divendres, 7 de març de 2008
Capítol 251. Se nota, se siente ...
... el Pep es presidente. Sí, amics, amigues, coneguts tots i gent que passa per aquí, el meu Ajuntament, a qui mai estaré prou agraït, m'ha fet l'honor d'incloure'm en aquesta cosa que es cel·lebrarà diumenge que ve i que até al nom de "La Festa de la Democràcia". Bua! No es pot estar més cufoi del que estic. Ep, i no un càrrec de merda en plan "suplent de vocal", no, no, a lo grande, tu, "president". Bua! La meva família està emocionada que em vegin capacitat per ocupar aquest càrrec de responsabilitat. I els amics, també, tothom felicitant-me pel carrer: "Ei, Angu, ja tocava que et fessin president" ... buah! amics, això és el no-va-más!!!

I després em desperto, clar. Quina tocada de collons! Per l'amor de Déu! Val, jo sóc raru, i tinc un blog que mantenir, però cal que el puto sorteig aleatori em designi a mi per ser president d'una taula? Hombreeee! Que arribo cansat al cap de setmana! No em podeu fer això!! A més, no tens prou amb la càrrega emocional que això suposa, que has de sentir les collonades de la gent de l'estil "Jajajajajaajaja, pringat!" o de la família "Escolta, oi que no podràs aprofitar l'entrada gratis de La Passió?" ... una mica de respecte, que sóc persona!!! A més, un any que penso "I si no votes? Total, cap dels partits no té cap projecte, només es tiren mocs els uns als altres ... excepte el Joan Herrera (Els Verds), però clar, a aquestes alçades de la vida no votarem a Joan Herrera, oi?" (reflexió llarga, ho sé) i va, i ... és increible!

Però la veritat és que els hi ha costat, que sigui president de taula ... aix, perdó, que es veu que es diu "mesa" ... és com quan em van dir que en català era correcte dir "llumí" i "cerilla" per dir "mistu" ... i que "mistu" era incorrecte ... xoc traumàtic ... doncs igual que "taula" i "mesa" ... és més, el Mesa era l'ajudant del cap d'estació a la ja mítica sèrie Estació d'enllaç. Però no ens anem de mare, que estava explicant que els hi havia costat de fer-me signar el paperet, que això de les taules va per paperet, fins que no signes representa que no tenen l'obligació ... perquè t'obliguen, que dolents que són ... de fer-t'hi anar. "I si signes com a Pedro Picapiedra?" ... segurament no et podrien obligar a ser a una mesa electoral ... però ja veuries com t'obligarien a anar a la Modelo!!!

Doncs això, que no em trobaven. I jo sense saber-ho, clar. Que si saps que et busquen, com a mínim et deixes veure i tal. Però jo era totalment aliè a això. Fins fa tres dimecres. Fa tres dimecres tornava alegrement de veure el partit de la Xampinyons Ligui del Baa ... per això dic lo d'alegrement, si hagués estat fa un dissabte, l'alegria era nul·la o irreconeixible ... i veig a l'entrada de casa un anònim. "Coi", vaig pensar, "una nota d'alguna admiradora? d'algú que em vol matar? d'algú que m'obliga a escriure un post?" ... doncs no era una reflexió escrita en un paper. "Era de l'estil 'Saps el soroll que fa un arbre quan cau en un bosc on no hi ha ningú per escoltar-lo?'". Doncs no, la reflexió era: "Soc la teva veïna del 4t. T'ha tocat una taula electoral. Fes el favor de venir a buscar els papers a casa. Firmat: Paca". Hagués sigut més maca la primera, ho sé, però la segona també era força directa. És el que té que l'alcaldessa del teu poble visqui al teu bloc de pisos.

Llavors, hom es podria preguntar una sèrie de qüestions sobre la persona encarregada d'entregar els papers a casa meva i això comportaria una sèrie de respostes interesssants.

P: Com és que no em van localitzar fins el dia 20 de febrer si em buscaven des del 13?
R: La persona encarregada de portar els papers venia a hores que sóc a casa, com les 10 del matí o les 12 del migdia

P: Com és que, al veure que no em trobaven a casa, no van caure en deixar un paperet a la bústia? o fins i tot, va, exagerem-ho, per sota la porta?
R: Segons l'alcaldessa "Van molt de pressa a entregar això i clar, no tenen temps per escriure un paperet"

P: I si el porten escrit de l'Ajuntament mateix?
R: Segons l'alcadessa "No, no, que no pot ser!"

P: Com és que, al veure que no em localitzaven a casa, no em van trucar al telèfon per si, oh meravella, tenia contestador posat i avisar-me així tot deixant-hi un missatge canyeru?
R: Es veu que no hi van caure

P: I no podrien haver vingut un dia al vespre?
R: Suposo que van venir, un dia a 1/4 de 12 de la nit, que feia com 1 hora que estava dormint i que, clar, vaig pensar que els obriria Rita ... i el dia següent, que van venir a la mateixa hora, però estava veient House i era la part més interessant ... A més, al meu bloc de pisos no pots obrir pel porter automàtic a partir de les 10 de la nit, que la gent tanca amb doble volta. Has de baixar fins a baixar i obrir-los tu ... que fa una gràcia ... Es veu que ho van fer així perquè, i cito paraules literals, "Si algú dóna una patada giratòria", com la del Chuck Norris, "la porta s'obriria sense problemes. Per això, de les 10 a les 7 del matí, la tanquem amb doble volta". Cap comentari. Bé, un, la podríem fer blindada per si venen amb un tanc d'assalt, no et fot.

I fins aquí l'apartat "Què podem pensar de la polícia del meu poble?"

Total, que ja m'he llegit el llibre, versió catalana. Només m'ha quedat clar que jo sóc la llei, com en Charles Bronson, i si algú es passa el puc fotre fora del col·legi electoral, que hi ha un munt de papers a emplenar, que ja cal que algú ens ajudi, que no sortirem d'allà fins ben bé quarts d'11 de la nit, que cobro 60 Lelos ...no, no surt a compte ..., que el dia següent faré festa ... mmm, segur que no surt a compte? ... i que les 3 primeres pàgines de la part catalana del llibre l'ha escrit l'Associació Catalana de Persones PRO SMS ... totes les paraules que duen accents, la lletra amb l'accent ha desaparegut ... això ho llegeix l'ApunyalamUnAltreCop ... i flipa! ... Ah, i que si no em presento us hauré d'escriure des de la Modelo uns dies!

En fi, no sigueu ximples, aneu a votar ... no importa a qui voteu, però voteu ... mai he entés que no votar afavoreixes a la majoria ... i ara han tret una de nova que diu que si votes a qualsevol que no sigui en Zapatero, votes al Rajoy ... collons! que ho fem complicat! ... això, aneu a votar, com a mínim alegrareu una mica el dia a la gent que, com jo, estarem tirant confetti durant 10 hores per la Festa de la Democràcia.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dijous, 6 de març de 2008
Capítol 250. El recurso fácil, el insulto
Amics, el món de "fotre la pota" evoluciona ràpidament. Si fins fa uns dies les "fotudes de pota" eren simplement orals: "Aquest noi que juga a bàsket sembla que estigui drogat ... Ehhhh, drogata, pásala y vete a comprar costo, hombre" digué algú a la pista del CB Esparreguera referint-se a un jugador contrari ... "Pues es mi hijo", contestà una senyora situada just al seient del davant de la persona que va fer el primer comentari ... sense comentaris ... doncs ara, amb les noves tecnologies, les "fotudes de pota" poden ser perfectament virtuals. Per què les fem? Quina necessitat hi ha de fer-les? Ningú ho sap ... però es fan ... vindria a ser com el nou disc d'en Bustamante ... hi havia necessitat? ... oi que no? Veiem-ne alguns exemples:

1. El mòbil
Un servidor de tots vosaltres, sobretot de les noies, que arriba al bus ... i, oh meravella, arriba un SMS al mòbil ... el mòbil que vibra ... bueno, no sé què collons dic, si tothom té ja un mòbil ... de fet, el fill de 4 anyets d'una companya meva de feina ja el reclama ... perquè els seus amiguets de P4 ja en tenen!! ... sí, Lady D ja espera que faci la primera comunió per fer-li còpia de les claus del cotxe ... "Oh, si no arribarà als pedals!!!" ... ui, ara la canalla fa l'estirada molt de pressa, mira les nenes, que tenen 11 i sembla que en tinguin 22 ... i mira als nengs, que en tenen 22 i mentalment sembla que en tinguin 11 ...

Ei, que em disperso, això que puges al bus i sents l'alegre dringar i vibrar del teu mòbil. "Un missatge", penses per dins teu ... dic penses per dins teu perquè abans deia allò tan entranyable de "Ai, algú que m'estima" ... fins que un dia em van dir "Si a tu no t'estima ningú, tonto!" ... i em vaig deprimir ... i ara sóc Calimero. El missatge posava alguna cosa així com "Ei guapa (que penses, ja anem malament o hi ha alguna cosa que qui me l'ha enviat sap de mi que jo tan sols ni sé) no sé què li passa a l'Angu (oséase, jo), avui estava bé (jo no estic bé, jo estic que t'hi cagues) . Demà continuaré investigant (¿¿¿????) i ja et diré alguna cosa". Clar, se'm va posar cara de l'Enigma, un dels dolents de Batman quan la feien per TV3 ... això els d'ESO ni els sona, però bueno, tampoc els sonen massa coses, als d'ESO ... i l'heroi es deia en Batman ... això, que feia cara no ja d'interrogant ... semblava més aviat el Clip aquell que surt a l'Office quan no tens ni punyetera idea del que fer ... Un dubte tot jo, vaja.

Fins que, passats 2 minuts d'autèntic estupor, incredulitat i fins i tot ignorància, em truca la persona que em va enviar l'SMS. "Eooooo, no hauràs rebut pas un SMS fa una estona, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que ja saps que no anava destinat a tu, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que no has entés res del que posava, oi?" ... "Doncs no ... però segur, segur, que en els propers 5 minuts entenc què has volgut dir, oi?".

Lliçó número 1: Canalla, si foteu la pota, no ho intenteu justficar, que llavors queda com molt forçat. Tampoc intenteu fer-ho passar com a normal, perquè potser l'altra persona s'enfada ... Ho assumiu, i prou.

2. El mail
Una de les causes més grans de fotudes de pota són els Re-enviaments de Mail. "Anda ya! Tu et xutes" ... no, no em xuto ... a més a la meva gran empresa s'han produït alguns casos ... curiosos:

a/ Mongolillos forever
- Companya de feina que fa consulta sobre alguna cosa de la Declaració de Renda a l'Empresa via mail (normal, vaja)
- Encarregada de la part de gestió de l'Empresa que remet el correu a Madrid (sí, nois, tot passa per Madrid ... i ara amb l'AVE, ni te cuento) afegint, al dubte de la meva companya, la coletilla "Mira lo que me pregunta esta energúmena ... por qué todos los mongolillos me tocan a mi" (aix, no em direu que no és entranyable? motius? cap ni un ... porque yo lo valgo, tu)
- Madrid que respon (tot això al mateix mail, eh? fent només Re-enviar's ... és que és molt gran)
- Encarregada de la part de gestió que respon a la meva companya...

(temps per reflexionar sobre el que pogueu pensar que va passar)

... i sí, companya que pilla un rebot del 15 i fa un Re-enviar (clar, ara estàvem en ratxa, per què trencar la cadena?) a tooooooots els jefes de la meva empresa ...

... i encarregada de la part de gestió de l'Empresa trucant disculpant-se tot plorant

Lliçó número 2: Canalla, si ploreu per demanar el perdó, intenteu informar-vos primer de la persona que heu insultat ... "Nen, no hi ha temps per això ... estem en DEFCON 3", val, però feu-ho! ... perquè si no té cor ... us matxacarà vius ...
PD: La meva companya tenia bon cor ... massa bon cor

b/ Merluzos pezqueñines no debes comer
- Mail que un servidor (sí, han mancillat el meu bon nom ... si us plau, les manifestacions i els containers cremats els deixem per més endavant) envia a la nostra empresa clienta perquè em posin en dansa unes proves (el típic mail que demanes en plan "Això no funciona, m'ho podeu activar, sispli?" ... no, no sóc tan cursi, jo)
- Mail que la persona que ho rep re-envia al seu jefe on afegeix la coletilla de "Qué se han pensado estos, que no lo tenemos activado a propósito? ... Lo tienen bien merecido, por merluzos y por ignorantes" (a que mola el bon rotllo que hi ha? i això que no em coneix? o potser és un lector del meu blog cansat de que no escrigui mai?)
- Jefe de "l'amigo" que respon a un servidor de tots vosaltres amb un "Ja ho tenim activat, reviseu-ho"

Clar, què passa? Que quan reps un mail normalment llegeixes la primera part i no revises la resta. Ah, amics, que a una reunió et comentin que t'han dit "merluzo y ignorante" i tu et quedis amb cara de "Lo qué? Lo cuándo? Lo dónde?" ... fa que quan arribes de nou al teu lloc de treball i revisis el mail i vegis que té raó ... reenviïs còpia del tema al teu jefe (com hem dit abans, per seguir la cadena ... no em vaig fixar si posava allò de "Si no lo envías a 3 personas, la persona que amas no te amará nunca más" ... ondia! suportaria que Natalia Verbeke no me ame nunca más? Si ja no ho fa ara!) que demana per escrit al jefe de "l'amigo" una explicació.

El jefe de "l'amigo", que no havia llegit aquest post i no havia quedat empapat de la Lliçó 1, ho va intentar justificar ... ep i molt bé, eh? ... "Se ha dicho en el fragor de la batalla" ... que, clar, com que és Mordor, estaven enmig de la Batalla por a Tierra Media ... "comentari desafortunat que no us hauria d'haver arribat" ... aquesta reflexió és molt maca, perquè dóna per suposat que entre ells ens diuen de tot i força, però que el més important és que no surti d'allà. I clar, el problema és que ho hem rebut.

I la resposta del meu jefe (sempre disposat a obrir oportunitats de negoci amb el client) va ser de l'estil "Insultos contra la persona, difamación, atentado contra los derechos personales" i no sé quantes coses més ... Vaja el típic mail que tu, benvolgut/da lector/a reps a casa i penses que els mossos ja venen a buscar-te (a 80km/h si han d'entrar a BCN) per portar-te a Modelo ... no, la botiga de moda, no, la presó ...

I finalment es van disculpar. Molt correctament. I, com deia aquell gran estadista que era en Gaspart, "tema sanjat ... i punto"

Lliço 3 i final: No deixeu mai cap insult per escrit, que la vida dóna mooooltes voltes ... feu, com nosaltres, insulteu de viva veu!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials