat escolar a Raül Tamudo" o "Plataforma perquè el RCD Espanyol passi a dir-se UD Cornellà"? Que fa gràcia? Molta.! Espera, que ric: ja, ja i ja!

10. "I quant tothom estiguem al Facebook, què?"
Res. Com ara, però amb tothom al Facebook. O sigui, res. És super-útil!!!

Però no deixem que les meves paraules us facin caure en el desànim. El Facebook també ofereix moltes altres ofertes, com fer-te amic de la gent que són amics els teus amics ... seria un "Los amigos de mis amigas son mis amigos", que cantaven aquell gran grup ja oblidat anomenat Objetivo Birmania; recordar-te dels aniversaris dels teus amics ... són amics teus, no els hauries de saber? ... fins amb tres dies d'antel·lació perquè et puguis conscienciar i fer-los el regal que mereixen per haver-te agregat al Facebook; i fins i tot demostrar els teus dots de seducció per mitjà del Facebook: tu poses el nom d'una noia, mires la foto i si et mola, te l'agregues com a amiga ... i ale, a veure com te'n surts, campió!

Tot molt macu, com es pot veure. Ma mare ... noooo, ella no s'hagués fet mai del Facebook ... sempre deia que "qui no té feina, el gat pentina". Ara qui no te feina, li passa les plaques al gat i de mentres posa coses al Facebook. Brutal!

Capítol 264. Lolita?

2008-11-10T18:42:00.002+01:00

Amics, coneguts, saludats, si una cosa té el Barça aquest any és que està que se surt ... "Esperaaaaaa!!! Esperaaaaa!!!" ... No sigueu així! No us deixeu endur per aquest pessimisme! Que sembleu catalans, hombre!!! Aquest any hasta el bàsket va bé ... i et pots permetre marxar a la mitja part d'un partit d'Eurolliga contra el Panathinaikos ... ara darrerament crec que li diuen Penathinaikos, però buenu ... perquè no et trobes bé. "Però que no dius que juguen bé i que se surten i bla bla bla?" ... sí cony, però si no em trobo bé, no em trobo bé, què voleu que us digui!? I va ser aquell dia, fa ja dos dijous quan va passar la història que avui us explicaré ... noooo, el blog continua dient-se A un pam de la glòria i no Rondalles d'arreu d'Europa ...

A la parada del bus, a 3/4 de 10 del vespre ... 21:45 pels d'ESO o "menos cuarto" ... només hi havia dues persones. Curiosament, una d'elles, l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep, coneguda meva. L'altre era un noi que no venia a cuentu, la veritat. M'assento a costat de l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep i xerrem ... en català, clar ... ja que li fan parlar en català, coi, que el practiqui! ... i parlant de l'onada de fred, dels refredats, de les grips i de tot plegat veiem baixar del bus de la parada més propera a dues noies. Una d'elles ataviada ... sempre l'havia volgut posar, aquesta paraula ... amb una minifaldilla catalogada pels experts ... sí, hi ha experts en minifaldilles ... com a CINTURÓ AMPLE. "Vaya ...", em salta l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep, "...yo tengo frío pero ésta con la poca ropa que lleva debe tener las piernas congeladas!!". "Ep, un moment, un moment... no dius que l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep parla en català? ... com és que ara has escrit com si parlés en castellà?" ... no no no i no, jo dic que li fan parlar en català, que després el parli és una altra història!!!

Total, que la noia fresca (NF) i la seva amiga (ANF) s'acosten a la parada des d'on surt, malgrat a alguns els pesi, el bus que va, entre d'altres direccions, a la població que és bressol de Catalunya, allà on Pere el Cerimoniós hi tenia la caseta d'estiu, allà on es va guardar, durant anys, l'escut que Guifré el Pilós marcà amb llurs dits i que forma l'escut del nostre país ... val, me n'he anat, ho sento!... Un cop tenim les dues noies davant veiem que en realitat noies-noies no eren ... "Eren travelos?" ... Nooo, no eren travelos. Com voleu que siguin travelos? ... eren "nenes grans", d'uns 15 o 16 anys.

Tant bon punt arriben a la nostra alçada la fresca, li direm així, se'ns acosta ... "Això deu ser que inspires confiança i tal" ... Podria ser ... i també podria ser que no hi hagués ningú més a la parada a part de nosaltres, que també podria ser ... i es produeix la següent conversa:

(NF) - "Aquí s'agafa el bus d'Esparreguera?" (bressol de Catalunya, paratge meravellós, ... no calia, oi?)
(Jo) - "Sí, sí, ara a les 10"

Estona de silenci

(NF) - "Quant val?"
(Jo) - "3 Lelos amb 10"
(NF) - "Mmmm ... Ens podeu deixar dos Euros? És que no ens arriba ... " (cara de pena)

Vem fer recollida entre tots tres i els els vem deixar

(NF) - "Ehhh...mmmm... escolteu ... mmmm ... ens sabríeu dir quan temps trigaria a assecar-se això? "(i mostra "això" ... "Això" no era més que uns pantalons texans completament xops
(Jo) - (Sí, em vaig erigir en el portaveu del grup de la parada del bus) "Dona, tenint en compte les temperatures que han baixat 10 graus per l'efecte El dia de mañana ... posa-hi 1 dia i mig"
(NF) - "Nooooooo, parlo de assecar-ho amb una secadora!"
(Jo) - "Ah, vale! Llavors dos cops de tita ... pels d'ESO, com tu, uns 20 o 30 minuts"

Estona de silenci, potser una mica més llarga que l'anterior ... mirades entre
l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep i un servidor de "vaaaaale, ja faig jo la pregunta..."

(Jo) - "I com dius que t'has mullat així els pantalons?"
(NF) - "És que ens hem anat a banyar a la platja de Badalona. I hem tingut un problema: anava a baixar-me els pantalons i ha vingut una onada molt gran molt gran i m'ha mullat els pantalons"
(Jo) - "Clar, perquè ara presta això de banyar-se a 12 graus oi?"
(ANF (Desconeguda fins ara)) - "Sí! I és injust perquè no hi havia la bandera aquella ... " (fa el gest de bandera onejant) "...que informa de l'estat de la mar ... no sé per què no hi era!?"
(Jo) - "Ahhh, val. Sí que és estrany sí ... perquè el senyor aquell que està fent de Vigilante de la Playa tampoc hi era massa, oi?"
(ANF i NF (alhora)) - "Nooooooo, oi que és estrany???"

Estona de silenci, si fa no fa com la d'abans ... però ara d'estupefació ...

(Jo) - "I d'això ... I l'aposta, de quants Euros dius que era?"
(NF) - "Com ho saps que era una aposta? ... mmmm ... de 5"
(Jo) - "Ahhhh, val, i per 5 Euros t'has baixat els pantalons i t'has banyat?"
(NF) - "Sí, però l'onada ... ja saps ... de fet això ..." (assennyalant al CINTURÓ AMPLE) "... és el jersei que me l'he baixat perquè sino se'm veurien les calces"

Estona de silenci. De fet, unes quantes estones de silenci ... reflexionant que si aquesta noia s'entera del que pot treure baixant-se els pantalons davant del Camp Nou pot hasta comprar-se una T10 i pujar i baixar ... a Esparreguera, malpensats, tants cops com vulgui ... bueno, tants no, 10 ... per això li diuen T10 ... Nooooo, el T1000 era un Terminator i no una tarja de viatges integrada!!! .

(NF i ANF (Intentant desviar la conversa, clar) - "Que sou parella? Teniu nens?"
(Jo) - "A la primera pregunta, no ... perquè ella no vol, clar. I a la segona, si m'han de sortir nenes com vosaltres, que als 15 anys baixen a Badalona i es banyen per una aposta de 5 Lelos ... passo una mica!"
(NFi ANF) - "Jeje, ja, es que ... de fet ... clar ... en tenim 12 ... "

Estona de silenci, d'incredulitat, de sorpresa, de corprés, d'esmaperdut, de bocabadat .... de tonto, vaja!!! ... Tot i que per un moment pensàvem que ...
a/ O sortiria la Gemio d'un autobus dient "Holaaaaaa, a ver, donde estan mis gafas??? Usted es Josep, verdad? Esta bromilla la hemos gastado ..."
b/ O ens assenyalarian a una planta de Mordor dient-nos "Saludeu a la càmera, això és Inocente, Inocente"

Però, clar, cap de les dues coses va passar ... i la conclusió és que les nenes, perquè eren nenes, eren de Gilipollas, Gilipollas o Guarrillas, Guarrillas ... Però lo bo que tenen aquestes situacions, com a mínim al meu cas ... i també val per l'AhoraMeHacenHablarEnCatalanJosep ... és que la cara ja ens expressa un "Ara vas i m'ho expliques, guapa!"

(ANF (bàsicament perquè NFs'estava congelant)) - "Hem dit als pares que anàvem a fer un treball a casa d'una amiga i hem baixat i bla bla bla bla i bla"
(Jo) - "Doncs espero que la teva amiga visqui a una casa inaccessible a dalt d'una muntanya, sense telèfon ni internet ni res ... perquè com als pares d'alguna de vosaltres se'ls acudeixi anar-vos a buscar ... serà la risa!"
(ANF i NF) - "No si ... ja ..."

I la història es va acabar a Esparreguera, a les 22.35 ... bona hora perquè dues nenes de 12 anys arribin a casa ... mira, ja poso l'hora pels d'ESO directament ... bonica població que no sé si us n'he parlat algun cop ... amb la nena del Qué apostamos, amb els pantalons posats, caminant cap a ca l'amiga com si fos un cowboy ... Total, que d'una enquesta realitzada al bus, 9 de cada 10 persones opinaven que si aquella nena fos filla seva, del gec d'hòsties que li cardaven no sortia de casa fins que l'aire acondicionat de l'Habitación del Pánico estigués arreglat ... i al ritme que anem, això va per llarg.

Capítol 263. El dia de mañana?

2008-10-31T07:59:00.003+01:00

Amics, coneguts, saludats, gent que no conec i que m'entero que llegeix el blog, ... no sé si us ho he comentat mai, però la jornada laboral d'un informàtic cada cop, en aquests temps de crisi que patim, s'assembla més a l'Androtex. L'Androtex, per aquell/s que no el conegui/n és un aparell super-revolucionari que anuncien en algunes teles locals i que serveix per allargament de penis. Sí, sí, es una mena de trasto que tu et poses a la pilila ... bueno, dic "tu" com puc dir "ell", clar ... i representa que cada X dies has de donar "una vuelta de tuerca" i allò es va estirant i estirant. Oh, i es veu que funciona perquè surt una """parella""" ... atenció, que he posat cometes ... que ell, un senyor d'uns 70 anys diu que va de conya, i que te'l poses i no es nota ... nooooo! no es nota! sobretot si portes pantalons de pinça ... que la gent deu pensar que portes el primer model de Nokia a la butxaca ... i ella, una """senyora""" ... sí, he tornat a posar cometes ... d'uns 40 que, com diria un amic meu, fa pinta "de comérselas a pares", i ve a dir un "mmmm, sí que funciona sí". Tot plegat, molt surrealista per ser un anunci d'una tele local, no? Doncs això, la jornada laboral i l'Androtex ... a què ve la introducció aquesta? Doncs que quan entres a una gran empresa et diuen que l'horari és flexible ... però clar, és flexible, perquè es va allargant tant com tu (llegeixi's ELLS, amic lector) vulguis.

Família, ja ha arribat El Dia de Mañana. Sí, sí, unes alarmes perquè de dimecres a dijous les temperatures van baixar 10 graus. "Ohhh, és el canvi climàtic, és el canvi climàtic!!!", sents comentar a la gent pel carrer. "Ja ho deia el Dennis Quaid a la pel·lícula aquella!!! És el canvi climàtic!!! Que fins i tot ha nevat a Cervera ... que no hi nevava a l'octubre des de feia ... 100 anys!!!". A veure, a veure, el canvi climàtic el justifiquem que no nevava a Cervera des de feia 100 anys? I ja està? No tenim cap argument més? Aleshores fa 100 anys quan va nevar a Cervera ... què van dir ells aleshores? La culpa de qui era? Perquè som així, nosaltres, que sempre hem de buscar culpables!!! I hem de posar l'exemple del Dennis Quaid? En sèrio que no tenim cap més explicació raonable? Collons, sí que estem fotuts! Em nego a que em representi un tiu que va fer la peli d'El Chip Prodigioso ... em nego!

"I has vist, com plou?!!! No em diràs que és normal!!". Això és el que vaig sentir dimecres al matí a un bus de BCN mentres feia el trajecte Passeig de Gràcia - l'Illa ... sí, jo em moc pels barris alts, i tal ... i un home li deia a algú per telèfon "Hace frío! ..." ... en això l'home tenia raó, vaja ... " ... i ha llovido mucho, mucho, mucho, pero mucho, eh?". Hombre! De llover, ha llovido, però tants muchos ... no exagerem tampoc! Clar, d'aquí a que saltés amb la frase "No recuerdo un final de mes de octubre con tanto frío" era qüestió de temps!!! I una merda! Jo recordo quan era petit, al Pleistocè superior, que per Tots Sants ... o sigui demà ... anava amb un passamuntanyes, una bufanda fins al nas, gorra, guants i jaquetó d'abric ... que de persona només se'm veien els ulls ... ah, i per si algú ho insinua ... Esparreguera és a 20 minuts de BCN! Estem tontos o què!?

La nostra humil empresa s'ha volgut sumar, com no, demostrant una solidaritat que ja no té límits, amb el canvi ... espectacular, que entra als anals de la història i bla bla bla ... de temps. I ho ha fet, de la manera més modesta i humil: plou a fora al carrer? Doncs fem que plogui a dins també! ... com diria en Petri, "rodolíííííííí" ... que, per cert, on deu ser ara? jo crec que busca recanvis pel Petri-fax i no en troba ... clar com que la tecnologia avança tant de pressa ... deu estar a Tailàndia o un lloc així buscant-los.

I així va ser, des de dilluns passat, a la nostra particular Habitación del Pánico ... que per qui no ho sàpiga és la nostra sala de proves, on la gent entra esperançada i surt desquiciada ... "Ostia, nen, que em mi máquina iba, nen, com és que aquí no funsiona?" ... s'ha començat a instal·lar un jardí Zen. Més macu! Clar que de moment només tenim una part: el saltant d'aigua ... però quan posin la sorra ... no, no parlo de prostitutes ..., les espelmes i el rastrillu gegant, ja voràs, ja, serem l'enveja de la resta de plantes de l'edifici.

El saltant d'aigua consisteix en que l'aparell d'Aire Acondicionat, que acondiciona l'aire de puta mare allà dins ... fa calor sempre ... ha dit un " ... ya no puedo más ..." ... "Aix, mira, quina gràcia, com el Camilo Sexto!" ... i enlloc d'apagar-se i ja està, com va fer la meva tele, al cel estigui ... doncs no, li va donar per perdre aigua ... que va empapar un tros de sostre i que va provocar la caiguda del mateix sobre els teclats dels ordinadors allà presents. Lady Di, malgrat no ser-hi el moment M, es va percatar de la situació i va avisar ràpidament al grup ... noooo, no va deixar anar un "Ens cau el cel a sobre, per Tutatis" ... que és de Badalona i no de la Gàl.lia ... a qui li va faltar temps per acudir-hi en massa a veure l'event, clar! Un jardí Zen és un jardí Zen, nens ...

Aleshores es va crear l'efecte "Se m'ha espatllat la rentadora", consistent en que:

- Tothom s'agrupa davant la rentadora ... en aquest cas, aparell d'Aire Acondicionat ... mirant-la com si algú anés a donar una idea del que li ha pogut passar ... i el que és més bo, una possible solució. Òbviament això no passa!
- Algú fa un comentari d'alerta o de seguretat ... bàsicament fora de lloc per desconeixement. Un "Ves que ara no comenci a sortir el sabó per dalt!", quan la rentadora és de càrrega frontal ... "Ves no agafem ara salmonel·losi" ... moments de silenci per la reflexió ..., quan el que podríem agafar seria legionel·la, a males, molt males, clar! Això, o realment pes conductes d'Aire Acondicionat hi circula maionesa en lloc d'aigua i ningú ens ho ha dit ...
- S'avisa als encarregats tècnics, que s'ho miren, s'ho remiren i salten amb el motiu de l'incident: "Això serà que perd aigua" ... Collons! No fotis! Clar, està una part del sostre, completament xop, sobre els teclats, una altra part amb una taca d'humitat que com continuï creixent l'any que ve el concurs de pesca de la FM del meu poble passarà a fer-se a l'Habitación del Pánico en lloc del riu Llobregat, i cauen gotetes ... el diagnòstic podria ser, o que ens han robat les plantes de sobre de l'edifici i es filtra aigua de la que està caient a fora ... o s'ha rebentat alguna cosa de l'Aire Acondicionat!!!
- Es dóna una solució provisional al problema: "Treiem la placa del sostre i posem cubells perquè no es mulli res". Minipunto para el equipo de los chicos ... sempre i quan ... no posin 3 papereres, una d'elles foradada per sota on hi ha 4 o 5 llocs d'on salta l'aigua ...
- I, per últim, es deixa anar un "sí, sí, ens ho estem mirant, eh?" ... que això no s'hi val, que jo faig servir aquesta excusa ... i van passant per la sala, com el que pensa "Calla, que tinc un moment, a veure com van les catarates"!! Ah, i hi ha una escala que es va movent de lloc ... ara desplegada, ara plegada!

Total, que estem a divendres i allò continua igual ... "Ets un exagerat, igual segur que no està" ... teniu raó, des d'ahir, dijous, que no salta aigua ... bieeeeeennnn, un aplauso amiguitos .... mare meva! Però hi ha, pels que pogueu pensar que soc un fatalista, coses positives en tot això:

1. Aviat tindrem nous components a l'equip ... concretament una família de carpes, farta de la immundícia que roman al riu Llobregat ... segurament provocada per la població d'Olesa de Montserrat ... ha llogat el lloc de l'incident com a 1a residència
2. L'equip està ara més unit que mai, amb mitja sala de proves inutilitzada ... si volem provar alguna cosa més de 3 persones alhora allò ja sembla l'habitació dels germans Marx ... una apretamenta que fa por!!! Si volem redistribuir la sala i posar els ordinadors en plan lliteres! I per utilitzar-los farem, aconsellats pels Castellers de Vilafranca, pilars de dos amb folre i ratolí

I perquè la gent no coneix aquestes misèries, que sino segur que ho atribueixen a que "... un conducte ha quedat obturat a causa del canvi brusc de temperatures i això ha fet que l'Aire Acondicionat s'espatllés i l'aigua passés d'estat gasós a líquid i caigués sobre els teclats i ...". Segur! Dennis Quaid ... andaya!!!!

Capítol 262. Junts de nou per primer cop

2008-10-28T08:22:00.005+01:00

Bon ... el que sigui! A veure, seré breu ... "sí home, t'has passat ... 2 mesos!!! ... tiu, com deia en Kittus i la Yuna, tu abans molaves, neng ... sense escriure res i ara el tiu va i ens deixes a mitges!!! Andaya!!!" ... el resum d'aquests dos mesos ha estat:

"Ja et val!", "Però vols fer el favor d'escriure, impresentable", "Eh, que tinc l'EGO aproximadament als anells de Saturn, que em fa vergonya entrar a mirar si has escrit", "Què? Aquest cap de setmana tampoc?", "Perquè et tinc assentat al costat a la feina que sino em pensaria que t'havies mort", "Encara fas allò del blog? És que com que no escrius mai he desconnectat ... ehem", "Buenu, ja avisaràs, eh?", "No m'aguantes res! Et creia més resistent" (bé, potser això darrer no era dins el contexte del blog)... etc, etc i etc.

Que sapigueu que m'heu fet enfadar ... ale!

I després de la rebequeria ... pels d'ESO, "t'has picao, neng" ... deixeu-me, avui dia de l'aniversari d'aquest blog, donar-vos les gràcies per aquests 3 darrers anys, a tots els que m'heu llegit, als que m'heu comentat (amb comentaris molt més enginyosos que el meu propi escrit amb tota probabilitat) i, sobretot a tota aquella gent que en algun moment li he fet esboçar un lleu somriure ... que al cap i a la fí és la finalitat de tot això.

Que te voy a decir,
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas

Nunca lo escribí en un papel
y nunca lo ha cantado mi voz
y tú ahora me preguntas que hacer
y yo siempre voy detras del error
y le canto a lo que nunca tendré
el beso que ella nunca me dió

Dime tú que puedes saber
alguien que ha pasado la vida
buscando la melodía
oh! que te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que encontrar
para hacerme pez
empecé por las espinas

la vida es algo que hay que morder
y en cada boca tiene un sabor
tus huesos no los tapa mi piel
por eso siempre digo que no que no
perdona tengo cosas que hacer
y aún me queda media vida
pa' encontrar la melodía

Que te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce
alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que inventar

Acabo De Llegar - Fito y Fitipaldis. Por la boca vive el pez, 2006
(enllaç a Youtube clicant sobre el nom de la cançó)

PD: Síííííí, a partir d'ara escriure més sovint ... 1 al mes?
PD: És broma!!! Si tinc una llista de coses per explicar que no me les acabo!!!

Capítol 261. Atrapa a un ladrón

2008-08-26T18:27:00.005+02:00

Post dedicat a la Yuna, perquè dirà que no ... però és una crack.

Solo voy con mi pena

sola va mi condena,

correr es mi destino

para burlar la ley.
Perdido en el corazón

de la grande Babylon,

me dicen El Clandestino

por no llevar papel.
...
Clandestino. Manu Chao

Amics, família, coneguts, gent que opina que no molo, gent que m'apunyala "amb carinyo", el vostre ídol, aquell que regeix els vostres destins, el vostre Mesies, la persona a qui us voldríeu assemblar quan sigueu grans ... noooo, no parlo de Michael Phelps, parlo de mi ... això, m'he transformat en un sin-papeles. "Ja ho veia a venir! Això teu no era normal! Segur que ara et deporten a Burkina Faso, d'on ets originari" ... doncs sí, sempre he pensat que la meva variant dialectal del català era d'allà ... sempre!. De fet, per ser escrupulosos, direm que no sóc un sin-papeles ... sóc més aviat un un-papel ... concretament el de la denúncia per robatori que vaig posar el dimecres de la setmana passada ... "Segur que no és robatori ... segur que és furt!" ... sí, mira, ahora que he aprendido a decidir pinícula, va y le llaman flim ... no et fot!

Total, que des de dimecres dia 20, soc un un-papel. Després d'un sopar amb la Yuna ... mmmm, amb la Yuna? mmmm ... i xerrada telefònica amb la Iruna ... mmmm, la Iruna? mmmm ... bueno, vale ja, no?! que m'han robat, hombre!!! ... un servidor de tots vosaltres i la Yuna es van disposar a crospir-se un gelat ... boníssim per cert ... d'allà de la gelateria que fa cruïlla entre el Portal de l'Àngel i Portaferrissa ... sí, home, allà que ... ... val, al gra, ho sé ... això, que ens vem assentar a degustar-lo a les escales de la Plaça de la Catedral. Allà es va acostar un home, que aquest sí que era de Burkina Faso mínim, a parlar-nos en un dialecte que cap dels dos enteníem ... una barreja entre la lengua de las serpientes, èlfic i burkinès fasès ... total, que quan li vem intentar fer entendre que no l'enteníem, vaig mirar entre les cames i ... oh meravella! ... "t'havies posat tonto?" ... no, la meva fabulosa bandolera, que va regalar-me l'AiCarai, havia desparegut! Per sort, la de la Yuna no, bàsicament perquè duia un pes equivalent a l'equip complet d'Halterofília de qualsevol país participant als JJOO ... no, la veritat és que està apuntada a la colla castellera del seu poble ... de fet, volen fer un castell del revès: ella sota d'enxaneta aguantant i la resta de la colla: pinya, folre i manilles, sobre seu! Agafen la seva bandolera i els pillem fijo!

Però tornem a la història: mirant enrera vem veure dos personatges que marxaven corrent ... i ale, ja ens veus a la Yuna i a mi inaugurant una nova competició que es podria incloure a la propera Olimpiada: els 200 metres xancles ... perquè clar, no vem portar bambes perquè tampoc sabíem que ens robarien ... o ens furtarien, o el que sigui. I ja ens veus entrant al Gòtic ... entranyable de dia, ni us explico de nit ... i anant d'un carrer a un altre ... que semblava que juguéssim al Monopoli ... vem estar a punt d'ocupar dues cases i fer-hi un hotel, però l'impost de luxe ens hagués matxacat ... total, per? ... per no trobar res, clar. És aleshores quan a un servidor de tots vosaltres se li va remarcar unes sigles al front, al més pur estil Harry Potter. No, no era una marca de naixement, conseqüència d'haver lluitat contra ningú, eren unes lletres que posava "PASSARELL" ... "Pardillu" pels d'ESO.

Però, seguint amb la vocació purament didàctica que ha tingut sempre aquest blog, remarquem que si et roben has de tenir clar una sèrie de passos que s'han de donar.

1. Mantenir la calma els instants inicials ... o el conegut, ja ploraràs a casa. No us creieu, no costa molt, només has de recordar per sobre el que t'han prés ... ja ploraràs a casa quan recordis dels detalls, ja. I carai, a mesura que recordava detalls em posava com un super-guerrer de nivell 3. Ajuda també que la persona que t'acompanyi no vagi dient cada dos minuts "Estàs bé? ... A mi em passa això i em poso a plorar i a xisclar com una mala cosa!" Principalment perquè penses "Aiiii, que jo vull xisclaaaaaar!"

2. Recordar amb exactitud el que duies i què t'han robat. Això els nois cap problema, que som simples a més no poder ... Si li passa a una noia, que normalment ja hi ha conflictes per saber si duen o no les claus de casa, les del cotxe, el pintallavis, el fondo per si ve Don Andrés, el que viene cada mes, el llibre, l'mp3 per si s'avorreixen del llibre, la PSP, ... En concret el drama era: cartera, mòbil, mp3, claus de casa i la pròpia bandolera.

3. Saber que has de posar una denúncia. És a dir, acudir a la comisaria més propera on et remeten a la comisaria dels Mossos més propera que, oh meravella, és al Raval ... La cara de la Yuna i meva era de l'estil ... "Ja ens han robat un cop ... no fotis que hem d'anar allà, tiu! Que ens quedarem sense res!!!"

4. Començar a anul·lar tot el que sigui anul·lable. Aquí és important que el mòbil de la persona que t'acompanya sigui un mòbil fiable. El del Yuna va començar la vetllada tenint petits problemes de comunicació però en els moments durs de la nit, quan més se'ls requeria, estava allà like a champion, donant el callo. Quin crack ... la Yuna també, però jo dic el mòbil!!! És l'anti-Ronaldinho dels mòbils!!!

5. Cal realitzar la denúncia amb tot luxe de detalls ... sempre que la situació ho permeti, clar. En concret la situació era: una cua interminable de gent que també li havien robat, una dona que cridava que algú ... pressumptament polícia ... li havia prés les claus de casa i la seva documentació, uns a la taula del costat que no sabien què s'havia de posar a la denúncia i uns impresos que posava clarament "castellà" però que estaven en català. Sobre tot això, el vostre heroi va escriure una denúncia impecable, només remarcada per petits comentaris de l'estil "Vols que demani rotuladors vermell, verd, i lila i fas com al teu blog?". Molt graciosa, la nena.

6. Esperar. Esperar a que et demanin si series capaç de reconéixer a algun dels implicats ... tu dir-los que "Sí, clar" ... i esperar a que et diguin "Doncs si de cas ja t'avisarem perquè passis un altre dia" ... tiu! Que fa una hora que m'ha passat, com vols que ho recordi passat 2 mesos?. Esperar a que et donin els documents segellats de l'estil "Felicitats, ha posat vostè una denúncia" i veure com, a la sala d'espera, unes italianes volien guardar record de tan bella estada fent-se fotos del moment. De fet, al veure el plan, nosaltres també ens vem posar a fer fotos per guardar-los a l'àlbum de "Recuerdos geniales". Va ser només l'aparició del policia entregant-nos els documents que va impedir que la Yuna es posés a fer-me fotos en plan professional: "Venga, que la cámara te adora! ... Ahora te han robado la cartera ... Ahora imagínate que te han robado el móbil .... Quiero ver tristeza en tu rostro!!!"

7. Fer partícep al món de la teva experiència. En concret, si et roben les claus de casa, està bé que facis partícep del tema a la persona o persones que tenen còpia de les claus de casa ... hasta perquè sapiguen que no hi pots entrar, eh? Que després has de fer d'Spiderman i no pot ser, tu!!!

I la resta ja us ho podeu imaginar: canvi de pany, anul·lació de targes i coses menys crítiques, renovacions de DNI i de carnets diversos, algú que diu "Mira, ara no et podràs identificar ... veus? si tinguessis el carnet de conduir ...." ... si tingués el carnet de conduir també me l'haurien fotut amb la cartera, no? ... i buscar coses positives, que sempre n'hi ha, i que acostumen a aparéixer el 3r o 4t dia, quan les lletres que comentava abans ja gairebé s'han esborrat: el mòbil ja feia el tonto, la cartera estava ja mig estropellada, el clauer mai m'havia agradat i tinc un ipod per estrenar ... Uf! S'acomiada de vosaltres, l'un-papel.

Capítol 260. TDT killed the analogic TV

2008-08-12T07:52:00.002+02:00

L'avantatge d'escriure posts poc sovint és que permet que la gent segueixi els temes. És a dir, si jo ara em poso a parlar del mundial de futbol la gent (si és que encara es llegeix aquest blog algú ... apart dels frikis que tenen lo del RSS) encara tindrà frescos els meus comentaris respecte què me va semblar la final, el resultat, la celebració i tot plegat. El problema d'escriure posts poc sovint és que t'arriben mails anònims o no anònims titllant-te de ranci, de mandrós i de persona "que ja no mola". I ara, en l'intermedi de les meves vacances estivals ... sí, faig una setmana de vacances, una altra treballo i després dues més de panxing ... perquè em tanquin, ja ho sé ... em veig obligat, per noblesa meva, a escriure un post. A veure qui mola i qui no mola!!!

Amics, família, gent que passa per aquí i que deixa comentaris, gent que m'envia mails titllant-me de "tu antes molabas, tío", la meva tele ha mort. També sap greu, perquè, coi, ara que ja tenia la majoria d'edat i podia votar, va la tia i es mor! 18 anyets, tenia ... La resta d'electrodomèstics estan suportant la pèrdua com bonament poden. El que més em feia patir, el DVD, que portava temps unit a la tele, de moment ho està suportant amb enteresa. La nevera, en canvi, plora com una desconsolada ... això, o és que li toca que li facin una mica de neteja del gel que hi ha al congelador, que tot pot ser ... "Que és una no-frost?" ... no, no, la nevera? sí gairebé té més anys que jo! quan la van comprar estaven per triar aquest model que tinc o una que havies d'anar cada dia a la bentzinera a buscar gel ... i mira, per comoditat els meus papis van comprar aquesta. I fot una glaçada que no vegis ... un dia se'm va acudir obrir-la mentres feia una pizza al forn i vaig acabar menjant polo de bacon amb tonyina.

Ara ja sabeu el motiu pel qual no he donat tota la importància i la magnificència al triomf de la roja a l'Eurocopa, com que ho vaig veure tot a una tele de 15 polzades ... per mi, quan marcava Espanya semblava que estigués veient un partit de futbolín ... només faltava que en Camacho digués "Va, pa'l desempate! Quien pierde, paga!". I encara sort, que vaig actuar ràpid: el dia de la defunció, que estava tranquilament fent zapping ja vaig veure que aquella manera d'apagar-se no era normal i corre a avisar en Kittus que raude i veloç va dur-me la petitona de 15 polzades ... uf, per una hora em vaig sentir brut i buit per dintre!!! Uf, uf i uf!!!

I com diu aquell refrany "A rey muerto, rey puesto", que els d'ERC crec que no ho comparteixen ... ells "a rey muerto" ... "fiesta, tu". Doncs tocava comprar-se una tele nova. I ja posats, comprar-ne una d'aquelles planes amb TDT superguai de la muerte. I què fas? El mateix que si t'haguessis de comprar un ordinador, començar a emmagatzemar a casa indiscriminadament paperets de propaganda del Calbet, el Miri-Miri-Mirooooo, Elite, FNAC i no sé quants puestos més. El motiu d'això, apart de ser una introducció a tenir el síndrome de Diògenes, és aconseguir comparar preus i qualitat de les teles ... talment com si tinguéssim un ordinador. I talment com si tinguéssim un ordinador, veus que això és impossible: primer, perquè dins del mateix panfleto on posen dues teles mai de la vida et posen les mateixes característiques de les dues. Per exemple: Si una té 2 HDMI, a l'altra no et diuen res de l'HDMI però et diu que té 2 EXT, cosa que a la primera ni de conya t'ho diuen. Ja! I això a un panfleto d'una mateixa botiga! Compara després amb els de les altres botigues!!! I després, perquè ja tenim les sigles tocant els pebrots: què collons és HDMI? I EXT? I DV3? I HD? Collons! Però es veu bé o no???

Després d'haver fet un bon ús de les propagandes de les botigues d'electrodomèstics ... toooot a la paperera ... això, sí, contenidor blau ... no et queda més remei que anar a fer les botigues en persona. Ah, amics, quina gran experiència ... Allà veus que realment en saben ... que saben recitar de memòria el que posa al panfleto, clar ... "Té 2 HDMI i un EXT" ... "Ja, però ... què són els HDMI???" ... "Sííííí, allò per les pelis d'ara!!" ... "Perdó?" ... i abans que te n'hagis adonat el dependent ja ha dit "Passapalabra" ... i ja en tens un altre que et sap dir què collons és l'HDMI però no et sap dir perquè la de la dreta val 300 Lelos més que la de l'esquerra ... Com els ordinadors!!!

Al final, què fas? Acabes anant a l'FNAC. "Alaaaaa, així cuidem el petit comerç!!!" ... Collons! Que em cuidin ells a mi, que al petit comerç el que sembla la mateixa tele valia com 200 Lelos més!!!. Total, l'FNAC, secció teles és com t'imagines que deu ser casa de Déu nostru senyor. Toooooot ple de teles. Teles més grans, teles més petites, brutal. I tu et quedes com un gilipolles allà mirant, t'acostes a les teles, t'assentes al terra, en mires una, una altra i la de més enllà ... "Aquesta nooo, aquesta sembla que es veu millor que aquella!! Aquesta! Aquesta!" fins que algú et diu "Ehem, val com 300 Lelos més!" ... i llavors aquella ja no es veu tan malament. Vaja, que només et falta picar-les una mica com si fossin síndries i dir "Aquesta! Aquesta és la bona!".

El següent pas és anar al dependent a demanar la seva aportació a la teva decisió. L'aportació sempre t'acaba resolent els teus dubtes existencials: "ui, de 29 pulgadas, dice, jajajajaja, ya no hacen de eso" ... es veu que és un acudit això de preguntar per teles de menys de 32 polzades, "Sí, sí, todas llevan TDT, claro, cómo no lo van a llevar?", "mira, la Samsung i la Sony son lo mismo, porque lo que hay dentro es lo mismo, la diferencia es que la Samsung tiene más contraste y la Sony menos contraste ... cuánto contraste quieres?" ... És com si et pregunten de petit a qui t'estimes més, a la mare o al pare ... i jo què sé!!! "un contraste normal" ... "ufff ... pues cógete la Samsung que te sale más barata!!!". I clar, si t'ho ha dit una persona que entén de contrastes ... qui ets tu per dir que no.

Finalment arriba el moment esperat: arribes a casa, la desembales ... veus com fa falta algú que t'ajudi a desembalar ... i comences a treure papers: garantia en xec, en rumanès, en anglès, en francès, en burundiès, en castellà ... més papers pel contenidor blau ..., el manual d'instruccions que fa el mateix gruix que els tres llibres d'El senyor dels Anells + El Hobbit, i finalment la tele i el mando. Ue! Minipunto para el equipo de los chicos!!! I què fas? Com que ets un tiu del dia, un informàtic, un home tecnològic, deixes el llibre per llegir un dia que tinguis temps i ganes i t'hagis trencat una cama jugant a futbol ... tant és que no juguis a futbol ... connectes la tele, l'enxufes a l'antena i a veure què passa, tu!!! I, canalla, 55 canals per TDT, això sí que serà fer zapping!!! I tots interessantíssims com Intereconomia, Veo publicidad, Canal cocina, ... Això sí, com que és nova del dia, ves que no et passi com a mi i si veus que hi ha llampecs a Montserrat ... tu desenxufala no fós cas!!!

I ja la tenim! I lo maca que és! I lo contrastats que es veuen els colors! I lo gran que és! Si vols seguir un partit de futbol has d'anar gatejant a 4 potes pel sofà ... si no no ho veus tot! Si a mi em recorda quan vaig anar a veure El Pianista, que érem a la 4a fila del cinema i vaig sortit tot tacat de sang ... on vas a parar, tan aprop!!! L'altre dia, que estava mirant el bàsket de les Olimpiades, una mica més i em rebenten les ulleres d'un pilotassu. On vas, home, amb una tele tan gran!!!

Capítol 259. Esparreguera is living a celebration

2008-07-21T08:01:00.002+02:00

Un cop oblidades les celebracions futboleres que no interessen a ningú ... el futbol? a ningú interessa ... el mes de juliol ha arribat en forma de mosquit tigre i de Festa Major. Sí amics, el mosquit tigre ja ha arribat ... "Perdona, ja havia arribat abans, eh?" ... i ha arribat en forma de tríptic o díptic o com es digui que ve a anomenar-se (si us plau, benvolgut lector, posi's de fons la música del Doctor Slump) "Ja està aquí, ja arribat el mosquit tigre, tintirintintin tintirintantem tintirintintin picades! Oh que bé!". En aquest fabulós document s'explica com evoluciona el mosquit tigre, on viu ("... no els agrada posar els ous en aigües en moviment ...", veus? un altre que tampoc sap fer pipi a la platja ... si és que en som uns quants), d'on ve ("... prové del sud-Est asiàtic i porta viatjant des del 2004 ...", ja està, un altre que venia per quatre dies i al final amb això de la crisi es queda aquí ... ja veig els mosquits catalans aprovant l'aplicació de la llei d'Estrangeria amb manifestacions a totes les aigües estancades amb pancartes de l'estil "La sang és nostra"), a que dedica el temps lliure i com evitar les picades ("...es recomanable portar roba de màniga llarga, pantalons llargs i mitjons sobretot de color clar...", clar, perquè dóna unes ganotes ara mateix d'anar com un esquimal ... es veu que el mosquit tigre es també un mosquit tigre/torito bravo, que si vas de vermell l'estàs provocant i va per a tu). També es recomana no tenir aigües estancades i vigilar amb les basses ... i no parlo de les filles de l'Antoni Bassas ... és mentida que a cals Bassas les seves filles tinguin muntat allà un Polaris World del mosquit tigre ... "por algo somos el mejor resort de Europa".

Però mosquits apart, què hi ha millor per oblidar les penes que una Festa Major? Doncs que a la feina no hi hagi cap pollastre ... pels d'ESO, pollastre equivaldria a dir marron, i marron equivaldria a dir a problema d'algun tipus ... cosa que no ha acabat de passar perquè just n'hi ha hagut un coincidint amb la Festa Major, però aquest no era un pollastre, no, allò era el Menú Combo del Kentucky Fried Chicken amb una amanida de primer i postres. És curiós perquè ja és el segon o tercer any que passa alguna cosa d'aquestes en època de celebracions locals ... ja començo a pensar que és un acte més de la FM ... "Pollastrada popular" ... però encobert ... que sí la FM d'Esparreguera té alguna cosa, són actes encoberts ... al final al programa només hi haurà com a actes oficials la Sardinada popular i el Castell de Focs.

Perquè amics, la FM es tan gran ... però tan gran ... oi Yuna? ... bueno, ella potser no ho sap ... però és tan gran ... que hi ha el programa d'actes oficial, escrit per l'Ajuntament ... el programa d'actes dels Diables ... escrit pels Diables i imprés ... per l'Ajuntament? ... i el programa d'actes dels nois/es de les Barraques ... escrit pels nois/es de les Barraques i imprés ... per l'Ajuntament? Aleshores el que cal fer és, anar als 20 duros ... 0,60 cèntims d'Euro ... a buscar una llibreteta i anar apuntant els actes per ordre d'aparició per poder seguir, més o menys, tot el que es fa. Això, o anar a l'aventura, i guiar-te per la frase "Anem allà que hi ha molta gent i potser fan alguna cosa!". I llavors et trobes la típica reunió familiar al mig d'un carrer i tu allà saltant i cantant el Maria Caipirinha ... no és plan ... Però anem a detallar, sense demorar-nos més, algun dels actes que han marcat la Festa Major d'aquest any:

1. La tormenta perfecta, el montaje del director. Homenatge al cinema el dissabte de FM. És tan gran la Festa Major del meu poble, que tota Catalunya va voler-se sumar al primer gran acte. Era un acte encobert, es veu, perquè a cap dels tres programes hi sortia, però què macu va ser! Tot el país a una per fer una regada oficial amb mangueres simulant la pel·lícula ... ohhh, això ens ha arribat als esparreguerins! Fins i tot, a Balaguer, segons informa la Montse, es van arrencar simuladament arbres perquè semblés més real ... que veient les imatges més que La tormenta perfecta semblava que fos Twister ... una mica exagerats, també ... però s'agraeix igualment! Tius, sou molt grans!!!

2. Assamblea popular de policies i mossos. Degut a La tormenta perfecta es van aplaçar ... "Sí, quan ho faran?" ... val, es van suspendre ... algunes coses sense importància ... com el Correfoc, el concert d'Strombers ... que van modificar in-situ una de les seves cançons perquè digués "...Strombers, agafeu la barca ja!..." ... ells són així, que parlen en plural majestàtic, com el Papa ...i el típic ball de FM ... Però en canvi va aparéixer la Festa Alternativa, que tampoc era dins dels programes curiosament, ... i no es macu, això? 200 persones ballant, saltant, cantant, bevent ... I com es va acabar? A quarts de 5 de la matinada ... 4:30 pels d'ESO ... amb l'acte, que tampoc era a cap programa, de l'arribada de 3 cotxes de la polícia local i 3 de mossos que demanaven DNIs a diestr i siniestr ... coi, ells, que vigilen per la nostra seguretat, també tenen dret a participar d'algun acte, no? no?

3. Pemi no está, Pemi se fue. Diumenge tocava concert de rock i va venir ... apart de la Yuna, clar ... Lax'n'busto i l'exemple més clar de festa, de rauxa, de celebració ... aquells a qui tothom convidaria a un sopar perquè són genials, no pares de riure, de saltar ... els reis de l'Ska, els Mano Negra catalans: Gossos. Buah, una fiesta! Havien de tocar primer Gossos, es veu, però hi havia la possibilitat que tothom es quedés adormit i fes vivac abans del segon concert i, amb bon criteri, van posar a Lax'n'Busto de primer ... un altre canvi que no apareixia a cap cartell. Anotem que Lax'n'Busto hauria ja de canviar el nom i dir-se OT perquè com que el tiu que canta no és el que va escriure les cançons ... i Déu n'hi do lo malament que ho fa ... només faltaria el Risto per allà dient "Tu interpretación ha sido lamentable y tu vestuario ni lo comento ..." ... de Gossos, millor no diguem res ... són els Paco Pil del segle XXI

4. Que ydo no vai bodacho! Sí amics, un nou any, un nou Correbars. La cosa vindria a ser com sempre: 350 borratxos de bar en bar ... però més exagerada encara, perquè a la gent que participa i als que anem d'oients ... "Ei, tu no beus? Et creia més home" ... no bec, sobretot si al dia següent tinc reunió de Fried Chicken ... no es plan ... aquest any se li han sumat els de "Fem el nostre Correbars" ... i ja veus a 200 tius/es, pel cap baix, amb les seves ampolletes de Ginebra amb Coca-Cola, Vodka amb Llimona, JB a pal sec ... Clar, llavors la cosa acaba com acaba: gent que ha participat al Correbars i que ja té un fons ... o que no té fetge, com vulgueu ... controlando, gent que ha participat al Correbars i que no té el fons aquest ... alguna dependenta d'òptica, per exemple ... dient "Eiiiii, essithccc de puuuuuuuuuuta mareeee thiuuu!" i la gent que feia el seu Correbars ... amb un pedal que podien fer el Tour de França en un sol dia ... és macu que la gent es diverteixi, tu

i5. Però per què dius "Ohhhh"? El final de tota Festa Major que es preuï, ha de tenir un Castell de Focs. I tot Castell de Focs ha de tenir:
- La senyora que fa de vident "Esto es una palmera", "Esto es la traca final", "Esto es un corazón" i que no n'encerta ni una.
- Els dos o tres que exagerent els crits de la gent "Ohhhhhhh, ohhhhhhh, ohhhhhh, i mil vegades Ohhhhhhhhhh"
- Els que arrenquen a aplaudir només començar, al més pur estil David Bisbal "Gracial Ayuntamiento por ette Catiyo, Gracialo chino por hace etto tan gonito" ... a qui aplaudeixen?
- El senyor que ven els collars aquells radioactius de colors i que els van agitant fent el molinete, que algun dia se li escaparà i li treurà un ull a algú
- I a tots els que comenten que "Aquest any sí que ha estat macu, no recordo cap altre Castell de Focs tan macu" ... que normalment són els que també comenten que "No recordo cap altre mes de juny tan fred com aquest" o "Oix, abans no feia tanta calor al mes d'agost"

Amics, la Festa Major d'Esparreguera, per celebrar-la ... o si podeu, per recordar-la

Capítol 258. Europe's living a celebration? Segur?

2008-07-01T07:45:00.003+02:00

Amics, família, coneguts, gent que passa per aquí i es queixa -amb raó, tot sigui dit- que ja no escric com abans -"Tu abans molaves, tiu" ... em diuen-, sembla que la Roja, la mitja barra, dita així perquè no arribava mai a quarts, ha guanyat l'Eurocopa de fumgol. I tota Espanya està contenta ... i no és macu, això ... tota? ... i ara vindria quan jo diria ... "Doncsnoperquèunpetitpaíssituatalnordest
dEspanyanoestàcontentinohacelebratlavictoria
delequipmésrepresentatiudelaraçailafúria:laselecciódEspanya" ... Doncs no! Amics, família, coneguts ... i tot el rotllo que he escrit abans ... forgeu-vos amb lletres de foc -collons, que bé m'ha quedat això- el que us diré ara: SOM A ESPANYA!

"Eh, què et passa, que t'ha afectat això de les dents al cervell? Perquè jo em continuo considerant català". Ai, benvolguts tots, òbviament avui aquesta frase només es pot atribuir a:
1. Gent que es trobi a l'Estació Espacial Internacional (que no crec que el WIFI els hi arribi i catalans, el que es diu catalans, que estiguin allà, masses no en conec)
2. Gent que, per aquelles coses de la vida, hagi insonoritzat amb caixes d'ou la seva vivenda a principis del mes de juny
la resta d'éssers mortals (i també Sara Montiel) d'aquest país petit-petit-petit anomenat Catalunya, hem assumit, des de més o menys fa una setmana que hem viscut enganyats ...

Perquè amics, Esparreguera, la capital (mai reconeguda per ningú, això sí) de Catalunya, el santuari del poble català on la gent va en comunió a pregar pel seu benestar i el del seu país, el lloc on està instaurat el mausuleu oficial de victòries del Barça, ha caigut. I al darrere seu, ha caigut tot un país, guaiteu, guaiteu!!!

Tot va començar un diumenge qualsevol, a una hora qualsevol ... va, posem diumenge 22 de juny a les 11 de la nit, per posar un dia i una hora, eh? Tu estaves allà, tranquilament, mirant el fumgol que feien a la tele ... però allò sense cap implicació, eh? ... i de cop i volta sents un petard. Clar, el que pensaria tothom ... excepte els dels dos grups que abans he citat ... és lo típic "Aix, els d'Olesa, pobres, que no s'han enterat que la revetlla és demà!!" El típic poble que va desquadrat de dies, vaja. I de cop i volta en sents un altre, i un altre, i un altre ... i penses "Coi, els d'Olesa, quina munició ... a veure si ens voldran envair!" ... i quan ja prepares les alforges per defensar la teva terra caus en que ... "Calla! No sigui que algú celebri que ha guanyat Espanya!". Però penses per tu: "Bah, què ha de ser això!!!??? A Esparreguera? Si som el bressol de Catalunya!!"

La història continuaria un altre dia així a l'atzar, posem un dijous ... va, dijous 26 de juliol ... posem una hora ... va, les 11 de la nit ... Un altre cop, tu estaves allà, tranquilament, mirant un partit intrascendent de fumgol ... el típic partit intrascendent de fumgol, vaja ... i sents un altre cop petards ... Què penses? Lo típic ... "els d'Olesa. Que van malament per celebrar la revetlla de Sant Joan i mira'ls ... la de Sant Pere també, tu!". Clar, si és que comences malament a celebrar revetlles i acabes amb el que la gent del món científic en diu "Propagació d'errors" ... Típic! Tampoc cal amoinar-se més!!! És més, segur que baixes a Olesa demà mateix i ja estan decorant els carrers amb llumetes de Nadal ... aix, coi de poble!!!

Però la història i el descobriment de la crua realitat finalitza abans d'ahir. Quan passeges a les 6 de la tarda ... ho torno a dir, eh? A LES 6 DE LA TARDA ... i veus 1, 2, 3, 10, 15, 30 persones amb ... (si hi ha algun nacionalista a punt de llegir això ... i qui diu nacionalista ja no dic independentista perquè pobre ... que vigili el ritme cardíac o a males, que truqui al seu metge) ... samarretes vermelles amb un escut ... com el de la Selecció Espanyola (benvolgut lector, pot acompanyar aquesta darrera frase amb la música d'alguna peli d'intriga o terror, ... com Psicosis)

I què és el primer que qualsevol persona racional pensaria? Efectivament: "Què original els ha quedat als d'Olesa la samarreta commemorativa de la Festa Major. Clar, com que hi ha l'Eurocopa ... l'han fet commemorativa ... de fet els d'Olesa han sigut sempre una mica espanyols!!!". Tot això! Però amics, família, germans de blog fins i tot, com canvia el rictus quan veus que aquella alegre marabunta, van duent: bufandes d'Espanya, banderes d'Espanya, banderes amb el Toro, etc. Aleshores es produeix aquella bonica separació del que és el teu cor i el teu cervell ... és com quan estàs enamorat, vaja ... que el cervell diu "És un puton!" i el cor diu "Aixxx, però que guapa!! I mira com et mira!" ... doncs així ... En aquest cas, el cor deia "Digue'm que els d'Olesa han canviat l'escut del poble!!!" mentres que el cervell deia "No fotis!!! Però si això era el santuari del poble català!!! No pot ser!!! Mamaaaaa!!!"

I a partir d'aquí, si jo ja entenia poca cosa, ja no vaig entendre res més:
- Cal pitar a les 7 de la tarda amb els cotxes per un partit que no comença fins les 8.45 del vespre? Perquè la part del manual de conduir que diu que no s'ha de pitar per celebrar aconteixements esportius ens la passem pel forro, oi?
- Per què si eres a una terrassa, posa-li gelateria a Esparreguera, per posar un lloc a l'atzar, i se t'acudia dir "Uix, com molaria que guanyès Alemanya" hi havia algú de guàrdia per mirar-te amb cara d'odi aixecar-te la mà en plan "Torna a dir això i te caneo!!!"
- Per què ens han castigat amb el TDT? Que a més de sentir el gol quan toca, el sents a la casa dels veïns entre 2 i 3 segons després? "Oh, és que és el desfasse del decodificador!!", direu ... Doncs quina merda això del TDT!
- Per què la gent que es llança a celebrar la victòria ... ja no dic res dels que tiren petards per alegria de la gent que té animals a casa ... que la gata de la Duna i el gos de la Muntxi estaven ja amb les maletes preparades a la porta i dient "Au, aneu a fer punyetes! Hombreya! Marxem a viure a Andorra, que allà mai guanyen res i mai celebren res!!!" ... això, per què la gent que surt a celebrar la victòria de la Selecció són els mateixos que 2 anys abans celebraven la victòria del Barça cridant "Español el que no bote!!". Tant poc criteri tenim?
- Per què les celebracions ara ja són motoritzades en plan: "Ara deixo roda de la moto donant gas tota l'estona" o "Ara poso a prova l'ABS del cotxe posant-lo a 70 km/h i frenant 5 metres abans del grup de gent que ho celebra"? I és més! On collons era la poli? Que de dia dones gas amb el cotxe i se't queden mirant com la Gemio "Holaaa, ¿dónde he puesto las gafas? ¿usted es el que recibirá una multa por exceso de ruido, no?"
- Per què el crit de guerra a la celebració era "Que bote, que bote, que bote Harry Potter!!!". No s'ho podrien haver currat una mica més? Molta bandera i poca cosa més!
- Per què sortia a les retransmissions en Camacho, a qui tothom donava per deshidratat després d'aquelles rontxes al Mundial de Corea i Japó? I ja posats, calien aquells comentaris en profunditat, com: "Un saludo para Cieza, que allí son los más españoles de todos!!!" o "Un saludo para mi hijo y sus amigos, que están en Colón viendo el partido!!"?
- Per què el Rei contestava el que li sortia dels pebrots quan el van entrevistar al moment que baixava a saludar als jugadors? I ja posats, qui li va donar a la Reina la xapeta aquella amb la bandera espanyola? A partir d'ara la veurem amb més xapetes, com ara "Deja de mirar mis tetas" o "Yo tengo corona porque en mi casa soy una reina"?
- Per què abans d'ahir no es va poder dormir fins les dues de la matinada, com a mínim?
- Per què va acabar sortint Manolo Escobar a cantar? On era Mari Trini? I Mocedades? Massiel ja no pregunto, perquè segur que era al bar
- Per què no es podrà posar Cuatro ben bé fins que tornin a fer House?

I la pregunta més important: avui, ara, en aquests moments, cal que "El meu país" d'en Lluís Llach modifiqui la lletra per dir "El meu país és tan petit, que quan el sol se'n va a dormir, s'acaba despertant pels petards que es tiren per celebrar la victòria del país veí"? Pensem-hi

Capítol 257. Hospital Central. 3a temporada

2008-06-12T07:57:00.002+02:00

La vida d'un operat de la boca és, com tothom es deu suposar, divertida a més no poder. No per un mateix, sino pels altres, perquè els fas feliços ... i no és macu això!? Sentir grans comentaris d'avui i sempre com ara: "Cada dia estàs més prim, al final només veurem passar unes galtones!", "Què? Ja pots menjar alguna cosa més sòlida? Pà? Sino, sempre pots menjar pa ratllat", "Així que la tàctica per perdre quilos és que t'operin? Vaja, ja ho sé per quan em vulgui aprimar!" o "Ets com el Cuñaoooo però sense queixals!"... per només posar uns exemples. Moooolt graciosos tots! Si no en teníem prou amb que sóc al·lèrgic als fruits secs, ara sumem-ne un altre, de drama alimentari, au!!!

Però la veritat és que ho he portat bé ... i m'he portat bé. No sé perquè la gent tenia l'extranya impressió que no podia parlar ... clar, és el més normal, quan et diuen que t'han operat la boca la gent, que no és macabre, nooooooooooo, es pensa que t'han cosit els llavis. Per favort! Si l'altre dia em va trucar la JoMateixa i em diu "Què? Ja pots parlar?" ... Collons, però si ja podia parlar el primer dia ... sense moure massa els llavis, val ... una mica plan Aznar, "mire usté, mire usté" ... però parlava ... collons si parlava ... I la gent quan els hi dius això no s'ho creu! "Nooo, que m'enganyes, que no podies parlar bé", em deia!!! Perdó? Però per què ningú em creu?

A més la gent, quan hi ha punts pel mig, té aquella necessitat macabre de veure'ls. És un desig superior i irrefrenable, es veu. I tots et diuen el mateix "Ui, no, que a mi em fa molta cosa" ... i quan obres la boqueta, allà com un pardalet, colta! que se t'arremolinen i vinga a estibar la galta ... que no t'agafen un gat hidràulic per obrir més la boca perquè no poden ..."A veure, a veure! Ualaaaaaa! Si que en portes!" ... i quan comets l'error ... perquè ets jove, clar ... de dir-los "Ui, i els que no veieu perquè queden entre el llavi i la geniva de la dent" ... colta! que t'estiren el llavi que acabes que sembles un massai! Que més que una pedra hi pots posar tot Stockhenge allà dins!

I pregunten, només fan que preguntar: "I els punts aquests són dels que cauen sols?" ... sí, de fàstic de veure't cauran! ... "I si se t'infecten?" ... sempre amb bons desitjos, eh? ... "I no els notes?" ... no, és com dur un tampax dins la boca, només noto un filet per allà pululant ... "I que faràs amb l'espai dels dos queixals que ja no hi són?" ... crec que faré una zona zero i posaré un monument als dos queixals caiguts, et sembla bé?. Com veieu el poble vol saber ... i jo, en certa manera, també.

Per buscar respostes, i donat que la meva cirugiana la vaig veure una fracció de segon i jo aleshores duia un tros de drap a la boca ... que jo crec que els posen expressament perquè no t'entengui i quan tu li vas a reclamar ella et digui "Ah, em vas preguntar això? Doncs a veure si parles més clar, tiu!" ... Doncs això, per buscar respostes i que em fes una visiteta, al paper on et diuen que hauràs de menjar triturat durant 5 mesos ... que penses, "d'aquí a la pasarela Cibeles"... t'hi posen el primer dels dies de visita: 4 de juny. Si tenim en compte que se'ns va dir i repetir que "la doctora només visita els dimarts" ... ja anem malament, que el dia 4 és dimecres!

Però amics, no cal defallir, perquè el primer dia de convalescència a casa se'm truca i se'm diu: "Escolta, que hi ha hagut un error..." - aquí ve quan penses, "Merda! a que m'han operat de canvi de sexe!?" - "...que la visita de la doctora no serà el dia 4, que és dimecres ... vine el dimarts" - aquí ve quan penses "Coi, ara ja m'havia fet la idea, i ja tenia tipitu!". I quan arriba el dimarts 3, vas cufoi cap a Bellvitge Hospital.

I quan entres veus que, o l'anestèsia realment et va deixar KO, o ets menys fisionomista del que et pensaves. "No, no, jo no et vaig operar pèro ... " -ara ve quan diu "... tu no et feies allò del canvi de sexe?"- "...tu que hi fas aquí?". Es veu que el resultat de la biòpsia no estava fins el dia 10 de juny ... gran dia ... i que m'havien trucat (¿?) per dir-me que vingués el 10 de juny. Ves i digues-li a aquesta mossa que a mi em van dir que vingués "el dimarts". I ella que no. I jo que sí. Total, que ja que hi érem, em va visitar. Tot correcte. De fet, més que correcte, ja que va pronunciar una paraula que canviaria la meva vida: noooo, no és "vaigacasatevaovenstuacasameva?", nooooo, la paraula era "panbimbo", com sempre s'ha dit a casa meva: "Nen, ves al super a buscar 'panbimbo'!". Ja puc menjar "panbimbo". Minipunto para el equipo de los chicos.

Però quedava per resoldre el misteri. Em van dir que hi anés el dia 10? Doncs sí. Perquè si jo tenia hora el dia 3 a les 10, el dia 3 a les 9.45 tinc una trucada al telèfon de casa dient-me "Ha de venir el dia 10, a les 10" ... Clar, clar, clar ... com que jo no em moc en bus ni en cotxe, noooooooo, em moc amb el canvi de lloc instantani d'en Goku, jo. Hombre! Vaya huevos! Serà que no van tenir dies per trucar! Si a més així m'haguessin donat conversa, hombre!!! Que estava a casa tancat que semblava un autista! Que un dia vaig anar a veure el Barça de bàsket al Palau ... i no podia ni cridar ni res per haver fet tants dies d'autista ... que la gent em mirava hasta com raru ... que un per mi que es pensava que era de la Penya i em volia pegar. On vas a parar, aquelles mirades? Hombre!!! Això no es fa!!!

Total, que el dia 10 hi acabes anant i tot bé, tot correcte, un mes i mig més menjant delicadament i després ... atacarem l'entrecot! Com a destacable, que el quiste en qüestió feia com 4 x 1.2 cm ... és que ja que t'hi poses ... posar-t'hi per menys és tonteria ... uf!

Capítol 256. 35 ... i no fem la rima, si us plau!

2008-06-09T08:32:00.002+02:00

Gent, la preciositat que surt a la foto que acompanya a aquestes paraules demà, dia 10 de juny, fa la bonica xifra de 35 anyets. Que dius "Alaaa, sí que ets gran!" ... doncs sí ... però tampoc tant, eh? ... A més això de fer anys, tampoc és que em faci ni fred ni calor ... un any més? doncs un any més, tu ... no farem cap drama! Noti's benvolgut lector, que l'any 1976, any de la foto, no hi havia crisi de l'aigua, encara, que el jardí de casa estava ben verd, i que el photoshop encara no estava massa incorporat a la vida quotidiana ... perquè els bolquers que hi ha penjats al darrera meu ... hombreeeeee! Aix, quin any! Com el recordo! En Franco, aquell gran estadista i pitjor persona ja no hi era, es portaven els cotxets de nen amb doble nansa perquè les parelles enamorades poguessin portar alhora la seva descendència ... però molt còmode tampoc era, el cotxet dels nassos ..., el groc era el color predominant de la campanya primavera estiu de ElCorteInglés, ... aixxxx ... sembla que fós ahir, tu!

Una cosa curiosa que sí que he notat amb el pas del temps és a l'hora de qualificar a la gent de Senyor, Senyora, Noi o Noia. És brutal! Clar, perquè tu et sents jove per dins! ... i sense menjar BIO ... bé, ACTIVIA ... I coi, si tu et sents jove per dins ... com vols dir-li Senyor o Senyora a algú que és de la teva edat o un parell d'anys amunt o avall!? "Norl!", que diria aquell. Si tu et consideres jove, la persona que està a la franja de 3 o 4 anys amunt o avall és Noi o Noia, que collons ha de ser Senyor o Senyora! Andaya! I és aleshores quan entenc aquella frase de ma mare, que era una crack i em deia frases perquè pogués entendre-les als 35 ... no, no, collons, que encara en tinc 34!! ... sí, he dit que no m'afectava això de l'edat, cap comentari, espero! ..., això, la frase de ma mare: "Avui he vist a aquella noia de cal XXXX". I aquella "noia" tenia 67 anys (!!!!) ... clar, aquella "noia" fa temps que va deixar de ser noia ... "Oh calla que no fos encara ...", no, no, que tenia fills i nets, tu!

Tornant a la foto, i ja com a comentari que només aquella gent amb vista ben graduada pot observar, sí, feia galtones ... i sí, tot jo estava de bon any, i què? eh? eh? Mira'm ara! Que semblo una sílfide d'aquelles ... Perquè amics, família que em veu poc, gent que passa per aquí, m'he quedat ... que no entro a Supermodelo 2008 perquè em passo de prim! -tot i que no crec que em fés falta que em posessin el nom a la samarreta perquè ja sé com em dic- On vas a parar! És la grandesa dels dies que porto des que m'han operat de la boca degut a que segueixo els consells de la meva doctora ... "Com mastegui alguna cosa de l'hòstia que li planto li deixo l'altra galta igual d'inflada que la que he operat", va venir a dir, la bona dona.

I clar, davant d'arguments de tant de pes què fas? bundat! que has de fer? De fet, per ser rigurosos no he seguit els dictàmens d'aquella bona dona "al pieeeee de la letraaaaaaaaaaaaaaaaaaa ... año 1988, Nacha Pop, La chica de ayeeerrrrrrrrrrrrr" ... aquell home, el Javier Estrada aquest, què li passa amb les r's? aquella manera d'allargar-les! ... sort que no és francès, que sino allargant les g's, encara se'ns ennuagaria, el paio ... i ara encara que no va amb la rebequeta aquella, que li quedava fatal ... hombre, nen, que has tret un disc, tiu! ... quan vagis al Sant Jordi què els hi tiraràs, a les fans, la rebequeta? lleig! ... això, que em perdo, que no he seguit els dictàmens, perquè aquella bona dona i millor cirurgiana em va dir "Menjar triturat" ... pels d'ESO, potitos, vaja ... i aquí un servidor va aguantar un dia amb menjar triturat, després vem fer la tàctica de menjar aixafat, que ve a ser el mateix, però sense que els que mengen amb tu els hi faci tant de fàstic ... ja m'ho deien a casa que era raro pel menjar, jo ... a més que es veu que agafo la cullera o la forquilla de manera rara ... això segons la meva estimada mafalda, clar ... un petó des d'aquí ... "sí, sí, 35 ... por el ..." ... ah, que he dit que no faria la rima! Perdó, perdó ...

Total que em vaig estar dues setmanetes fent bundat ... i quan dic fent bundat és fent bundat: menjar aixafet/triturat, respallar-me les dentetes després de cada àpat ... calla que jo tenia la mania de començar a respallar-me les dents pel cantó inferior esquerre de la boca ... de manera que la cosa era untar el raspall i plaf, fotre el raspall allà on no hi ha dents per dir immediatament "Tu eftxs idhiotajh, neng!", glopejar aigua amb sal i no parlar massa ... és a dir tancar-me a casa perquè em conec i si surto al carrer garlaré de mala manera. Hombre, la meva vida social, activa com poques se n'ha ressentit ... tu diràs si se n'ha ressentit! A més, amb els que vaig jo o em fan parlar o em fan riure ... amb lo calladet que sóc!

I què fas a casa? El que faria qualsevol, fer feina atrassada: planxar, fregar trastos, treure la pols ... això els primers dies ... els últims eren un compendi entre mirar si se'm desinflava la galta, fer-me saltar un punt per mirar ... mirar i no tocar, eh? ... els punts ... que crec que amb el punts que porto em poden donar una Termomix a la Caixa, mirar si notava el gust de sang a la saliva ... ho sé, desagradable, ho sé ... que amb tota la saliva que he arribat a mirar podia haver omplert el pantà de Sau ... i ja cap al final mirar de quin color podia repintar la meva vivenda, pensar que en faria de la meva vida, estar fins al gorro d'anuncis com el "VibroPower" que et fa abdominals estirat al llit, creure'm que em tallarien el coll per un blau que em va sortir ... jo solet vaig arribar a la conclusió que si me'l tallaven li demanaria un transplantament al Fernando Alonso, que li sobra ... lo normal, vaja.

I què acabes fent? Demanant l'alta i tornant a treballar. I quan li dius a la gent que tornaràs a treballar veus com realment ets un incomprés. La gent et mira raro ... val a mi la gent sempre em mira raro ... doncs més raro encara ... un raro de "aquest nen és tonto!!!" ... i et deixen anar frases mítiques com "Allarga-ho una setmana més!" ... que penses "una setmana més i em poso a fer punt de creu, de lo avorrit que estic" ... "Tu t'ho prens molt a la lleugera! Que t'han operat encara no fa dues setmanes!" ... que penses "coi! I la bundat que he fet? Que no compta!! eh? eh?", com a l'escola quan et reclinaves a sobre la taula en plan "em porto bé, mira! mira!" ... o, la que a mi m'ha agradat més, "Ves que a la feina no et donin un cop de colze! Vigila!!!" ... que treballo a una empresa d'Informàtica, que no treballo al Pressing Catch!!! Home, si venen John Cena, Batista, o El Enterrador, ja vigilaré ...

I quan vas a l'ambulatori a demanar l'alta veus com tot el personal sanitari que en allà exerceix dignament la seva professió es preocupa en plan "Què t'ha passat?", "Quants dies fa que estàs així?", "Què hi diu el teu metge?", "Estàs segur, noi?" ... perquè hem quedat que jo era "noi" ... sí, sí, aquesta preocupació que et fa saltar la llagrimeta i dir "Va, que no, que una setmana més de baixa!!!" ... i comencen a caure confettis del sostre i entren les majorettes i la banda de l'Escola de Música i tal ... Oi que seria maco? Doncs no. Tu vas allà en plan "Ei, dona'm l'alta" ... i te la donen ... i ningú pregunta res, eh? ... Jo crec que vas allà i li dius a les noies del taulell "Ei, el Doctor Martiness diu que em deixis 100 Lelos, que després ell va al banc i te'ls torna" ... i te'ls donen sense preguntar res! Quins cracks també!!!

I quan tornes a treballar veus com t'esperen 416 mails per llegir. No està malament, en dues setmanes! Una setmana m'ha costat posar-me al dia! Mare meva ... Crec que agafaré la baixa per estrés!!!

PD: Moltes gràcies als que, durant la meva estada convalescent, s'han preocupat per mi d'una o altra manera. Us ho mereixeu tot!!! De tot cor!

Capítol 255. Hospital Central! 2a temporada. 2a part

2008-05-22T13:15:00.002+02:00

Havíem deixat al nostre heroi, o sigui jo, cagat de por anant cap al quiròfan ... prosseguim!

Allà veus com es van presentant una a una les persones que t'operaran "Hola, jo sóc l'anestesista ... hola, jo sóc la infermera ... hola jo sóc ... la de la funerària", que semblava més una reunió d'un grup d'auto-ajuda ... ei, però que s'agraeix i molt ... això sí, llàstima que van totes tapades ... suposo que perquè després no les puguis reconéixer, clar. En terme final es presenta la Doctora, tot somrient ella ... que no saps si riu per donar-te ànims o perquè ja té el bisturí a la mà ... "A qui rajarem avui????" ... i tots "Al Pep, al Pep!". I llavors ve aquell moment tant esperat "Ei, això de la mascareta és oxigen ... respira una mica d'oxigen, tonto" ... I el Pep, com que es tonto respira l'oxigen aquell tot dient "Sí, oxigen, tú te crees que yo soy tonto!!..." i a partir d'aquí et despertes amb una gasa a la boca i una noia, tapada, això sí, dient-te "Ja està, a que ha sigut ràpid???" I tu "Bffiiii, fffhhha ssshhhtaaaa?", i ella: "Sí, sí, dues cops de tita i ja està i tot bé!"

3. Dia D, posteriorment a l'hora H. Et tornen a la sala del pre-operatori, ara convertida en sala del post-operatori ... és la grandesa d'aquesta sala, és com la rebequeta aquella que te la poses per primavera i per tardor. I allà esperes. Esperes perquè les constants s'estabilitzin, esperes a que arribi la doctora per veure't i que li comenta a la família: 1. Tot ha anat bé, 2. Com mengi coses sòlides abans que jo li digui li fotré un gec d'hòsties que li igualaré l'altra galta i 3. El Pep estava molt content perquè al quiròfan tot eren dones ... i esperes a que et donin un llit, que es veu que la cosa està cara. S'especulava amb una suite de l'Hotel del costat, però es veu que allà sí que la cosa està cara ... i clar, es va descartar ...

Com que estàs més o menys conscient i ho tens tot adormit ... vull dir la galta, hombre!!! ... vas seguint les evolucions de les infermeres, els malalts que porten de/a quiròfan, la senyora que continua amb les ulleres de sol en plan Caiga Quien Caiga ... fins que 2 sensacions et dominen:

- És necessari que em passi 2 hores amb la gasa aquesta a la boca?

- Tinc pipi

El primer dels punts queda solucionat a l'instant. Dient-li a la reportera del Caiga Quien Caiga, quan m'arriba el torn la treu i ja està ... ja recuperes el teu parlar seductor de sempre ... notes que la galta esquerra està inflada ... però i què? hemos venido a participar, tu.

El segon ja es més fotut, ja que quan et donen la cosa aquella trobes el petit problema que ... no, que no te la trobis, no ... o sí, una mica ... ets incapaç de pixar estirat. Sí, efectivament, jo sóc del grup d'èlit que no pot pixar ni estirat ni al mar, perquè la remor de les onades em desconcentra. Mira, tu, manies. I que no hi ha manera, eh? Ja pots pensar en el que vulguis que no ...

I com deien a Casablanca, the times goes by. I quan et venen a buscar perquè ja han trobat llitet ... que dius, Biennnnn ... et troben incorporat a la camilla i llegint el 20 minutos amb unes ulleres d'aquelles de per tot. Coi, és que m'avorria!!! La resta de gent o dormia o es queixava i jo no tenia ni son i tenia la galta adormida ... què havia de fer? Aixxx, tota la vida seré un incomprés!!!

4. Dia D, habitacio HA. I finalment ja ets a l'habitació. A partir d'aquí la meva interessant vida es resumeix en:

- Sentir a la infermera cardar-me una bronca amb l'excusa que és castellana (¿?): "No puedes hablar! Hombre! Que soy de Salamanca, yo", que dius ... "i què té a veure?"

- Estar estirat i parlar, sense obrir massa la boqueta, amb ma cosina i ella dir-me "No hauries de parlar" ... cony, doncs no em parlis!!

- Sentir a la infermera que no puc parlar i que he de dormir o mirar la tele. I jo contestar-li un "No tengo sueño y no me hacen nada de bueno en la tele". "Que te he dicho que no hables!!!".

- Anar al lavabo i comprovar que amb les galtes i amb la papada que m'havia quedat semblava més en Fabià Estapé. De fet, perquè no podia parlar, però estava a punt de parlar de l'economia als països occidentals i de la influència del dòlar a la política comunitària que ...

- Rebre visites d'infermeres ... nooo, no vaig lligar al quiròfan ... aquestes ja les coneixia d'abans ... Que maco és quan entra gent i et diu "Uixxx, la galtona sí que està inflada!!!" ... anima molt, això! Que després ho arreglen amb un "Bueno, tu sempre has fet galtones!". Un petó, guapes, per la visita.

- Enviar un SMS a la gent dient que tot ha anat bé i que no em deixen parlar i rebre 4 trucades ... però a veure ... jo parlo en arameu o què? Per cert, moltes gràcies a tots!!!

- Llegir el Pronto ... un clàssic portar revistes del cor als hospitals ... jo crec que moltes revistes viuen d'això ... és més, jo crec que hi ha revistes del cor que només les venen als hospitals ... i mirar la tele ... on curiosament només fan programes de cuina ... també és mala sort.

- Prendre els meus primers àpats: un bol d'aigua-xirri, que l'anomenen caldo i un suc de préssec ... Felicitats ... a la gent de Juver, el suc era molt bo ...

i sobretot i més important ...

- Preguntar-me què collons feia allà ingressat perquè estava tan panxo!!! Sort que el dia següent marxava a casa. Sort!!!

Capítol 254. Hospital Central! 2a temporada. 1a part

2008-05-22T12:57:00.002+02:00

Post dedicat a la Perla, la noia argentina amb qui vaig compartir pre-operatori i post-operatori ... pels d'ESO, que em vaig trobar just abans d'operar-me i just acabat d'operar-me ... i a qui vaig pregar, abans d'operar-me que digués el meu nom en argentí ... ohhhhh, quan vaig sentir "Que te vaya bonito, Xusep" em volia fondre, que bé que sóna!!! Res, tonteries de la gent que entra a un quiròfan ... Suposo que mai arribarà a llegir això però per si de cas, dedicat està! Un petó, guapa!

Família, amics, coneguts, gent que m'envia SMSs i no sé qui són, ja m'han operat ... "Anda que vas avisar, tu!!! Ja t'han arreglat la cara?". Sí, amiguets, el dia 16 de maig, aniversari de ma cosina, a les 9.00 del matí ... aquesta hora no cal que la tradueixi pels d'ESO, oi? ... con viento favorable i després d'escoltar una frase maca d'una noia maca, entrava al quiròfan disposat al que fos! Acollonit? Podria ser ... i dic "podria ser"; però només entrar al quiròfan i veure que: 1. Allà fotia un fred que pelava ... de fet diria que per allà vaig veure un paio passejant que portava un jersei que posava Walt ... "és estranger", deien i 2. Només hi havia dones al meu quiròfan ... ja vaig fer el comentari que si me'n sortia, qui volgués, que deixés el número de mòbil apuntat a la mà ... i després em vaig adormir ... al despertar no en tenia cap, de número, suposo que totes es van apuntar però ja se sap, la suor ... també és mala sort!

Per aquells de vosaltres que no us hagin operat ... sort que teniu ... deixeu que us descrigui, sense referències sanguinolentes, els passos d'una operació (o com a mínim de la meva)

0. Uh, uh, que viene, que viene. És el primer pas, i curiosament és un pas que es fa fora de l'Hospital. Síii, és com una mena de pre-operatori. Tu et fas el xulo pels puestos "No, que m'han d'operar ... a vida o mort ... i clar, però jo estic tranquil perquè confio en el meu cos fibrat i musculat" ... fins que veus que la data D del teu calendari es va acostant ... Ah, amics, que si tinc un cop d'aire i tinc mal de cap, que si m'ha sentat malament la pizza i tinc l'estòmac remogut, que si ara ja no miro House perquè a la quarta temporada el protagonista ha perdut aquell cinisme que el caracteritza ... res, paparrutxes ... que estàs cagat de por, hombre! Però si vas a dinar a la feina i quan agafes el ganivet una mica més i fas el monòleg de Hamlet "Oh, un ganivet així em trinxarà aviat ... oh, cruel destí!"

0.5. Efecte Fernando Fernán-Gómez. També dit efecte Barça o efecte Pare de Sufrir. També és extern a l'Hospital. Normalment es dóna quan has passat uns dies, molts o pocs, amb el pas 0. És una reflexió dins teu, que no exterioritzes perquè continues demostrant que estàs cagat de por, i ve a ser un "Mira, pos ... pos ... pos ... pos si em moro és igual, ale! A la mierda! Que m'operin ja! Que no puc amb aquest patiment!!". Que vas a dinar i tu mateix t'operaries, allà mateix, entre on s'agafen les bandejes ... val, es diuen safates ... i on s'agafen aquelles postres que només els de la 2a planta del meu edifici saben fer ... t'obriries la boca amb el ganivet ... que no ha de ser necessàriament el d'abans ... i diries, "Ale, fora quiste!!!" Hombre! Fer patir a la gent!

1. El dia D però abans de l'hora H. Després d'agafar les quatre coses que són necessàries ... "Només agafa el més necessari, que només t'ingressen per un dia", que si em descuido he d'agafar el petate per portar tot allò, on vas a parar ... ai, no, el petate no, que no vaig fer la mili, jo! Veus? Aquí també he fallat ... enfiles rumb cap a Bellvitge ... amb un somriure d'aquells de "Estoy acojonaooooo". T'hi fan anar d'hora, potser perquè les portes deuen estan tancades i has de competir en una carrera a vida o mort ... i mai millor dit ... per ser dels primers en operar-te. O potser perquè et fan un recorregut turístic pels quiròfans ... "Veieu, aquest bisturí és el que rajarà a en Pep ... a que és mono?". Doncs res de tot això. T'hi fan anar d'hora ... per fer-te esperar. Et fan esperar quan fas l'ingrés voluntari ... que penses "Si surto viu ..."(és important perquè a partir del punt 1. sempre es fa servir aquest prefixe abans de qualsevol frase ... i encara que no el diguis, sempre el penses) "... ara que s'ha posat de moda el paper a les parets, quina habitació podria empaperar amb tooot el que tinc de fulls de consentiment, fulletons d'anestèsies, acolloniments generals, altes, baixes, informes, radiografies ...?" ... i et fan esperar quan et diuen que has d'anar a una planta a dutxar-te i a posar-te aquella bata verda que fa suposar que no és una festa de l'escola i tu vas amb una disfressa d'arbre i que ja no hi ha volta enrera ... Abans sí, ara ja no, catxis!

2. Dia D, hora H. Et porten en camilla i amb aquella bata indigna que dissimula injustament la teva estilitzada i esbelta figura, que tantes hores de gimnàs t'ha costat, a la sala del pre-operatori. Allà et deixen, en distribució pètals de margarita, a càrrec d'una senyora amb ulleres de sol (¿?, sí sí, ho sé, no pregunteu ... per un moment pensava que era del grup des de la peli Blade ... au, més acolloniment), que et connecta a un enginy que al principi penses que l'únic propòsit que té és destrossar-te el teu bíceps del braç esquerre ... i que després et diuen que mira la pressió automàticament ... i que et punxa un líquid a una vena de la mà ... "Vigila que això et farà mal", diu abans de clavar-te l'agulla ... "Sí, home, mal, diu ... jajajaja", respons amb aquell acolloniment que et caracteritza ... "Co-----llons", dius després que et punxi. Acte seguit, tito, cap al quiròfan.

Continua ... no patiu, que continua

Capítol 252. Hospital Central? 1a temporada

2008-05-14T14:28:00.004+02:00

Sí, sí, d'acord, em vaig saltar el capítol 252. En realitat era una prova, com Star Wars, vaja ... si agradava el capítol 253, llavors faríem el capítol 252. Coses de les preqüeles i el marketing ... no ho entendríeu, vaja! I dic això sense assumir que hi pot haver gent d'ESO entre els lectors ... llavors millor deixem-ho córrer. Vale, em vaig etivocar (que diuen al meu poble) ... que no us etivoqueu mai, vosaltres?

Amics, família, coneguts ... m'operen! Noooooo, a partir d'ara el trosset de la vostra dreta on posa "Pep ... però posa-li Angu també" no serà substituït per "Amor" o "Zeleste" o "Perla" (que també aquests dos últims semblen noms de jocs de Pokemon, però bueno). Nooo. Es tracta d'un altre tipus d'operació, menys sexuarlll.

Resulta que ja fa temps jo mateix em preguntava per què no em sortien els queixals del seny. I, clar, el cos, sabi com pocs va pensar "Vols que et surtin, tonto? Doncs ale!!!" ... Passa, però, que el meu cos a més de sabi va una mica distorsionat i enlloc de sortir el queixal del seny on toca ... és a dir, movent totes les peces de les dents fins que quedin com els Orcos, més o menys ... va i decideix que sortirà a un lloc estratègic lo just per formar un quiste a la geniva ... i ja ho tenim. Catxo quiste que m'han de treure!!

I després de consultar-ho amb el meu dentista, que em va remetre a un cirugià maxilo-facial, que em va remetre a una clínica d'aquelles de "todo a 300" ... on qualsevol cosa val 300 ... no peles, no, Lelos ... van concloure que:
1. Tenia un quiste (vaja, que ja es veia a simple vista)
2. Provocat pel queixal del seny (què dius ara!!!)
3. S'ha de treure (això també es presumia, la veritat)

Total que pagues 300 Lelos per que et diguin una cosa nova i dues que ja sabies ... no està malament. Ara, el lloc era macu ... al Tibidabo ... noooo, i no era la casa de L'Ombra del Vent ... no i tampoc era la casa dels miralls del Tibidabo ... i a més les revistes del cor eren actuals, que les del meu dentista parlen de quan va néixer la Infanta ... hombre, amb el que cobres, posa revistes més actuals, tu!!!

I ja em teniu a mi anant a veure la doctora a Bellvitge ... que es veu que aquestes operacions només les fan a Bellvitge i a la Vall del Bronx ... vull dir a la Vall d'Hebron. I a la doctora ... per què han de ser tan secs, els metges que t'han operar? ... li expliques el que passa, que a aquestes alçades ho podries haver posat a una pàgina WEB, "si us plau, si pot mirar www.tincunquistealageniva.com/angu alla està tot explicat amb pèls i senyals", i que s'ho faci ella mateixa. Però la missió de la doctora, com la de majoria de doctors, és acollonir-te. En concret la seva arma principal per l'acolloniment és dir-te "Eh, que sóc cirurgiana" ... que només va faltar, quan va dir això, que sonés una famfàrria romana "Tatararatataaaaaaa" i plantar-te davant teu tot el que et pot passar durant l'operació, resumit a un bonic full que duu per nom "Full de consentiment".

I en allà t'expliquen tooooot el que pots arribar a tenir: que et poden trencar els nervis del llavi, que podrien danyar-te la mandíbula, que podrien arrancar-te no se quantes dents ... i clar, t'acabes veient o com l'Aznar o com el Cuñao. Que fins i tot estàs a punt de preguntar-li "Escolta, tu operes amb bisturí o entres a la meva boca amb un Bulldozer d'aquells d'enderrocar cases?". El que passa és que li tens por ... o respecte ... o por i respecte ... i calles com un puta.

Però és en aquest moment, just en aquest moment i no abans, comences a llegir toooooot el que et pot passar i que tu no pots dir res perquè ja has firmat el full i et passa tota la teva vida pel davant, passat (a bona hora vas pensar "I on són els meus queixals del seny?"), present (què fots aquí parlant amb una dona que amb un ganivet talla genives com qui talla la pastanaga a julianas, com l'Arguiñano?) i futur (i si no t'operessis? El pitjor que podria passar és que la gent en comptes de dir "Mira el Pep té un quiste" acabaria dient, amb el pas del temps ... "Mira, un quiste que porta un Pep" ...). Però no, no, cal ser valent. "Els cementiris estan plens de gent valenta!" ... Ei, doncs moltes gràcies pels ànims ... no et fot, quina gent!!!

Abans de qualsevol operació té lloc el que se'n diu el Pre-operatori. Vindria a ser com els preàmbuls. Com quan estàs amb una noia, vaja. Que tu no te li tires a sobre com si no haguessis vist una dona en anys ... nooooo ... bueno, o potser sí, però jo sóc del grup dels romàntics ... "Ja! Així et va!" ...primer la prepares, li dius coses maques, l'acarones ... la poses tonta ... bueno, i no continuo perquè sóc jo el que s'està posant tonto. Ja farem un post, quan surti de l'operació parlant d'aquest tema!

L'única diferència entre els preàmbuls quan t'han d'operar i els preàmbuls quan ets amb una noia és que ella no acostuma a fer-te anàlisi de sang ... vaja, com a mínim que m'hi hagi trobat jo ... la resta si fa no fa ... et diuen que et treguis la roba, sobretot la de la part de dalt, et fan fotos, s'acosten a tu per sentir-te el cor, et pregunten si tens alguna enfermetat ... el mateix, si fa no fa.

L'unica diferència, també, és que la darrera fase d'estar amb una noia no és anar a veure una tercera persona ... vaja, si no és pagant, que estàs amb una noia, llavors potser sí ... aquí sí i se'n diu "L'Anestesista". L'anestesista, per parlar clar, és el que mana, el que controla com estàs tu en tot moment ... que dius "Jo estic que t'hi cagues!!". La cirurgiana té el poder i les armes, però l'anestesista és el que diu les grans frases dins un quiròfan com ara "Está saturando", "Hiperventilado", "Podría ser lupus" o "Què fas aquesta nit, al final, guapa?", tot això segons les pelis de metges, clar.

Quan vas a veure l'anestesista, al final del pre-operatori, un cop t'han punxat, t'han fet una radiografia i t'han mirat el ritme del cor, et donen un full que ve a dir "Ahora que vas a ser anestesiado" que té com a única misió, fer-te por. Sí, tu, emocionat pels preàmbuls, havies oblidat que l'anestesista és "uno de ellos" i que ha de fer por. En concret al full posa que 1 de cada 15.000 persones que les anestesien no es desperta ... macu de llegir, jarlll.

L'anestesista, com a bon metge, et fa omplir el seu "Full de consentiments" on entre tot el que et pot arribar a posar: marejos, naúsees hi ha també ... depressió. Un que és ignorant s'atansa i li comenta "Perdona, jo que sóc super-optimista ... quan surti de l'operació pensaré que la vida és una merda?" ... al que ràpidament comenta "Noooo, depressió ... respiratoria" ... són les seqüeles d'haver-te intubat. Perdó? Com que m'han d'intubar? Això no ho posava, al programa!!! Es veu que si t'adormen tot ... i amb mi ho faran ... t'intuben i, clar, deixes de respirar i ho fa la màquina per tu ... perdó, eh? ... i una merda!!! A mi no m'intuben!!!... no, no ... i si em desperto amb tots els tubus aquells ... ui, ui, treu, treu ...!!!! Llavors sí que em moro ... però del sustu!!! Treu, home, treu!!!

Doncs com dirien en llatí "alea jacta est". Que en el meu cas vindria a ser com un "Haber elegido muerte". És a dir: m'intuben, em rajen, em treuen el quiste, el queixal del seny, no sé quantes coses més ... ah, i em droguen i em deixen la cara com la Ruperta. Genial!!! A més m'hauré de passar no sé quants dies sense poder parlar ... ja m'he deixat preparat unes targetetes amb frases típiques que dic jo ... la majoria insults per la gent que em vingui a veure i que comenci a riure, clar ... i un mes llarguet menjant sopetes Knorr, caldets, potitos i purés. Que penses ara "Mira, anirà bé per l'operació bikini" però que al 2n dia pensaràs "Qui s'ha menjat el meu bistec???".

Capítol 253. Si yo fuera presidente...

2008-04-28T09:12:00.002+02:00

Sí, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent de tot estrat social que llegia habitualment aquest blog ... he tornat. Ja podeu repartir tots els diners que heu recaptat per pagar el meu suposat rescat ... m'he pogut escapar jo solet. La veritat és que he tingut molta feina i he arribat a casa prou tard com per no tenir esma ni d'escriure quatre ratlles ... "Clar, com que fots aquests rotllos" ... "I, per cert, com és que avui tens esma?" ... Primer perquè avui és dissabte a la nit, no hi ha ganes de sortir i estic fent temps per felicitar les Montserrat's. Segon perquè tinc ordinador nou ... "Oohhhh, però tu no eres anti-ordinador a casa?" ... sí, i també era dels que es pensaven que el Barça guanyaria la lliga ... i mite'ls ... perquè ha canviat el meu estatus social dins aquesta meravellosa empresa de la que formo part -ja aniré explicant. I tercer, perquè ja sé que no em llegirà ningú, però tenia moltes coses per explicar i moltes ganes d'escriure ... Per tant, reprenem el punt on ho vem deixar: Eleccions 2008.

Ens havíem quedat en que jo era president de taula i jo encantadíssim ... bé, "encantadíssim", vaja. El dia de les eleccions va ser un dia fred. De fet, si et toca ser president, tal i com entres al col·legi electoral notes encara més fred ... que penses "Collons, com va el país, fa més fred a dins que a fora!!!". Res més lluny de la realitat: el fred que estàs notant són els esbufegs dels suplents a president de "la teva mesa", veient-te arribar i pensant "Un, dos, tres me salvo!!". Et deixen anar una rialleta còmplice, a la que tu contestes amb una cara de mala llet mentres ells desfilen riallers cap a casona, al llitet de nou.

Amb tot aquest bon rotllo, un bon president ha de preparar els papers, les urnes ... sort que allà hi ha gent del teu Ajuntament que t'ajuda ... o que no t'ajuda i dóna per suposat que tu, expert en aquests temes ... com que fas de president de mesa cada setmana ... ja ets capaç de fer-los en dos cops de tita. Et donen una carpeta com si estudiessis 3r d'Arquitectura i ale, campeón, a treure coses i a distribuir-les com bonament puguis per les taules. Al final queda tot molt queco, que només falta posar "Benvingut a la república independent de la teva mesa".

Un bon president ha d'asseure's amb els seus vocals tot fent companyonia. Què implica això? Tenint en compte que un vocal era igual de corpulent que jo ... "Mmmmm. I tu ets molt corpulent?" ... ui sobretot la ... bueno, és igual, tu; i que l'altra vocal era una senyora poc corpulenta ... i que a la taula havíem de fer equilibris perquè no caigués cap urna ... allò semblava un sandvitx de senyora. Total, ja que el president ha de recollir els DNIs i tal ... gairebé la millor opció era agafar un tamburet del local ... però en vista que semblava que anés a fer un monòleg del club de la comèdia, la millor opció va ser quedar-se dret. Cosa que la meva esquena va agrair, donant alegres punxades a mitja tarda.

Un bon president sap mantenir l'ordre ... o com a mínim ho ha d'intentar. Per exemple, els representants dels partits polítics només poden dur la tarja identificativa; no poden dur cap més tipus de propaganda. No és tan complicat, oi? Això ho entenen tots ... excepte els nobles representants de la gavina ... i no, no parlo de Marina Rosell. A la frase "Perdoni, pot girar la carpeta que no pot dur propaganda del partit?" les respostes van ser "Tu no ets ningú per dir-me això!", "Jo porto el que em dóna la gana!!" i "M'estàs increpant, això m'ho ha donat el meu partit, un xic de respecte".

Davant de tot això, li pregues que es situï darrera les meses per no molestar, on continua amb el rap de "M'has increpat, eh?!", tot això a volum 25, que és el màxim del meu MP3 i a cau d'orella meva i del company presi de la mesa del costat. I si no n'hi havia prou, un bon home que va venir a votar a la meva taula va i deixa anar un "Què vol el fatxa aquest? (dit cor en alt) Fills de puta, així us matin a tots!". I aquest va ser el moment de lamentar que no tingui cap gorra, perquè era per dir "Venga ya!" i tirar-la al terra. Total, que la cosa es va acabar quan: 1. Te'l quedes mirant amb cara de "abogadoooo" i li deixes anar un "Tranquil, que si li increpo, se n'adonarà! Més que res perquè el volum suau de la meva veu augmentarà en 10 decibel·lis" i 2. Avises als nois de la policia local perquè el fotin fora ... llàstima que abans arriba la representant de l'Ajuntament ... sino hagués sigut maco-maco.

Un bon president ha de saber aguantar amb humor els comentaris graciosos de la gent: "Uix, jajajaja, t'ha tocat, jajajajaja" (després els hi dius "Sí, però demà no vaig a treballar ... a quina hora dius que t'aixeques?"), "Toma esto que no sabía como ponerlo dentro del sobre" ("esto" era la papereta-poster del Super Pop de votacions al Senat rebregada com una bola de paper Albal i posada dins el sobre ... "Senyora, esperi, quedi's un moment ... només perquè vegi la cara de ràbia que faig i com pateixo posant-la a l'urna, ja pot marxar, gràcies"), "¿Por hacer esto os dan mucha pasta, verdad?" (sí, mira, jo ja he deixat de treballar ... "No te creas, la tarifa normal, 20 chuparla y 30 lo otro!") o "Et recordes de mi? Jo era suplent teva ... ara vaig a casa a fer uns aperitius" ("Doncs porta'm una almeja i estem en paus")

Un bon president ha de ser un macho, aguantar com un campió totes les hores ... i això vaig fer: la pega és que a les 7, quan tothom es recorda que hi ha eleccions ... clar, com que no ho han dit cap dia, oi? ... venen tots a votar ... i un mal d'esquena ... i allò de "Senyora, deixi el sobre corresponent sobre l'urna corresponent, no la caguem ara, que només queda una hora!!" ... mentres veies el representant de la gavina ... i no, que no era Marina Rossell, hombre!! ... revolotejant cual voltor sobre la presa ... en plan "Fes alguna cosa malament i t'anulo la taula!!! Nyiac, nyiac"

Un bon president ha d'escriure les actes amb gràcia i gallardia i sense por a equivocar-se. Per això, crec que hi ha 3 vots d'un partit : Els Verds - No sé què més, que van anar a un altre partit: Els Verds - No sé quantos ... a veure si volem precisió a les 11 de la nit!!!

Finalment un bon president ha d'acceptar les crítiques i els elogis de la gent ... que per cert, tots van venir pel mateix. Representant de l'Ajuntament dixit: "Com collons pots haver tret tema de conversa amb 413 persones (que són les que van venir a votar a la meva mesa)???!!!" ... pos això. "Treient-lo, ves!". Si en el fons t'ho passes bomba fent de presi. O potser sóc jo que sóc raro?

Capítol 251. Se nota, se siente ...

2008-03-07T18:44:00.003+01:00

... el Pep es presidente. Sí, amics, amigues, coneguts tots i gent que passa per aquí, el meu Ajuntament, a qui mai estaré prou agraït, m'ha fet l'honor d'incloure'm en aquesta cosa que es cel·lebrarà diumenge que ve i que até al nom de "La Festa de la Democràcia". Bua! No es pot estar més cufoi del que estic. Ep, i no un càrrec de merda en plan "suplent de vocal", no, no, a lo grande, tu, "president". Bua! La meva família està emocionada que em vegin capacitat per ocupar aquest càrrec de responsabilitat. I els amics, també, tothom felicitant-me pel carrer: "Ei, Angu, ja tocava que et fessin president" ... buah! amics, això és el no-va-más!!!

I després em desperto, clar. Quina tocada de collons! Per l'amor de Déu! Val, jo sóc raru, i tinc un blog que mantenir, però cal que el puto sorteig aleatori em designi a mi per ser president d'una taula? Hombreeee! Que arribo cansat al cap de setmana! No em podeu fer això!! A més, no tens prou amb la càrrega emocional que això suposa, que has de sentir les collonades de la gent de l'estil "Jajajajajaajaja, pringat!" o de la família "Escolta, oi que no podràs aprofitar l'entrada gratis de La Passió?" ... una mica de respecte, que sóc persona!!! A més, un any que penso "I si no votes? Total, cap dels partits no té cap projecte, només es tiren mocs els uns als altres ... excepte el Joan Herrera (Els Verds), però clar, a aquestes alçades de la vida no votarem a Joan Herrera, oi?" (reflexió llarga, ho sé) i va, i ... és increible!

Però la veritat és que els hi ha costat, que sigui president de taula ... aix, perdó, que es veu que es diu "mesa" ... és com quan em van dir que en català era correcte dir "llumí" i "cerilla" per dir "mistu" ... i que "mistu" era incorrecte ... xoc traumàtic ... doncs igual que "taula" i "mesa" ... és més, el Mesa era l'ajudant del cap d'estació a la ja mítica sèrie Estació d'enllaç. Però no ens anem de mare, que estava explicant que els hi havia costat de fer-me signar el paperet, que això de les taules va per paperet, fins que no signes representa que no tenen l'obligació ... perquè t'obliguen, que dolents que són ... de fer-t'hi anar. "I si signes com a Pedro Picapiedra?" ... segurament no et podrien obligar a ser a una mesa electoral ... però ja veuries com t'obligarien a anar a la Modelo!!!

Doncs això, que no em trobaven. I jo sense saber-ho, clar. Que si saps que et busquen, com a mínim et deixes veure i tal. Però jo era totalment aliè a això. Fins fa tres dimecres. Fa tres dimecres tornava alegrement de veure el partit de la Xampinyons Ligui del Barça ... per això dic lo d'alegrement, si hagués estat fa un dissabte, l'alegria era nul·la o irreconeixible ... i veig a l'entrada de casa un anònim. "Coi", vaig pensar, "una nota d'alguna admiradora? d'algú que em vol matar? d'algú que m'obliga a escriure un post?" ... doncs no era una reflexió escrita en un paper. "Era de l'estil 'Saps el soroll que fa un arbre quan cau en un bosc on no hi ha ningú per escoltar-lo?'". Doncs no, la reflexió era: "Soc la teva veïna del 4t. T'ha tocat una taula electoral. Fes el favor de venir a buscar els papers a casa. Firmat: Paca". Hagués sigut més maca la primera, ho sé, però la segona també era força directa. És el que té que l'alcaldessa del teu poble visqui al teu bloc de pisos.

Llavors, hom es podria preguntar una sèrie de qüestions sobre la persona encarregada d'entregar els papers a casa meva i això comportaria una sèrie de respostes interesssants.

P: Com és que no em van localitzar fins el dia 20 de febrer si em buscaven des del 13?
R: La persona encarregada de portar els papers venia a hores que sóc a casa, com les 10 del matí o les 12 del migdia

P: Com és que, al veure que no em trobaven a casa, no van caure en deixar un paperet a la bústia? o fins i tot, va, exagerem-ho, per sota la porta?
R: Segons l'alcaldessa "Van molt de pressa a entregar això i clar, no tenen temps per escriure un paperet"

P: I si el porten escrit de l'Ajuntament mateix?
R: Segons l'alcadessa "No, no, que no pot ser!"

P: Com és que, al veure que no em localitzaven a casa, no em van trucar al telèfon per si, oh meravella, tenia contestador posat i avisar-me així tot deixant-hi un missatge canyeru?
R: Es veu que no hi van caure

P: I no podrien haver vingut un dia al vespre?
R: Suposo que van venir, un dia a 1/4 de 12 de la nit, que feia com 1 hora que estava dormint i que, clar, vaig pensar que els obriria Rita ... i el dia següent, que van venir a la mateixa hora, però estava veient House i era la part més interessant ... A més, al meu bloc de pisos no pots obrir pel porter automàtic a partir de les 10 de la nit, que la gent tanca amb doble volta. Has de baixar fins a baixar i obrir-los tu ... que fa una gràcia ... Es veu que ho van fer així perquè, i cito paraules literals, "Si algú dóna una patada giratòria", com la del Chuck Norris, "la porta s'obriria sense problemes. Per això, de les 10 a les 7 del matí, la tanquem amb doble volta". Cap comentari. Bé, un, la podríem fer blindada per si venen amb un tanc d'assalt, no et fot.

I fins aquí l'apartat "Què podem pensar de la polícia del meu poble?"

Total, que ja m'he llegit el llibre, versió catalana. Només m'ha quedat clar que jo sóc la llei, com en Charles Bronson, i si algú es passa el puc fotre fora del col·legi electoral, que hi ha un munt de papers a emplenar, que ja cal que algú ens ajudi, que no sortirem d'allà fins ben bé quarts d'11 de la nit, que cobro 60 Lelos ...no, no surt a compte ..., que el dia següent faré festa ... mmm, segur que no surt a compte? ... i que les 3 primeres pàgines de la part catalana del llibre l'ha escrit l'Associació Catalana de Persones PRO SMS ... totes les paraules que duen accents, la lletra amb l'accent ha desaparegut ... això ho llegeix l'ApunyalamUnAltreCop ... i flipa! ... Ah, i que si no em presento us hauré d'escriure des de la Modelo uns dies!

En fi, no sigueu ximples, aneu a votar ... no importa a qui voteu, però voteu ... mai he entés que no votar afavoreixes a la majoria ... i ara han tret una de nova que diu que si votes a qualsevol que no sigui en Zapatero, votes al Rajoy ... collons! que ho fem complicat! ... això, aneu a votar, com a mínim alegrareu una mica el dia a la gent que, com jo, estarem tirant confetti durant 10 hores per la Festa de la Democràcia.

Capítol 250. El recurso fácil, el insulto

2008-03-06T08:20:00.002+01:00

Amics, el món de "fotre la pota" evoluciona ràpidament. Si fins fa uns dies les "fotudes de pota" eren simplement orals: "Aquest noi que juga a bàsket sembla que estigui drogat ... Ehhhh, drogata, pásala y vete a comprar costo, hombre" digué algú a la pista del CB Esparreguera referint-se a un jugador contrari ... "Pues es mi hijo", contestà una senyora situada just al seient del davant de la persona que va fer el primer comentari ... sense comentaris ... doncs ara, amb les noves tecnologies, les "fotudes de pota" poden ser perfectament virtuals. Per què les fem? Quina necessitat hi ha de fer-les? Ningú ho sap ... però es fan ... vindria a ser com el nou disc d'en Bustamante ... hi havia necessitat? ... oi que no? Veiem-ne alguns exemples:

1. El mòbil
Un servidor de tots vosaltres, sobretot de les noies, que arriba al bus ... i, oh meravella, arriba un SMS al mòbil ... el mòbil que vibra ... bueno, no sé què collons dic, si tothom té ja un mòbil ... de fet, el fill de 4 anyets d'una companya meva de feina ja el reclama ... perquè els seus amiguets de P4 ja en tenen!! ... sí, Lady D ja espera que faci la primera comunió per fer-li còpia de les claus del cotxe ... "Oh, si no arribarà als pedals!!!" ... ui, ara la canalla fa l'estirada molt de pressa, mira les nenes, que tenen 11 i sembla que en tinguin 22 ... i mira als nengs, que en tenen 22 i mentalment sembla que en tinguin 11 ...

Ei, que em disperso, això que puges al bus i sents l'alegre dringar i vibrar del teu mòbil. "Un missatge", penses per dins teu ... dic penses per dins teu perquè abans deia allò tan entranyable de "Ai, algú que m'estima" ... fins que un dia em van dir "Si a tu no t'estima ningú, tonto!" ... i em vaig deprimir ... i ara sóc Calimero. El missatge posava alguna cosa així com "Ei guapa (que penses, ja anem malament o hi ha alguna cosa que qui me l'ha enviat sap de mi que jo tan sols ni sé) no sé què li passa a l'Angu (oséase, jo), avui estava bé (jo no estic bé, jo estic que t'hi cagues) . Demà continuaré investigant (¿¿¿????) i ja et diré alguna cosa". Clar, se'm va posar cara de l'Enigma, un dels dolents de Batman quan la feien per TV3 ... això els d'ESO ni els sona, però bueno, tampoc els sonen massa coses, als d'ESO ... i l'heroi es deia en Batman ... això, que feia cara no ja d'interrogant ... semblava més aviat el Clip aquell que surt a l'Office quan no tens ni punyetera idea del que fer ... Un dubte tot jo, vaja.

Fins que, passats 2 minuts d'autèntic estupor, incredulitat i fins i tot ignorància, em truca la persona que em va enviar l'SMS. "Eooooo, no hauràs rebut pas un SMS fa una estona, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que ja saps que no anava destinat a tu, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que no has entés res del que posava, oi?" ... "Doncs no ... però segur, segur, que en els propers 5 minuts entenc què has volgut dir, oi?".

Lliçó número 1: Canalla, si foteu la pota, no ho intenteu justficar, que llavors queda com molt forçat. Tampoc intenteu fer-ho passar com a normal, perquè potser l'altra persona s'enfada ... Ho assumiu, i prou.

2. El mail
Una de les causes més grans de fotudes de pota són els Re-enviaments de Mail. "Anda ya! Tu et xutes" ... no, no em xuto ... a més a la meva gran empresa s'han produït alguns casos ... curiosos:

a/ Mongolillos forever
- Companya de feina que fa consulta sobre alguna cosa de la Declaració de Renda a l'Empresa via mail (normal, vaja)
- Encarregada de la part de gestió de l'Empresa que remet el correu a Madrid (sí, nois, tot passa per Madrid ... i ara amb l'AVE, ni te cuento) afegint, al dubte de la meva companya, la coletilla "Mira lo que me pregunta esta energúmena ... por qué todos los mongolillos me tocan a mi" (aix, no em direu que no és entranyable? motius? cap ni un ... porque yo lo valgo, tu)
- Madrid que respon (tot això al mateix mail, eh? fent només Re-enviar's ... és que és molt gran)
- Encarregada de la part de gestió que respon a la meva companya...

(temps per reflexionar sobre el que pogueu pensar que va passar)

... i sí, companya que pilla un rebot del 15 i fa un Re-enviar (clar, ara estàvem en ratxa, per què trencar la cadena?) a tooooooots els jefes de la meva empresa ...

... i encarregada de la part de gestió de l'Empresa trucant disculpant-se tot plorant

Lliçó número 2: Canalla, si ploreu per demanar el perdó, intenteu informar-vos primer de la persona que heu insultat ... "Nen, no hi ha temps per això ... estem en DEFCON 3", val, però feu-ho! ... perquè si no té cor ... us matxacarà vius ...
PD: La meva companya tenia bon cor ... massa bon cor

b/ Merluzos pezqueñines no debes comer
- Mail que un servidor (sí, han mancillat el meu bon nom ... si us plau, les manifestacions i els containers cremats els deixem per més endavant) envia a la nostra empresa clienta perquè em posin en dansa unes proves (el típic mail que demanes en plan "Això no funciona, m'ho podeu activar, sispli?" ... no, no sóc tan cursi, jo)
- Mail que la persona que ho rep re-envia al seu jefe on afegeix la coletilla de "Qué se han pensado estos, que no lo tenemos activado a propósito? ... Lo tienen bien merecido, por merluzos y por ignorantes" (a que mola el bon rotllo que hi ha? i això que no em coneix? o potser és un lector del meu blog cansat de que no escrigui mai?)
- Jefe de "l'amigo" que respon a un servidor de tots vosaltres amb un "Ja ho tenim activat, reviseu-ho"

Clar, què passa? Que quan reps un mail normalment llegeixes la primera part i no revises la resta. Ah, amics, que a una reunió et comentin que t'han dit "merluzo y ignorante" i tu et quedis amb cara de "Lo qué? Lo cuándo? Lo dónde?" ... fa que quan arribes de nou al teu lloc de treball i revisis el mail i vegis que té raó ... reenviïs còpia del tema al teu jefe (com hem dit abans, per seguir la cadena ... no em vaig fixar si posava allò de "Si no lo envías a 3 personas, la persona que amas no te amará nunca más" ... ondia! suportaria que Natalia Verbeke no me ame nunca más? Si ja no ho fa ara!) que demana per escrit al jefe de "l'amigo" una explicació.

El jefe de "l'amigo", que no havia llegit aquest post i no havia quedat empapat de la Lliçó 1, ho va intentar justificar ... ep i molt bé, eh? ... "Se ha dicho en el fragor de la batalla" ... que, clar, com que és Mordor, estaven enmig de la Batalla por a Tierra Media ... "comentari desafortunat que no us hauria d'haver arribat" ... aquesta reflexió és molt maca, perquè dóna per suposat que entre ells ens diuen de tot i força, però que el més important és que no surti d'allà. I clar, el problema és que ho hem rebut.

I la resposta del meu jefe (sempre disposat a obrir oportunitats de negoci amb el client) va ser de l'estil "Insultos contra la persona, difamación, atentado contra los derechos personales" i no sé quantes coses més ... Vaja el típic mail que tu, benvolgut/da lector/a reps a casa i penses que els mossos ja venen a buscar-te (a 80km/h si han d'entrar a BCN) per portar-te a Modelo ... no, la botiga de moda, no, la presó ...

I finalment es van disculpar. Molt correctament. I, com deia aquell gran estadista que era en Gaspart, "tema sanjat ... i punto"

Lliço 3 i final: No deixeu mai cap insult per escrit, que la vida dóna mooooltes voltes ... feu, com nosaltres, insulteu de viva veu!

Capítol 249. Sabes más que un niño de primaria?

2008-02-11T14:47:00.000+01:00

La resposta es un No rotund. I Punt. I aviat ho entendreu.

Un dia com qualsevol altre a la bonica i entranyable ciutat de Girona. "Ep, i què et duu fins a Girona?", us preguntareu. Doncs una aposta. Sóc com el Ramon Garcia de Catalunya ... però sense la capa. Sí, com el Ramon Garcia. L'única diferència és, apostadísticament ... això no existeix, oi? buenu, és igual ... parlant, clar, que ell presentava les apostes i jo senzillament les perdo. I quan perds una aposta pots fer tres coses: fer-te el suec, com el Larsson del Barça ... aix, allò era un davanter centre!!! ..., fer-te el català, en plan "Uix, ara, ara, ara no em va bé, que tinc una hipoteca, jo", o afrontar les coses amb honor. "I tu vas afrontar l'aposta perduda amb honor, oi?" Doncs, sí. Perquè amb la persona que havia perdut l'aposta, la divertida i ditxaratxera mafalda, les dues primeres opcions no serveixen ... "Oh, què vol dir no serveixen les dues primeres opcions?". Creieu-me, no serveixen ... oi A? Que t'agafa per l'orella i vinga "Passa! Passa a pagar l'aposta!! Que només em doneu que disgustos!!!"

Doncs ja estem situats: Girona per un cantó, mafalda a qui li pago l'aposta ... noooo, si jo seria el Ramon Garcia de Catalunya ella no crec que estigui d'acord en ser l'Ana Obregon del Gironès ... vaja, penso ... mira, parleu-ho amb ella, tu ... ah sí, el títol de l'aposta: "La gent pot ser tant egoista com penses? O encara ho és més?" Va guanyar ella, clar, que va apostar que "Més, més" ... o això era un dia que ella i jo ... nooooooooooo, nooooooooooo, que està feliçment casada, no fotem!!! Total, que sóc de massa bona fe ... ja veig que no podré mai muntar un banc, que donaria hipoteques a tothom ... Canalla, si voleu veure algú com riu aneu a un banc i els hi dieu que voleu una hipoteca, ja voreu quines rises! El director, l'apoderat, els de caixa, ...

Però centrem-nos. Qui perdia convidava a dinar a l'altre. Però dinar de plat, eh? Res de "Mira, t'he fet un entrepà de xapata amb mortadela del Micky Mouse". Lleig! Que sempre he pensat per què només el Micky Mouse i no l'ànec Donald o la Daisy, la gran oblidada. El lloc escollit va ser una pizzeria de la mítica i fastuosa ciutat de Girona. Hi ha qui té la teoria que la pizzeria aquesta de dia és pizzeria i de nit canvien el lletreru i hi posa "El pato feliz" perquè la decoració de dins recordava més a un restaurant xinès que no pas a una pizzeria, però buenu. De distribució rectangular, només hi havien dos llocs, arraconats ells, que quedaven una mica més apartats de tot ... clar, on ens va tocar seure? allà mateix. De l'estil "Los raros los pones allí que la gente no los vea, nen!"

I no és que no estiguessis bé, allà apartat, només que:

1. De tant en tant veies els cambrers i la nostra cambrera particular com treien el caparronet en plan "Ep, què hi ha algú? O heu marxat sense pagar?", que vulguis que no, collons, et sents observat ... així no hi ha ningú que es mengi una pizza, tu. A veure si jo aniré a casa la cambrera quan estigui dinant i me la quedaré mirant ... a veure si li agrada!

2. Al darrera de la meva partenaire hi havia el lloc on suposadament guarden els coberts ... vaja, o això vem pensar ... Que també els coberts els podríem tenir a algun lloc que no fos un calaix ... o podríem tenir més tacte tancant els calaixos, que després diem que els mobles d'ara són una merda ... collons! ... tancaven els calaixos que semblava que els deguessin diners, tu! Que el primer cop pensàvem que hi havia un cambrer rebotat amb la coberteria i s'estava barallant amb els ganivets.

LaNiñaDelPijamaARallas era la nostra cambrera. Li dic així perquè entre els núvols grisos de la resta de cambrers ella era com un raig de sol. Sense dir-ho poèticament, si voleu, tots anaven amb camisa blanca i ella amb camisa blanca de ratlles blaves. A més portava dues cuetes i tal i pasqual ... Molt mona ella. La mafalda i jo teníem la teoria que a aquesta noia se la veia un xic passarella ... pels futboleros, res a veure amb l'ex-seleccionador argentí ... allò, com si li faltés un parell de minuts al microones. A més parlava com la Paulina Rubio: les "s" eren "sh" ... "Nada deshto fue un error, uooooo". La resta tot molt bé. Dinar sense incidències destacables. Tot correcte.

El drama ve a l'hora de pagar. Un clàssic. Ens porten el compte de l'altre taula: una parella d'enamorats que estaven a mig dinar i que s'haven pres un parell de pizzes i un parell de cerveses. Nosaltres allà que si postres i històries diverses. Què has de fer? És d'aquelles situacions que dius "Gràcies Senyor per haver pensat en mi i en la meva hipoteca" tot mirant al cel i no veure'l perquè, clar, veies el sostre de la pizzeria ... us he dit que semblava un restaurant xinès? I tu dones la tarja i "Ale guapa, ves cobrant" I la noia que triga ... que penses "Per 5 minuts que li falten de fregidor a la noia ...és passar una tarja només!! Vols dir que no ha marxat amb la tarja i ara està comprant droga?". I quan ja anava treient el mòbil i trucar al banc per donar de baixa la tarja ... per cert, us heu fixat que el número on has de trucar si perds la tarja ... està escrit a la tarja? És com a la meva feina, que un dia ens vem quedar sense entrar al mail i ens van enviar un mail per dir-nos com s'arreglava!!!.

Això, que finalment la noia arriba ... "Pershdó, esh que ensh havíem confósh i ush havíem portat el compshte de l'alshtre taula". Amics, què hi farem, Déu és just. Clar, li havíem d'abonar la diferència. Ens va dur les dues factures: ens havia cobrat 26,22 Lelos i valia 30,36 Lelos. Va girar la nota de la nostra factura tot disposada a fer la resta ... i apunta tot parlant a viva veu "Vint-i-shishhh amb vint-i-dosshhh" i a sota ... no es recordava quan valia lo nostru ... i comença a girar el rebut com quan vas a l'Ikea i treus les instruccions per veure on és "Castellano" ... i a sota de l'anterior preu apunta i parla a viva veu "Trenta amb trenta Shishhhh". I ja tenim el drama. Au, a més de faltar-li 10 minuts de bany maria a la noia ara havia de resoldre una resta del revés!! Hombre! Això és anar a putejar!!! "No nos han preparado para esto, coronel!", que diria en Rambo.

I la noia es va bloquejar, va intentar fer la resta i res, tu ... clar, com que estava al revés ... Humilment li vaig dir que la diferència era 4 Lelos amb 14 però ja no sentia res ni a ningú. Jo crec que entra el George Clooney i li diu "Soy todo tuyo" i la tia ni puto cas. Anava a la seva. Al final acaba fent la resta com Déu mana ... amb petits errors als decimals, si voleu, però vist lo vist, de poca importància ... i comença a restar, leeeeeeeeeentament: "Doshhh", "Tresssh", "Quatreeeee", "Shiiiinnnncc" i "Shishhhhhh", mentre amb els ditets anava calculant quants portàvem. Ue, al final arriba a 4 Lelos amb 14. Li comento, humilment, que "Era el que t'havia dit, oi?" i em mira en plan de "Mira el chulo que tiene 5 Màsters ... 4 i el Hee-man". Li dono 5 Lelos per no allagar l'agonia més estona ... i m'acaba tornant el canvi ... malament!!! Dios!!! Una calculadora, per favor!!!!

Moraleixa: la culpa és de l'ESO. Sí, de l'ESO. Els nens de primària surten bé ... com es va poder veure a aquell programa de la tele, que ara no recordo com es diu ... però, noi, a l'ESO fan l'efecte Michael Jackson ... noooo, no abusen de ningú ... fan l'efecte Moonwalker ... fan que caminen endavant i en realitat caminen enrera. És un escàndol!!!

Capítol 248. Trucant a les portes del cel...

2008-01-29T08:45:00.000+01:00

I ha marxat. Finalment. Després d'una lluita molt dura, després d'ensenyar-nos dia sí, dia també, com les ganes de viure poden fer que continuïs tirant endavant. La petita lluitadora Amidala, la Cleopatra de pell fina i blanca com la llet, i de cabellera negra com el carbó ha deixat ja de lluitar per poder, per fi, descansar.

La tristesa supera per moments la pau i la tranquilitat de saber que ella ha parat de patir i que tothom, en més o menys mesura, li ha aportat el que bonament ha pogut per fer-li la vida una mica més suportable.

Descansa en pau, Mireia.

Tengo que decirte
que mi vida es muy triste,
que va a ser como imposible
que me olvide de que existes.

Tengo que decirte
que el día en que te fuiste,
se encendieron las farolas
que alumbraban el camino....
Para que pudieras volver....
Volver, volver,...

Tengo que decirte
que a la luz de la candela
intento arañar la niebla
que no deja que te vea.

Deja que te espere
a la puerta de tu casa,
un minuto me hace falta,
luego me voy para siempre.

Sólo quiero decirte adiós,...
Adiós, adiós,
y por si acaso que sepas
que aquí siempre tienes un sitio.
Adiós, adiós,
y aunque no te lo creas,
sin ti nada será lo mismo.
Sólo quiero decirte adiós,....
Adiós.

Adios. Jarabe de Palo. Depende (1997)
Enllaç a la cançó

Capítol 247. La bolsa o la vida!

2008-01-24T15:28:00.000+01:00

Família! La borsa ha caigut. "I s'ha fet mal?", podria preguntar jocosament algú ... i no necessàriament d'ESO, que de pencus n'hi ha per tot arreu. Però sí, sí que s'ha fet mal, s'ha fet "pupitar-pupitar", que diria aquell. Però tot això ja es veia venir, segons els entesos ... els entesos són els que van treure tots els calers de la borsa abans que petés tot, s'entén ... perquè la setmana passada en un sol dia es va perdre tot el que s'havia guanyat l'any anterior. Quins cracks!!! El Barça va necessitar dos dies, de partit oficial, al 2006 perquè tothom s'oblidés del que s'havia aconseguit l'any anterior!!!

I per bona composta ... que és una frase que es deia a casa meva i que es veu que ningú més la diu ... ara aquesta setmana el dilluns va caure la borsa un 7% i ahir un 3 i escaich ... res a veure amb el mític 9 que va fitxar en Cruyff ... El dimarts no, perquè es veu que es va produir l'efecte rebot ... que no es refereix al rebot que va agafar la gent que tenia accions sino a que quan una cosa baixa, després puja ... curiós perquè jo ho tenia entés al revés, això. Però tranquils, eh? que dilluns mateix va sortir el Ministre d'Economia i va venir a dir que la situació era com un tampax "Podem continuar fent vida normal tot i això ... que tampoc n'hi ha per tant". Per un moment em va recordar a la Bruna, la mare de l'AiCarai quan va portar la seva nena al metge i li va dir "...señora, es usted una exagerada".

Jo, com a inversor ... queda xulu el nom, eh? doncs potser d'aquí a poc ja no ho seré d'inversor ... "retiraràs tots els teus diners?", no, hauré perdut tot el que hi havia posat ... això, com a inversor vaig trucar la meva assessora financera, és a dir, la noia del banc, perquè m'informés de primera mà sobre la situació. Conscient com és ella que sóc informàtic, és a dir, que estic preparat per la mort i que sóc del Barça, patidor com pocs, esperava un missatge tranquilitzador, al més pur estil Urbi et Orbe del Papa a principis d'any. Oi que seria macu?

Però no, la noia va agafar un diari econònim i va transcriure'm fil per randa el que posava. Era un compendi de paraules com "Pánico", "Fiebre generalizada", "Hundimiento", ... tranquilitzadores a sacu. Era de tal magnitud l'article que només faltava la part de la Bíblia que parla l'Apocalipsi, i que parlés de la plaga de llagostes i la mort del primogènit. I si no n'hi havia prou em va acabar la missiva dient-me alguna cosa així com "Això és l'inici d'una recessió, d'aquí a 4 o 5 anys quan hagi acabat en tornem a parlar". A partir d'ara li direm Miss Camamilla, a la noia!

Ara es veu que tothom va darrera un senyor que es diu Trichet ... que el nom m'ha recordat a en Planchet, el majordom d'en Dartacán, però es veu que no té res a veure ... això el Trichet que forma part del BCE, i que ha de baixar els tipus d'interés. I el tiu va dient "Que no, que no los bajo, los tipos de interés son míos y me los llevo!!". Això de baixar els tipus d'interés a mi ja em va bé, perquè de tius interessants i que siguin alts com jo ja n'érem uns quants. Si fa que s'abaixin alguns, mira, les noies ens veuran abans. De tota manera ja em van aclarir que no es tractava d'això. I és que el llenguatge econòmic, vulguis que no té la seva cosa; en certa manera és com els metges, que no diuen les coses clares, expressament per confondre't. Veiem uns quants exemples que us poden treure de més d'un apuru en algun sopar en aquests dies de recessió econòmica:

- "Abaratir el preu del diner", no vol dir que si ara tu vas a pagar amb 20 Lelos a un súper, la caixera et digui "Ep, jove, que això que m'has donat ara val 10 Lelos". Més que res, perquè seria un liu i ja prou complicada que és la vida. Això vol dir més o menys que els interessos que et donen pels diners que tens al banc seran més baixos i no guanyaràs una merda tenint-los al banc ... o sigui, com fins ara.

- "Tipus d'interés", no fa referència a en George Clooney, per molt interessant que algú el pugui trobar. Passa el mateix que amb "Galán de noche", que no fa referència a en Bertín Osborne. Corresponent als interessos pels diners que tens al banc. El que ara diuen que baixarà, vaja.

- "Capital invertit", no fa referència a Barcelona quan es fa la desfilada del Love Parade. Vindria a ser més aviat els diners que has posat en alguna operació econòmica ... o sigui els diners que perdràs si ara mateix ... ara mateix ... els tens en accions d'alguna cosa

- "Petit inversor", no són aquelles persones baixetes que diuen "Va, tonto, que invertirem diners en alguna cosa". Són aquelles persones que aporten uns diners en poca quantia per alguna o algunes operacions econòmics. L'economia és xunga, ho sabem, però d'aquí a discriminar a gent per la seva alçada ... ja mai!!!

Malgrat tot això, no patiu. Aquí passa com al Sorteig de la Grossa de Nadal ... per què en castellà és El Gordo i en català La Grossa? pensem-hi ... que mentres tringuem salut, la resta es veure passar tipus d'interés per la teva vida.

Capítol 246. Sin tetas no hay paraíso?

2008-01-22T14:12:00.000+01:00

Finalment, el tema de posar una lletra a l'himne d'Espanya no ha funcionat. Diuen que no s'hi senten identificats. Què voleu que us digui? Era una miiiiiiiiiiiiiica quico, una mica molt! Que si "los verdes valles", "el azul del mar" ... semblava una cançó de Nino Bravo més que un himne ... i clar, com que reunir les 7 boles de Drac i fer resucitar al bo del Nino era una mica costós ... va i me li donen a aquell pobre home que va fer el que va poder. Clar, ara el tiu està com mosquejat. I qui no, saps? Pobre! Que va posar tota la ilusió del món ... De tota manera, a mi ja m'està bé, tu ... que quan fan allò dels Mundials ... pels d'ESO no futboleros, aquella competició que sempre els eliminen a quarts ... m'agrada sentir l'himne del "NANANNANANANANANA" sobretot quan sona més fluixet "nananaananana" ... ei, mola. Què voleu? Una mania com una altra.

Però deixant-me a mi i a les meves manies de banda, jo sempre he vist dues coses en això de l'himne i el tema esportiu. La primera és que se l'aprenguin els jugadors. Què faríem? Ompliríem les hores mortes de l'ESO, per posar un exemple, que venen a ser totes les hores, perquè la canalla s'aprengui l'himne? O ho deixaríem voluntàriament com a Materia Extra-escolar? Perquè si és aquesta segona ... no se l'aprendrà ningú, ja us ho dic ... tret dels 4 forofos que hi ha sempre en tot país que es preuï. I ai, no vull saber la que es liaria si el Puyol o el Xavi s'etivoquessin, com es diu a Esparreguera ... "Mira, no se la saben! Cuando sale lo de los verdes valles parece que Xavi dice algo con una o. Son unos separatistas catalanes", dirien a la COPE ... que ens tenen un carinyo, a la COPE ...

I la segona, la motivació de l'himne. Que s'ha fet un himne només perquè quan facin el travelling als mundials de futbol es vegi als jugadors cantant ... que t'hi pares a pensar i una mica ... perdó, molt ... trist ho és, eh? ... doncs comencem a fer referència a la història futbolera, amb frases de l'estil "No pasamos de cuartos" ... "Y nos eliminó Corea" ... etc. "Oh, és que seria un himne de perdedors!!!" ... Dues reflexions: 1. Ho són. 2. Nosaltres som veïns seus de fa molt i celebrem la Diada el dia d'una derrota ... així demostrarien que alguna cosa se'ls ha enganxat, no? Ja tinc ganes de sentir la següent proposta d'himne, tu!!!

Benvolgudes admiradores d'aquest humil blog, lamento comunicar-vos que els informàtics no estem bons. "Ei, però el Xavi està que t'hi cagues a les bragues". Mireu, no entraré a comentar les virtuds masculines del Xavi, però ell no és informàtic, ell és enginyer industrial. Els informàtics, amiguetes, som aquella raça que tothom, tothom, tothom, defineix amb: cabell greixós, ulleres de pasta i preferiblement de cul de got, camisa de quadres enormes amb butxaca on es porten 3 marcadors fosforitus i pantalons amb la cintura al melic. Vindríem a ser una mena d'Steve Urkels, però al segle XXI.

I clar, què passa quan algun dia, al metro per exemple, et trobes davant de dos pájarus de 1.90 metres, corpulents, guaperes ells, ben pentinats, ni molt afaitats ni poc ...? que et sents un misèries. Però després passen coses que et fan pensar qui es més misèries dels dos? Guaiteu, guaiteu ...

Un dia qualsevol de les vacances de Nadal. Metro de BCN. M'assento al vagó. Al costat meu, una noia, guapeta ella. Em mira, em somriu ... dec dur alguna cosa escrita al front, però ella em somriu, tu ... Una parada després d'on pujo jo, entren ells. 1.90 metres, de professió model i'm supose, jaqueta llarga i bufanda portada d'aquella manera que només saben portar ells les bufandes (ai, ara sembla una mica el Tomate, això). S'assenten davant d'una parella, en diagonal a mi i a la noia que abans reia i ara s'ha quedat com una mica embadalida davant del panorama. De fons se sent quelcom que aplaudeix ... lleig el comentari, ho sé.

Un dels nois té calor. Veu que davant seu hi ha assentada la noia de la parella anterior ... i es treu la jaqueta i la bufanda. Té un cos fibrat, el cabron ... ai, perdó, que no em vull implicar ... i duu una camisa negra d'aquelles que li ha robat al seu germà petit i que és som 2 talles menys ... mira, com el Juanes; segur que aquest no és tan cregut ... val, val, perdó ... d'aquelles cenyidetes, cenyidetes, d'allò per marcar pectorals, abdominals, bíceps i lo que se tercie ... per cert, comentari de l'autor, jo també tinc abdominals; són allà, sota el greix de la panxa ... és que després ho dius i tothom es fot a riure ... a veure, anatòmicament hi són, però no es veuen, eh? ... final de comentari de l'autor ...

El noi acalorat mira la noia, però la noia xerra amb la seva parella ... i saps allò que la busca amb la mirada per veure si es creuen i es fixa en ell? però la noia està tan panxa. De cop i volta, el tiu es descorda un botó ... sííííííí, va depilat, tu y yo lo sabíamos ... i continua buscant la mirada perduda, aquest cop a les vies del metro, de la noia de davant seu. En tot això, la noia que s'assenta al meu costat i jo ens comencem a mirar l'escena en plan "Està fent-se el xulo o som nosaltres que som molt malpensats?"

Passada una parada més, el noi es descorda un nou botó de la camisa perquè ... oh, meravella!!! li pica el mugró esquerre. Vaja, el típic mugró que et pica quan portes una camisa negra cenyida i estàs bo. I clar, es veu que la camisa havia de ser de ras o alguna cosa d'aquestes perquè no es rascaria el mugró per sobre la camisa no, que després es fan arrugues ... es descorda i ensenya al respetable una mica més de pit i el mugró. Ah, i mentres se'l rasca fa com que es mossega el llavi inferior ... La meva companya de seient i jo estem esmaperduts, bocabadats i corpressos ... Impressionant! Fins i tot se'ns escapa una rialla en plan sifon, pero en veu baixa, que els tius estan fortets i després ens queixem que ens trenquen la cara.

Però, amics, la noia ni se'l mira. Parla amb el seu xicot i mira les vies del tren. I fins i tot treu el mòbil i esborra missatges. El noi, desesperat intenta el todo por el todo. Es corda el botó pechos-fuera i comença a jugar amb els pectorals: ara moc el pit esquerre, ara moc el pit dret. Aquí sí que la meva companya de seient i jo deixem anar una risotada alta, clara i forta ... I, clar, es gira mig vagó ... buenu, potser un quart, que la gent de BCN és una mica esquerpa ... Una nova parada i els nois-buenorros aixequen i se'n van. La noia es gira a la seva parella i li salta "A veure si et cuides per posar-te com aquest!"

Canalla, si esteu bons/es ... sigueu modestos, hombre! Que després comences per intentar que la gent et miri i acabes fent el ridícul davant de tothom!!! Amb l'afegit que després els altres feina tenim a intentar estar a l'alçada ... i vinga a fer abdominals ...

Capítol 245. Anatomia de Pep. Tercera temporada

2008-01-15T19:37:00.000+01:00

El que té començar l'any amb grip ... vaaaaale, amb pseudo-grip ... és que després ja et fas una idea de com continua la cosa: que si t'han d'operar d'això ... noooo, de la grip no, volem estar atents tots plegats, hombreya!, que si ara has d'anar a demanar hora per no se què, que si has d'anar a fer la revisió dels 1000 quilòmetres pel tema de l'al·lèrgia, ... res, tot són alegries a aquest petit racó de món que es diu Esparreguera.

Doncs es veu que tocava anar a fer revisió de l'al·lèrgia. I en què consisteix una revisió de l'al·lèrgia? Doncs se suposa que consisteix en que et tornen a fer les proves per veure si ha augmentat, si ha disminuït, si ara ja no pots menjar braços de gitano, ... en amargar-te l'existència, vaja. I tu què fas? Doncs el mateix que vas fer el primer cop i del que ja et van avisar "...15 dies abans de la visita, ni Frenadols ni hòsties en patinet que puguin contenir antihistamínics...", i ale, tu aguantant com un campió, demostrant una raça i un poderiu que ja voldrien per sí alguns altres ... digues-li Ronaldinho, Deco o Oleguer Presas.

I arriba el dia, i tu hi vas amb una barreja de sensacions: content, perquè potser et diuen alguna bona notícia; amoinat, perquè potser te'n diuen una de dolenta; cansat, perquè toca tornar a veure a la ditxaratxera Doctora Simpaties i aquella dona, cansa; i malalt, perquè aquests darrers 15 dies has tingut totes les enfermetats possibles, excepte un lupus, clar, i tu alla, aguantant, sense medicaments, només amb suquets, que se m'ha posat la cara del Cítrico aquell que sortia amb el Naranjito ... pels d'ESO, una mascota lamentable que van fer servir pel Mundial de futbol d'Espanya 1982; sí, van fer un Mundial aquí ... buenu, allà ... és igual!

Però quina és la meva sorpresa quan ... la Doctora Simpaties no hi és! "Clar, el darrer cop que us veu veure estava amb el bombo i a no ser que sigui una elefanta, deu haver petat, aquesta dona", penses per tu mateix. Per tant ... "tenemos chica nueva en el consultorio ..." però no es diu Farala, aquesta ... de fet, tampoc es va presentar. I divina ... justet, justet. Això sí, va demostrar que les revisions aquestes dels 1000 quilòmetres serveixen per ... res:

Jo: "Ui, no hi és la Doctora Simpaties? Clar, com que estava en estat ..." (que sempre he pensat ... en estat de què? estat de xoc? estat d'excepció? estat i mat?)
Ella: "Sí, però ja l'ha tingut ... de fet està a la seva hora lactant ... i clar, no es plan de ..."
Jo: "Sí, clar ... perquè hi ha molta gent desesperada i encara tindríem una desgràcia, oi?"
(silenci)
Ella: (cara de "Tu sí que vas desesperat, xaval")
Jo: (cara de "Buah, no ho saps poc, tu això!... però anem al tema")
(final de silenci)
Ella: "A veure, algun atac d'al·lèrgia als darrers mesos?"
Jo: "No"
Ella: "Has menjat algun tipus de producte, digues-li fruits secs, als darrers mesos?"
Jo: "Buenu, algun pastís però treient la part de les atmetlles i tal. Però res més"
Ella: "Llavors ... podria ser que no haguessis tingut cap atac d'al·lèrgia perquè no has consumit fruits secs?"
Jo: (cara de "No fotis que tens una carrera, tia!!! Però com em pots dir això!!!")
Ella: "Era una pregunta!"
Jo: "Ah, doncs és probable, intento no menjar-ne si sé que m'han de fer mal"
Ella: "Molt bé. El millor mecanisme és "(i ara ho posaré en transcripció fonética perquè tothom tregui les seves conclusions) "labitasió"
Ella: "Bla, bla, bla, bla" (ho sento, ja vaig desconnectar ... sí, queda lleig, però ho vaig fer)

Com no volíeu que desconnectés?! Si quan vaig veure El Señor de Los Anillos i va sortir el cap dels Elfos vaig passar de la peli 1/4 d'hora ... 15 minuts pels d'ESO ... perquè no recordava a quina pel·lícula havia vist jo aquell home!! Després òbviament, ja no em vaig enterar de res més!!! Sort que Déu nostru Senyor va fer les versions extendides de les pelis!!!

Però, clar, labitasió ... vaig trigar, eh? Primer pensava que és referia a alguna habitació de casa, la de pistatxo, potser? o a La habitación del Pánico, que és la sala on fem les nostres proves aquí a la feina; o una noia que es digués Evita Sió ... jo que sé!!! Sóc del Barça, no m'estresseu més, si us plau!!!

Finalment ... l'evitació, és, segons ella, l'acte d'evitar. Perdoneu, però s'entenia molt més la primera part de El Señor de los Anillos, amb allò de "Aragorn, hijo de Arathorn, primo de Aragonés ..." que no pas això. Hombre! Amb raó la gent no va al metge! Si ens diuen les coses codificades!!! A veure si haurem de posar una paella amb un plastic a sobre com quan algú intentava decodificar el Canal +. No és just, tu!!! A més per culpa d'això no vaig sentir res del final de la conversa ... ja sabeu, un home, una neurona ... que segur que en va deixar anar unes quantes més!

Això sí, ni proves d'al·lèrgia ni hòsties! Les revisions dels 1000 quilòmetres dels al·lergòlegs són com la de la resta de metges. "Tot bé? Pos au que tinc ganes de marxar a casa". Mira, que del cabreig que vaig sortir d'allà se'm van passar els refredats de cop, tu!!! Aix, com acabarem aquest any!!!

Capítol 244. Hay una postal para ti?

2008-01-11T08:18:00.000+01:00

"Sí, sí, sí", que deia en Joaquín Luqui ... que pels d'ESO vindria a ser com el Doc de Regreso al Futuro ... ja he tornat. I ho he fet, bàsicament, per 3 motius

1. Mai havia pensat en no tornar ... val, això per la gent d'ESO és difícil d'entendre, ho sé ... una negació d'una negació... A més he tingut un inici d'any curiós: tenia vacances fins el dilluns, que vaig agafar una mitja-grip ... aixxxxx, la meva vida, ja no sé ni agafar grips, catxis!! ..., un munt de feina ... que si no la fas tu ... no la fa ningú, i que m'han d'operar nosequan ... i només portem 11 dies d'any... ufff ... ni vull pensar com l'acabarem, tu!!!
2. La gent ho demana. Sí, amics, jo no faig com Melody ... no, el licor de crema catalana, no, la nena aquella de "como los gorilas, uh uh uh uh" ... o com Ella Baila Sola, que van tornar sense que ningú ho demanés ... Jo faig com el Cordobés, que la gent ho demana a crits!!!
3. El meu blog sembla la caravana de Lo que necesitas es amor. Ja només falta que digui "Bueno bueno, que bonita historia de amor", com feia el Jesús Puente aquell.. clar que ell deia més aviat "Beworuew bouweroiueow que elrkjleq hlakrjhit ed amor" ... que ja no se l'entenia de res, a l'home ... De cop i volta algú anònim va dir que m'estimava i venga ... tothom apuntat al carro!!!

En fi, anem per feina ... que mira quina hora que és!!!

Amics, família, gent que m'escriu fotent-me bronca perquè no actualitzo, gent anònima que em diu que per Reis havia d'haver passat per casa seva (¿?) s'han acabat les festivitats de Nadals, Caps d'Anys i Reis diversos ... i tal i com em van enviar per SMS "Atenció!! El simulacre de pau, felicitat i amor s'ha acabat; vagin tornant-se a insultar i dissolguin-se". Sí, és que conec gent que té molta inventiva. L'any passat me'n van enviar un que deia "Hola soy Saddam. Que haceis por Fin de Año? Yo estoy colgado". O aquest any que em van escriure un altre que deia "Hola soy Edu, tengo 18 y estoy en desintoxicación ..." ... clar que això, els d'ESO ni punyetera idea de qui era Edu i perquè es va arribar a fer famós ... tothom que volia fer la gracieta arribava a qualsevol lloc dient "Hola, soy Edu, feliz Navidad" ... ben pensat, quina merda de país on vivim, oi?

Aquest any he tingut un canvi a la meva vida ... "t'han trencat la cara! Ja es veia a venir que passaria això!!!" ... nooo, he rebut postals de Nadal. Ostres! Quant de temps feia que no en rebia! I m'han fet una ilusió!!! Ei, que ho dic en sèriu. Que rebis postals de Nadal és senyal que hi ha gent que pensa en tu ... i que és capaç de gastar-se uns quants quartus per enviar-te alguna cosa. I això, per Nadal, fa gràcia ... i et posa tonto ... però no tonto de ... "la tia esta me pone tonto" ... tonto de "aixxx, que cuco"

Per sort el tema postals ha evolucionat bastant d'uns anys ençà, que un servidor de tots vosaltres es passava com 1 dia sencer posant "Bon Nadal i Feliç Any Nou ... us desitgen Josep XXXX i família" ... i acabava el dia amb tendinitis al braç dret. Suposo que arrel d'això em vaig decidir tirar pel cantó de la informàtica ... Copy & Paste i tira milles ... Que per què ho escrivia jo? Perquè "Va, Nen, que tu tens molt bona lletra i els farà il·lusió!!!" ... molta, molta!!! On vas a parar la il·lusió que els feia, als meus parents ... Ufffff!! Si els veies pel carrer cantant allò de "No me llames iluso porque tenga una ilusión" ... Au, va, home!!!

A més, allò d'agafar i treure l'adreça d'algú de la felicitació de l'any passat era lleig!! Que semblaves farmacèutic, hombre!!! Intentant desxifrar el que posava al Remitent ... n'hi havia que ni els millors grafòlegs del mon l'haguessin desxifrat, allò. I això quan eres afortunat i no et trobaves el parent ronyes que et va enviar una postaleta fa mil anys i no te n'ha enviat mai més cap, que l'adreça no tenia ni codi postal ... que penses "Li deuria sobrar la postal i el sellu i per això la va enviar, el tio ronyes!" ... i allò que t'ho justificaven amb un "Vaaaa, que li farà una il·lusió quan ho rebiiii, uuhhhhhh", que el sobre de la postal que va enviar era un papir més aviat que un sobre!!! Per sort, el temps del sosisme ha acabat! Bien! Minipunto para el equipo de los PapaNoeles!!!

Perquè ha quedat comprovadíssim és que ara mateix una postal sola, no mola ... "rodolí" que deia el Petri ... per cert, el Petri ... algú em pot confirmar que està viu? ... que un dia un directiu de TV3 deia que "les nenes que veien el Club Super 3 es posaven tontes amb el misteri que amagava el Petri darrera les seves ulleres" ... i no ens mirem el melic, no!!! Lletja la frase!!! Que estem parlant de canalla!!! ... Seria curiós saber què opina ara aquest directiu de la caiguda de parpelles del Pellicer ... segur que seria que "les nenes d'abans continuen posant-se tontes amb TV3"!!! Per sort suposo que aquest bon home deu estar amb el Petri, a la mateixa clínica de desintoxicació...

Això, que les postals soles no molen, cal posar-hi alguna cosa de fantasia, de decoració. No ens enganyem, les postals d'Unicef són un pal!!! Les altres, passen, però les d'Unicef ... brrrrr ... Doncs hi ha diversos marges de maniobra:

Per un cantó tenim la gent que envien mostres de la seva feina ... que està molt i molt bé sempre i quan no siguis un etarra, clar ... "Ahi va la hostia, te mando un pequeño detalle de mi obra". Per sort les persones que m'ho han enviat són una cal·lígrafa, xulísssssssim, i l'altra òptica amb una gamussa ... sí, un dia posaré una paradeta de tovalloletes de bany de David el Gnomo ...

Després hi ha els que et pretenen enviar fotos seves ... però què passa? uns casos la vergonya i d'altres casos que és impossible que algú tingui una foto d'ell/a sol ... i si la tens segur que no t'agrada i/o et fa vergonya! Aleshores uns t'acaben enviant els dos primers fascicles de "Conegui a la meva família en 5 capítols" ... i et surt la germana i el nòvio per exemple ... i d'altres t'envien aquelles fotos entranyables dels nens vestits amb alguna cosa típica de Nadal ... allò que penses "Saps que com això surti a la llum el dia que qualsevol dels dos porti la parella a dinar/sopar per primer cop a casa et maleiran tota la vida, oi?" i que la persona ho argumenta amb un "Nooooo, però si ells estaven encantats". Sí, sí, ja et fotran!

I després hi ha els bricomaniàtics que diuen allò de "Dona'm una cartulina que en faig una, busca dos paràgrafs macus, una mica de Imedio i ale, feta" ... que estalvia molt i molt el fet de posar-se a escriure ... és retallar i enganxar. I si sobra alguna cosa et fan un apanyu amb la taula que balla del menjador ... són uns cracks, aquests.

I per últim hi ha els que aprofiten que et tenen allà llegint per fotre't la cavalleria per sobre. "Ja no dius res", "Fa segles que no m'escrius", ... que sort que és Nadal i es perdona tot, eh? Les treves nadalenquens què queden? per Gaza i Cisjordània?

De tota manera, siguin del tipus que siguin, postals, SMSs, mails, s'agraeixen totes i de tot cor ... si en el fons el més important és que hi pensin ... com ho expressin, allà cadascú. Ànims, que aquest any Setmana Santa cau a finals de març!!!

Capítol 243. És Nadal al meu cor ...

2007-12-21T08:02:00.001+01:00

Canalla, avui partida doble!!! Marrons de busos apart, tant de bo que els bons desitjos que ens inunden a tots aquests dies s'allarguessin a la resta de l'any.

Com sempre, moltes gràcies per ser-hi. Jo escric perquè m'agrada molt escriure (sííííí, escric poc darrerament) però sense vosaltres que ho llegiu, probablement això no seria res.

Cuideu-vos moltíssim. Un petonàs i una abraçada per tots, de tot cor.

Ens veiem l'any que ve!!! Ah, que no us ho havia dit ... faig vacances, jejejejeje

PD: Foto dels meus primers Nadals

Capítol 242. La Marató?

2007-12-21T07:47:00.000+01:00

Sí, ja ho sé, sóc un gandul que no escriu res. Cap comentari. Sí, lo de no comentar-vos també ho sé. Cap comentari. Sí, lo de l'atracament a casa el José Luís Moreno també ho sé ... d'aquí sí que farem comentaris...

- És veritat que aquesta darrera nit a casa el José Luís Moreno hi ha hagut una Noche de Fiesta?
- Diuen que són rumanesos ... però segur que ho són? ... vols dir que no són gent anònima ... val, els rumanesos també eren anònims ... enfadada perquè els agradava allò dels matrimonis ... que ara l'Avelino i la Peepaaaaaaaaaaa estan a La família Mata ... un dia ja parlarem ja, de les sèries d'Antena 3 ... i descontenta perquè no ho fan els dissabtes a la nit?
- És veritat que quan el pegaven, els rumanesos anònims, ell anava posant veus ... El Monchito, el Rockefeller, ... com el dolent de Terminator 2 quan es desfeia a la fundició?
- És veritat que quan els atracadors/agresors/benefactors de la humanitat ja marxaven el Moreno es va aixecar, va agafar la megafonia de la casa i els va dir "Pues ahora os vamos a regalar un ordenador personal para vuestros hijos, para que estudien"?

Aix, són moltes les preguntes i poques les respostes ... encara.

Amics, ahir va tenir lloc el que popularment és coneix com una putada. "Ets un malparlat, pels volts de Nadal i has d'anar deixant insults?". Doncs sí, teniu molta raó. Val, parlarem com el Nen, d'allò d'ahir s'anomena "Hijoputismo". Millor ara? I en què consisteix? us preguntareu ... ara us ho explico.

La nostra estimada companyia d'autobusos està en vaga. Perdó. Fins ahir estava en vaga. Però de fet no era la nostra estimada companyia de busos ... sino els conductors de la nostra estimada companyia de busos. "Què reclamaven?", pensareu alguns: no ho sé. Aquí ja tenim el primer problema: si fas vaga, deixa clar perquè la fas. Hi ha diverses teories: el retorn d'Allà tu a la graella televisiva, que treguin una versió del Resident Evil més fàcil per poder passar de la 2a fase o la reposició de El Internado sobretot del capítol que la Marta Torner (jo és que sóc més de Natalia Verbeke ... que ara surt a Los Serrano) sortia ensenyant les vergonyes ... ah, els pits també els ensenyava, també. Total, que no s'acaba de saber massa el perquè de la vaga. És un problema!

El segon punt de tota bona vaga és saber quan es fa. Clar, perquè tu pots anar allà dient "Uhhh uhhh que farem vaga uhhhh", però si no dius quan la fas la gent et pren pel que demostres que ets: un gilipolles. Per tal que m'informessin convenientment, i degut als rumors que deien que la vaga començava el dimarts ... que penses: "I per què no el dilluns?" ... dilluns a la tarda un servidor va trucar a la companyia amb la ditxaratxeria que se'l presumeix, per tal que l'informessin acuradament dels serveis mínims. "Ah, pos no sé", va ser la resposta de l'alegre jovencella que em va atendre. "Ja ................. però si demà comencen, com pot ser que no sapigueu els serveix mínims???". "Ah, pos no sé". Davant d'això, hom es pot arribar a plantejar que en realitat era una cinta ... no, la Cinta de El cor de la ciutat, no, una cinta de cassette ... i que ja està planejat que digui alguna cosa més, com "Els nois tenen penis i les noies vagina" o "Hemos encontrao uno evoranc en la calsada", però malhauradament de moment no ho han pogut gravar.

Finalment ens vem enterar dels horaris mínims: 3 hores de busos al matí (de 7 a 10) i 3 a la tarda (de 5 a 8). Com que tots tenim assumit que sóc un desgraciat, aquesta setmana, de dilluns a dimecres, tenia prevista la meva assistència a un curs anomenat "Análisi Funcional per fer-ho tot funcionar millor", curs que així, de bones a primeres, penses "Coi, pot ser xulu" ... i després veus que com a informàtic et guanyes la vida justet, però com a vident viuries a la misèria. El curs en sí mateix, era a un horari simpàtic: de 4 a 9. Clar, si el darrer bus surt a les 8 i jo plego a les 9, o em converteixo amb Bill Murray a Atrapat en el temps o he de plegar abans ... sort que el curs era dolent, sort ...

Dimarts cap problema per tornar a casa, ja que els serveis mínims es van complir amb aquella alegria. En canvi, i és el tercer punt d'una bona vaga, és que en algun moment la cosa es liï. I això va passar. Sí amics. Un que surt d'un curs a les 6.45 ... "Alaaaa, que el curs s'acabava a les 9!!!", sí però allò era insufrible!! i va a buscar el presumpte ... i atenció que he escrit "presumpte" bus de les 7.20. I arribes a la parada i veus que va venint gent. Normal, clar. Si hi ha una franja de 3 hores perquè tooooots els que baixin tornin a pujar. I arriben les 7.15, les 7.20, les 7.30, les 7.40, i el bagatge era: 3 busos de la línia Barcelona-Vilafranca, 0 busos de la línia Barcelona-Igualada. "Oh, quedava la segona part! Encara podíeu remuntar, jejejejejejeje". No fotem conya! No fotem conya!

La gent ja es començava a escalfar ... i tenia mèrit, la cosa, perquè amb el fred que fotia, Déu n'hi do. Aproximadament a les 7.50, SeMEstanCaientLesTetes, companya meva de penúries, va decidir trucar a la companyia ... no per res, només per preguntar on era el bus de les 7.20. I es van posar tres persones de la companyia ... es veu que se'ls va espatllar la noia del "Ah, no ho sé" o tenia la boca ocupada en aquell moment ... lleig, oi el comentari? ... i totes tres els van dir que "El bus de les 7.20 ja ha arribat a Igualada sense cap incidència". Perdó??? M'estan dient que un bus que surt a Barcelona a les 7.20 arriba a Igualada a les 7.45 passant per tots els pobles? Qui el portava? Fernando Alonso? I no deuria parar, oi? Deuria obrir les portes i cridar "A ver, los de Esparreguera, que salten a la de ya!!!". El moment més maco, però, aquell que dius "Osti, això fa Nadal!!!" va ser quan la SeMEstanCaientLesTetes els va preguntar "M'està dient mentidera?" i li van contestar "No se lo tome así, mujer. Ale, Felices Fiestas". I la van penjar ... Brutal!!!

I aleshores va passar allò tan entranyable que tothom amb el mòbil a la mà trucant als seus contactes: la noia del costat parlant amb un conductor ... qui no coneix a un conductor de bus, oi? ... que coneix i dient-li "Ja està bé, eh? Ja està bé"; una senyora trucant de nou a la companyia i es veu que li van dir que "hi havia una pinya a la carretera", doncs que no l'obrin que farem macedònia!; la noia de davant meu enviant missatges a la seva parella "Llámame por favor", "Me quedaré aquí a dormir", lleig, espiar els missatges de la gent, també, ... vaja, tothom amb el mòbil. Anys enrera aquesta situació hagués estat impensable. "Clar!!! Per què la gent era menys irritable i ara tots anem estressats!!!". No, perquè no hi havien mòbils. I a França, aquesta situació també hagués estat impensable: els conductors haguessin cremat tots els busos de la companyia el primer dia!!!

I finalment va arribar el bus, perdó els busos, que allà ja èrem com unes 80 persones. I hi va haver les dues estampes nadalenques més maques que es poden trobar: avalantxa cap al primer bus i, en el moment que estava ple, un paio dels que estaven còmodament assentats esbroncant a una senyora perquè baixés, que el bus estava ple i no deixava que arrenqués. I quan els que ens vem quedar a terra esperant el segon, més que res per no començar a repartir nates per pujar al primer, i vem quedar d'acord per no pagar, el conductor tanca la porta i se'n va, deixant-nos a terra. Al final, però, va parar, i amb la seva dolça veu va xiuxiuejar "El que no paga, no sube!!". I clar, com que som així, tots vem pagar.

I aquesta és la història. De com col·laborant a la Marató de TV3 ja som l'hòstia de bones persones durant tot un any!!! Ja ens val a tots plegats!!!

Capítol 241. Love actually?

2007-12-10T08:05:00.000+01:00

"Quins pebrots que tens!! No m'estranyaria que perdessis la parròquia, gairebé un mes sense escriure!!". Que siiiiiii, que siiiiii, teniu tota la raó del món. Ara mateix em poso a cridar "Penitenciaccite, penitenciaccite, domine", que deia l'Olegario d'aquella grandiosa novela, excepte les 100 primeres pàgines que són una pallissa, anomenada El Nom de la Rosa. Ara vaig a buscar un fuet ... no, de menjar no, perquè aquests dies sembla que m'estigui preparant per Nadal, només faig que menjar i menjar, calla que no m'estiguin cebant i per Nadal enlloc de capó farcit tinguem un Pep farcit ... ja ho investigaré, tu ... parlo d'un fuet d'aquells d'assotar-me, coi!!! Noooo, no m'agrada el sado ... Ho dic com a càstig per no haver escrit res en tres setmanes!!!

Amics, sempre s'ha dit que la gent que estudia ciències als Instituts no són gent romàntica. Que sempre anem més preocupats pel 8è decimal del nombre PI ... pels d'ESO, mira, no tinc ganes d'explicar-vos-ho, ves ... total, no serveix per res ... que només parlem de tirs parabòlics, del procés de conversió de la glucosa, de feixos de plans que es creuen en un univers imaginari ... De la mateixa manera sempre s'ha dit que la gent de lletres són els més nostrats, els més romàntics, aquells que saben posar la paraula exacta darrera la paraula senzilla per donar-li a la frase aquell to que enamoraria a qualsevol ... noia o noi, que jo aquí ja no m'hi poso. Per cert, la frase "He cruzado océanos para llegar a tu lado" ... és de Drácula de Bram Stoker ... és que l'altra dia no sé qui em va dir "Oix, mira que maco, m'ha escrit aquesta frase a un SMS" ... no siguem idiotes, si us plau! Que estiguem enamorats, vale, però que siguem idiotes ja no, eh?

Però això del romanticisme no és del tot cert! Com a mínim, informàticament parlant. "Sí, sí, sí, tu y yo lo sabíamos", que deia el malaurat Joaquin Luqui ... que per qui no se'n recordi era el doble del 'Doc' de Regreso al Futuro ... de fet fins i tot hi havia qui deia que el Luqui aquest rodava les escenes perilloses de les pelis .. i quan les acabava deia "tres, dos, uno, que bueno es Mikel Erentxun!!" ... aix, que me'n vaig a Cuenca! Al que anàvem. Tot això que la gent de ciències és poc romàntica i detallista i encantadora i maca i simpàtica i ... va quedar trencat l'altre dia. A on? a on voleu que sigui ? A la nostra entranyable, i actualment exprimidora d'hores, empresa.

Resulta que la PepPotsVenirUnMoment anava, ranquejant, cap al lavabo. Ranquejant, perquè dos o tres dies abans sortint de la feina, va fotre un mal tantu i es va fer un esguinç. Va venir uns dies amb crosses però es va adonar, com tots ens vem adonar, que ella era tan hàbil amb les crosses com si a mi em poses al volant del F1 del Fernando Alonso ... "Sí, però tu esclafaries el F1 expressament perquè li tens ràbia al Fernandu" ... doncs sí, teniu raó; però el que ens interessa ara mateix és que la PepPotsVenirUnMoment té moltes habilitats però portar crosses no està inclosa en elles. I ara només ve amb una, de crossa, i mira, és com el nostre Doctor House particular. A més a mi em va molt bé perquè la tinc d'esquena i la sento com s'acosta ... que abans venia en plan ninja ... "Ah, tirava bombes de fum i shurikens?" ... noooo, volia dir que s'acostava sigilosament, carai.

Recuperem la història. Ella anava feliç i contenta cap al lavabo. Bé, tot lo feliç i content que pot anar una persona que va amb crosses cap al lavabo. I sortint se'l troba. Aturat davant la porta del lavabo de senyores ... noooo, no es va posar allà per si pillava catxo i veia algo, noooooo .... I el diàleg que es va establir va ser semblant a:

Ell: "Hola, t'has fet mal?" (que penses, no, rei, porta la crossa perquè li van enganxar amb superglue i no se la pot treure, la crossa)
Ella: "Si, bueno, ... bla bla bla" (història de com s'ha fet mal que obviarem per no fer-nos repetitius)
Ell: "Mira, que fa uns quants dies que et tinc vista ... jo aviat marxaré d'aquí i com que no hem pogut parlar massa ..." (massa és molt, gens, no heu parlat gens!)
Ell: "... et passo la meva adreça de mail per si vols xatejar amb mi pel Gmail, o vols anar algun dia a prendre alguna cosa i tal" (toma ya! No li va fer una tirada de trastus, no, li va tirar l'edifici sencer, amb portàtils inclosos)

I ara us preguntareu què va dir ella, oi? Doncs no va dir res. Bé, potser va esbossar un bonic somriure i va agafar el paper amb el mail, perquè ella és molt educada i no gosava tirar-li un moc. I va tornar al seu lloc com si res hagués passat ... o gairebé. A partir d'aquell moment era com tenir al Doctor House amb mal de panxa, més blanca que el paper de fumar, estava.

No em direu que no és maco! Això és enamorar-se. Que veus a una persona, t'agrada, i abans de marxar li ho dius, li passes el teu mail i a esperar que broti la llum ... és maco!!! ... Veieu com els informàtics també podem ser romàntics? ... Quina llàstima, oi? ... "Que la PepPotsVenirUnMoment no li digués res?" ... no, quina llàstima que LaMevaProfeDeSistemesExpertsDeLaCarrera, casada i amb dos nens maquíssims, que curiosament s'assenta davant de la PepPotsVenirUnMoment quan vem tornar de dinar ens va comentar que un noi ... se l'havia trobat davant del lavabo ... i que li havia dit que ... "fa poc que estic aquí i t'he vist passar alguns cops i si vols el meu mail ..." .... hombreeeeee, lleig!!! lleig!!!

Clar, llavors tot el que era màgia al cor de la PepPotsVenirUnMoment (clar, tu, que et tirin els trastus et deixa inflat com un pollitu) es va tornar ràbia, i poc després ... ira. Ja no només perquè les dues versions fossin contradictòries: a la seva era en plan "Tia, tia, que me'n vaig ... et va bé un petó apassionat de comiat?" i a la de l'altra companya era "Nena, acabo d'arribar ... què hem de fer tu i jo aquesta nit?". Era també la disparitat d'edats; que mentres que una té 23 anyets, l'altra en deu tenir com uns 36, més o menys. "Oh és que potser li agradaven totes dues!!!", podria ser, és veritat, però nen, centra't amb una ... i si falla vés per l'altra. O informa't, nen, que no hi hagi comunicació entre les dues!!! Tiuuuuu!!!

De fet, per confirmar que no era un "salío", com algú el va qualificar en vista d'aquests fets, i que realment aquí triomfa l'amor, volíem enviar a Lady Di, la tercera noia del grup, en missió de reconeixement al lavabo, però lamentablement es va negar. De fet, ens vem negar tots els altres a anar al lavabo, no fos cas que el tiu cosa que veiés sortir del lavabo s'encarinyés d'ell/a i comencés a fer proposicions a tort i a dret! Que aquí hi ha molta gent mancada de carinyu ... i encara algú li diria que sí!!!

Ja ho veieu, vem perdre l'oportunitat de demostrar que els informàtics som romàntics i no uns vulgars qualsevols que deixen anar frases com "La búlgara me pone perraco" o "La alemana se sienta encima tuyo y te destroza", que curiosament aquell mateix dia es van sentir a la sala de proves del projecte, també anomenada La Habitación del Pánico. Però encara que et posi "perraco" la búlgara ... en el fons només hi ha amor ... si és que som uns romàntics, hombre!!

Capítol 240. Mandíbulas asesinas?

2007-11-14T18:57:00.000+01:00

Mes de novembre sanitari el que li espera a aquest humil servidor de tots vosaltres: per començar dentista, posteriorment visita a La Comunidad ... no home no, a la del Anillo no, a qui voleu que vagi a veure? a Gandalf el Gris? ... a La Comunidad de Madrit(!) per visita ocular capitanejada per l'atenta ... i sempre he pensat que un pèl merengona ... AiCarai; finalitza el mes, com a cirereta del pastís, la Dra. Alegria returns. Sí amics, ara ja trobava a faltar un xic de serietat a la meva vida! Però anem per parts, que deia El Carnisser de Milwaukee ...

Un/a dentista/a (que sino després la Laura me s'enfada) és aquell/a senyor/a a qui vas a veure pel tema que sigui ... i només per aquest fet, ja li has de pagar. S'han donat casos d'inspectors d'hisenda que han anat a cobrar i els ha sortit a pagar, tu. Clar, tu arribes allà i penses "Collons! No pot ser, però si no li he dit res encara!!" ... "Clar, perquè a una consulta hi curra molta gent i pensa que allà tothom xupa!", pensareu encertadament. Saps què? Teniu raó, però aleshores podem establir una comparativa entre les consultes dels dentistes i el Riviera: xupen i pagues! Lletja, ja ho sé, la comparativa, però algú l'havia de fer. A més, dels dos llocs surts amb la mateixa conclusió personal: "Que estic fent de la meva vida?"

Lo acollonidor del cas és que tu comences a pagar des del moment que entres. Un cop poses els peus en tan noble espai sents, camuflat sota el fil musical ... per cert, algú algun dia haurà de respondre, amb la vida si cal, per tots els fils musicals que hi ha repartits pel món ... una mena d'ultrasons que fan la tonada "clinc, clinc, clinc", com les màquines registradores d'antaño ... això els d'ESO ni puta idea del que parlo ... que preparen el subconscient del client pel seu futur: pagar.

Però passem a analitzar, no ja les circumstàncies que et duen a veure a aquest, ja entranyable, personatge, sino què ens hi podem trobar ... "clinc, clinc, clinc" a part, clar:

- Recepcionista/Infermera. Noia simpàtica ... buenu o no ... però la tia sempre riu. Per què riu? Potser per enfotre-se'n de tu? Potser per ensenyar-te les seves fabuloses dents ... sempre les tenen ben cuidades ... dents que tu ni en somnis podries arribar mai a tenir? Potser riu conscient que ... pillaràs catxo? I al fer dues feines ... pilla més catxo? Per què el "Passaaaaa a la sala d'espera"? Cal allargar la "a" tant? Per què sembla un "Passaaaaaaaa cap a casa, que ja parlarem"? Misteris, tu

- Sala d'espera. Lloc habilitat, com diu el seu nom, per esperar. Hi ha normalment dues tendències de decoració d'aquest tipus de sales:

1. Hiponcondríaca. Tot ple de fotos i panfletus de malalties dentals. Ideals per posar-te a cent. Es complementen de conya amb el fil musical i "altres sorolls de fons". L'objectiu és que la gent arribi alterada a veure a l'oráculo ... vull dir al dentista. La gent, con tal d'acabar amb l'alteració, paga el que sigui.

2. Sòbria. Un pèl sosaina pel meu gust, però evita infarts, cosa que en el fons s'agraeix. Se sol posar una tele i quatre plantes (no cal que siguin de veritat, de plàstic també serveixen i duren més) per decorar. La tele pot estar engegada o no ... a gust de la Recepcionista/Infermera ... això sí, no li toquis la tele!!!

Ara bé, sigui com sigui la decoració, segons la normativa del col·legi de dentistes 'estomatòlegs ... algú em pot dir què fa un estomatòleg? ... les sales d'espera no han d'estar mai insonoritzades, fet que privaria de sentir l'agradable "ziiiiiiiiiiiipppppppp" de la taladradora de la sala del costat, que és on ens tocarà anar amb el professional del tema. També recomana aquesta normativa que només hi pot haver revistes del cor i revistes feministes sempre i quan siguin d'una antiguitat inferior a 3 mesos ... llavors et passa com a mi, que es va morir el Papuchi i un sustu, nens, veient-lo a la Lecturas ... Ah, i també hi ha còmics per nens ... però han de tenir el llom enganxat amb celo, sino no val. "I pels tius?" us preguntareu ... no hi ha revistes especialitzades ... digues-li Interviú, amb aquelles ... temàtiques ... jo quan hi vaig fullejo el Lecturas, tu ... a veure què va passar fa 1 any? És que tinc
tendència a ser de memòria fràgil.

- Professional del tema. És la persona que viu d'això. Sí, ha quedat clar que d'allà tothom xupa, però aquest és el que més. Normalment persona alegra i riallera, desconeixem els motius pels que és així ... potser li impulsen els mateixos motius que la Recepcionista/Infermera?
Mai ho sabrem, però bé hi hem de confiar ... ara que ja hem arribat fins aquí.

Tal i com arribes et fa "acomodar" (oju amb les cometes) a una mena de sofa incòmode ... bàsicament perquè no t'adormis ... i t'enfoca una llum a la cara com si t'anessin a fer un tercer grau ... però sense tirar-te fum. "Què et passa?" et pregunta ... i sense deixar-te pronunciar cap paraula et contesta ell mateix ... sí, és molt guai perquè s'ho fa tot sol ... "Et cal una neteja de boca, eh punyetero?" ... que tu penses per tu mateix "Sí, i de baixos també", però la teva
educació t'ho impedeix dir. En aquest punt, la indicació de la neteja de boca, és quan ja el fil musical desapareix i sents obertament el "clinc, clinc, clinc" de les 3 cireres de la màquina escurabutxaques.

Però no ens perdem, canalla, que hem anat allà per un problema. "Mira, és que m'ha sortit aquí com un flemó". Aleshores, el professional del tema agafa una mena d'espatula i comença a picar-te les dents, com si tinguessin sonoritat especial ... mai he sentit res ... o com si busqués alguna dent que tingués un passadís secret a algun lloc, al més pur estil Indiana Jones. I et continua recomenant "Després et farem una neteja de boca". I dale!!!

Però la solució, amics, és fer una radiografia. Aquí sí que es veuen les coses clares, hombreya! La radiografia, ja t'avisa, val 30 Lelos ... perquè no t'agafi de sorpresa o que et pensis que allò és Dentistes Sense Fronteres. "Fes, fes" li comentes. I te la fan, collons si te la fan. I aquí el "clinc, clinc, clinc" ja és que a la màquina d'abans han sortit 3 campanes.

Lo més macu de les radiografies és que tothom marxa de sala. Excepte tu, lògicament, i el tiu que les fa, naturalment. Per tant, la resposta a la pregunta "Això de les radiografies és perillós?" és "Home, si te'n fan moltes, potser". Val, val, val. Aleshores com que jo en dos dies ja en porto 4 ... "Oh, és que aquí no es veu bé" ... collons, que és una radiografia, no una ecografia, que jo no em moc ... Voleu fer el favor de netejar l'objectiu de la càmera i apuntar bé, si us plau!!!

Al final, un cop gastat el carret Kodak de 36 fotos no hem aconseguit que es veiés bé. Llavors el dentista utilitza el comodín del público, em redirigirà a un Maxilofacial ... no imaginem guarrades, si us plau. L'home, que no es diu Joan Maxilofacial ... Maxilofacial és la seva professió ... rebrà les meves radiografies per mail i jo l'he de trucar per demanar hora. Que penses "Rei, ja que li envies un mail, per què no li demanes hora per mi???"

I ahir el vaig trucar. I l'home aquest només treballa, atenció, dilluns i dimecres i de 11 a 1. Quin crack. Aquest tiu sí que no fa servir ultrasons ni mariconades. Aquest tiu quan entres al seu local, o el que sigui, ja sents la músiqueta de El color del dinero! Que fort. I tu allà estudiant com un imbècil per treure't la carrera d'informàtica. Continuarà, suposo ... però que consti que no sé que he fet de la meva vida.

Capítol 239. Gran Hermano?

2007-11-09T07:44:00.000+01:00

Un servidor es queda, normalment, a dinar a la feina. "Alaaaaa, així no desconnectes pas". Pos no, no desconnecto. Però ja, total, per les hores que fem, vols dir que ens vindrà de mitja hora? "Nen, però no deies que tenies una hora per ninar?". Si però darrerament sembla que portem un monoplaça de F1 ... bé, en el cas del Fernando Alonso seia un xulo-piscinesplaça ... i escolta, dinem que sembla la família Simpson, allà no parla ni Cristu!

El menjador d'aquesta noble empresa és una sala gran ... molt gran. Disposa d'un menú amb ... tatxan tatxan ... 3 primers plats i 3 segons plats ... a més, sí amigos, sí, un menú de règim ... ohhhhhhhhhhhhhh! Val, conyes a part, els plats estan etiquetats, al menú, amb un gomet. Si el gomet és vermell és que el plat rebosa calories (o sigui que apetitosament és el que ve més de gust), si el gomet és blau el plat està allo fifty-fifty (i el menjar és ... no bo no és la paraula ... d'aquella manera) ... i si el plat és verd és que directament és menjar per gallines. "I el menú de règim?" ... allò no s'ho mengen ni les gallines. Hi ha qui li diu "El Bulli" al nostre menjador ... "per la presentació acurada dels plats?" ... no, perquè el 60% dels menjars estan bullits!!!

Si de cas algun dia parlarem el menjar d'aquest meravellós menjador però només, a mode de curiositat, deixem uns apunts gastronòmics:
- La coliflor es repeteix sospitosament com a primer plat del menú de règim. Tenim la teoria que hi ha un traficant de coliflors darrera de tot això. A més, si li dius a l'alegre expenedora de plats "Ahir també hi va haver coliflors" ... va la tia i t'ho nega. Conclusió: el traficant de coliflors esborra la ment de les empleades
- Patata bullida i mongeta tendra. El plat és així. Mongeta tendra i una ... i quan dic una és una ... patata coronant la muntanya de mongeta tendra. Per què no en posen més? Mai ho sabrem, però té a veure amb el traficant de patates, que li costa aconseguir-ne al mercat negre. Això quan al plat hi ha 10 mongetes surant sobre un líquid desconegut i alguna patata per allà, que més aviat allò sembla el desembarco de Normandía.
- Plat combinat. Punt número 1: a mi les patates fregides em surten molt més bones. I això ja és dir molt ... de mi i molt poc ... d'ells. Punt número 2: els bistecs tenen duresa superior a 10 i són capaços de ratllar el diamant. Punt número 3: els ganivets són els que regalen amb el coleccionables "El comedor de mi casita de muñecas" i intentar tallar el bistec és tasca dura, amics.
- Disparitat de criteris. Si el menú posa que de règim hi ha bistec és molt més que probable que al menú de règim no hi hagi bistec. Que penses "I per què el poses al menú?". Amics, juguen amb els nostres sentiments, com els jugadors del Barça cada any. A més es fan els suecs, com els jugadors del Barça: tu dius "No m'hi posis pebrot, al bistec" ... doncs adivina què cau al bistec!!!

Al llarg dels anys, però, el menjador que cada dia em veu dinar ha sofert algunes transformacions. "De la qualitat del menjar vols dir?" ... no, la qualitat sempre ha estat al mateix nivell ... i no em tireu de la llengua que em conec. Les transformacions bàsiques han estat que es feia una cua de 3 parells de collons a l'hora de dinar; que tu arribaves allà i el primer que pensaves era "Merda, han canviat els del catèring i ara són bons i jo no m'he enterat" ... i quan eres al cap de la fila veies la crua realitat: que els del catèring són els de tota la vida, que la mongeta tendra només duu una patata i que la gent no baixava esglaonadament, com a l'Operación Salida, vaja ... tooots a la mateixa hora.

Però amics, estem a una empresa d'alta tecnologia i si aquí sobren coses és cervells capaços de resoldre qualsevol situació. S'han establert, d'un temps ençà, una sèrie de innovacions de cara a evitar aquestes cues:

1. Cartell que indica l'afluència de gent a cada hora. Representa que te'l mires i dius "Cabories! Si l'hora bona per dinar no és aquesta!!! Si vinc a l'hora que em diu el rètol informatiu anirem més balders" I tu assumeixes (el teu estòmac no, clar) que, per exemple, una bona hora per baixar és de 3 a 4 ... la llàstima és que la mongeta tendra ja no porta patata, els bistecs els han reciclat per fer una paret de pladur i del menú queda un primer i un segon ... i curiosament són els verds ... "Por qué serà?" que deia la Bombi

2. Ampliació del menjador. Oi que la gent estava fent cua a fora? Oi que veure gent fent cua queda com malament? Doncs ampliem el menjador perquè la cua es faci dintre!!! Ja està. Tu arribes allà, enganyat, i dius "Conyo, si no hi ha gent". Ah amic, creua el llindar de la porta i plora!!! A més, et fan fer com una mena de gimcama per agafar el pa, els ganivets de Pin i Pon, la safata, els postres, la beguda ... Si aconsegueixes agafar el primer i el segon (o que et serveixin el que vols, vaja) i pagar ... només has d'aconseguir assentar-te i seràs el rei.

3. El Guetto. Què molesta a un menjador? La falta d'espai. Perquè que estiguis allà dret esperant que algú s'aixequi queda com lleig. Com ho solucionem? Agafem una habitació de 3x3 metres quadrats i l'habilitem perquè tooooooot aquell personatge que es porti el menjar de casa no ocupi espai d'algú que estigui amb la safata esperant ... situació que s'ha degut donar ... 1 o 2 cops en la història d'aquell menjador, que hi hagi algú esperant, no que la gent es porti el menjar de casa ... I allà està, crec que la millor descripció és "claustrofòbica" o "la habitación del pánico" que només hi falta la BSO de La Lista de Schindler de música ambient ... Uix, i com portis el menjar de casa i dinis al menjador ... te claven unes mirades ...

Però el pas definitiu s'ha donat aquesta setmana. Oi que fa ràbia arribar al menjador a fer cua? Doncs cap problema! Et posem una webcam ... que dic una ... dues!!! que estan enfocant al llindar de la porta del menjador. Així si tu ets tranquilament al teu lloc de treball i algú et diu "Anem a dinar", tu li pots dir, tot fent-te el xulo: "Espera que ho consulto", mires la webcam i ale! Jo crec que venem les imatges i podem muntar un canal 24 hores. "El comedor", es diria. El presentaria la Merceditas Milá, que diu en Monegal. Però li falta so ... llavors podríem sentir frases mítiques com "Cómo que sólo hay coliflor? A que te meto dos yoyas" o "No lloréis, no lloréis, que algun dia estará bueno". Llavors sí que faríem la primera pela, entre això i el que s'estalvien en patates, buah!!!

Capítol 238. Rimas y leyendas?

2007-11-06T07:47:00.000+01:00

Crec que un dia ja vaig escriure que, a l'arribar en bus fins a Mordor, et veus envoltat de repartidors de diaris gratuïts. Ja sabeu que un servidor, con tal de tenir informada a la gent que treballa amb ell, agafa tants diaris com se li ofereixen ... però la seva nova companya de bus i de trajecte la MeDespiertaElGato només n'agafa un. Té tírria als seus companys de feina? Sí, però no és el motiu principal. El motiu principal és que només li fa gràcia un diari: el Què ... onomatopèia de Hristo Stoixkov, recordem-ho. I ja us dic ara que el millor que té el Què és la gent que el reparteix.

Ja en parlarem un dia amb calma, però el Què és ... com ho diríem ... un diari de merda. És la premsa groga més rància que només busca, per un cantó notícies xorres i per l'altra notícies macabres. Només dir-vos que fan cada dia ... i cada dia és cada dia ... un especial Madeleine ... que si ara sa mare diu això, que si s'ha trobat sang a no sé on ... que si el coche "olía a muerto", que es veu que sa mare quan li van dir això va respondre "Pues yo no he sido". O una altra notícia de l'estil del diari és "Le detienen por estar asando el brazo de su novia" ... que es veu que el tiu li va dir a la noia "Te voy a comer lo que no te ha comido nadie", la noia emocionada i pam! la mata i li fregeix el braç per menjar-se'l ... això sí, desossat ... que guardava l'ós pel caldo, clar. "Bah això és mentida", pensareu ... oh, i si no és mentida?

Amics, Esparreguera s'està fent un poble gran, però encara és un poble. I com a poble encara té els seus mites i sobretot, les seves llegendes urbanes. Producte de gent avorrida? Doncs sí. Això sí, se les creu tothom, eh? Vull dir que coi, estan ben fetes. Noooo, la nena de corba no era d'Esparreguera, abans que ho digueu ... i si crides el nom de "Paca" 3 vegades davant d'un mirall és mentida que et surti la nostra alcaldessa. Canalla, aquí es juga amb la realitat, es distorsiona una micona ... i ale, ja tenim la llegenda urbana. I cola, carai si cola.

Una de les que més em va impactar està relacionada amb el forn de pà on vaig els dissabtes a buscar l'esmorzar. Una coca, nens!!! Que caus de cul i tot!!! Mira, ara m'està entrant ganes de menjar-ne i tot ... va, acabo això i hi vaig. Doncs res. Que són un encant, la dona, les filles, tots plegats. I no són d'aquí, són d'Osca i hi van allà a passar l'estiu. Fins aquí normal. No va ser normal l'any que es van etivocar (esparreguerisme) al cartell i van posar que vindrien una setmana abans del dia que en realitat els hi tocava venir. I pam, ja tenim la llegenda muntada: s'havia matat tota la família ... i mira que són família ... en un accident múltiple a la carretera. Tots morts. Home, ho mires fredament i guai ... vull dir, guai, no ... però com a mínim no pateix ningú ... vull dir que el que es va inventar la llegenda s'ho va currar ... però noi, que jo els hi tenia ... vull dir tinc, coi, que estan vius ... molt de carinyu i passaves per allà davant del forn, tancat i t'entraven unes ganes de plorar que pa qué.

Què va passar? Que van tornar el dia que els tocava tornar ... i tu veus allà la reixa mig pujada i penses "Aix, mira, segur que algun semi-familiar (havien mort tots, recordem-ho) ha vingut a buscar coses" i veig a la Luisa, la jefa, sortir d'allà: "Ai, hola, Chusep, com han anat les vacances?" Clar, jo ja pensava que era com el crio de El Sexto Sentido. Pero veia que la gent, també pàlida com jo, passava i la saludava ... Aquella dona, amb aquella energia que té, que no l'amoina res ... Li deixo anar un "Luisa, pero ... pero ..." ... i ella "Aquí, limpiando un poquito que el lunes abrimos!". "I no li vas dir res?", pensareu ... collons, què volíeu que digués "Oiga señora, usted no se había muerto?" Lleig de dir, també.

Per no parlar del dia que dos presos es van escapar de Can Brians, bonica i entranyable presó situada a la no menys emblemàtica vila de Sant Esteve de Sesrovires, a 15 minuts d'Esparreguera, vaja. Doncs no se sap encara qui que el mateix matí de la fugida ... el mateix matí, eh? això no ho pot fer qualsevol! ... va i deixa anar que els havien vist per Esparreguera. Com hi van arribar? En bus? Van anar fins a BCN i van barallar-se amb "que te hago un interior, Fernando" per pujar? Mai ho sabrem. Però es veu que hi eren i la destinació era clara ... Esparreguera. I no contents amb això ... van, entren al Mercadona i maten una dona que sortia tranquilament de buscar uns productes Hacendado i netejador Cristasol marca Bosque Verde. I el poble va reaccionar ... i unes quantes mares van i es presenten a les 11.00 del matí a buscar als seus nens ... perquè clar, els presos fugats eren a Esparreguera!!! Ja veus a unes quantes escoles, allaus de mares anant a buscar nens ... que deien que els havien vist als carrers principals del poble ... "fent un volt?" ... no! empunyant sengles escopetes!!! I d'on les van treure? Les tenien amagades a un bosc, com els tius aquells de Prison Break.

Total que la policia, la Guàrdia Siví, l'ADF, la Unió de Botiguers, l'Agrupació de Puntaires, ... totes les organitzacions del poble alerta per si apareixien ... i es veu que no, deurien fugir davant d'aquell grup no-paramilitar que els esperava per aturar-los. La gràcia de tot és que jo em vaig enterar d'això quan vaig arribar i ma mare, dona de molta fe però poc crèdula fora del Cristianisme, m'ho explicava entre somriures, hores després que una dona la va intentar convèncer que la història del Mercadona era certa basant-se en una esquela ... que dius "Conyo! calla, tu!" ... que quan t'acostaves era d'una senyora de 104 anys ... que penses, per anar al Mercadona a buscar gelat de Vainilla amb Macadàmies tampoc estava, eh?!

Jo, que he heretat, sembla ser, l'escepticisme dels meus pares, ja no em crec res ... però ja d'abans d'això ... des que un dia algú em va intentar convèncer que aquell helicòpter que feia fotos per un calendari es veu que en realitat buscava a l'Antonio Anglés, que també va passar per Esparreguera ... sí, un dia d'aquests els convidarem a tots a la trobada d'esparreguerins foranis ... Encara com no s'han posat a buscar a la Madeleine per aquí ... segur que sa mare la va portar per enterrar-la aquí ... ja triguen a deixa anar això també.

Capítol 237. Colega, ¿dónde está mi tren?

2007-10-30T07:43:00.000+01:00

Esparreguera, com tothom ja sap i/o suposa i/o hauria de saber, perquè ja ho he dit més d'una vegada i no m'agrada repetir-me, està situada al centre neuràlgic de Catalunya ... però ... té un petitíssssssssim problema: no, jo no sóc el problema ... el problema és que li falten medis de comunicació amb l'exterior. De fet només en té dos: autobús (ue!) i aeri (ueeeeee!!!). I com faci una mica de vent (ue?) l'aeri ja no funciona i aleshores és autobús (ue!) i autobús (ueeee!!!).

Però amics, això que per tots podria semblar un greuge ... a hores d'ara, vist el panorama ... sembla una benedicció. Sí amics, amb el que he arribat a rajar de la companyia d'autobusos que cada dia desplaça el meu cos fibrat i musculat per aquests móns de Déu ... ara és per estar-ne ... no, orgullós potser seria excessiu ... deixem-ho en cufoi. Allò que estàs com inflat, com els canaris quan estan a punt de cantar ... allò com per dir "Eh, nano, que jo agafo el bus, eh? Psttt i sense fer transbordaments a Gavà!".

Però calia anar a Sants a investigar i veure in-situ què s'està coent allà. Però també és cert que anar-hi entre setmana és tasca que ni el mismíssim Tom Cruise té collons de fer-ho ... de fet li van proposar fer Mission Impossible IV, en que es camuflava d'un tiu d'Adif o OHL o com es digui la companyia aquella, per intentar acabar les obres de l'AVE a temps i va dir que no, que preferia buscar a la Madeleine, que ho veia més assequible ... Però i si enlloc d'anar entre setmana hi anem un finde? ... i el dissabte?

I així va ser. Aprofitant l'excusa barata d'anar a fer unes gestions gastronòmiques a Girona, em vaig aventurar a entrar a ... música de Psicosis, si us plau! ... Sants-Estation!!!

El primer escalafó del viatge comença el dia abans, quan decideixes trucar a la companyia. Primer truques a un 902 i et diuen que truquis a un 900. Clar, t'ho diuen ara que has trucat i ja has pagat ... aixxx, cada trucadeta que tenen val per una miqueta més de ciment per algun futur esvoranc. La Srta. (suposo que perquè ella vol) que m'atèn em diu molt amablement que "Només afecten ..." aix, no, en castellà "Sólo afecta al trazado de la línea de la costa, no a Gerona". Quan li comento que dilluns passat un tren direcció Girona es va quedar clavat a El Clot em comenta "Buah, eso fue una acción puntual!!!". I aquí ja tremoles. Tremoles perquè quan a la feina passa alguna cosa i no tens ni la més remota punyetera idea ... deixes anar un "això és puntual!".

Un cop arriba el dia i arribes a Sants veus que no n'hi ha per tant. L'estació està com el darrer cop, tu que t'ho imaginaves com si fós un barri de l'enclavament de Gaza. Destaca, per sobre de tot, gent amb cartells que van amunt i avall i tot de gent amb maletes que els segueix. Sembla la cançó aquella del "Follow the leader, leader, leader. Follow the leader. Sigueme!!". Sobretot quan veus que algun d'ells dubta la porta per on ha de sortir ... i amb ell dubta tot el grup "Un paso izquierda, un paso derecha ...". Per la resta, tot igual ... si exceptuem tot de gent vestida de color groc fosforitu que li dona un aspecte de discoteca de finals del 80 quan es va posar de moda allò del aciiiiiiiiiid.

Un cop vas a la finestreta a comprar el bitllet, tot queda clar. "Hola, un d'anada i tornada a Girona" ... "X Lelos", em diu l'amabla expenedora de bitllets ... "Perdoni, per quina via surt?" ... "Per la 13". Retinguem el número: 13. Tot fent temps, li pregunto a un senyor fosforitu com m'ho he de fer si volgués anar a Madrid (que algun dia tocarà anar a veure l'AiCarai). "Con el AVE no puedes!", em comenta. "No, si ja", li replico. "Tienes que ir a Tarragona en uno de nuestros buses i alli coger el Alvia para Madriz". Jo inocent de mi, li pregunto "I allò del compromís de l'Alvia que si trigues més de tant et tornen els diners ... val des que surts en bus fins a TGN?" i l'home comença a riure ... i vinga a riure ... mira, de fet, vaig tornar a les 8 del vespre i encara reia, el paio!!

I arriba l'hora del meu tren. Tot esquivant "Follows the leader", sento que diuen per megafonia "Estacionat a la via ... 9 ... regional fins a Girona" ... perdó? fa 10 minuts era a la 13. Mirarem el cartellet aquell que diu l'estació ... Girona ... via 11. A veure! On és el tren? Raude i veloç m'afanyo a preguntar a la senyoreta situada al costat del de l'AVE, el que reia ... i va i se'm queda com encallada ... sabeu els salvapantalles aquells que intentes treure'ls i tens la sensació que és el darrer cop que veus el teu escriptori? ella igual. Total, calia un decisió valenta. Oi que la noia de megafonia ha dit 9, li farem cas! I sí amics, era la via 9. Ara bé, tothom baixava i es preguntava si de fet era aquell ... perquè no hi havia ningú ... hombreee, que costa fer que baixi algú ... amb la de gent que hi havia dalt ... calla que no anéssim a parar a Torrevieja, Alicante. "No podíeu, que no veus que les línies estaven tallades!" ... aix, és veritat, veus?

Val a dir que el viatge va ser tranquil, sense massa incidències. No ens vem quedar clavats al Clot (minipunto para el equipo de los chicos) però sí que vem fer una parada i fonda a Maçanet ... perquè darrera nostre passava el Talgo ("Talgo pasa con Mary", ho sé, horrible) i el Talgo és el Talgo, nens ... i poca cosa més. La tornada també va ser molt plàcida i un cop arribat a Sants ... l'home encara reia.

I avui hem viscut el xoc amb la realitat. Sí, amics, quan tu estaves allà inflat com un pollitu, orgullós de la teva companyia autobusera ... va el tiu, arriba a Palau Reial i les portes que no s'obren. Clar, la gent, tensa, que és dilluns i la gent el dilluns vol quedar bé ... els divendres és igual però els dilluns, no. Doncs el conductor l'ha oberta en plan "Neng de Santa Coloma de Cervelló": patada voladora i vinga, cap enfora. Un cop hem arribat a Mordor també em tingut la nostra dosi de portes tancades ... i aquí ja no ha gosat fer la tècnica Xuc Norris. Ho ha intentat per les bones i res. Palanqueta i res (que ja em direu de què collons serveix, la palanqueta) ... la gent ja semblaven el JoseLuisLopesVasques a La Cabina ... només ens faltava dir "Que ya vienen las suecassss". Al final, solució informàtica: tu ho apagues tot i ho tornes a arrencar i funciona. I pam, portes obertes. El que no se'ns resisteixi a nosaltres ... Gràcies Bill!

Capítol 236. 2 cavalquen junts

2007-10-29T08:30:00.000+01:00

Benvolguda família

Aquest humil blog que no busca res més que fer-vos una estona de companyia va complir el dissabte 2 anyets. Moltíssimes gràcies a tots el que, en un moment o altre heu llegit, comentat, rigut, criticat, plorat (de pena que feia alguna parida d'algun post, clar) amb ell ... de veritat que us ho mereixeu tot.

Una abraçada ben gran.

Se torció el camino
tú ya sabes que no puedo volver.
Son cosas del destino,
siempre me quiere morder.
El horizonte se confunde
con un negro telón
y puede ser...
como decir que se acabó la función.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo,
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol;
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Puede ser que la respuesta
sea no preguntarse por qué,
perderse por los bares
donde se bebe sin sed.
Virgen de la locura
nunca más te voy a rezar
que me he enterado´
de los pecados que me quieres quitar.

Será mas divertido
cuando no me toque perder,
sigo apostando al 5
y cada 2 por 3 sale 6.
Yo bailaría contigo
pero es que estoy sordo de un pie.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no sé restar tu mitad a mi corazón...
no sé restar...
tu mitad a mi corazón,
no se restar tu mitad a mi corazón.

Fito & Fitipaldis. Me equivocaría otra vez. Por la boca vive el pez (2006)

Capítol 235. El fabuloso (?) mundo del circo

2007-10-26T07:55:00.000+02:00

Avui mateix m'ha arribat a la bústia una propaganda d'un circ que s'ha instal·lat a la noble i entranyable vila d'Esparreguera ... malgrat que ells escriuren EsparrAguera ... no demanarem ara peres a l'om, oi? ... Si alguna cosa hi ha de curiosa a les propagandes dels circs són els eslògans. En aquest tenim "Algo nuevo y diferente", "Los mejores payasos del momento", "Doraemon, un sueño hecho realidad" i "En vivo y en directo ... Shrek, el amigo de todos los niños". Buenu.

La meva relació amb el circ mai ha estat massa cordial ... per culpa de la gran idea que van tenir els meus pares quan jo tenia la tendra edat de 6 anyets ... allà pel Pleistocè superior. Resulta que feien circ a BCN, al Palau dels Esports i no se'ls va acudir res millor que anar-hi ... el dia que feien el darrer capítol de Mazinger Z ... mira! mira! mira! ... em van enganyar. Vilment, a més. Em van prometre que allò seria millor que la meva sèrie! Mentida!!! Que soso era allò, per l'amor de Déu! Amb lo content que estava jo amb la meva sèrie ... i allò de "Pechos fuera!" ... i a més, que era el darrer capítol ... I d'ençà d'aquell dia no he pogut amb el circ ... ah i tampoc mai he vist el darrer capítol de Mazinger Z. Sí, ja sé que hauria pogut baixar-me'l d'Internet ... però cal? ara? 28 anys després? Es tancaria la ferida?

I mira que n'han passat de circs, per Esparreguera ... alguns de dolents, altres de pitjors ... va venir un dia el circ Cric, el del Tortell Poltrona ... sí, home, el que s'assembla a l'Ezquerro del Barça o al Toni Jiménez de l'Espanyol. A aquell jo no vaig tenir esma d'anar-hi però sí la Puri, amb el seu cosinet petit ... i crec que des d'aquell dia la Puri té la mateixa concepció del circ que tinc jo. Un cop, de petit, em van portar a un circ amb la Maria Jesús aquella i l'acordió. Terrible! Que la tia feia baixar a la canalla a ballar Los Pajaritos ... eh eh, i no em vingueu que la tia aquesta era entranyable que recordo que no sé a quines eleccions es va presentar pel PP. I és que t'atures a pensar i dius "Ostres! La infància dels nanos d'ara no és tan terrible! No es poden avergonyir de tantes coses!!!"

A més el circ vagi on vagi, deixa una estela de bona propaganda. A finals dels 90, es va acunyar ... que no ve cuñaaaaaaaaaaaaaoooo ... la frase "Ara ve el circ, amaga la plata" ... deguda a l'onada de robatoris que, curiosament, es produïen cada cop que un circ encorava a la nostra benvolguda vila. Curiositats, tu. Però no ens despistem en robatoris que no es poden demostrar o d'assassinats que tampoc ... o sí, al cas Madeleine? un dia en parlarem ... i anem a desgranar els eslògans que ens han fet arribar en aquesta bonica i estelada propaganda:

- "Algo nuevo y diferente". A veure. Els circs no porten res de nou i diferent des de fa ... quan ... 1000 anys? Venga! Que tots sabem que les coses diferents les fan al Circ dels Pijus ... perdó, que el Kittus se m'ofén ... al Circ du Soleil ... on l'entrada no val 8 Lelos com aquí, sino que en val 60 ... si vols veure alguna cosa, clar. Si et conformes amb veure'n poques, en pots pagar 30 ... nens, que són 5000 peles!!! On vas!!!

- "Los mejores payasos del momento". Això deixa dubtes. No saps si porten a polítics, a alguns membres de la premsa del cor, a Fernando Alonso i el calbu de Tele 5, ... genera dubtes, el tema. Perquè ara n'hi ha per triar i remenar, de pallassos, tu. O també hi podria haver el neng de Santa Coloma de Cervelló ... però aquest més aviat estaria al rànking dels que haurien d'estar al riu amb una pedra lligada als peus ... més aviat serien pallassos els periodistes que l'estan fent popular.

- "Doraemon, un sueño hecho realidad". Veus, això sí que valdria la pena. Veure un gat volar ... o un tiu ... o el que sigui ... amb un barret amb una hèlix ... això sí que val la pena ... només per l'hòstia que es deurà fotre ... i tant que valdria la pena.

- "En vivo y en directo ... Shrek, el amigo de todos los niños" ... però ... però ... no era Michael Jackson el amigo de todos los niños? Mira que si ara surt allà cantant ... o potser és un nen d'Esparreguera que és diu Michael Jackson ... o Fernando Alonso, que te adelanto por el interior? A mi això m'ha descolocat, tu.

De tota manera, ara miro la data i es del 14 d'octubre. Sempre arribo tard, tu. O m'arriba la informació tard. Aixxx, és una llàstima ... però Cuatro, que ho repeteix tot, no em podria repetir Mazinger Z? És per un trauma, eh?

Capítol 234. HairSpray?

2007-10-23T07:46:00.000+02:00

Un servidor de tots vosaltres, modestament, pensa que malgrat haver cursats els estudis d'Informàtica, en el fons sap que a dins porta una petita personeta de lletres ... vaja que els números no se'm donen massa bé. Com a exemple aquest humil blog. Unes setmanes enrera, davant la impossibilitat d'escriure cada dia ... vaig proposar-me d'escriure un parell de cops per setmana ... i al ritme que anem sembla que escriuré un post cada dues setmanes. "Això no pot ser", que diria un ex-company de feina ... aix, quins personatges que corren a la meva feina ... entre aquest i el que un dia, sentint-nos comentar alguna cosa com "Com el client se n'adoni d'això, malo!!", ens deixa anar un "Esto no es malo ... malo es que te metan por el culo un palo" ... quin nivell, eh? Ja, a mi també em va caure una gota de suor del front.

Amics, família, gent desconeguda que m'escriu, un servidor ha anat a la Pelu. "Vaja, una novetat mundial, si el 3/24 obria l'altre dia amb lo del Maragall i això teu", podeu pensar. Sí, no és notícia ... o no és massa notícia, si no fos perquè jo m'hi trobo bé amb el cabell llarg ... i qui diu llarg no vol dir que dugui grenyes, no pas ... és la resta del món que s'hi troba incòmode amb que jo porti el cabell llarg. Tu vas allà, feliç com un tornavís, fins que sents ... "Nen, quines magdalenes que portes als costats, rei!" o "Nen, que participes a les 24 hores de motos? Ho dic pel cascu" ... així d'indirectes són les directes que m'envien. La gent, que m'estima molt.

La perruqueria on aquest simple personatge que us acompanya de tant en tant va a que li adecentin el cabell és una perruqueria de tius de tota la vida. Noooo, no és la típica perruqueria unisex-fashion victim on has de demanar hora dos dies abans ... on les noies, perquè aquestes perruqueries unisex sempre hi ha noies, t'ensenyen uns catàlegs sobre com vols el pentinat: cresta, mig rapat a l'1, desenfadado, new style? .... res de tot això. És la típica perruqueria on tu vas, et diuen "Ei, que tal Josep?" ... perquè et coneixen de tota la vida ... preguntes qui és l'últim, fulleges una revista i ale, et tallen els cabells, et pregunten per la teva vida i/o gustos (recordem que et coneixen de tota la vida), pagues 4 xavus i dius "Fins d'aquí a 2 o 3 mesos" ... sí, és la cadència fins que surten les magdalenes. Em podeu dir "Bello Easo", si voleu.

A les perruqueries unisex, no. I les diferències són clares i notòries:

- El soroll. A les perruqueries de tius, el soroll és inexistent. Gent asseguda, llegint alguna cosa, només el zas zas de les tisores. A les unisex això és impensable; la gent cridant sobre la Campanario i/o el Cachuli, el soroll del xap xap dels massatges relaxants al cueru cabelludo, aquells secadors que sonen més fort que la traca final del Castell de Focs de qualsevol Festa Major ... "... això deuen ser els coixinets, que la rentadora de casa semblava l'Endavour quan despegava i eren els coixinets", penses per tu ... i el telèfon que no para de sonar. Oh, sense comptar aquella senyora que entra i diu "Nenaaaaaaaaaaaaaa, como lo tieneeee para haseeeee a mi Yennifeeee???" ... veus, a les dels tius no hi va la Yennife aquesta.

- Les revistes. Aquí, veus, guanyen les unisex ... o no. A les unisex hi ha majoritàriament revistes de pentinats. Lògic, oi? També n'hi ha algunes d'actualitat i algunes de la premsa del cor ... sino ja m'explicaríeu d'on surten els comentaris de la Campa i el Cachuli. A les de tius no, allà hi ha revistes d'actualitat amb alegres fotos ... l'Interviú, vaja. Amb aquelles coses tan grans ... parlo dels reportatges, eh? que són extensos, vull dir ... i aquells peus de pàgina ... amb aquells pèls ... ehem, vull dir que a vegades hi ha gent que fulleja una revista mentres li tallen els cabells (jo no puc, que sense ulleres no veig un borrall) i queden cabellets entre les fulles ... "Ecsss, quin fàstic!" ... oh, canalla, és la realitat, tu.

- La parròquia. Uix, mira, ara me n'he adonat que fa temps que no vaig a missa. A veure si em passarà com a la Muntxi, que un diumenge al matí no podia dormir i se li acut anar a missa amb sons pares ... es veu que el mossèn la va anar a saludar al final de l'homilia ... i fins i tot el Cristu, allà a la creu, plorava de l'emoció. Jo crec que quan hi vagi, baixarà de la creu i em donarà la mà tot dient-me "Nen, trigues tant en venir a missa com en actualitzar el blog, rei!".

Ei, que em disperso. A les perruqueries unisex hi va més gent, lo cual implica si y sólo si ... toma demostració de mates ... que cada cop que hi vas pots parlar d'alguna cosa diferent, perquè el ventall de possibilitats és més gran. Com a contrapartida, has d'explicar una vegada i una altra quin pentinat vols i t'obliguen a posar-te una vegada i una altra les ulleres per dir "Més de davant, una miiiiica més dels cantons, de darrera bé" ... que sempre he pensat que sembla que estiguis descrivint a una noia, tu. A les de tius això no passa: com que hi has anat tota la vida i et coneixen de sempre, només amb un "Ben curtet" ja en tens prou. Els curts de vista podem estar tranquilament sense veure-hi res durant mitja horeta i sabem que el resultat serà bo ... o acceptable.

Però clar, què passa benvolguts amics si algú acostumat a les perruqueries unisex va a una de tius? El drama. Això va passar a en GusiLuz, professor meu de Naturals a 3r de BUP ... pels d'ESO, un curs d'abans on s'estudiava més que a ESO i a Batxillerat junts ... L'home que arriba, s'assenta i diu ... "Vagi buidant que ja l'avisaré". I clar, el meu perruquer va anar buidant ... i l'home es va adormir ... i el perruquer va anar tallant esperant el "Quietorrrrrrrrrl". Quan en GusiLuz es va despertar ... diguem que a partir d'aquell dia feia honor al seu sobrenom ... Una bronca!!! "Oh, em podia haver despertat!!" i el meu perruquer dient "Coi, no haver-se adormit".

De fet, malgrat l'opinió d'alguns escèptics com l'AiCarai, que asseguren que les perruqueries aquestes de tota la vida viuen anclades al passat, ja us dic jo que no. Evolucionen. Mira tu que abans jo hi anava, llegia un Mortadelo, em tallaven els cabells em donaven de berenar i no pagava res ... i ara hi vaig, els Interviús bons ja estan agafats, em tallen els cabells i em sulfen 10 Lelos. Guaita tu si no evolucionen!!

PD: La peli del Travolta, que dóna nom a aquest post, no l'he vista ... ni ganes!